Estrella a Estrella 1(XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

Una veu bith molt nasal cridava angoixada en algun lloc de la gèlida cala del Mort Exquisida, i la Jaina va saber que l'Ulaha tornava a estar a la gola dels voxyn. La Jaina estava asseguda davant d'una paret de corall Yorik vermell, com la resta del grup d'assalt, incòmodament inclinada cap endavant, amb els colzes entre els genolls, i turmells i canells subjectes a terra per enganxoses masses de gelatina blorash. Estava bruta i poc vestida i sentia massa dolor com perquè li importés, encara que desitjava no tenir tant fred. Tremolava, i la tremolor feia que tot li fes mal encara més.

L'Ulaha tornà a cridar, i l'Alema Rar, asseguda al costat de la Jaina i en més o menys les mateixes condicions, va murmurar alguna cosa per entre els inflats llavis. La Jaina, que tenia problemes per centrar-se des que el voxyn li va xisclar a la cara, va recordar alguna cosa sobre el treball en equip i va obrir les emocions als seus companys. Va sentir immediatament a Jacen entreteixint-los per formar una sola entitat, apel·lant a la seva amistat i confiança mútua per donar forces a la camarada que patia.

Encara que tots menys en Ganner, retingut en un altre lloc en l'equivocada creença que era el líder del grup, s'havien enfrontat a la ruptura almenys una vegada, en Duman Yaght seguia tornant a l'Ulaha, concedint a la bith el temps just per sumir-se en un trànsit curatiu Jedi abans de despertar-la per tornar a començar amb ella. La pobra Ulaha havia estat al centre de la cala tantes vegades que els altres intentaven allargar les seves pròpies sessions per donar-li temps a recuperar-se. La Jaina recordava borrosament que només havia aconseguit donar una resposta abans que un enfurismat Duman Yaght l'empenyés fins a la cara de la criatura, deslligant el xiscle d'ona comprimida que l'havia sumit en la inconsciència.

Quan els crits de l'Ulaha es van callar, en Duman Yaght va dir:

-T'acostumes a les baves, eh, cabuda? -la seva tortura preferida era col·locar la ferida de l'Ulaha sota la gola gotejant d'àcid del voxyn-. Caldrà provar alguna cosa nova.

L'Ulaha va cridar. La Jaina va lluitar per mirar de dalt a baix, però només va poder girar el cap el just per veure a l'Ànakin, en Jacen i altres més intentant fer el mateix. Això era el pitjor de la ruptura, el fet de sentir cridar als teus amics sense saber el que els hi passava. Va sentir que en Jacen usava la seva preocupació per reforçar la bith. El crit d'aquesta es va tornar menys visceral i en Duman Yaght va percebre el canvi. Sempre percebia el canvi.

-No cal que em diguis on és la base Jeedai -va dir el yuuzhan vong-. N'hi ha prou que admetis que n'hi ha una.

El crit de l'Ulaha va recobrar el seu to angoixat i aquesta vegada en Jacen va semblar incapaç d'alleujar-la. La Jaina va mirar a l'altre costat, on l'Eryl Besa estava asseguda amb el cos rígid i els ulls oberts, víctima d'un xoc neuronal causat per la cua d'un voxyn, una forma d'atac que desconeixien fins que en Duman Yaght va suggerir que Eryl l'experimentés. Al cap d'un moment, la Jaina va atreure la mirada de l'altra dona i va alçar una cella.

L'Eryl arrufà les celles desconcertada, després va semblar entendre i va negar amb el cap. L'Eryl era filla d'una pilot fanàtica de les carreres espacials, i havia estat concebuda durant una carrera al llarg de tota la galàxia, passant-se la major part de la seva infància recorrent amunt i avall tots els braços coneguts de la galàxia. En algun moment d'aquest recorregut havia desenvolupat l'habilitat de saber per la textura de la Força en quina part de la galàxia estava en cada moment. El seu treball era avisar a l'Ànakin quan estiguessin fora de perill darrere de les línies enemigues, on hi hauria menys probabilitats d'ensopegar amb mines espacials o naus de curiosos. Malauradament, estaven trigant més del que suposaven a creuar la zona de guerra, potser, sospitava la Jaina, perquè en Duman Yaght esperava fer-se un nom lliurant als seus superiors el parador de la base Jedi.

-Què té de dolent admetre-ho? -va preguntar en Duman Yaght-. Els yuuzhan vong ja coneixen la seva existència. Admet el que ja sabem, i podràs descansar. Podràs sumir-te en el teu somni reparador.

-No... Hi ha... cap... base...

-No, no menteixis -la veu del yuuzhan vong va conservar la mateixa calma sinistra de sempre-. Dóna'm la mà. Vaig a parlar-te del neuroverí.

Un xiulet involuntari de terror va escapar de les cavitats nasals de l'Ulaha, però no va dir res. La Jaina es va imaginar al comandant sostenint la mà de la bith sobre les crins sensorials del llom del voxyn, doncs la Cilghal havia descobert que les espines contenien una potent neurotoxina. En la càpsula d'equipament hi havia un antídot, però estava sense provar, igual que la resta de les injeccions i antiverins que Tekli i ella els havien administrat abans de sortir.

-Tens la pell tan fina, que la punxada més ínfima t'injectaria el verí. Els nostres cuidadors afirmen que no a totes les espècies els afecta de la mateixa manera. Alguns cauen amb convulsions i se sumeixen en un interminable somni de dolor. Altres es debiliten al llarg de moltes hores, perdent tant les forces que ja no poden respirar o empassar. Alguns s'ofeguen en la seva pròpia saliva.

En el silenci que va seguir, el dolor i la por de l'Ulaha va augmentar en la Força. La Jaina es va obrir a les dues sensacions, esperant poder alleugerir la càrrega de la seva camarada rebent part, però també estava massa espantada per ser de molta ajuda. Els bith només tenen un pulmó i el coufee l'hi havia traspassat. Si també havia de combatre una neurotoxina... La Jaina volia que admetés l'existència d'Eclipsi. No podia evitar-ho; no volia veure-la morir.

Tot just havia donat forma de pensament a aquesta emoció quan va sentir una inundació de sentiments similars en els altres. La Jaina sabia que convèncer-la perquè admetés l'existència del planeta només era el primer pas de la ruptura, però a qui li perjudicava això, en el fons? El grup d'assalt s'apoderaria molt aviat de la nau i almenys llavors l'Ulaha seguiria viva. Va sentir una fogonada d'alarma per part de l'Alema i de desconcert dels barabels, però no hi havia cap dubte de quina era la sensació general del grup. Estaven d'acord.

-Cabuda, pensa amb cura abans de contestar -va dir en Duman Yaght-. Potser és la teva última oportunitat. Existeix un lloc Jeedai?

«Digues-li!», Va voler cridar la Jaina.

-Ja coneixes... la resposta -va panteixar l'Ulaha.

-Ho sento, cabuda. No en tinc prou amb això. «Digues-li!»

-Sí! -va cridar l'Ulaha.

El grup va exhalar un sospir emocional d'alleujament, però aquesta vegada l'Alema semblava preocupada i els barabels tristos.

-Sí què? -va exigir en Duman.

-Sí, hi ha una base Jedi -va dir la Jaina, cridant a la paret-. Ja ho ha admès! Ara deixa-la descansar.

-Jaina, calla! -va xiuxiuejar l'Alema-. Intenta trencar...

L'advertència va ser interrompuda per un espetec buit, i la Jaina va mirar per veure un yuuzhan vong sostenint la culata d'un amfibastó sobre la forma inconscient de la twi'lek. La Jaina va sentir una onada de ràbia provinent dels altres, però ella només sentia culpa. Havia estat el seu esclat el que va motivar a l'Alema a parlar sense permís.

En Duman Yaght va dir alguna cosa en el seu propi idioma, i el guàrdia va posar un petit escarabat amb forma de botó a terra al costat dels canells i turmells de la Jaina. La gelatina blorash va deixar de subjectar la carn de la humana i va lliscar per embolicar l'insecte. El guàrdia va aixecar la Jaina i la va tornar cap al centre de la sala, on el comandant estava parat sostenint la mà de l'Ulaha sobre les crins sensorials del voxyn. La pell normalment pàl·lida de la bith s'havia tornat translúcida per la pèrdua de sang, i estava tan feble que un guerrer yuuzhan vong havia sostenir-la perquè es tingués dempeus. La resta del grup d'assalt estava assegut al llarg de la vora de la petita cala, parcialment vestits, bruts i mirant a la paret. Només faltava en Ganner, la seva presència la sentien de vegades i altres vegades no la sentien en absolut.

En Duman Yaght estudià la Jaina i va preguntar:

-Creus que no mantindré la meva paraula?

La Jaina va fixar la mirada en la mà de l'Ulaha.

-Això està per veure.

El comandant semblava confús pel seu to desafiant, i llavors es va recobrar i va somriure.

-Molt bé. Tu ets qui mana aquí.

Li va dir alguna cosa al guàrdia que subjectava a l'Ulaha, el qual va tornar a la ferida Jedi al seu lloc al costat de Tekli, col·locant a la bith estirada d'esquena, en comptes de la incòmoda posició asseguda en què estaven subjectes tots els altres.

-La bith pot descansar i guarir-se -En Duman Yaght va somriure a la Jaina-. I tu decidiràs per quant de temps.

La Jaina va començar a sentir-se marejada i espantada, però es va obligar a alçar el cap i avançar sense que li ordenessin. Li va inundar càlids sentiments d'ànim i confiança quan els altres van acudir a ella per preparar-la davant la ruptura. Confiava molt en què no deixaria que el voxyn la matés, en haver fanfarronejat en Duman Yaght davant seu del lloc que li havien promès al Gran Sacrifici, així que tenia tots els motius del món per pensar que, amb el suport dels seus companys, podria guanyar temps suficient perquè l'Ulaha se sumís en un tràngol curatiu que estabilitzés el seu pulmó ferit.

Però amb la confiança de la Jaina no n'hi havia prou perquè deixés de tremolar mentre s'acostava. Només la fortalesa que li arribava a través de la Força li havia impedit cridar com un nadó el primer cop que en Duman Yaght va intentar trencar-la, i aquesta vegada seria pitjor, molt pitjor. El comandant no podia permetre que ella el desafiés i menys amb èxit, i hi havia tantes formes de fer-li mal sense matar-la, tantes coses que mutilar o desfigurar o trencar.

Un nou ímpetu de confiança li va recórrer quan en Jacen li va transmetre la determinació de l'Ànakin de mantenir-la il·lesa, l'admiració d'en Zekk per la seva valentia, l'esgotat agraïment de l'Ulaha, la tranquil·la seguretat Tekli que podrien reparar totes les seves ferides. Es va aturar davant Duman Yaght i li va mirar a la cara.

-Suposo que no esperaràs que et doni les gràcies.

Ell li va regirar l'estómac quan la va agafar pel clatell.

-No cal.

La va guiar fins al cap del voxyn. Encara podia percebre en la Força la malèvola ànsia de la criatura amb urgència carnal, la cosa semblava controlar els seus instints i tremolava d'excitació mentre mantenia els ulls grocs fixos en el seu amo a l'espera de la seva ordre. Aquest es va aturar a un metre de les seves gargamelles, i li va girar la cara a la Jaina perquè veiés les gotes de bava d'olor acre que regalimava de la gola del voxyn per aterrar fumejants a terra. La Jaina empassà saliva; tenia l'esquena coberta de cercles de la mida d'un polze allà on l'altra vegada havien caigut les gotes. Va començar a agenollar-se.

La mà d'en Duman Yaght es va tensar i la va mantenir dempeus.

-Això no és el que tenia en ment -la va guiar lluny del voxyn fins a la paret on els seus germans estaven subjectes a terra.

-Tria.

-Què? -La Jaina va sentir el xoc de la seva demanda, no només en el seu estómac buit sinó en l'atordit ultratge que li arribava per la Força-. Triar què?

-Tu ets qui mana, Jaina Solo. Qui serà el següent? -li va donar una puntada en els ronyons a l'Ànakin i després al Jacen-. El teu germà, o el teu bessó?

-Els dos són els meus germans -La Jaina Solo es va adonar vagament que ara en Duman Yaght coneixia la seva relació amb Jacen-. I no en trio a cap. Em trio a mi.

En Duman Yaght negà amb el cap.

-Això no ho decideixes tu. Tu decideixes si és Ànakin o Jacen -va tornar a donar-los un cop de peu, arrencant gemecs involuntaris a tots dos-. Tria'n un, o em veuré obligat a reprendre la ruptura de l'Ulaha. El Mestre Bèl·lic coneix la seva ferida, així que a ningú li semblarà estrany que mori. Tu manes ara, Jaina Solo.

La Jaina va sentir un rampell d'ira i hauria girat sobre si mateixa per atacar a Duman Yaght, però va sentir un esclat d'alarma dels seus germans perquè es contingués. Els dos volien ser els escollits, cosa que hauria sabut fins i tot sense l'enllaç emocional del grup, i el seu llaç amb Jacen anava encara més enllà. Podia sentir que per a ell això era més que una qüestió de noblesa, que tenia bones raons per creure que era la millor elecció. La Jaina sospitava que entre aquestes raons hi havia el fet que l'Ànakin necessitaria tenir el cap clar quan arribés el moment d'escapar, que esperava que fos aviat, però no podia estar segur d'això; ni tan sols el lligam entre bessons era prou fort com per compartir pensaments complets.

-La teva elecció? -va demanar en Duman Yaght.

-No pots demanar-me això -va dir la Jaina. Es va dir que en Jacen, com a facilitador de l'enllaç mental, era tan important com l'Ànakin, però la veritat era que no podia decidir-se a fer-ne mal a cap. Encara que l'Ànakin era un heroi de guerra i líder per a tots els altres, sempre seria el seu germà petit, algú a qui cuidar, protegir i mantenir lluny de tot mal. I en Jacen sempre havia estat el seu millor amic, la persona que l'entenia quan ella no s'entenia a si mateixa, la presència que l'embolicava com una segona pell. Com podia triar-ne a un d'ells? Va apartar la mirada d'en Duman Yaght-. No puc triar.

-No? -La seva mà es va tancar sobre el seu clatell i va començar a apartar-la-. Llavors pitjor per a la bith.

L'Ànakin va girar el cap.

-Pots triar, Jaina -Les seves paraules tenien el pes de la Força, no tant per forçar-la a triar com per deixar clar que era una ordre-. Pots triar-me a mi.

La connexió de la Jaina amb els altres va disminuir quan en Jacen es va retreure. Va mirar al seu germà menor.

-Ànakin...

-Calla, Jacen -L'Ànakin va seguir mirant a la Jaina-. Tria.

En Duman Yaght la va mirar expectant.

-De totes maneres, segur que la bith es mor igual.

La Jaina va tancar els ulls.

-Ànakin -va dir-. Agafa a l'Ànakin.

En Duman Yaght va fer un gest al guarda que estava dempeus darrere dels seus germans, i llavors li va dir alguna cosa a un altre que estava al costat d'una de les membranes gelatinoses que cobrien les portes de la cala. El guerrer pessigollejà la membrana fins que aquesta es va apartar, i va desaparèixer a l'habitació contigua amb un somriure d'anticipació.

En comptes de tornar a la Jaina al seu lloc davant la paret, en Duman Yaght la va obligar a seguir al seu costat mentre subjectaven a l'Ànakin cap per avall contra el terra. El comandant va fer avançar a la seva mascota, va començar a donar ordres i la Jaina es va veure obligada a mirar durant el següent quart d'hora.

L'Ànakin no va cridar en cap moment, reafirmat pel suport del grup d'assalt. Fins que en Duman Yaght va fer petar la llengua amb admiració.

-El teu germà encaixa bé el dolor -va dir el comandant-. Potser hàgim d'intentar alguna cosa nova.

Bordà una ordre, i el voxyn va posar una pota sobre l'esquena de l'Ànakin. Les agusades arpes estaven cobertes de bava verda, el medi en què prosperaven els retrovirus dels coixinets de les seves potes.

-És por el que veig en els teus ulls, Jaina Solo? -va preguntar en Duman-. Llavors no hi ha necessitat de que et parli de les febres. Saps el que li passarà al teu germà si rep una esgarrapada.

-No decebràs als teus sacerdots. -La Jaina buscà als altres mentre parlava, compartint amb ells la inseguretat que ocultaven les seves valents paraules. La vacuna que els havia posat la Cilghal estava sense provar; podia acabar amb totes les malalties o només amb algunes, i no li venia de gust experimentar amb la vida del seu germà-. No quan t'han promès un lloc en el nostre sacrifici.

-És cert, però pensa en el lloc que tindria si pogués dir-los en quina regió està la base Jeedai -va dir en Duman Yaght-. Estaria a pocs nivells per darrere del Mestre Bèl·lic, prou a prop com perquè poguessis veure la gratitud en els meus ulls.

La Jaina va sentir un aclaparador sentiment de desafiament, sens dubte el que sentia l'Ànakin, transmès pel Jacen.

-Hauràs de mirar des del fons -va replicar la Jaina.

La mà d'en Duman Yaght es va tancar en el seu coll.

-Creus que no ho faré?

Va llançar una xiulada tallant i el voxyn esgarrapà l'esquena de l'Ànakin. La Jaina va sentir el xoc a través de la Força, però, d'alguna manera, el seu germà va seguir sense cridar.

-Sobreestimes la vàlua del teu germà -va dir en Duman Yaght-. Els sacerdots estaran contents sempre que arribi amb Jacen i amb tu. Sou els bessons.

Va dir la paraula bessons com si fos algun secret d'Estat. En això hi havia alguna cosa que no entenia, però no importava. D'una manera o altra, en Jacen i ella acabarien decebent tant als sacerdots com a Duman Yaght.

El guàrdia que havia sortit abans va reaparèixer a la porta de la cala. En Duman Yaght va fer que un parell de guàrdies deixessin anar una massa de gelatina blorash en les dues potes del darrere del voxyn, atrapant a la criatura en el lloc. Van moure a l'Ànakin lluny de l'abast del voxyn i el van assegurar a terra per un sol peu.

Això era una cosa nova, i a la Jaina no li agradava com pintava.

-Què estàs preparant, un duel de mirades?

En Duman Yaght va somriure.

-Sí, en certa manera.

Va assentir al guàrdia de la porta, que es va apartar i va tensar la membrana per fer passar el que semblava un arbre petit.

Tenia la mida d'un wookiee adult i una petita però espessa copa de fullatge. Al centre del tronc hi havia un únic nus amb un vidriós orbe negre, que va girar en direcció al comandant. Aquest va assenyalar al centre de la cala, i l'arbre va trontollà cap endavant sobre tres retorçades i nuoses arrels.

A mesura que la cosa s'acostava, la llengua bífida del voxyn treia el cap per assaborir l'aire. Se li van eriçar les crins sensorials del llom, va intentar encorbar el llarg cos i va mirar darrere d'ell.

L'arbre estava a uns set metres de distància quan el voxyn va embogir, xiuxiuejà com un boig i va obrir solcs a terra mentre intentava alliberar-se. La criatura semblava haver perdut tota la seva intel·ligència, actuava més com una bèstia sense ment que com l'astut depredador que els Jedi havien après a témer.

L'arbre va seguir avançant i dos metres després la Jaina va perdre tot contacte amb els seus companys. Va buscar amb la Força i no va sentir res. Llavors, mentre l'arbre s'acostava i la resta del grup d'assalt lluitava per veure el que els aïllava de la Força, va veure una forma de llangardaix aferrada a la part del darrere de l'arbre, sens dubte intentant amagar-se del voraç depredador que lluitava per agafar-lo.

-Un Ysalamiri -va dir la Jaina en veu alta. Estava una mica desconcertada perquè normalment creaven una bombolla d'absència de la Força molt més gran-. Què faràs amb això?

-Una pregunta interessant -En Duman Yaght va fer un senyal al guàrdia que havia fet entrar a l'arbre ambulant-. Ensenya-li.

El guàrdia va avançar i va arrencar l'ysalamiri del seu amagatall. Les urpes en forma de ganxo de la criatura van arrencar trossets d'escorça del tronc, provocant en el arbre una adolorida remor de fulles. L'ysalamiri semblava mig mort amb les seves vèrtebres sobresortint per tot el seu flac llom i amb taques vermelles esquitxant la pell llisa. El voxyn estava boig per agafar-lo, i saltava i li treia la llengua al guàrdia mentre aquest dipositava la cosa a les espatlles de l'Ànakin.

L'ysalamiri va lliscar per l'esquena de l'Ànakin i es va agafar allà. El voxyn tirà dels seus lligams, amenaçant amb desllorigar-se les potes del darrere.

-Els cuidadors no entenen per què, però els ysalami tornen bojos als voxyn -va dir en Duman Yaght-. Perden la seva astúcia natural. En experiments similars a aquest, els he vist arrencar-se les potes per poder arribar fins a ells.

-I?

-Ho saps. Tard o d'hora, el voxyn deixarà d'intentar menjar-se el seu problema i el matarà.

La Jaina no podia apartar ulls del seu germà, ara tan cobert de sang que gairebé semblava vestit. En la càpsula d'equipament hi havia una forma de fer sortir a l'ysalamiri de la cala, però l'Ànakin i en Ganner eren els únics que podien activar els droides bèl·lics i fer que arribessin fins allà. Si morien tots dos, els droides s'activarien automàticament per buscar els supervivents del grup d'assalt, que no era precisament la forma en què la Jaina volia resoldre el problema de l'ysalamiri.

-En quina regió trobarem la base Jeedai? -va preguntar en Duman Yaght-. Pren-te el temps que vulguis per contestar. No tinc pressa.

La Jaina va apartar la mirada de l'Ànakin. Ara ho entenia. En portar tantes vegades a l'Ulaha davant el voxyn, en Duman Yaght no buscava trencar a la bith, sinó a la resta del grup d'assalt, i la Jaina havia estat la primera a cedir. El seu cos no era prou gran per allotjar tota la decepció que sentia. En Lando li ho havia advertit i era evident que no li havia escoltat.

-Deixarà a l'Ànakin si contesto? -va preguntar al seu turmentador sense mirar-lo.

-Si això és el que desitges -va respondre en Duman Yaght-. Tu ets qui mana.

-En el Nucli -va respondre la Jaina. Tècnicament era així, encara que l'única manera d'arribar-hi era mitjançant una hiperruta curta que vorejava el Nucli Interior-. Encara que no crec que sigui una sorpresa.

En Duman Yaght va assentir.

-Confirma les suposicions dels Lectors -va assentir, i el guàrdia de l'Ànakin li arrencà l'ysalamiri, tirant-se'l després al voxyn-. Mai li neguis la seva recompensa a una bèstia assassina.

-Ho tindré en compte -va dir la Jaina. Quan el voxyn es va empassar la seva llaminadura, va recuperar el contacte amb la Força i va sentir una onada de suport dels seus companys-. Què passa amb el meu germà?

-Per descomptat. Quant em diguis qui és el següent.

La Jaina es va descoratjar. S'esperava alguna cosa així i sabia que només tenia una resposta.

-Jo.

-No és possible.

-És la meva única resposta.

-Llavors l'Ànakin es quedarà. Potser mori.

-Vas dir que el deixaries marxar. Creia que els yuuzhan vong eren honorables.

El to blau sota els ulls del comandant es va enfosquir, però es va tornar cap al guàrdia de l'Ànakin i va assentir.

-Retorneu-lo al seu lloc i porteu a la bith.

La Jaina va sentir un torrent d'emocions conflictives procedents de la resta del grup d'assalt. Alguns semblaven témer per l'Ulaha, altres recolzaven la seva actitud desafiant, però en Jacen va fer destacar una emoció per sobre de les altres; la calma i determinació de l'Ànakin. Tenia un pla, la Jaina no sabia quin era, però el simple fet de saber-ho li donava forces per guardar silenci.

A tres metres de la paret, l'Ànakin va escapar del control del seu guàrdia i, després de cridar a l'Ulaha que despertés, va córrer fins a ella. Es va posar de genolls i va xiuxiuejar frenèticament en la seva oïda. Els ulls sense parpelles de l'Ulaha van continuar mirant inexpressius al sostre, però un indici de decepció en la Força suggeria que estava més alerta del que semblava. L'Ànakin va aconseguir dir-li mitja dotzena més de paraules abans que un guàrdia li copegés al cap amb un amfibastó. Es va sumir en un lloc de silenciosa foscor i ni tan sols l'aprensió del grup d'assalt va poder portar-ho de tornada.

El guàrdia el va subjectar al seu lloc amb gelatina blorash, va alliberar a l'Ulaha i, sense deixar anar l'amfibastó que portava a la mà, va arrossegar a la bith al centre de la cala. El voxyn intentà mirar-los de front, però seguia tenint les potes subjectes i es va conformar amb vigilar-los amb un ull. La criatura semblava tornar a estar en possessió de les seves facultats, però la seva fam cremava en la Força amb la calor d'un tret làser.

L'Ulaha estava massa dèbil per sostenir-se sola, tremolava visiblement i no semblava disposada a alçar la mirada del sòl. En Lando havia dit que haurien de fer coses que no coincidirien molt bé amb les seves consciències, però la Jaina no podia creure que es referís a no fer res mentre els yuuzhan vong mataven un dels seus.

-Tu tries, Jaina -En Duman Yaght recargolà la seva escarificada cara per formar alguna cosa semblant a un somriure-. Un nom o una vida.

La Jaina va buscar a l'Eryl Besa en la Força, buscant algun senyal que ja havien travessat la zona de guerra, que per fi podien cridar als droides bèl·lics perquè els traguessin d'aquesta situació. No va obtenir aquesta confirmació. Va baixar el cap. Només hi havia una manera de corregir el seu error, només una manera de vèncer la ruptura, però no podia animar-se a permetre que l'Ulaha morís, no podia dir les paraules que la matarien.

-És l'últim nom -va dir sense alçar la mirada.

-Si ho desitja així.

El to burleta d'en Duman Yaght li va provocar una profunda humiliació. La Jaina estava trencada. Ho sabien tots.

Va sentir la feble veu de la Jaina, i va percebre un sentiment de vergonya no gaire diferent al seu.

-No ho facis, Jaina... No deixis que m'utilitzin...

La va silenciar una bufetada.

-El nom, Jaina -va demanar en Duman Yaght-. Qui és el següent?

La Jaina va alçar per fi la mirada i va veure l'Ulaha lluitant per poder guanyar peu. El guàrdia pràcticament tenia penjant a la bith pel braç, subjectant la seva mà sobre les crins sensorials que solcaven el llom del voxyn.

L'Ulaha es va tornar cap al Jacen.

-Dóna'm forces -va panteixar.

-Silenci! -el guerrer va sacsejar l'Ulaha i va fer que es mantingués per si sola.

La Força va acudir a ella amb ànims, suport i alguna cosa més, alguna cosa elèctrica i pura, com la descàrrega d'una pistola atordidora. Tot d'una, l'Ulaha va encongir les cames sota ella. L'estranya energia va continuar fluint a través de la Força, i la bith es feia més forta per moments, i va baixar la mà... cap a les crins sensorials. El guàrdia feia el que podia per impedir que s'empalés la mà.

La Jaina es va sentir malament. Era aquest el pla de l'Ànakin? La ira que brollava d'en Jacen deixava molt clar el que pensava, però la Jaina no podia creure que l'Ànakin ordenés a ningú que es tragués la vida, no quan encara seguia tan afectat per la mort d'en Chewbacca.

L'Ulaha estava massa feble per baixar la mà fins al final. Va semblar renunciar-hi, i llavors li va treure al seu captor el coufee de la seva funda i el va passar pel coll del yuuzhan vong, fent brollar una cascada de sang. Amb una agilitat impossible per a algú tan ferit, l'Ulaha el va llançar de dalt a baix, d'esquena contra la cua del voxyn.

La punta es va trencar contra l'armadura de crancs vonduun del guerrer. En Duman Yaght cridà una ordre que va fer entrar a mitja dotzena de guerrers. El voxyn va obrir la boca per cridar, i la Jaina va creure que a l'Ulaha li havia arribat la fi. Llavors en Jacen va interrompre la fusió de combat, i la Jaina va sentir com intentava sintonitzar amb les emocions del voxyn, intentant insuflar-li la idea que l'atac de l'Ulaha només era una distracció, i que el veritable perill estava en els yuuzhan vong que entraven pel seu flanc. Era una jugada a la desesperada, que podria espatllar la missió si en Duman Yaght arribava a entendre la forma en què l'estaven manipulant. La Jaina no esperava menys d'un Solo.

El voxyn va moure el cap i va rotar una bombolla de mucílag verd sobre el guàrdia més proper. El yuuzhan vong va trontollar mitja dotzena de passos més, grunyint, cridant, dissolent-se. L'Ulaha va aprofitar la distracció per lliscar cap endavant i enfonsar el coufee entre els ulls del voxyn.

La criatura es va estremir i va caure a terra entre convulsions, i fins i tot aquestes van cessar quan la bith va recargolar la fulla. Sang porpra va traspuar al voltant de la ferida, convertint-se en fum marró en entrar en contacte amb l'aire. L'Ulaha va trontollar cap enrere emportant-se una mà a la cara. Va donar un pas més i es va desplomar.

Els guàrdies supervivents es van aturar davant el núvol marró. En Duman Yaght bordà una cosa tallant i un guàrdia va llançar una bola de bioaccelerador al ganivet coufee, segellant la ferida. Un altre es va tapar la boca i el nas i va córrer a recuperar l'Ulaha.

Ella va permetre que el guàrdia l'apartés del núvol de toxines, i després va encongir les cames sota el cos i es va posar dreta. Ulls yuuzhan vong molt oberts i boques yuuzhan vong molt obertes van trair la seva sorpresa en veure incorporar-se a algú amb el cos tan malmès, i fins i tot en Duman Yaght es va quedar sense alè.

A l'altre costat de la cala es va sentir un xiuxiueig familiar; els tres barabels reien histèricament, mirant cap enrere amb els seus ulls reptilescos vidriosos per l'esgotament.

La Jaina es va permetre un somriure i va tornar a mirar a Duman Yaght.

-No tindràs un altre voxyn amb què divertir-te?

El yuuzhan vong se la va quedar mirant i, per a sorpresa d'ella, va somriure.

-Seria una imprudència, no creus? Ja entenc per què el Mestre Bèl·lic està tan decidit a exterminar els Jeedai -va fer un gest cap a dos guàrdies i la va llançar en els seus braços-. Et diré que s'han acabat els jocs, Jaina Solo. Si ara intentes alguna cosa, les conseqüències serien fatals.

-Pot ser -va dir la Jaina, retornant-li el somriure-. Però no per a nosaltres.

El comentari va despertar sentiments d'alarma en molts del grup d'assalt, però la Jaina va saber per la sobtada foscor sota els ulls d'en Duman Yaght que havia dit just el que havia de dir. Aquest va donar mitja volta, trucant ja al Lector d'estrelles perquè tracés un rumb més ràpid per arribar a la cita.

Següent