Estrella a Estrella 1(VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

La porta es va obrir a un so poc familiar de murmuris, i a la Cilghal se li va assecar la pell. Els voxyn estaven morts.

El Falcó Mil·lenari s'havia allunyat del Dolça Sorpresa amb l'escotilla d'emergència oberta i el celler de popa exposada al fred espai. Les criatures s'havien embolicat en capolls d'escates i sobreviscut a la descompressió resultant. Fins i tot van suportar per un temps el buit sumint-se en hibernació. Però el fred havia acabat per matar-les. En Han va mantenir tot el viatge el celler en un buit segellat i proper al zero absolut i, per quan van arribar a Eclipsi, els voxyn estaven congelats. La Cilghal sondejà amb la Força les seves estructures moleculars per trobar rebentades totes les cèl·lules del seu cos. Va confirmar les seves troballes amb una sonda ultrasònica i un escàner tèrmic, realitzant després una dotzena de diferents bioexploracions en les seves carcasses congelades en l'espai a la recerca d'algun signe de vida. I ho havia repetit tot, només per assegurar-se, tallant les seves urpes de la coberta de duracer del Falcó després de confirmar els resultats. Havien d'estar mortes.

Tot i això, la Cilghal no pensava arriscar-se, no amb criatures que escopien un àcid que corroïa la carn, atordien a les seves preses amb descàrregues sòniques, la sang es tornava una neurotoxina en entrar en contacte amb la majoria de les varietats d'aire i les potes tenien coixinets que albergaven un centenar de letals retrovirus. Estava massa cansada per analitzar la situació, últimament massa propensa a cometre errors com per arriscar la vida de tots els que estaven a Eclipsi. La Cilghal va retrocedir en silenci i va sortir per la porta, va treure's el comunicador d'una butxaca i se'l va emportar als llavis.

El planyívol gemec d'un wookiee va brollar de la sala, i va ser conscient d'una estranya pesadesa en la Força. Es va adonar amb un sobresalt que el so que havia sentit era un sanglot. El sanglot d'un humà.

La Cilghal mirà per la porta i va veure una filera de joves Jedi a l'altra banda de l'habitació, mirant al magatzem de teixit congelat a través d'un panell d'observació de transpariacer. En un extrem del grup estava l'Ànakin, alt, desmanegat i amb les espatlles amples d'aquesta manera que tenen els mascles humans quan passen de l'adolescència a l'edat adulta, recognoscible fins i tot d'esquena per la despentinada cabellera color sorra. Al seu costat hi havia, com sempre, la Tahiri, petita i esvelta amb pèl ros molt curt, els peus nus com acostumava, subjectant el seu calçat amb una mà i el braç de l'Ànakin amb l'altra. El gemec del wookiee provenia de l'altre extrem de la fila, on Lowbacca estrenyia la prima forma de la Jaina Solo amb el seu pelut braç vermellós. Al costat estaven en Zekk i la Tenel Ka, sent el primer un jove eixut i nerviüt amb el descuidat pèl negre arribant a les espatlles i la segona una bellesa esvelta de cabells color òxid i un braç amputat just a sobre del colze. I més o menys en el centre estava aquell a qui la Cilghal havia sentit plorar, el ros Raynar Thul, estrenyent amb els punys el transpariacer, i les espatlles pujant i baixant a mesura que plorava.

La Cilghal es va mantenir fora, intentant decidir si recollir una altra mostra de teixit justificava la intrusió. Els joves Cavallers Jedi formaven un grup molt tancat en haver passat molts dels seus anys de formació estudiant a l'Acadèmia Jedi d'en Luke a Yavin IV. S'havien enfrontat junts a segrestadors imperials, implacables organitzacions criminals de Jedi Foscos i més perills, dels quals podia enumerar la metge Mon Calamari. No li va semblar correcte interrompre la reunió, fos el que fos el que els hi feia pena.

Va començar a retrocedir, però la seva presència no havia passat desapercebuda. La Tenel Ka es va tornar i va fixar en ella els vermells ulls.

-No et preocupis per nosaltres. No estem aquí per interrompre el teu treball.

Insegura de què fer, en sentir en la Força l'angoixa dels companys, la Cilghal va entrar a l'habitació i es va dirigir a l'armari on tenia el criovestit que necessitaria per recollir les mostres.

-Ha mort algú més? -va preguntar, tement la veritat encara que l'havia endevinat.

-La Lusa -va dir l'Ànakin, amb veu trencada. La Lusa era una de les seves millors amigues a l'Acadèmia de Yavin IV, una txironiana amant de la natura. L'Ànakin va fer un gest vague en direcció als cossos congelats en el magatzem de teixits-. Un grup de voxyn van acabar amb ella.

- Acabem d'assabentar-nos pel subespai -va afegir la Tahiri-. Estava a casa, corrent per un prat.

- Se suposava que estava fora de perill -va afegir la Jaina, apartant per fi la cara del pèl d'en Lowbacca-. Txiron està molt lluny dels yuuzhan vong.

La Cilghal va sentir una fiblada de culpa.

-Em sap greu anar tan a poc a poc. He après molt d'aquestes criatures, però res que pugui usar-se.

En Raynar murmurà un suggeriment que podria treballar més. El respecte pel seu dolor va fer que la Cilghal simulés no sentir-lo mentre es posava el criovestit.

En Lowbacca no va ser tan generós, grunyint amb suavitat i retraient al jove Jedi la seva grolleria. En Raynar començà a replicar alguna cosa, però la gola li va fallar i es va tornar cap al magatzem de teixits.

La Jaina es va apartar d'en Lowbacca i va donar a Raynar uns copets al braç abans de tornar cap a la Cilghal.

-Perdona'l. La Lusa i ell eren molt amics -encara que la Jaina tenia els ulls inflats pel plor, la Cilghal va poder notar que la seva fúria naixia de la ira-. Ningú està enfadat amb tu. Maten als Jedi i el Senat ens culpa per perdre la guerra. A vegades crec que hauríem d'emigrar a les Regions Desconegudes i deixar a la Nova República a mercè dels yuuzhan vong.

-Ho entenc -va dir la Cilghal. La pena, sobretot la dels joves, havia de tenir un alleujament o acabava consumint-te-. Però, què farem quan els yuuzhan vong vagin a buscar-nos-hi?

Els ulls de la Jaina es van endurir, però va assentir.

-Ja ho sé, i tampoc hi ha garanties que els txiss ens acollissin.

-Llavors suposo que caldrà trobar la manera de defensar aquesta part de la galàxia -La Cilghal gairebé cau a ficar la cama en el criovestit-. Si podem.

-Aquestes criatures tenen algun punt feble? -va preguntar la Tahiri-. Els pobles de les sorres diuen que tots tenen un punt feble, tots menys ells.

-No he trobat cap als voxyn -va respondre la Cilghal-. Com sospitàvem, són mig d'aquesta galàxia i mig yuuzhan vong, però no he aconseguit anar més enllà. Hi ha tantes coses que no tenen sentit.

-Estàs cansada -va dir la Tenel Ka, sostenint un dels enormes braços del vestit-. T'ajudaré.

-Potser hauries de descansar -va dir l'Ànakin tornant-se, mostrant uns ulls tan vermells com els de la Tenel Ka-. És molt difícil pensar amb claredat quan un no es té dempeus.

La Cilghal va somriure davant la seva preocupació.

-Tens raó, és clar, però no m'animo a dormir mentre altres moren -va ficar el braç per la segona manga. -He de seguir treballant.

-Podem fer alguna cosa? -va preguntar la Tenel Ka-. Tenim torn de guàrdia en una hora, però...

-Podeu observar -va dir la Cilghal-. Podeu dir-me com és que segueixo contaminant les mostres.

-Contaminant-les? -va preguntar la Tahiri-. Què vols dir?

-Els seus codis genètics sempre són iguals. No és l'equip, perquè ho he comprovat, així que he de contaminar les mostres quan les recullo.

La Tenel Ka va intercanviar mirades amb els seus amics, i va posar una mà al braç de la Cilghal perquè no es tanqués el vestit-. Quantes vegades ho has fet?

-Quatre -va dir la Cilghal.

-I el codi és sempre el mateix? -va preguntar la Jaina-. Exactament el mateix?

La Cilghal va assentir, intentant endevinar on volien arribar els joves Jedi.

-Fins quan és en Tekli qui recull les mostres -En Tekli era el seu aprenent, una jove chadra-fan no més gran que la Jaina-. En algun moment cometem sistemàticament el mateix error.

-I si no és així? -va preguntar la Tenel Ka.

Una onada de cansament va envair la Cilghal i va negar amb el cap.

-El cometem. No hi ha dues seqüències genètiques idèntiques. Sempre hi ha diferències.

-No sempre -va dir la Jaina.

La Cilghal va arrufar les celles i va sentir com la seva pell s'il·luminava i adquiria un color verd pàl·lid.

-Clons? -panteixà-. Estan clonant els voxyn!

-Per què anaven a fer això? -va preguntar la Tenel Ka-. No tindria més sentit criar-los?

-Potser -de cop la Cilghal estava molt desperta, els seus pensaments volaven a la velocitat de la llum-. A no ser que només en tinguin un.

L'excitació va il·luminar els ulls de l'Ànakin, o potser fos la determinació.

-Això sí que seria un punt feble.

-Però tots aquests voxyn provenien de la mateixa nau -va observar la Tenel Ka-. Com podem saber que una ventrada d'una altra nau no provindria d'un altre?

La Cilghal ho va meditar un moment, repassant totes les proves diferents que havia fet, tant científiques com amb la Força. I va arribar a una única conclusió.

-No hi ha manera d'estar segurs -va dir-. No amb un sol grup de mostres.

-Llavors necessitem més mostres -L'Ànakin ja estava mig fora a la porta quan es va adonar que la Tahiri era l'única que el seguia. Es va tornar cap als altres-. Les necessitem ja.

 Següent