Estrella a Estrella 1(IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

L'únic bo que va tenir l'amenaça d'en Tsavong Lab va ser que el general Muun va decidir que era un mal moment perquè semblés que no li importava el destí dels refugiats, i un moment especialment bo per consolidar la seva carrera «rescatant» a un grup d'evacuats. No només va enviar deu naus per escortar als Vray sinó que va insistir a dirigir personalment l'operació, alliberant al Han i la Leia per tornar directament a Eclipsi.

Una de les moltes coses dolentes que va tenir l'amenaça era que quan van arribar, en Luke ja els esperava amb una missió i la petició que li prestessin a C-3PO. Els Solo amb prou feines van tenir temps de saludar l'Ànakin i els bessons abans de tornar a posar-se en marxa, aquest cop cap a l'estació Nova, en el que una vegada va ser el Sistema Càrida.

L'espai que envoltava l'estació Nova era l'espai més vermell que havia vist mai la Leia, en estar ple de les restes encara refredant-se de l'explosió que va convertir el seu sol en una supernova. Onejants retalls de gas carmesí passaven lentament al costat de l'estació giratòria, enfosquint les distants estrelles i recordant la sang consumida en un instant de milions de caridians morts. La Leia, asseguda al costat d'en Han en una cantina irònicament anomenada Gran Explosió, bevent un reventaulls mentre intentava ignorar la banda Bith d'en Bobolo Baker, no va poder evitar que se li regirés l'estómac en pensar que havia estat per un cataclisme artificial, causat per la insaciable set de venjança i destrucció de la seva espècie.

Una campaneta electrònica d'avís repicà tres vegades ofegant parcialment la melodia nocturna de la banda, i una veu masculina va balbucejar alguna cosa pel sistema públic d'altaveus. La Leia i en Han van girar el cap, com tots els altres en la cantina cap a un projector d'hologrames que penjava sobre la banda Bith. Allà va aparèixer el nom de Ballarí d'Asteroides, amb una línia sota que qualificava la nau de vaixell de càrrega YT-1500. Uns moments després s'afegia la paraula «Confirmat», i apareixia un holograma de la característica carlinga de la nau.

En Han va grunyir per la frustració i va agafar la gerra de reventaulls que tenia davant seu.

-Ja haurien d'haver arribat -omplí el seu got i donà un glop, va intentar no posar mala cara i va tornar la beguda a la taula-. En Booster no vindrà.

-Ha de venir -va dir la Leia, encantada de veure el desgrat a la cara d'en Han. Després de la mort d'en Chewbacca havia begut el que fos, com pitjor gust tingués millor. La curació de les seves papil·les gustatives era un altre signe que s'estava curant interiorment-. Fins i tot el Ventura Errant necessita proveir-se. No se'ns haurà escapat?

En Han li va dirigir una de les seves mirades patentades per les preguntes ximples, i va fer un senyal a l'holopanell.

-Com se'ns va a escapar un destructor estel·lar?

-No pot -va admetre la Leia-. Aquí no.

L'estació Nova s'havia construït per reemplaçar Càrida com a estació de pas a la Ruta Comercial Perlemiana i surava dins de la capa de gas en expansió de la supernova, movent-se darrere dels seus límits als mateixos tres quilòmetres per segon. Per tant, qualsevol nau estel·lar que volgués atracar a l'estació havia de sortir de l'hiperespai i entrar en el núvol a velocitat subllum, usant després els seus sensors per obtenir una destinació final. Això feia que la seguretat de l'estació, i qualsevol amb un sistema decent de sensors, pogués identificar la nau molt abans que arribés, convertint aquest lloc en un refugi ideal per a contrabandistes, criminals i qualsevol amb motius per haver de sortir corrent amb avantatge.

En Han mirà a l'altre costat de la seva taula.

-Què dius, pèl-roja? -es referia als cabells color neó de la Leia, que ja gairebé li arribaven a l'espatlla després d'haver hagut de tallar-se'ls l'any anterior durant una descontaminació a Duro. El pèl tenyit temporalment era tan part de la seva disfressa de contrabandista com la caçadora i el mico ajustat de núvia pilot-. Marxem ja?

La Leia va somriure i va negar amb el cap.

- Què tal si mengem alguna cosa? -va dir mentre allargava el polze cap al panell de servei, però es va aturar en veure que algú de la taula contigua mirava al Han.

L'observador era un weequay, gran com una petita muntanya, amb un nas ample i una cara tan profundament arrugada que resultava tan repugnant com el d'un yuuzhan vong.

-Crec que estan a punt de reconèixer-te.

-A mi? -En Han es va tornar per mirar l'aparador del local i intentar localitzar l'espia al reflex-. No és la meva cara la que porta vint anys apareixent a la Xarxa.

En Han, que feia temps que es ressentia per la pèrdua d'anonimat que comportava ser un heroi de la Rebel·lió, havia limitat la seva disfressa a un bigoti de raspall i un parell de coixinets a les galtes. Tot això, juntament amb una barba de dos dies, hi havia hagut prou fins ara, probablement perquè la gent no esperava veure al marit d'una antiga Cap d'Estat en un lloc com la Gran Explosió.

Però era evident que la seva sort estava canviant. El gran weequay va agafar la seva beguda i es va aixecar, el guardapols de vol es va obrir per mostrar l'empunyadura de l'enorme vibronavalla que portava al maluc. Conscient que el seu guardaespatlles noghri s'estaria posant nerviós, la Leia va mirar ràpidament en direcció a la Meewalh. Aquest era una presència intimidant amb la seva pell corretjosa i els seus ulls de boig, tot i ser eixut, nerviüt i no mesurar més de metre i mig, i fins i tot la clientela de la Gran Explosió s'apartava d'ell. La Leia va parpellejar dues vegades per indicar que esperés i després va simular no notar que el desconegut s'acostava al Han.

-Espera un moment -va dir en Han, més per a si mateix que per a la Leia-. Jo conec aquest paio.

La Leia, amb gest casual, va posar la mà sota la taula i va deixar anar la corretja del làser del seu maluc. El sol fet que el seu marit conegués a algú no era garantia que aquest algú no tingués males intencions. L'enorme weequay es va aturar al costat de la seva taula després de dirigir una mirada apreciativa a la Leia, es va tornar cap al Han.

-Vaig suposar que series tu -va dir-. Reconeixeria aquesta olor arreu.

-Ah, sí? -estrenyent els ulls mentre mirava al weequay intentant recordar on l'havia vist abans-. M'ho diuen molt.

-No he vist entrar la teva nau, Miek -el somriure del weequay era gairebé un gest burleta; era evident que gaudia veient com en Han s'esforçava per recordar-. Segueixes amb el Franquícia Solar?

-Podria dir que sí -En Han li va dedicar un somriure conspirador i va prendre un glop llarg de reventaulls per guanyar temps. Franquícia Solar era un altre de la dotzena de falsos codis de microxip que solia utilitzar el Falcó, i en Han tenia més àlies dels que podia recordar. Havien atracat a l'estació Nova amb el nom de Fortuna. Per fi, va tornar el got a la taula i el va tornar a omplir amb la gerra-. Però hauràs de buscar-lo amb un altre nom.

El weequay va riure.

-Ja m'ho suposava. Aquest capità teu sempre va ser un trampós -Va agafar una cadira i es va asseure, mirant després al seu voltant-. Encara que no he vist cap ryn per aquí.

Els ulls d'en Han es van endurir d'una manera que només una esposa podia notar, i la Leia va saber que per fi s'havia situat a l'inoportú visitant.

-En Droma ja no dirigeix ​​les coses -va dir en Han. En Droma i en Han s'havien trobat després de la captura d'Ord Mantell, passant després mig any buscant els perduts companys del seu clan ryn, reunint-se amb ells en un camp de refugiats de Duro. Encara que en Droma i els seus van desaparèixer després a l'espai, havien ajudat al Han a recuperar-se quan la Leia no havia pogut, i sempre tindrien un lloc de preferència en el seu cor-. Ens vam separar fa gairebé un any.

-De veritat? -el weequay va tornar a mirar la Leia, mig bavejant i mig avaluant-la-. I aquesta és la teva nova capitana?

En Han va semblar ferit.

-El capità sóc jo. Ella és la meva oficial i companya.

-Ja pots dir-ho -La Leia mirà el seu marit des de l'altre costat de la taula-. Només en els dies bons.

El weequay va riure a cor que vols i després la va sorprendre ficant-li la mà sota la taula per posar-la al seu genoll.

-La propera vegada que tinguis un dia dolent, vine a veure'm al Dolça Sorpresa. Sóc l'oficial de bord, però podràs triar el lloc que més t'agradi.

 -Ja n'hi ha prou Plaan. No busca feina -el to d'en Han era seriós -I tu que fas fora de Tholatin? Creia que eres el Cap de Seguretat.

L'escassa diversió que la situació li produïa a la Leia va desaparèixer. Tholatin era llar d'un grup de contrabandistes traïdors als quals no els hi importava ajudar als yuuzhan vong si el preu era prou bo.

-Vaig canviar de treball. Com t'he dit, sóc el primer oficial del Dolça Sorpresa -apartà la mà de la cuixa de la Leia-. M'he acostat a parlar amb tu perquè anem curts de personal per a aquest viatge. La paga és bona.

En Han esperà el just perquè la Leia negués amb el cap i va alçar una mà per fer-la callar.

-Com de bona?

-Capità -va interrompre'l la Leia. Fos gràcies a la Força o tots els anys que portava amb ell, va saber instintivament, al moment, quin era el paper que ell volia que interpretés-. Què passa amb la càrrega que estem esperant?

En Han ni la va mirar.

-S'ha retardat.

-Però ja ens han pagat per la feina -La Leia seguia interpretant el seu paper, però també estava irritada perquè no la fes cas-. I ja saps el que li passa als contrabandistes que no compleixen els seus compromisos. No voldria veure't congelat en carbonita o alguna cosa semblant.

En Han va fer una ganyota i va prendre un altre glop llarg de reventaulls.

-L'acord tenia una clàusula. Si el carregament arribava més d'un dia tard, passaríem més tard a recollir-lo. Sentim això, no?.

-No puc dir-te gran cosa fins que no estiguis dins -va dir en Plaan.

-No necessito saber molt -va dir en Han-. Mentre no sigui alguna estafa amb refugiats. L'últim que vull és que se'm tiri a sobre una flota de la Nova República.

 En Plaan negà amb el cap.

-Això es va acabar. Aquesta vegada arribaran a on volen anar; és un bon tracte per a ells i per a nosaltres. És per no creure-s'ho.

La Leia es va tirar enrere i va creuar els braços sobre les costelles imitant el millor que podia a una amant furiosa. No li va ser difícil.

-Quant temps portaria? -va preguntar en Han.

-Caldrà fer un salt per recollir la resta del carregament -va respondre en Plaan-. I després un viatge de dos dies, no més.

En Han mirà a l'altre costat de la taula.

-Què et sembla, pèl-roja?

-I què passa amb el Fortuna, Miek? -va dir la Leia, adonant-se que seguia buscant informació-. Tornarem fent dit?

-Et portarem -va dir en Plaan-. Passarem per aquí a la tornada.

-Quant? -va preguntar en Han.

-Cinc mil -va respondre en Plaan.

-Cada un? -va preguntar la Leia. En Plaan arrufà les celles.

-Per tots dos, incloent el cost de deixar el Fortuna aquí atracat.

En Han mirà la Leia.

-I Bé?

La Leia va posar els ulls en blanc i va agafar el got de reventaulls.

-Ho pensarem -va dir en Han.

En Plaan es va disposar a pujar l'oferta, va mirar la Leia i va canviar d'idea.

-No ho penseu massa. Partim en una hora.

Va agafar la seva beguda i se'n va anar, movent-se entre la multitud cap a una altra parella de probables reclutes. La Leia va mirar mentre s'asseia amb ells i els deixava anar el seu discurs, alçant la mirada com tots els altres quan es va sentir el dringueig d'alarma. El que va aparèixer aquest cop sobre el cap dels Bith va ser el nom de Corredor Lluminós.

-Bé, on va? -va preguntar.

-Amb aquest programa, només hi ha tres possibilitats -va replicar en Han-. Kuat, Borleias o Coruscant.

-Coruscant -va deduir la Leia-. Kuat i Borleias estan rebutjant als refugiats. Si s'espera que els admetin a on els porta, és a Coruscant.

En Plaan havia trobat els seus dos tripulants i es va aixecar, li va fer un senyal al Han i la Leia mentre s'obria pas cap a la sortida acompanyat d'una parella d'ossans d'orelles caigudes. En Han alçà el seu got cap al gran weequay i va donar un glop llarg, esperant llavors a què se n'anessin per pressionar el panell de servei de la taula..

- On vas tu? -La Leia va posar l'èmfasi en el «tu».

-A fer gàrgares. No suporto els reventaulls -va replicar en Han-. I després a Coruscant.

La Leia va continuar asseguda.

-No puc anar. Ja saps com de preocupat que està el meu germà pels seus estudiants.

Els joves estudiants de l'Acadèmia Jedi estaven en aquells moments amb Booster Tèrrik a bord del Ventura Errant, saltant per la galàxia de forma aleatòria per impedir que els yuuzhan vong els localitzessin. Malauradament, en els dos dies que havien transcorregut des que l'Alema Rar despertés a Eclipsi i va descriure l'atac a la seva germana, dos Jedi havien estat víctima dels voxyn, un al món teòricament segur de Kuat. En Luke estava preocupat perquè el Ventura ensopegués amb un dels matajedi en alguna parada per proveir-se, i havia demanat al Han i la Leia que donessin a Booster les coordenades de la nova base Jedi d'Eclipsi i li suggerís que a partir de llavors només es proveís allà. Però en Booster seguia sent en Booster i ja feia tres dies de retard respecte a la cita prevista en la seva agenda, i fins i tot la Leia va haver d'admetre que era improbable que la mantingués.

-Esperem un dia més -va suggerir-. El Fortuna és ràpid. Si en Booster segueix sense aparèixer, encara podrem arribar a Coruscant abans que en Plaan.

-D'acord, no penso anar-me'n sense tu -va sospirar en Han-. Però l'Esquadró Murri està ara de tornada a Coruscant, i en Wedge em deu un favor. Deixa que almenys parli amb ell i m'asseguri que el Dolça Sorpresa rebi una càlida benvinguda.

-Wedge Antilles et deu un favor?

-Tothom em deu un favor.

Per descomptat, en Booster no es va presentar, i en Wedge, el general Antilles, era reticent a ordenar el registre d'una nau amb els papers en regla sense alguna «evidència de sospita», en aquest cas d'algun denunciant present. Sabedora que això no era sinó una concessió bàsica al sentiment en contra dels Jedi del Consell assessor, la Leia va mantenir amb reticències la promesa que li havia fet al Han i va informar al Luke que era impossible seguir esperant al Ventura Errant. Van sortir de l'estació Nova i van saltar a l'hiperespai cap a la Ruta Comercial Perlemiana. En Han suposava que anirien prou de pressa com per arribar a Coruscant abans que el Dolça Sorpresa.

Els càlculs d'en Han estaven una mica errats. Van sortir de l'hiperespai per rebre la notícia que l'Esquadró Murri anava de camí a interceptar al Sorpresa. En Wedge va demanar al Han que es reunís amb ell en Control Orbital per emplenar la denúncia, i aquest no va sorprendre a ningú prometent presentar-se en quant veiés el que passava amb el Sorpresa.

L'habitual aura de Coruscant de titil·lants llums pertanyents a naus estel·lars estava ara concentrada en un paquet d'halos lluminosos. L'exèrcit havia envoltat el planeta amb un escut de mines espacials orbitals per protegir-lo contra possibles atacs sorpresa dels yuuzhan vong, deixant obertes només unes poques dotzenes d'estretes franges de trànsit i fent que l'habitual tempesta de trànsit circulés a pas de cargol.

En Han portà el Falcó a la part superior d'una franja i va baixar fins a situar-se a pocs centenars de metres de l'enorme popa del Dolça Sorpresa, guanyant-se així un ensordidor crit pel comunicador provinent del vaixell de càrrega de mil metres al que acabava de tallar el pas. Es va precipitar cap al comunicador per tornar l'ofensa i la Leia gairebé se li va tirar a sobre des del seient del copilot mida wookiee per aturar-lo.

-Tranquil, pilotet. No és moment de començar una baralla a insults.

Quan en Han apartà la mà, ella va obrir una freqüència privada amb el vaixell de càrrega.

-Sentim haver-los tallat el pas, vaixell de càrrega. Un control militar provocarà un retard en la circulació davant nostre. Li suggereixo que es desviï a babord.

-Un retard? -va respondre la gèlida veu d'un duro-. I com diu a això?

-L'enorme vaixell de càrrega va començar a lliscar per la franja de trànsit, ocasionant tal escàndol de crits pel comunicador que la Leia va haver de baixar el volum.

-Qui necessita l'exèrcit? -va preguntar en Han-. Deixem que els yuuzhan vong es fiquin en aquesta tempesta de trànsit i a veure quant aguanten.

La tempesta va empitjorar quan van aparèixer quatre petits Ala-X que van girar sobre el seu morro i es van situar darrera del Dolça Sorpresa. La Leia va buscar en els canals de comunicació fins a sentir la veu familiar d'en Gavin Darklighter.

-... I aturi's per a inspecció, Dolça Sorpresa.

- Per què? -va replicar la veu d'en Plaan-. No estem violant cap llei de comerç. Ni tan sols hem arribat al control de duanes.

-Això és una inspecció militar de la Nova República -i en Gavin va afegir amb to més tranquil·litzador: - No han de preocupar-se, és una inspecció a l'atzar.

-A l'atzar? -En Plaan semblava dubtar-lo-. Parlaré amb el meu capità.

-Recordi-li que això és al marge de duanes. I que anem armats.

La conversa entre en Plaan i el seu capità va haver de ser animada, perquè el Dolça Sorpresa va seguir avançant fins que la franja de trànsit es va estrènyer fins als tres-cents metres. Les mines espacials es van tornar una presència tangible, més per les enormes extensions de foscor que ocupaven que per les petites formes que la Leia veia de vegades siluetejades contra la lluent superfície de Coruscant. En Gavin va tornar a advertir la nau que els seus Ala-X estaven armats i autoritzats per obrir foc, i en Plaan va replicar que el Sorpresa transportava mil refugiats innocents.

-No pensen parar -va dir la Leia.

La Força de Defensa Planetària controlava la conversa des de la seva xarxa de plataformes armades orbitals i estava arribant a la mateixa conclusió. La Leia va escoltar per la unitat comunicadora militar del Falcó com una sèrie cada vegada més gran d'oficials preguntava el que passava, primer a Gavin Darklighter i després a Wedge Antilles. Al final, la veu endormiscada del general Rieekan, al qual s'havia tret de la jubilació per dirigir la FDP, va exigir una explicació al Han.

En Han li va explicar qui era en Plaan, la història dels refugiats que li havia venut el weequay i que havia passat a l'estació Nova.

-Així que, bàsicament, m'està dient que aquests tipus li donen mala espina?

En Han va fer una ganyota.

-Més o menys, general. Va sentir un espetec quan el general va canviar de canal de comunicació, i llavors la seva veu es va sentir pel canal lliure pel qual es comunicaven l'Esquadró Murri i el Sorpresa.

-Coronel Darklighter, sap qui li parla?

-El General Rieekan, sí, senyor.

-Bé. Com a comandant de la Força de Defensa Planetària li ordeno que no permeti que el Dolça Sorpresa creui l'escut de mines. M'ha entès?

La Leia va mirar al Han. El trànsit ja creuava el camp de mines a menys de tres quilòmetres davant del Falcó. Per quan en Gavin contestés, tant l'Esquadró Murri com el Sorpresa estarien entre les mines.

-Ehh, senyor, ja estem entrant a la via segura.

-Té les seves ordres, coronel Darklighter. Rieekan fora.

No va necessitar més. Totes les naus a menys de deu quilòmetres del Dolça Sorpresa van començar a desviar-se, exceptuant el Falcó i els Ala-X.

-Ho ha sentit, Dolça Sorpresa? -va preguntar en Gavin-. Aturi's i prepareu-vos per a ser abordat.

La resposta adequada hauria estat disparar els coets de frenada per les toveres de proa. En comptes d'això, la nau va alçar el morro.

-No volem problemes -va dir en Plaan.

-Negatiu, Sorpresa -la veu pertanyia al coronel Tycho Celchu, superior immediat d'en Gavin Darklighter i pilot veterà de l'Esquadró Murri-. No pot sortir per dalt. S'ha endinsat massa en la via segura.

-Deixi que nosaltres ens preocupem d'això -va ser la rèplica d'en Plaan. Mentre parlava, els tres-cents metres de longitud del Dolça Sorpresa es van elevar davant del Falcó, i van començar a traçar un arc cap enrere.

-Coronel? -va cridar en Gavin-. Ordres?

-Escuts! -va ser la resposta d'en Tycho.

-Bona idea -va murmurar en Han, buscant els controls.

La mà de la Leia ja alçava els commutadors.

-A plena potència?

-Seràs Jedi... Sempre llegint-me la ment.

La Leia els va posar al màxim i va obrir un canal d'intercomunicació amb el celler principal i els sales de la tripulació.

-Agafeu-vos allà enrere. Anem a divertir-nos.

Per descomptat, els noghri no van dir res. Els coets d'unes mines van cobrar vida. El làser del ventre del Dolça Sorpresa va fer un llampegueig en resposta, i les dues mines van esclatar abans de poder recórrer un centenar de metres.

-Caps de cuc! -va cridar en Han fent baixar el morro de la seva nau.

-Control de mines, desactivin... -va cridar en Gavin frenèticament pel canal militar.

Les deu mines més properes van encendre els coets i es van dirigir cap al Dolça Sorpresa formant una xarxa ataronjada en forma d'embut. Els làsers del ventre del vaixell de càrrega van tornar a disparar, destruint tres mines més. Altres deu més es van encendre.

-Suposava que aprendrien -va dir la Leia, forcejant per ajustar la xarxa de seguretat. Seguia sent de mida wookiee i va estar a punt de dir alguna cosa sobre reemplaçar-la, però es va adonar de com li sonaria això al Han i va connectar el tancament del pit-. Vam haver d'omplir primer la denúncia.

La primera onada de mines va florir en un foc blanc contra els escuts del Dolça Sorpresa. Igual va passar amb la segona. Però tres d'elles van aconseguir travessar els escuts, i les seves vibropuntes van traspassar les parets de duracer de la nau. Una va esclatar al pont, destrossant les finestres de transpariacer, dispersant estelles de la mida d'Ala-X per tota la via segura. Un segon cap va vaporitzar els motors d'ions i va fer caure al mutilat vaixell de càrrega darrere del Falcó. La Leia no va veure on va detonar la tercera. Estava distreta per diversos halos ataronjats que s'expandien sobre la seva pròpia cabina.

-Han...

-Ja ho sé -va dir ell. Amb el Dolça Sorpresa enderrocat, el Falcó s'havia convertit en l'objectiu amb major massa-. Agafa't bé. Crec que...

Els halos es van enfosquir, i mitja dotzena de siluetes negres van rebotar inofensives en els escuts del Falcó.

-Es desactivaran sols -va acabar de dir.

Va fer girar la nau i va seguir al Sorpresa en el seu descens. La Leia es va enfonsar en l'enorme cadira, i va grunyir mentre tornava ajustar-se l'arnés de l'espatlla que li venia gran.

-Això es pot tornar complicat -va dir en Han, mirant-la-. Connecta el compensador d'inèrcia. Ajusta't més la xarxa de seguretat.

-No puc ajustar-la més. Em limitaré a agafar-me.

Si en Han la va sentir, estava massa ocupat per contestar. Ja travessaven la següent franja de trànsit.

Els Ala-X de l'Esquadró Murri descendien girant darrera del Dolça Sorpresa.

Les sorpreses naus espacials s'apartaven en totes direccions, els seus escuts deflectors es fregaven i arcs de llamps blaus ballaven entre els cascos. En Han va esquivar un iot espacial, va fer rebotar el Falcó en un escut de partícules i va passar entre dos transports de Gallofree, fins a aconseguir sortir per la part inferior de la franja de trànsit.

Els pilots que tenia sota començaven a reaccionar als avisos d'alarma de l'Esquadró Murri, i es van obrir buits per deixar passar al Dolça Sorpresa. La Leia va buscar amb la Força per veure quants supervivents hi havia a la nau. Va sentir una onada de por que la va convèncer que en Plaan no mentia a esmentar als refugiats, i també va sentir una agitació animal, un estrany sentiment d'ànsia que mai havia percebut abans.

-Han...

-De seguida.

A sota d'ells, un trio d'Ala-X lluitava per alinear-se amb el centre de gravetat del Dolça Sorpresa. La Leia va albirar el ventre del vaixell de càrrega i va saber on havia colpejat la tercera mina. Una filagarsa de vapor i mercaderies brollava del forat. Els tres Ala-X van aconseguir per fi situar-se i avançar a velocitat d'atracada, disparant els canons làser per practicar una obertura en el casc de la nau.

La maniobra era desesperada però efectiva, protocol militar estàndard per entrar en naus descontrolades. A dins, l'últim pilot tancaria l'obertura amb els escuts, mentre els altres dos es posaven els vestits de buit per fer el que fos que pogués fer-se.

L'agitació animal es va esvair tal com van dir la Jaina i la Mara que havia succeït a bord del Caçador de Nebuloses. La Leia va obrir un canal amb l'Esquadró Murri.

-Coronels Celchu i Darklighter, els hi parla la Leia Solo. Potser els seus homes trobin a bord alguna cosa més que contrabandistes. Potser hi hagi un voxyn.

En Han la va mirar amb ulls com plats, però ella el va ignorar i esperà.

-Rebut -va dir en Gavin-. Un voxyn?

-Monstres yuuzhan vong, matajedi -va explicar la Leia-. Apartin-se de tot el que sembli un rèptil de vuit potes. I apartin-se molt. Aquestes coses escupen àcid i criden ones de xoc. I potser facin coses pitjors.

-Ho tindré en compte. Darklighter curt i fora.

La Leia va mirar al Han.

-Ha entrat ell mateix?

-Va ser el primer -va confirmar-li en Han.

En Han i la Leia van passar un nerviós quart d'hora seguint al Sorpresa fins a una òrbita inestable al voltant de Coruscant. En Gavin no només era l'oficial superior de la Jaina a l'Esquadró Murri, sinó que també era un bon amic d'en Han i de la Leia i cosí d'en Biggs Darklighter, que va morir ajudant al Luke Skywalker a destruir la primera Estrella de la Mort a la batalla de Yavin. Els Solo temien perdre'l en un accident o víctima d'un voxyn, però intentar capturar el vaixell de càrrega amb el raig tractor del Falcó només els faria perdre el control de la seva pròpia nau. No podien fer res a part d'esperar asseguts mentre un altre feia d'heroi; els artells blanquejats d'en Han li van dir a la Leia que ell trobava aquesta impotència encara més frustrant que ella.

Mentre esperaven, el vaixell de càrrega va caure travessant l'última franja de trànsit i es va capbussar en una erràtica òrbita polar. La FDP va acceptar desactivar els sectors adequats del camp de mines per deixar-ho passar, però la seva trajectòria decauria en quaranta-dos minuts. Estant els remolcadors de rescat de Control Orbital ocupats a netejar les col·lisions provocades pel vaixell de càrrega en el seu intent d'escapar, no hi hauria més remei que destruir el vaixell de càrrega abans que xoqués amb Coruscant. Els refugiats haurien de ser rescatats amb mitjans civils o perir amb la nau.

En Gavin va arribar als controls auxiliars d'enginyeria i va començar a disparar les toveres d'altitud de la nau. Control Orbital va demanar ajuda per a l'evacuació i va rebre contestació d'un creuer amb espai per a mil passatgers.

El creuer, un transport ràpid anomenat Dama Tranquil·la, va aparèixer darrere del Falcó i va començar a maniobrar els seus cinc-cents metres de longitud per posicionar-se sobre l'escotilla superior d'evacuació clarament. En Han es va situar darrere de la popa del Sorpresa, clarament molest per haver hagut de creuar-se de braços i esperar als altres. La Leia va tornar a buscar amb la Força. Els passatgers eren a la part superior del vaixell de càrrega i es movien en grup cap al centre. No va sentir al voxyn, però això no significava res. La Jaina i la Mara no havien sentit l'assassí de la Numa Rar després de la pertorbació inicial.

Per quan el Dama Tranquil·la va començar a baixar cap a l'escotilla d'evacuació, el Dolça Sorpresa ja estava sobre el pol sud de Coruscant. L'ordinador de navegació indicà que faltaven trenta-tres minuts perquè la seva òrbita comencés a decaure. La Leia esperava que n'hi hagués prou per transferir un miler de passatgers espantats.

Del comunicador va brollar la veu d'en Gavin Darklighter.

-Leia, com vas dir que es maten aquestes coses?

-Coses? -va repetir la Leia.

-Quatre.

En Han llançà un esbufec.

-Com d'un metre d'alt i quatre de llarg -va continuar dient en Gavin-. No ataquen, però estan entre nosaltres i l'escotilla.

En Han va obrir un canal amb el Dama Tranquil·la.

-No segueixi, Dama -no va esperar una resposta per desplaçar el Falcó sota l'altra nau i va avançar-. Ens hem d'ocupar d'un petit problema.

La Leia no va sentir el que va cridar en resposta al pilot del Dama. Estava molt ocupada parlant pel altre canal.

-Gavin, aguanta aquí. Anem a netejar el camí.

-Netejar-lo? Com?

La Leia va mirà al Han.

En Han va arronsar les espatlles. Ja se'ns passarà alguna cosa pel cap, va dir amb els llavis.

La Leia va arrufar les celles al seu marit, però va dir:

-Tenim un pla.

El Falcó va volar sobre la destrossada popa del Dolça Sorpresa i es va precipitar veloçment per l'estret espai entre els grans vaixells de càrrega, mentre les llengües ataronjades dels coets de fre del Dama Tranquil·la ho llepaven tot. Al sostre va sonar un pesat cop i els sensors de llarg abast es van omplir d'estàtica. En Han tot just va alçar la mirada. Havia perdut tantes vegades el plat de l'antena que portava una de recanvi; podia reposar-la en el seu lloc en qüestió de minuts.

La Leia es va deixar anar de la xarxa de seguretat, va agafar el sabre làser i es va disposar a sortir.

-Un moment! -va dir en Han, mentre forcejava per impedir que el Falcó es convertís en un sandvitx de duracer-. A on vas...?

-A l'escotilla d'atracada.

-És massa perillós! -En Han fins i to va arribar a apartar la mirada de la finestreta davantera-. Tu et quedes aquí.

-Com vulguis -La Leia va haver de recordar-se que el que en Han se sentís protector era bo, una etapa en el procés de curació-. Tu atreus als voxyn amb la Força, i jo em dedico a esgarrapar els canons exteriors.

Va fer un gest cap a la finestreta. La separació entre el Dama i el Dolça Sorpresa no era molt més ampla que el Falcó.

En Han va fer una ganyota.

-Usa l'escotilla d'emergència de l'elevador de càrrega de babord -va dir-. I quan els facis sortir, queda't en aquest costat de l'escotilla.

-El que tu diguis, cor.

La Leia ja estava a mig camí del passadís d'accés. Va anar a buscar els noghri a les cabines de la tripulació i es va dirigir a popa amb ells. Adarakh va treure el sòl de l'elevador de càrrega i, un cop al celler, la Meewalh preparà l'escotilla d'emergència. La Leia va utilitzar l'intercomunicador per guiar al Han. L'espai era estret, i van haver alçar el morro del Falcó contra el Dama Tranquil·la per poder connectar l'atall a l'escotilla d'evacuació del Dolça Sorpresa. La Leia podia sentir als voxyn sota d'ella, quatre assassins assedegats de la seva sang. Adarakh igualà les pressions, connectant les dues naus.

Un cop va ressonar en tot el casc. No hi havia necessitat d'atreure'ls. Ja anaven cap a ells.

La Leia es va enfrontar a l'escotilla de sortida i va activar el sabre làser amb el polze.

-Endavant!

Una onada d'excitació va onejar a través de la Força. Un cos pesat xocà contra l'escotilla de l'atall del Falcó, que seguia tancada. L'Adarakh i la Meewalh es van aturar i van treure les pistoles làser

-Vinga! -va ordenar la Leia.

 Va arribar a l'escotilla, va pressionar el panell, va sentir com es trencava el segell hermètic, i va sospirar d'alleujament. Si els voxyn haguessin obert abans l'escotilla d'evacuació del Sorpresa, el fiador d'antidescompressió hauria impedit que s'obrís la d'ella. La Leia va conduir a l'Adarakh i la Meewalh de tornada al passadís d'accés, va tancar la porta del celler i va esperar.

L'escotilla d'emergència seguia sense obrir-se.

-Leia? -va cridar en Han per l'intercomunicador-. Com va això?

-No va. No han obert la seva escotilla d'emergència.

-No és problema.

L'escotilla es va obrir per descobrir el conducte de l'atall ple d'escamoses potes negres i cautelosos ulls grocs. Una criatura va allargar el coll per mirar al celler buit, retirant-se a continuació per seguir on eren.

-I bé? -va preguntar en Han.

-S'ensumen un parany.

En Han guardà un moment de silenci abans de parlar.

-El nostre costat està hermèticament segellat. Podria retirar-me de cop.

La Leia es va posar de puntetes i intentà veure quants voxyn hi havia al conducte de l'atall, però tenia mal angle.

-No serveix. Cal treure'ls a tots.

-Treure'ls com? -La desaprovació en el to de veu d'Han era inconfusible-. Vaig cap allà.

-No et moguis -La Leia va obrir la seva escotilla va entrar a la celler-. Algú ha de pilotar.

En Han cridà alguna cosa per l'intercomunicador, però els voxyn ja creuaven frenètics l'atall, tot entrexocar d'escates i esgarrapar d'urpes. La Leia va posar el sabre làser en posició i va esperar, esperant durant dos segons, fins que el tercer parell d'ulls grocs va entrar al celler i va mirar en la seva direcció. Va decidir que el quart voxyn no aniria molt endarrerit i va usar la Força per saltar de tornada a l'escotilla del passadís.

L'Adarakh i la Meewalh van disparar les pistoles làser des de la porta i el voxyn que anava davant, a tres metres d'ells, va explotar en un núvol de vapor àcid. La seva sang feia pudor a fum i amoníac. Els ulls de la Leia es van inundar de llàgrimes. Va intentar cridar als noghri que es retiressin. Va ser un error. Els pulmons li van esclatar en àcida agonia.

El segon voxyn va saltar sobre el primer, cridant. Una paret invisible va colpejar-la i les orelles li van brunzir pel dolor. L'Adarakh i la Meewalh es van desplomar davant seu. La Leia es va pegar a la paret i amb la Força per prémer el panell de tancament. El voxyn va tornar a obrir la boca, aquesta vegada per vomitar un doll marró.

El moc va xocar contra l'escotilla que es tancava, però algunes gotes van aconseguir passar i esquitxar als inconscients Noghri. La Leia va considerar que havien tingut sort i va pressionar el panell, maleint quan el fiador d'antidescompressió va impedir que la porta es tanqués. Un rodó peu de rèptil va treure el cap sota l'escotilla, esgarrapant el terra. La Leia va baixar el sabre làser, i la fulla brunzir tallant una cosa tan resistent com el duracer.

Al celler es va sentir un udol, i el voxyn ficà el morro sota la porta.

La Leia va desconnectar el fiador, resant perquè cap dels tres cervells droides de la nau qüestionessin, per variar, la veracitat de l'ordre, i va tornar a donar-li al panell per tancar l'escotilla.

La porta va dubtar un instant i es va tancar amb un cruixit sobre el morro del voxyn. Un altre udol, aquest cop més esmorteït. Una olor càustica, pitjor que l'anterior. Quinze centímetres de morro escamós en un bassal de sang porpra. La Leia començava a marejar-se, el cap li donava voltes, els pulmons li cremaven fins a fer-la caure de genolls.

Va alçar la mirada. Els altres dos voxyn estaven a un metre de distància, observant-la a través de la mira de l'escotilla. Van obrir les boques, i un so com una pluja de meteors va travessar el duracer. La Leia va trontollar cap enrere, i va caure.

-Leia, què passa aquí enrere? -va cridar en Han-. Contesta! Tenim... -La resta es va perdre entre tos. -Leia? No sembles molt...

-No hi ha temps! -La Leia es va aixecar trontollant, la visió se li feia fosc, el cap li donava voltes-. Han, fes-ho...

Era difícil saber-ho. Igual havia arribat a dir ja o potser no.

 Següent