Espases de Llum (XVI)

Anterior

16

En Jacen va pensar que el poder descansar estant fora de perill de tot perill resultava molt agradable..., però després de diversos dies de viure a la Fortalesa de l’Escull sense cap lloc on anar excepte la diminuta cala en què podien nedar, començava a avorrir una mica. De fet, en Jacen estava començant a sentir-se terriblement avorrit.

La Tenel Ka també era una persona d'acció, i en Jacen ho sabia millor que ningú. La jove volia estar a l'aire lliure i anar d'un costat a un altre vivint aventures, i no romandre tancada mentre tots tenien cura d'ella com si fos un animalet domèstic. La jove guerrera no volia romandre asseguda com una dona, limitant-se a contemplar les ones que xocaven contra les roques.

La Ta'a Chume havia tornat al Palau de la Font per supervisar la investigació de la bomba, deixant a la Tenel Ka i als joves Cavallers Jedi confiats als una mica dubtoses cures de l'ambaixadora Yfra. L'ambaixadora, desnerida i de llavis molt prims, era una dona que produïa una impressió general de duresa, com si tots els músculs del seu cos estiguessin fets de duracer en comptes de carn..., però, naturalment, no calia oblidar que tots els membres de la classe governant de Hapes estaven acostumats a una forma de vida bastant terrible, i que no confiaven en ningú i sempre estaven intentant obtenir avantatges personals. En Jacen suposava que l'ambaixadora Yfra no era pitjor que la resta de persones d'aquella societat. D'altra banda, no li costava gens entendre per què la Tenel Ka preferia l'aspra franquesa de Dathomir, el món de la seva mare, als manejos hipòcrites i freqüentment letals de la classe política de Hapes.

En Jacen va trobar la Tenel Ka davant de la gegantina massa de la Fortalesa de l’Escull, immòbil sobre d'un promontori de roca negra. La Tenel Ka estava llançant pedres als remolins d'aigua que xiuxiuejaven al voltant de la barrera exterior de l'escull. Sumida en una profunda concentració, la jove apuntava meticulosament i es mostrava clarament complaguda cada vegada que encertava al seu blanc imaginari. En Jacen es va aturar darrere d'ella, no volent interrompre la seva diversió i conformant-se amb mirar.

La Jaina i en Lowie, que havien seguit al Jacen quan va sortir de la fortalesa, també es van dedicar a contemplar com la Tenel Ka llançava pedres. Tots ells semblaven sentir el mateix nerviosisme vague i inexplicable: estaven atrapats en una illa minúscula, i no tenien cap lloc on anar.

Les portes del balcó que hi havia damunt d'ells es van obrir passats uns minuts, i una espurna de claredat solar va reflectir en el transpariacer brunyit i va enlluernar al Jacen. L'ambaixadora Yfra va sortir al balcó, i la seva silueta prima com un fuet va fer que semblés una au de presa mentre examinava les roques a la recerca dels joves. L'ambaixadora va agitar la mà per atreure la seva atenció.

- Tingueu la bondat de venir aquí, nens.

En Lowbacca ensumà l'aire salat i cridant un comentari. TM2 va respondre amb un so electrònic de discrepància.

- Puc assegurar-li que no sé a què es refereix, amo Lowbacca! Què li fa pensar que l'aire ha canviat de sobte per empitjorar? A mi em segueix semblant tan salat i refrescant com durant l'última mitja hora.

La Tenel Ka va mirar enrere quan TM2 va parlar, i va semblar sobresaltar-se durant un moment quan es va trobar amb els altres observant-la. Després va baixar del promontori rocós i es va reunir amb els seus tres amics.

- Anem a veure què vol l'ambaixadora -va dir en un to bastant esquerp, i va obrir la marxa cap a la fortalesa.

- Potser serà una cosa divertida -va suggerir en Jacen.

La Tenel Ka va tornar la seva mirada color gris granit cap a ell i va arquejar les celles.

- No sé per què, però la meva ment sembla incapaç d'associar la idea de l'ambaixadora Yfra amb el concepte de la diversió.

En Jacen va deixar anar una rialleta i es va preguntar si la Tenel Ka hauria intentat deliberadament fer un acudit, encara que tot semblava indicar que s'havia limitat a exposar una veritat indubtable.

Un cop dins de la fortalesa, l'ambaixadora els va rebre a l'assolellada habitació del balcó. L’Yfra tenia una sorpresa per als quatre companys.

- Estimats meus, crec que ha arribat el moment que gaudiu d'alguna petita distracció! -Va exclamar.

L'ambaixadora estava somrient amb la seva cara..., però no amb la seva ment. En Jacen ho podia percebre. Encara exteriorment es comportava d'una manera que no podia ser més afable i comprensiva, en Jacen de seguida s'havia adonat que a l’Yfra no li queien gens bé els nens..., ni qualsevol persona que ocupés una gran part de seu temps i interferís amb els assumptes del govern.

La Tenel Ka va recolzar la mà al maluc.

- Què ens suggeriria, ambaixadora?

- Sembleu tan avorrits, nens... -Va dir l’Yfra -. Puc entendre-ho. De vegades no tenir problemes ni preocupacions resulta molt avorrit. -Els va obsequiar amb un frunziment desaprovatori que va durar una fracció de segon, i de seguida el va ocultar amb un altre fals somriure. M'he pres la llibertat de reprogramar un dels nostres lliscadors aquàtics perquè pugueu estar fora de la fortalesa durant una estona, recorrent l’oceà i passant-ho bé sota el sol.

- Pensa venir amb nosaltres, ambaixadora? – Va preguntar la Jaina.

L’Yfra es va permetre un ombrívol arrufament de celles, que després el va dissimular ràpidament amb una tos.

- Em temo que no, la meva jove dama. Tinc assumptes terriblement importants dels que ocupar-me. Oh, no podeu ni imaginar-vos les responsabilitats amb les que he de carregar... El cúmul de Hapes té seixanta-tres mons, amb centenars i centenars de diferents governs i milers de cultures. La Ta'a Chume és una dona molt poderosa, i mentre els pares de la Tenel Ka estiguin absents tots tindrem moltíssimes coses a fer. – L’Yfra va ajuntar les seves primes mans semblants a urpes -. Els nens hauríeu de gaudir dels vostres primers anys de vida mentre les persones com jo ens ocupem dels grans problemes.

L’Yfra els va acomiadar amb un moviment dels braços.

- I ara, ja podeu anar-vos. Trobareu el lliscant que he programat a l'hangar d'atracada. Us asseguro que és un vehicle totalment segur. He introduït un senzill curs d'anada i tornada que us portarà més enllà de l'escull fins a l'oceà i després us retornarà aquí cap al vespre. M'he ocupat que tingueu una cistella amb provisions, perquè pugueu gaudir d'un àpat junts mentre esteu fora. – L’Yfra va respirar fondo i els va dirigir el seu gens sincer somriure de costum -. Estic segura que ho passareu meravellosament.

En Jacen mirà fixament a l'ambaixadora i va intentar decidir si hi havia motius per a la suspicàcia o no. La seva mare era la Cap d'Estat de la Nova República, pel que al Jacen no li costava res entendre que les obligacions governamentals podien absorbir tot el temps disponible d'una persona. També va pensar en com de nerviosos que havien estat els quatre companys durant aquell dia.

- Raigs desintegradors! -Va acabar exclamant -. Sortim d'aquí i passem-ho bé. Estar lluny dels ulls vigilants de pares, escortes i ambaixadores serà fantàstic. Et prometo que ens divertirem. Sempre que estem junts ens divertim molt, oi?

La Tenel Ka va assentir solemnement.

-És un fet comprovat.

I després li va fer un dels regals més notables que en Jacen havia rebut en tota la seva vida: Tenel Ka li va somriure.

El lliscant aquàtic rugia a través del mar, balandrejant-se i donant salts mentre creuava els cims i abismes de les aigües com un vehicle amb rodes que viatgés a gran velocitat per una carretera plena de sots. El pilot automàtic estava seguint un curs predeterminat, però la Jaina i en Lowie s'anaven alternant al timó per guiar la quilla mòbil i esbrinar fins a quin punt permetria el pilot automàtic que es desviessin de la seva ruta. En Lowbacca va deixar escapar un alegre bel.

- L'amo Lowbacca observa que aquest vehicle té una certa similitud amb el seu saltacels T-23 - va dir TM2.

La Jaina es va tornar cap al wookiee de pelatge color canyella.

- Doncs a mi aquests panells em recorden més aviat als controls del Falcó Mil·lenari. Tu i jo no tindrem cap problema per pilotar aquest trasto, Lowie -va dir.

En Lowbacca va respondre amb un grunyit d'afirmació.

El lliscant aquàtic els va anar allunyant ràpidament de les aigües agitades i plenes d'escuma que ondaven voltant de l'escull, sobre el qual la fortalesa aïllada s'alçava com una ciutadella que dominés l'oceà verd blavós de Hapes.

En Jacen es va recolzar en el seient i es va dedicar a xerrar amb la Tenel Ka, i els dos joves van gaudir del relaxant efecte dels reflexos del sol i la hipnòtica ondulació de les ones.

- Ei, Tenel Ka -va dir de sobte en Jacen en un to una mica vacil·lant -. Escolta, tinc un acudit magnífic... Quin costat d'un ewok té més pèl?

La Tenel Ka va observar al Jacen amb impassible serietat durant uns moments abans de respondre.

- Mai he reflexionat sobre aquesta qüestió -va dir per fi.

- La de fora! Ho has entès?

- Jacen, per què sempre m'estàs explicant acudits? -Va preguntar la Tenel Ka -. Crec que mai ric d'ells.

En Jacen va arronsar les espatlles.

- Ei, només estava intentant animar-te una mica.

La Tenel Ka li va llançar una mirada bastant estranya.

- Creus que necessito que m’animin?

Quan va respondre, en Jacen es va adonar que li costava molt mantenir els ulls apartats de la pell rosada del monyó del seu braç.

-Bé... Em semblava que estaves molt callada i seriosa.

La Tenel Ka va arquejar les celles.

- I potser no estic sempre callada i seriosa?

En Jacen es va obligar a riure.

- Sí, suposo que tens raó.

La Tenel Ka va seguir parlant.

- Ja hem discutit tot aquest assumpte abans, Jacen. Et prego que no donis per fet que necessito que m’animin, que no puc valer-me per mi mateixa o que m'he convertit en una criatura feble i gemegant. Segueixo aspirant a convertir-me en una Jedi, i crec que encara aconseguiré arribar a ser una Jedi..., quant esbrini com aconseguir-ho.

En Jacen va estendre la mà amb vacil·lant lentitud fins recolzar els dits sobre el seu braç, i després els va anar deixant a poc a poc fins que la Tenel Ka els va envoltar amb la seva robusta mà.

- Si puc ajudar-te d'alguna manera, fes-m'ho saber -va dir en Jacen.

La Tenel Ka li va estrènyer la mà durant uns moments.

- Ho faré.

El lliscant aquàtic va descriure un veloç viratge al voltant d'una sèrie de pollegons rocosos que sobresortien de les aigües. La Tenel Ka va dir que eren les Dents del Drac. Els escarpats pinacles estaven enganxats els uns als altres, i les aigües lliscaven entre ells amb un retruny ofegat per fer erupció regularment a l'altre costat en un guèiser d'escuma blanca.

Els motors van rugir quan el vehicle marítim va tornar a virar per esquivar les turbulències que s'agitaven a les rodalies de les Dents del Drac, accelerant novament quan les van haver deixat enrere per sortir disparat cap a les ones del mar obert. La Jaina i en Lowie van estudiar el curs, i cada un va fer càlculs i va intentar endevinar com de lluny que aniria el lliscant abans d'iniciar el trajecte de tornada.

- Ja és hora de dinar -va dir en Jacen, furgant en la cistella de provisions i començant a repartir paquets de menjar.

En Lowie va indicar que estava d'acord amb un potent rugit wookiee.

- Oh, és clar, amo Lowbacca -va dir TM2 -. Vostè sempre té gana, no?

El jove wookiee va deixar anar una riallada ofegada, però no va intentar discutir l'afirmació del petit androide traductor.

El vent produït pel seu ràpid avanç llançava núvols d'escuma sobre les seves cares, i la frescor de l'aire salat havia fet que en Jacen tingués moltíssima gana. El jove i els seus amics van consumir els paquets de menjar, que s'anaven escalfant automàticament, i van omplir els seus gots amb el contingut d'un termo.

La Jaina havia mantingut la mirada clavada a la pantalla de transpariacer del lliscador aquàtic mentre mastegava. Un instant després va tornar a fer una ullada al seu curs.

- Em pregunto fins on ens portarà el pilot automàtic.

En Jacen va veure que l'aigua semblava tenir un color i una consistència diferents per davant d'ells: donava la impressió de ser més verdosa, i la superfície de l'oceà adquiria un aspecte curiosament irregular.

En Lowie va ensumar l'aire. Després va tornar a ensumar-lo més sorollosament i va grunyir una pregunta.

- No sabria dir-li, amo Lowbacca -va respondre TM2 -. Els meus analitzadors d'olors no semblen capaços de correlacionar-los amb les dades adequades per proporcionar una resposta clara. Sal, per descomptat, iode..., i alguna mena de substància biològica en descomposició, potser?

En Jacen també ho havia començat a percebre: estaven sent envoltats per una pestilència acre que saturava l'aire i semblava tornar-se cada vegada més pesat.

- Fa olor de peixos morts.

La Tenel Ka va aclucar els ulls en una ganyota de concentració.

- I a algues podrides. Aquí davant hi ha una cosa molt vella. Una cosa... malalta.

La Jaina va fer un altre cop d'ull al seu curs.

- Bé, doncs el control lliscant aquàtic ens està portant directament cap aquí.

Abans que ningú més pogués parlar, ja havien entrat en aquella estranya zona gelatinosa. L'aigua estava coberta per una capa d'algues flotants tan densa com la mala herba d'una jungla. Gruixuts tentacles d'aparença gomosa proveïts de llargs arços humits relluïen en l'aigua. Enormes flors carmesines tan grans com el cap d’en Jacen s'alçaven cap al cel en les parts més denses de la massa de vegetació.

En Jacen es va inclinar sobre la borda del lliscador aquàtic per poder veure-les millor. El centre de cada flor de pètals carnosos contenia una massa de llustrosos fruits blaus, amb uns reflexos humits que feien que tota la flor semblés un gran ull obert. Aquella impressió va quedar reforçada quan l'avanç del lliscador va activar alguna mena de reflex vegetal i els pètals de les plantes flotants es van tancar ràpidament, com si fossin parpelles.

- Que estrany -va dir la seva germana, que s'havia reunit amb ell.

- És molt interessant -va replicar en Jacen.

La massa d'algues espinoses s'estenia per davant d'ells fins allà on arribava la vista. El lliscant aquàtic va seguir el seu curs automàtic a través de l’ondulant superfície de les aigües, i la pestilència es va anar tornant més intensa. Les gruixudes tiges i fulles de les algues s'agitaven i s'estremien, encara que en Jacen va acabar decidint que tota aquesta activitat devia ser causada per corrents que s'arremolinaven sota les aigües.

Diversos ulls/flor es van alçar sobre les seves tiges i es van tornar cap a ells, girant en la seva direcció com si estiguessin observant-los. En Jacen es va estremir i va mirar a la Jaina.

- Eh... És clar que pensant-ho bé, potser “estrany” no sigui la paraula més adequada -va admetre.

En Lowie mirà al seu voltant i va deixar escapar un gemec d'inquietud. Els ulls de la Jaina es van trobar amb els del wookiee, i la jove es va mossegar el llavi inferior.

- Sí, jo també tinc un mal pressentiment sobre el curs que està seguint aquest lliscador... Em sembla que seria millor que no continuéssim avançant per aquest desert d'algues marines.

-Però no podem prescindir del pilot automàtic, oi? -Va preguntar en Jacen -. Si el desconnectéssim, com aniríem a tornar?

El jove wookiee va bordar una resposta en el mateix instant que la Jaina contestava a la seva pregunta.

- Ens hem estat fixant en el curs que seguíem. En Lowie i jo probablement podríem trobar el camí de tornada a casa. No hauria de ser massa difícil.

La Tenel Ka es va aixecar i va contemplar les algues marines com si estigués intentant recordar alguna cosa.

-La Jaina té raó -va dir -. Hauríem de tornar ara mateix. Romandre aquí no seria prudent.

La Jaina i en Lowie van prendre els controls i van posar els motors al mínim de potència mentre desconnectaven el pilot automàtic. Estaven fent virar el vehicle per allunyar-se de les algues quan els motors van deixar de funcionar amb un sorollós petardeig.

Al Jacen li encantava investigar plantes i animals estranys, de manera que va aprofitar aquella oportunitat per tornar a inclinar-se sobre la borda del lliscant i va estendre la mà cap avall per tal de tocar aquelles algues d'aparença gomosa que tenien un aspecte tan interessant.

I de sobte totes les flors van girar per clavar els seus ulls vermellosos en ell.

- Caram! -Va exclamar en Jacen.

Va agitar la mà en un lent vaivé experimental i les flors van girar, atretes pel moviment.

Molt intrigat, el jove va allargar la mà cap a la flor més propera..., i un tentacle viscós i relliscós va sorgir de les algues per enroscar-se al voltant del seu canell, capturant-lo en la seva abraçada espinosa.

- Ep! -Va cridar. Els arços es van enfonsar en el seu braç. L'alga va començar a estirar-lo -. Socors!

En Jacen es va agafar a la barana del lliscador aquàtic amb la mà lliure per evitar ser arrossegat cap a l’àvida massa d'algues. Els tentacles havien començat a agitar-se frenèticament..., impulsats per una horrible apetència. Més tiges es van alçar per colpejar el costat del lliscador i es van anar entrellaçant al voltant de la barana.

En Lowbacca es va aixecar d'un salt del lloc de pilotatge i va agafar les cames del seu amic en el mateix instant en què un tentacle, redoblant els seus esforços, donava una terrible estirada i feia que el cos d’en Jacen passés per sobre de la barana. El noi va quedar suspès sobre les aigües, debatent-se desesperadament en un intent d'alliberar el seu braç de les algues.

La Tenel Ka va aparèixer de sobte al costat d'ells. La jove va envoltar la barana de la coberta amb les cames per tenir un punt de suport i, amb una de les seves dagues llancívoles fermament empunyada a la mà, va començar a llançar talls al tentacle que envoltava el braç d’en Jacen. La tija es va partir amb un sec espetec, i el brusc retrocés va permetre que en Lowbacca aconseguís tirar d’en Jacen fins a retornar-lo a la coberta.

- Raigs desintegradors! -Va exclamar en Jacen, netejant-se la sang que brollava de les ferides de la seva mà -. Una mica més i se m’emporta...

Però allò només havia estat el començament. En Jacen va contemplar les aigües que s'agitaven al seu voltant i va sentir un creixent temor. Les algues es removien furiosament allà on tornés la mirada, retorçant-se per tot el seu camp visual. Enormes tiges van pujar per l'aire i es van aferrar a les baranes de la coberta, tirant d'elles com si pretenguessin anar frenant l'avanç del lliscador aquàtic fins aturar-lo. El monstre havia provat la sang d’en Jacen, i havia decidit que els Cavallers Jedi eren exactament el que volia esmorzar aquell dia.

Un altre tentacle que ondulava i es retorçava es va alçar per sobre de la borda del lliscador, buscant un objectiu al qual travessar amb els seus arços. La Tenel Ka es va col·locar davant de la planta letal amb un àgil salt i va brandar la seva daga llancívola. La jove guerrera va enfonsar la fulla a la gruixuda tija, i una espessa saba verdosa va brollar del tall.

L'alga va retrocedir i després va tornar a atacar, colpejant la Tenel Ka a la templa. Un fil de sang va dibuixar una línia carmesina sobre la galta de la jove. En comptes de llançar un crit de dolor, la Tenel Ka va preferir respondre amb el seu ganivet, assestant un feroç cop per entre la massa vegetal..., i un altre gruix tentacle va caure sobre la coberta amb un cop sord.

En Jacen va agitar el braç ferit per recuperar la sensibilitat i després va empunyar l'espasa de llum que penjava del seu costat. Feia temps que no la utilitzava, però no podia perdre ni un segon amb titubejos..., no si tenia intenció d'arribar a ser un Cavaller Jedi..., no si volia que algun d'ells sortís amb vida d'aquell embolic. En Jacen va activar la fulla color verd maragda.

L'arma que brunzia i crugia va travessar un dels gruixuts tentacles que s'havien enroscat al voltant de la barana del lliscador.

- Pren això! -Va cridar en Jacen.

Núvols de vapors grisencs van omplir els seus ulls de llàgrimes quan el fragment d'alga separada del cos principal es va desprendre de la barana.

Els tentacles s'agitaven en l'aigua. Semblava com si les algues estiguessin patint un agut dolor. Els ulls/flor carmesines s'obrien i tancaven mentre les seves tiges giraven frenèticament d'un costat a un altre. L'olor de vegetació cremada i aigua salada no va trigar a saturar l'aire.

- Sortim d'aquí com sigui! -Va cridar la Jaina des dels controls.

Va tornar a posar en marxa els motors, però la presa dels tentacles va mantenir immobilitzat el casc i el lliscador aquàtic no va aconseguir alliberar-se'n.

En Lowbacca va deixar anar un rugit i va activar la seva espasa de llum per empunyar-la amb les dues mans, un garrot resplendent que brillava amb la resplendor del bronze fos.

Tiges encara més gruixudes i llargues havien començat a sorgir de les profunditats del mar. Cadascuna acabava en un parell de petxines de vores serrades que semblaven temibles pinces disposades a esbocinar qualsevol presa que se'ls posés per davant. Aquells tentacles es van retorçar i van fer entrexocar les esmolades vores de les seves petxines, buscant una cosa que mossegar amb elles.

La Jaina seguia lluitant amb els controls. Els motors del lliscador aquàtic van emetre un estrident gemec mentre intentaven deixar-se anar dels tentacles que el tenien atrapat.

En Lowie va anar corrents fins a la barana. El jove wookiee udolà un advertiment i va baixar la seva espasa de llum en una veloç sèrie d’espasades, obrint-se pas a través de les algues que havien immobilitzat el seu lliscant.

-Ai mare! Tingueu molta cura, amo Lowbacca... Aquí ve una altra alga!

En Lowie va grunyir una rèplica i va llançar un potent cop contra el tentacle.

- Ho està fent magníficament, amo Lowbacca! -Va exclamar el petit androide traductor -. I és un gran consol sentir-li dir que preferiria no veure’s convertit en aperitiu d'una massa d'algues bavejants.

La Tenel Ka va girar per rebutjar l'atac d'un dels tentacles acabats en petxines letals. Va llançar un tall amb el seu ganivet, però una de les pinces/petxina va atrapar la punta de la seva fulla amb un sorollós espetec. Les vores esmolades com navalles van tornar a xocar entre si, tirant de la fulla en un intent d'apropar-se al rostre de la jove.

I un instant després en Jacen hi era, apartant al tentacle amb la seva lluent fulla d'energia verdosa. El noi va mirar la Tenel Ka i li va dirigir un somriure maliciós.

- Bé, ara ja estem en pau!

- Moltes gràcies, Jacen -va dir la Tenel Ka.

En Lowie va seguir assestant espasades amb la seva fulla i no va trigar a tallar l'últim dels tentacles vegetals que mantenien immobilitzat al lliscant. El vehicle va quedar lliure per fi, i va començar a allunyar-se ràpidament mentre les tiges espinoses continuaven oscil·lant d'un costat a un altre i es retorçaven en un desesperat intent de tornar a capturar la seva presa.

La Jaina, actuant tan de pressa com podia, va donar el màxim de velocitat possible al lliscant aquàtic i el vehicle va passar rugint per sobre de la convulsa vegetació. Els malèvols ulls/flor semblaven seguir el seu avanç. Més tentacles van sorgir de les aigües, però les algues no semblaven capaces de reaccionar prou de pressa.

En Jacen seguia aferrant seva espasa de llum de fulla color verd maragda, a punt per utilitzar-la si calia. Aquella cosa era més que una planta. Era... una criatura conscient, una criatura que podia reaccionar als estímuls exteriors. Va usar la Força amb l'esperança de calmar-la i aconseguir que els deixés en pau.

- No puc trobar el seu cervell -va acabar dient -. Sembla que només hi ha reflexos. L'únic que puc percebre és que està famolenca..., molt famolenca.

- Sí, eh? Bé, doncs seguirà així durant algun temps -va respondre la Jaina.

- Per descomptat que sí! Estic totalment d'acord amb la mestressa Jaina - va intervenir TM2.

Uns instants després ja estaven a mar obert. La Jaina i en Lowie van traçar el seu nou curs, van fer els càlculs adequats i van fixar manualment la direcció que havia de seguir el lliscant aquàtic per portar-los de tornada a la Fortalesa de l'Escull.

En Jacen va tornar el cap cap a la Tenel Ka, desitjant assegurar-se que no estava ferida, i es va sorprendre veient l'expressió de tranquil·la satisfacció que hi havia al seu rostre mentre introduïa la seva daga llancívola dins de la beina que penjava de la cintura. La jove semblava més viva i segura de si mateixa que en cap altre moment després del seu fatídic duel amb espases de llum a Yavin IV.

- Som grans guerrers -va dir la Tenel Ka -. No hi ha res com un bon desafiament físic per dissipar les tensions.

En Lowbacca va deixar anar un grunyit gutural. TM2 va emetre un xiulet, però es va abstenir d'articular cap comentari. La Jaina va fer cara de sorpresa i va mirar la Tenel Ka, però en Jacen es va posar a riure.

-Sí -va dir -. Som tot un equip, oi? Quatre autèntics joves Cavallers Jedi, això és el que som...

La Tenel Ka va ajudar al Jacen a embenar-se les petites ferides del seu braç, i el jove es va posar una mica d'ungüent de l'equip mèdic d'emergència del lliscador en el tall de la seva galta, que li coïa bastant.

- No crec que l'ambaixadora Yfra estigués pensant en això quan ens va enviar al mar per gaudir d'un dia de vacances -va dir -, però tot i així, no ho he passat del tot malament.

En Lowbacca va grunyir i va assenyalar la consola de navegació.

- Ai mare! L'amo Lowbacca suggereix que potser encara sigui prematur que ens alegrem i creguem estar fora de perill -va traduir TM2 -. I a més, desitja avançar la hipòtesi que aquest lliscador aquàtic va ser sabotejat deliberadament.

- Què vols dir? -Va preguntar en Jacen -. Aquests nombres no signifiquen res per a mi.

-Crec que es refereix a això. -La Jaina va assenyalar la consola amb una indicació de cap dirigida a les coordenades del curs preprogramat -. El pilot automàtic va ser ajustat perquè ens portés just al centre d'aquesta massa d'algues assassines... Sense un curs de tornada!

 Següent