El Jedi més Fosc (III)

Anterior

3

L'esvelta Caçadora d'Ombres, aquella nau dissenyada per l'Imperi a la qual el seu blindatge quàntic relluïa com l'oli, va brillar sota el sol de primera hora del matí mentre en Chewbacca l'anava traient lentament de l'espaiós hangar subterrani excavat sota del Gran Temple.

En Jacen estava immòbil al costat de la seva germana i de la Tenel Ka, i contemplava com la silenciosa energia dels motors impulsava la nau. Tenint en compte la naturalesa de la recent preocupació d’en Lowie, en Jacen es va alegrar que el seu oncle Luke els hi hagués permès utilitzar la Caçadora d'Ombres, que era precisament la classe de nau veloç i difícil de detectar necessària per a una missió urgent. Se sentia orgullós que en Lowie volgués que fossin amb ell, i que ell, la seva germana i la Tenel Ka poguessin ser d'alguna ajuda al seu amic wookiee.

En Lowie es trobava a l'altre extrem del clar, agitant els seus peluts braços per dirigir les maniobres d’en Chewbacca. La Caçadora d'Ombres es va aturar amb la seva rampa d'entrada estesa. En Chewbacca va aparèixer al final de la rampa i va moure els seus braços coberts de pelatge marró ataronjat mentre deixava anar un rugit.

- L'amo Chewbacca demana cordialment que tots pugem a bord -va traduir TM2, amb la veu tremolant-li una mica a causa de les sacsejades que patia amb cada veloç gambada d’en Lowie, que ja havia començat a córrer.

En Jacen es va tirar a l'espatlla la bossa de viatge que contenia les seves pertinences. Després es va girar per veure si podia ajudar en alguna cosa a la Tenel Ka, però quan va veure la brillantor de decisió en els ulls grisos de la jove guerrera, va decidir que més li valia no preguntar.

Tots van pujar a la Caçadora d'Ombres i van agitar les mans en un breu comiat dirigit als altres estudiants i la Tionne, qui es va acomiadar al seu torn alçant la mà. Abans que la nau estigués totalment segellada i preparada per a l'enlairament, la Tionne ja s'havia emportat als estudiants per continuar la seva formació. Amb l'amenaça del Segon Imperi solta per la galàxia, els nous Cavallers Jedi no podien perdre ni un segon.

Amb una suau onada d'acceleració, tan poderosa i al mateix temps tan suau que gairebé va semblar lliscar en contra de la gravetat, la Caçadora d'Ombres va dirigir el seu morro cap amunt i va sortir disparada com una fletxa per perdre’s en el cel ple de boirines de la lluna selvàtica.

Un cop iniciat el viatge a Kashyyyk, en Jacen es va dedicar a contemplar en Lowie i en Chewbacca. Els dos wookiees estaven asseguts a les butaques davanteres de la reduïda cabina mentre la Caçadora d'Ombres entrava a l’hiperespai amb una lleu sacsejada. Quan la parella parlava ràpidament en el llenguatge dels wookiees, semblaven dues bèsties ferotges desafiant-se l'una a l'altra..., però en Jacen sabia que només es tractava d'una conversa, encara que a penes podia entendre unes quantes paraules d'ella. TM2 havia rebut instruccions de no prendre’s la molèstia de traduir, de manera que en Lowie i en Chewie podien parlar sense que se'ls s'interrompés i en una relativa intimitat. Mentre la seva germana jugava amb la seva multieina, desmuntant un diminut artefacte que s'havia emportat del seu taller de Yavin IV, en Jacen va aprofitar aquella oportunitat per intentar divertir la Tenel Ka. El jove va decidir que en comptes d'explicar-li acudits, aquesta vegada explicaria a la sempre solemne i seriosa noia de Dathomir el perquè certes coses eren gracioses i per què havia de riure al final dels seus acudits..., o almenys al final d'alguns d'ells. En Jacen havia començat a preguntar-se si no seria potser que la jove senzillament no entenia res, i si aquesta podia ser la raó per la qual no reia.

Després de tot, era impossible que no hi hagués ni un sol acudit bo en el seu repertori.

Li va explicar que se suposava que les respostes ridícules a preguntes aparentment serioses resultaven gracioses. Després li va mostrar com fer coses inesperades amb el menjar o amb alguna peça de roba podia ser considerat divertit.

La Tenel Ka l'observava solemnement amb tota la seva atenció concentrada en ell i sense distreure’s en cap instant. Però no va somriure ni una sola vegada.

En Jacen sospirà i li va explicar alguns dels seus millors acudits. Després la va obsequiar amb alguns dels pitjors, intentant explicar la diferència perquè li servís com a exemple. La Tenel Ka tampoc va riure.

El jove, cada vegada més desesperat, fins i tot va pensar a anar a la unitat preparadora de menjar, demanar una safata plena de pudding escumós deneelià ben fred i després ensopegar còmicament, de manera que tot el contingut de la safata acabés escampat sobre la seva cara..., però a hores d'ara, en Jacen ja estava començant a pensar que ni tan sols una pallassada tan espectacular tindria cap efecte sobre la jove guerrera.

En Jacen va moure el cap en un gest de rendició i va decidir deixar en pau la Tenel Ka. De moment es distrauria amb alguna ocupació menys frustrant. El seu estat d'ànim va millorar de seguida amb prou feines va desplegar els seus sentits Jedi i va detectar alguna cosa interessant a la popa de la Caçadora d'Ombres: estava percebent la feble espurna d'una forma de vida, i captava la presència d'una criatura que no hagués hagut d'estar en el compartiment motriu, en Jacen va decidir anar a fer una ullada. De tota manera, el més probable era que ningú més es mostrés interessat.

Un cop dins del compartiment blindat que ocupava la popa de la nau per darrere de les lliteres per dormir i la zona de preparació dels aliments, en Jacen va sentir el batec ofegat dels motors que vibraven suaument mentre la Caçadora d'Ombres avançava veloçment a través de l’hiperespai. Va donar un cop d'ull als complexos panells de control i graelles d'accés, les bateries d'armes carregades amb gas Tibanna acuradament segellat i els generadors de l'escut que projectaven un dosser de protecció al voltant de l'esvelta nau. Però malgrat tot el soroll i les vibracions dels motors, encara podia detectar les dèbils emanacions d'alguna diminuta criatura perduda i espantada.

- No tinguis por -va dir, parlant amb la seva veu al mateix temps que pensava les paraules a través de la Força -. Sóc el teu amic. Puc ajudar-te. Deixa que et vegi. No et passarà res.

Va baixar la veu fins a deixar-la convertida en un murmuri mentre s'ajupia per mirar els buits que hi havia entre les graelles de control. En Jacen va anar seguint les indicacions dels seus sentits.

- No et faré mal. Només vull veure't. Sé que tens por. Pots confiar en mi.

El noi va deixar anar els dits sobre el fred metall d'un dels panells d'accés, fregant suaument els generadors de l'escut iònic amb la seva ment.

Un instant després va percebre la presència de la criatura que s'amagava darrere de la consola, tremolant i protegint alguna cosa. Un niu, potser?

- Ei, només sóc jo -va dir en Jacen -. Calma't. Cuidaré de tu.

Va treure la planxa metàl·lica que cobria el panell d'accés al generador de l'escut iònic. A dins, damunt d'una còmode pila de restes multicolors, s’agotzonava un pelut rosegador de vuit potes, una criatura semblant a un ratolí recoberta de fi pelatge color gris gebre. El rosegador va alçar el cap cap a ell i el va contemplar amb un parell de diminuts ulls negres que brillaven sota la tènue llum. Després va agitar el seu humit nas. A jutjar per les dues llargues dents que brollaven del centre del seu musell, aquell rosegador s'alimentava rosegant, i no menjava carn.

- Vine aquí -va dir en Jacen -. Has escollit un lloc molt poc segur per instal·lar-te.

Va ficar la mà al buit i va treure al rosegador, molt a poc a poc i sense fer moviments bruscos. Les vuit potes de la criatura van tremolar sobre el palmell de la mà i li van fer pessigolles com si acabés d'agafar a una grossa aranya peluda, però aquella «aranya» no podia ser més pacífica i tímida.

En Jacen li va acariciar l'esquena, i després es va inclinar per fer un altre cop d'ull al niu. El rosegador havia mastegat diminutes tires d'aïllant dels cables d'energia, arrencant brins, filets i trossets de plàstic del generador de l'escut per crear una mena de borsa tova dins la qual es removien quatre cilindres de pell rosada que semblaven eruguetes: eren les cries del rosegador.

- Au, quin niu tan bonic tens aquí -va dir en Jacen, usant el to de veu més tranquil·litzador que va ser capaç -. Però em sembla que aquests components no van ser posats aquí perquè els utilitzessis. Necessitem aquest generador d'escut iònic, saps? Protegeix tota la nau.

Va seguir acariciant el rosegador, i va extreure el niu amb molta cura per no espantar les criatures. Després va sostenir el niu a la mà i va tornar a col·locar a la mare sobre d'ell, instal·lant-la còmodament sobre dels seus petits.

- Cuidaré de tu -va dir -, però haurem d'explicar això a la Jaina i en Lowie perquè puguin fer les reparacions necessàries.

En Jacen va tornar al compartiment davanter, amb tota la seva atenció concentrada a calmar la seva nova mascota. El jove va anar cap a la seva germana, que encara estava ocupada amb algun incomprensible artefacte mecànic.

- Ei, Jaina... Tinc algunes males notícies per a tu.

La Jaina es va tornar cap a ell, sostenint una petita clau hidràulica a la mà.

- Què passa?

Però abans que en Jacen pogués respondre, la Caçadora d'Ombres va patir una violenta sacsejada i va fer un balanceig com si acabés de xocar amb un obstacle invisible. La coberta es va inclinar cap a un costat, fent que en Jacen caigués de genolls. El noi es va debatre, intentant protegir la seva nova mascota.

Els colors de l’hiperespai ondaven al seu voltant com una marea psicodèlica escampada sobre les finestretes. Quan la Caçadora d'Ombres va sofrir una altra violenta sacsejada, en Jacen va sortir disparat cap enrere i va caure d'esquena sobre la coberta, necessitant tota la seva concentració per protegir el seu preciós niu.

- Ei... Oblida-ho -va dir -. Poden esperar.

La Jaina es va agafar als braços del seu seient mentre la nau es tentinejava d'un costat a un altre. Les seves eines i el sensor remot dielectrònic que acabava de reparar van sortir disparats contra les mampares com si fossin projectils explosius per acabar caient sobre les planxes de la coberta, totalment destrossats.

La nau es va estabilitzar momentàniament i el seu germà es va aixecar, amb la cabellera encara més despentinada que de costum i bressolant alguna cosa en un braç. De seguida es va assegurar que la Tenel Ka estava bé. La jove guerrera es va aixecar, va plantar fermament les seves botes a terra separant els peus, i va tractar de mantenir l'equilibri mentre la Caçadora d'Ombres s'estremia i avançava a través d'aquella misteriosa pertorbació en una sèrie de violents salts.

- Què està passant? -Va preguntar.

En Lowie i en Chewie intercanviaven rugits a la carlinga mentre intentaven recuperar el control de la nau.

- Una tempesta d’ions? -Va exclamar TM2 amb un gemec electrònic-. Estan totalment segurs? Oh, llavors estem perduts!

Els llavis de la Jaina es van arrufar fins a formar una tensa línia.

- Sí, no hi ha dubte que és una tempesta d’ions. Pura mala sort... No hi havia cap forma de saber-ho. Tracem el rumb més curt fins a Kashyyyk utilitzant l'ordinador de navegació. Els catàlegs del banc de dades només mostren els perills astronòmics estables, com els cúmuls estel·lars, els forats negres i les nebuloses d'alta energia, però les tempestes d'ions vénen i van. No tenen cap posició fixa, però no hi ha dubte que creen moltes ondulacions en l'hiperespai quan passes a través d'elles.

- És greu? -Va preguntar en Jacen. Gotetes de suor van aparèixer en el seu front -. Això fa pudor.

- Haurem d'esperar i veure -va dir la Jaina.

La Tenel Ka s'havia quedat immòbil amb la mà sobre el seu cinturó d'eines, preparada per enfrontar-se a algun enemic tangible amb la seva daga, la seva espasa de llum i fins i tot el seu fibrocable. Però cap d'aquestes tres coses serviria de molt contra una tempesta d’ions.

En Chewbacca i en Lowie lluitaven amb els controls, i els seus peluts dits volaven sobre els panells i tiraven de les palanques. La Caçadora d'Ombres va emergir de l’hiperespai i va entrar a la perifèria de la violenta tempesta d’ions.

- Oh, oh -va dir en Jacen -. Se’m va oblidar dir-te que el nostre generador d'escut iònic potser ha patit uns quants danys -va explicar, i li va ensenyar el munt de cables i trossos d'aïllant convertits en un niu.

La Jaina va girar, més preocupada que mai.

- Oh, no! Això podria... La Caçadora d'Ombres es va submergir en la tempesta espacial i de seguida van quedar envoltats per una teranyina de raigs d'alta energia, potents descàrregues que s'arquejaven a través del nus bullent de gasos reescalfats que formava aquell inesperat huracà interestel·lar. La nau es va agitar com un bantha embogit, fent que els seus passatgers sortissin acomiadats d'un costat a un altre.

En Jacen va recolzar l'espatlla en una barra de control, i la Tenel Ka va caure sobre ell. El noi va aconseguir mantenir dreta la jove guerrera, pegant els seus cossos a la paret mentre seguia sostenint la mascota que acabava de trobar en una mà. La Jaina, que estava tractant d'arribar a la cabina, va caure de cara sobre la coberta.

Els motors del darrere de la Caçadora d'Ombres van entrar en acció, i l'impulsor sublumínic els va allunyar de l’ondulant núvol d'ions. En Chewbacca va deixar escapar un gemec a la butaca de pilotatge, i va aferrar els controls en un intent de mantenir la nau en una trajectòria recta, que seria el camí més curt per escapar del perill.

En Lowie va cridar quan ungles d'electricitat color blau gel van lliscar sobre els panells de control i van anar cremant un subsistema darrere l'altre.

Els generadors de l'escut iònic, que estava sent sotmès a una gran tensió, van deixar anar un sorollós xiscle de rendició darrere de les mampares de popa. Després es van sumir en el silenci amb una potent detonació final.

Els colors ondulants es van anar debilitant a l'altre costat de les finestretes de la cabina, i la Caçadora d'Ombres va seguir avançant a tota velocitat, traçant una espiral que va acabar portant-la a l'espai obert i la va posar fora de perill de la tempesta. Així i tot, la Jaina es va estremir pensant en quants danys haurien causat els raigs d' ions emesos per la tempesta.

En Jacen es va treure la pols i s’ho va fer per dirigir un somriure tort una mica forçat.

- I ara, tal com estava dient... Eh... Bé, aquest dany en els escuts iònics... - Va estendre la mà que sostenia el rosegador de vuit potes, que es va encongir en el seu niu com si comprengués els problemes que havia causat -. Vaig trobar el niu d'aquesta criatura en la maquinària. La vaig treure d'allà, però necessitava un de vosaltres perquè reparés els danys.

- Pel que sembla ara tenim temps de sobres per fer les reparacions -va dir la Tenel Ka -. Som capaços de reparar els danys, oi?

En Lowie i en Chewie van intercanviar grunyits a la cabina, discutint la situació entre ells.

- Oh, excel·lent! -Va dir TM2 -. L'amo Lowbacca diu que hem tingut molta sort. Els nostres sistemes de propulsió i suport vital estan bàsicament intactes, i poden ser reparats sense cap dificultat. Vaja, quina notícia tan meravellosa...

TM2 va callar de sobte mentre els wookiees seguien parlant, i després va tornar a intervenir.

- Disculpi, amo Lowbacca... Què ha dit? Ai mare! No obstant això, sembla que el nostre ordinador de navegació ha quedat totalment inutilitzat. Hem perdut totes les coordenades que necessitaríem per anar des d'aquí a qualsevol altre lloc. Oh, oh. Estem... Estem perduts en l'espai.

Tant Chewbacca com en Lowie van respondre a les paraules de l’androide traductor amb rugits de fúria, i TM2 es va afanyar a guardar silenci.

-Bé, suposo que hauria de trobar reconfortant el fet que els dos tinguin tanta confiança en les seves dots de navegants espacials -va acabar murmurant passats uns moments.

Els dos wookiees van consultar ràpidament l'un amb l'altre i van començar a teclejar i programar valors numèrics en el panell de control de l'ordinador, amb cada un d'ells comprovant els càlculs de l'altre. Abans que transcorregués molta estona, i després que tothom hagués contribuït a les reparacions provisionals, la Caçadora d'Ombres va tornar a avançar per l'espai.

Al principi la Jaina es va sorprendre que tornessin a estar en el curs previst..., i un instant després va comprendre que no s'hauria d'haver sorprès. Després de tot, Kashyyyk era l'únic planeta wookiee, i tant en Lowie com en Chewbacca reverenciaven enormement aquell lloc.

Per què havia de sorprendre-li que els dos s'haguessin après de memòria les coordenades del seu món natal?

Següent