diumenge, 27 de desembre del 2015

El Jedi més Fosc (X)

Anterior



10

Les estrelles cremaven al cel de mitjanit com un milió de brases roents de blanc escampades sobre una llosa de marbre negre. En Jacen, la Jaina i la Tenel Ka ja s'havien anat a dormir feia molta estona..., però en Lowie no podia dormir. El jove wookiee s'havia instal·lat còmodament sobre la gruixuda barana del porxo superior, amb els sons nocturns de la selva escampats al seu voltant, i no apartava els ulls de la finestra de la seva germana.
La Sirra seguia insistint que volia imitar la gesta de vèncer a la planta Syrena que havia dut a terme en Lowie, i el seu germà no aconseguia convèncer-la que no ho fes. En Lowie estava començant a témer que la Sirra prescindís d'ell en l'últim moment per iniciar la seva perillosa empresa en solitari..., tal com havia fet la Raaba. Però fins al moment no havia vist cap indici que la seva germana estigués planejant cometre tal estupidesa.
Les quotes de producció havien estat incrementades per satisfer les necessitats militars de la Nova República, i els seus pares s'havien ofert per treballar en el torn de nit de la fàbrica d'ordinadors. La Kallabow i en Mahraccor portaven tota la vida fent aquella feina i se sentien satisfets amb ella tot i la manca de desafiaments que hi havia, i semblaven no entendre quina raó podia haver perquè cap dels seus fills volgués seguir els seus passos.
Però la Sirra necessitava desafiaments constants, i feia tot allò que estigués a les seves mans per crear-ne alguns quan la vida no li proporcionava la quantitat suficient d'ells.
La llum de l'habitació de la Sirra brillava com una càlida foguera darrere de l'ombra plena de fulles de la finestra. Hi havia diverses gabietes de filferro escampades davant de la seva finestra, així com a sobre diferents plataformes en els districtes residencials dels wookiees: els recipients estaven plens d'una substància aromàtica que havia demostrat ser irresistiblement atractiva per a una espècie de diminuts insectes lluminosos anomenats fomosques. Quan les petites gàbies eren col·locades a l'exterior, eixams dels inofensius insectes fosforescents s'arremolinaven al seu voltant per proporcionar una font de llum natural i lliure de tot efecte contaminant.
En Lowie havia estat immòbil sota la claredat de les estrelles i havia vist com la borrosa silueta de la Sirra anava i venia per la seva habitació, passejant d'un costat a un altre com si estigués nerviosa, però ja feia una estona que no veia ni rastre d'ella. El jove wookiee va pensar que la seva germana potser estigués intentant dormir.
Però encara que un vague pressentiment guspirejava com un núvol d'estàtica dins de la seva ment, a Lowie li agradava estar sol en aquella foscor tan relaxant i a una gran alçada per sobre del terra, gaudint d'aquell lloc on per fi podia pensar. Estar a casa, a Kashyyyk, resultava molt agradable. En Lowie va aspirar una gran glopada d'aire impregnat per l'aroma de la fusta i va començar a practicar una tècnica de relaxació Jedi, concentrant la seva voluntat en la lenta tasca d'eliminar la rigidesa dels seus tensos músculs...
... per saltar un metre en l'aire quan va sentir la punxada gelada d'unes urpes a l'esquena. En Lowie es va aixecar trontollant i es va tornar cap a la barana, amb tots els seus instints defensius wookiees entrant sobtadament en acció.
La Sirra, tremolant per l'esforç de reprimir les seves riallades silencioses, va grimpar per la barana fins arribar al porxo, va amagar les seves urpes i va felicitar-lo pels seus excel·lents reflexos. Si més no, li va dir, l'havia convençut que podria ser-li d'alguna ajuda durant la seva empresa. En Lowie va respondre amb un gemec ofegat mentre intentava contenir el torrent d'adrenalina que havia inundat el seu organisme. Després li va preguntar si la sorpresa tenia com a objectiu posar-lo a prova.
La Sirra va passar a emprar un to de veu més seriós i va baixar el cap. Havia volgut demostrar-li que podia sortir de la seva habitació sense ser vista en el cas que així ho desitgés, i deixar-li ben clar que no hi hauria pogut detenir-la. La Sirra va alçar el cap cap al cel, i la llum de les estrelles va brillar sobre el dibuix que formaven els flocs i les zones rasurades del seu pelatge. Després va mirar al seu germà i li va prometre que no aniria sense ell.
En Lowie va tornar a seure a la barana i va alçar la mirada cap a les estrelles. Després va grunyir que la Sirra tenia una forma francament sorprenent d'explicar les coses.
La Sirra va fer un ronc, agraint aquell estrany compliment, i es va acomodar al seu costat.
En Lowie va respondre amb un grunyit, no gaire segur d'haver tingut la intenció que la seva observació fos considerada com un elogi, però el fet que el comentari hagués complagut a la Sirra aclaria més coses que llargues hores de conversa. A la Sirra li agradava ser diferent, igual que li passava a la seva amiga Raaba...
Com si percebés la direcció que estaven prenent els seus pensaments, la Sirra va començar a parlar de la Raaba, i de com l'esvelta jove wookiee de fosc pelatge sempre havia estimat les estrelles. Fins i tot quan eren petites, les dues joves ja solien sortir sigil·losament de les seves habitacions durant la nit i es passaven hores senceres contemplant el cel.
En Lowie va encorbar les espatlles. La Raaba no hauria d'haver mort. Hi havia corregut un risc estúpid anant sola.
La Sirra va grunyir, i va observar que en Lowie havia corregut exactament el mateix risc.
En Lowie va assentir amb un lladruc ofegat. Cert, i havia estat un estúpid en fer-ho.
La veu de la seva germana es va tornar sobtadament seca i aspra. Si hagués de tornar a fer-ho, canviaria alguna cosa? Es portaria amb ell a un amic?
En Lowie es va afanyar a assentir. La Sirra no va dir res, però fins i tot en la foscor en Lowie va poder veure com la incredulitat estarrufava el seu pelatge. El jove wookiee va acabar sospirant després d'un llarg silenci, i després va moure el cap.
Hi va haver una altra llarga pausa, i la Sirra va dir al seu germà el molt que l'admirava la Raaba i fins a quin punt havia desitjat ser com ell.
En Lowie va tornar a alçar la mirada cap al cel i va contemplar les estrelles que la Raaba havia estimat. Després va emetre un grunyit d'interrogació. Quan va marxar de Kashyyyk per anar a l'Acadèmia Jedi, en Lowie i la Raaba havien estat massa joves per parlar de formar una unió de vida. En Lowie encara tenia tot el seu ensinistrament Jedi per davant d'ell... i la Raaba també tenia plans, i els seus plans incloïen la Sirra.
En aquest moment a la Sirra se li va trencar la veu. Va deixar anar un ronc lament ple de malenconia, al qual va seguir un altre. Passada una estona, en Lowie va afegir la seva veu a la seva i els dos joves wookiees, junts sota les estrelles, van expressar la terrible pena que sentien per una amiga perduda.
Unes hores després en Lowie se sentia més descansat del que hagués cregut possible ni suposant que hagués dormit tota la nit. Dedicar aquell temps a conèixer millor la seva germana havia estat infinitament preferible.
La veu de la Sirra, greu i una mica enronquida, va interrompre el curs dels seus pensaments per preguntar pels seus amics Jedi. Plorarien la pèrdua d’en Lowie en el cas que desaparegués, de la mateixa manera en què ella i en Lowie havien plorat la pèrdua de la Raaba?
En Lowie va assentir emfàticament, i la Sirra li va dir que tenia molta sort d’haver trobat aquests amics.
Animat per les seves paraules, en Lowie li va demanar que li expliqués una mica més sobre els plans que havien fet ella i la Raaba.
La Sirra va romandre en silenci durant tant de temps que en Lowie va témer haver-la ofès o haver tornat a obrir una antiga ferida, però la jove wookiee va acabar explicant-li que anaven a ser pilots espacials i aventureres galàctiques. Havien planejat treballar a bord de vaixells de càrrega fins a haver acumulat els crèdits suficients per comprar la seva pròpia nau i explorar les estrelles. Podrien haver-se convertit en riques comerciants espacials. La Sirra va deixar escapar una riallada plena d'amargor. La Raaba fins i tot havia arribat a concebre la boja idea, més pròpia d'una boja calba que d'una jove wookiee amb un pelatge tan bonic, que podrien arribar a ser famoses explorant noves rutes hiperespacials i fent mapes d'elles.
El pelatge d’en Lowie es va estarrufar, i va comentar que aquella professió era molt perillosa.
La Sirra va respondre en un to bastant sec i va observar que el perill no havia detingut a la seva amiga Raaba. Després va estendre les mans davant d'ella i li va confessar que ja no volia fer això..., no sense la Raaba. No sabia què volia fer, però tenia molt clar que no volia quedar-se a Kashyyyk.
La Sirra va fer una nova pausa i va alçar els ulls cap al cel. En Lowie va seguir la direcció de la mirada de la seva germana i es va preguntar si la Sirra s'estava imaginant la Raaba entre les estrelles, explorant l'espai i vivint les grans aventures en les que sempre havien somiat.
La Sirra sospirà, i li va dir que perdre una amiga era una cosa terrible que costava molt de superar.
En Lowie va comprendre com de fàcil que era acceptar l'existència dels amics, i de la família, com una part més de la vida que sempre estaria aquí. També va descobrir que li resultava molt difícil arribar a imaginar com de sola que devia sentir-se la seva germana.
La Sirra li va preguntar amb veu una mica vacil·lant si passaria el dia amb ella mentre en Chewbacca i la Jaina continuaven reparant la Caçadora d'Ombres.
En Lowie mogut pel pressentiment anterior, i va accedir de bon grat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada