El Jedi més Fosc (I)

EL JEDI MÉS FOSC 
 

Els Joves Jedi

 5

 

Kevin J. Anderson

Rebecca Moesta 

1

Els arbres Massassi que s'alçaven sobre les jungles de Yavin IV eren més petits que els enormes arbres wroshyr del món natal dels wookiees, però en Lowbacca opinava que, a falta d'ells, no hi havia res millor que els arbres Massassi..., especialment quan necessitava estar tot sol en un lloc on pogués posar una mica d'ordre en els seus pensaments.

Mentre el crepuscle anava caient sobre la jungla, cobrint-la amb una manta de colors que s'anaven tornant cada vegada més foscos i intensos, en Lowie va ascendir a un dels arbres més gruixuts i de copa més frondosa dels voltants del Gran Temple, la seu de l'Acadèmia Jedi d’en Luke Skywalker. Amb les seves urpes retràctils i els seus musculosos braços de wookiee, es va anar agafant a les branques i va anar hissant el seu llargarut i desmanegat cos per un nivell darrere l'altre, incrementant la distància que s'interposava entre ell i el terra. Gairebé semblava com si n'hi hagués prou amb seguir pujant per poder arribar fins a les estrelles..., i estar més a prop de la llar.

En Lowie es va aturar uns moments per descansar i va estendre una mà cap a una liana verdosa d'aspecte curiosament vellut. Va tirar d'ella per assegurar-se que aguantaria el seu pes, i després la va utilitzar per pujar encara més amunt. Havia d'arribar fins al final de la copa. El final de la copa era el millor lloc.

No hi havia un altre lloc millor per pensar.

En Lowie portava molt temps sense posar els peus a Kashyyyk, el món dels wookiees. No havia vist a la seva família des que va partir per anar a Yavin IV a fi d'iniciar el seu ensinistrament com a Cavaller Jedi. Al Lowie li encantava passar hores i més hores jugant amb els ordinadors -igual que la seva germana i els seus pares-, però el que desitjava per sobre de tot era trobar una utilitat en aquests talents especials i indefinibles que posseïa, aquell potencial per utilitzar la Força que molt pocs wookiees de la seva família havien mostrat mai.

Quan va arribar a l'Acadèmia Jedi, sol i una mica desorientat, el seu oncle Chewbacca li havia regalat un saltacels T-23 perquè pogués viatjar per la jungla. A vegades en Lowie portava amb ell als seus amics Jacen, la Jaina i Tenel Ka. Però en altres ocasions necessitava estar sol, lluny de tot el món..., i aquesta era una d'aquelles ocasions.

Trobava molt a faltar la seva família i especialment la Sirrakuk, la seva germana petita. Un moment molt perillós de la vida de la jove s'estava aproximant ràpidament...

En Lowie va usar un llarg braç en una potent estirada per pujar el seu cos fins a un niu de branques plenes de fulles, on la seva presència va espantar a una udolant horda dels voraços rosegadors arboris coneguts amb el nom d’estintarils. Aquelles criatures normalment es menjaven qualsevol cosa que tinguessin al seu abast o que es mogués..., però quan en Lowie va obsequiar als estintarils amb el seu millor rugit wookiee, els rosegadors es van dispersar pels arbres entre xiscles, aixecant núvols de fulles i tiges trencades.

En Lowie, envoltat pels cada vegada més febles colors de l'ocàs, per fi va separar l'última capa de fulles que s'estenia per sobre d'ell. Va col·locar els seus enormes peus sobre una sòlida branca, va alçar el cap per sobre de les copes dels arbres i es va quedar immòbil en aquesta posició, amb els ulls àvidament clavats a la llunyania. El jove wookiee va contemplar la immensa jungla que es desplegava en totes direccions, estenent-se al seu voltant com un oceà de verdor interromput ocasionalment per les ruïnes dels temples que sobresortien d'ella. Va percebre les humides aromes de la nit que s'aproximava, i va aspirar el perfum de les flors que s'obrien durant les hores de foscor en les lianes que s'enroscaven a través de les fulles i la intensa olor de mullat dels mateixos arbres Massassi, una tènue boirina que s'alçava per sobre del dosser selvàtic com si la mateixa jungla estigués respirant en el seu somni.

Yavin, l'impressionant gegant gasós d'un color vermellós ataronjat, brillava al cel com una brasa agonitzant, una immensa esfera de gasos arremolinats, suspesa molt prop de l'horitzó. No gaire lluny del planeta i movent-se en una ràpida òrbita al seu voltant, encara que invisible als ulls d’en Lowie, es trobava l'Estació Cercadora de Gemmes, el complex miner d’en Lando Calrissian que extreia valuoses gemmes corusca del nucli del gegant gasós.

Però la mirada d'en Lowie es va apartar del planeta que es posava a l'horitzó quan una nit més fosca va anar impregnant el cel. Les taquetes de la llum estel·lar va tacar el teló color blau mitjanit, cobrint-lo amb una espolsada de fines partícules.

Va trobar un lloc còmode per recolzar-se en l'enorme copa de l'arbre Massassi i es va quedar immòbil, respirant profundament i extraient un inexplicable consol de l'interminable panorama d'arbres..., i pensant en Kashyyyk.

Això hauria d'haver-lo calmat, però estava molt preocupat per la seva germana. No podia fer res per ajudar-la, i la jove havia de prendre les seves pròpies decisions..., i enfrontar-se a les conseqüències. Així i tot, en Lowie era molt conscient dels perills als quals tenia intenció d'enfrontar-se en els nivells inferiors de la selva del planeta dels wookiees.

En Lowie va lliscar els seus llargs i forts dits sobre els fils perlins del seu cinturó de fibres, que havia estat teixit amb les tires vegetals obtingudes de les letals goles de la carnívora planta Syrena. Aconseguir aquelles fibres li havia obligat a passar per una prova molt difícil, però en Lowie havia sortit triomfant d'ella..., i sense l'ajuda de ningú.

El jove wookiee va seguir immòbil mentre l'aire s'anava refredant i els sorolls de la jungla s'intensificaven a poc a poc. Els insectes i depredadors nocturns van començar a remoure’s i van entrar en acció.

TM2, l'androide traductor miniaturitzat, guardava silenci al seu costat. Havia estat desconnectat perquè en Lowie pogués reflexionar sobre el que tant li preocupava sense ser interromput per la xerrameca sintetitzada. El jove wookiee es va recolzar en una branca, i el temps va anar transcorrent. Arribaria tard per al sopar a l'Acadèmia Jedi, però no li importava.

En aquell moment tenia coses molt més importants en què pensar.

Quan la Jaina Solo va acabar de sopar dins del Gran Temple, la majoria d'estudiants Jedi ja havien abandonat el menjador. La jove, que tenia la cara frunzida en una ganyota de preocupació, va engolir els últims trossos de nous de cranc torrades i fruits de Boffa assaonats, i després va rostar els sucs del plat amb una llesca de pa acabat de coure.

En Jacen, el seu germà bessó, encara estava a meitat del seu sopar: una goteta d'almívar verdós estava baixant lentament pel seu mentó sense que el jove, assegut al costat de la Jaina, se n'adonés. Tot d'una en Jacen li va parlar en un to ple d'excitació, obrint i tancant a tota velocitat seus ulls d'un suau color marró daurat mentre es passava una mà per entre els flocs de la seva despentinada cabellera castanya.

- I he aconseguit capturar aquest llangardaix agullonador a l'hangar -va dir -. He necessitat setmanes per treure'l del seu amagatall. Ara està dins d'aquesta nova caixa que vas construir per a mi, però no estic molt segur de què menja.

En Jacen va fer una breu pausa per ficar-se una mica més de menjar a la boca.

La Jaina va assentir, encara que no l’estava escoltant amb massa atenció. En Lowbacca no havia vingut a sopar, i això la preocupava. El seu amic wookiee s'havia mostrat força reservat últimament: en Lowie passava moltes estones tot sol i parlava molt poc, fins i tot amb els seus amics més íntims.

- Per no esmentar el fet que alguns dels capolls de les meves papallones/escarabat ja estan a punt d'obrir-se! -Va seguir dient en Jacen -. Crec que deixaré marxar a la majoria, però vull quedar-me amb dos com espècimens per esbrinar si posen ous en captivitat. I hauries de veure aquests fascinants fongs blaus que vaig trobar en una esquerda entre algunes pedres del riu!

Va engolir una mica més de suc i després va alçar un dit de sobte, com si acabés de recordar d'alguna cosa.

- Ei, sí, volia preguntar-te una cosa... Podries fer una ullada a la gàbia de la meva serp de vidre? Crec que està tramant alguna cosa, i fins i tot és possible que estigui intentant tornar a escapar..., i ja saps els problemes que causaria això.

La Jaina no va poder evitar deixar anar una rialleta recordant-se de tot el rebombori que aquella serp gairebé invisible havia organitzat l'última vegada que va aconseguir escapar: la serp havia mossegat a Raynar, un estudiant molt altiu i presumit, i la seva mossegada havia deixat instantàniament dormit al noi. Però no totes les mascotes d’en Jacen causaven problemes. Una altra serp de vidre havia ajudat a evitar que en Qorl, el pilot de caces TIE perdut, pogués concloure amb èxit el seu atac contra l'Acadèmia Jedi poc després que els bessons haguessin trobat a Qorl vivint en un exili autoimposat a les jungles de Yavin IV.

La Jaina havia albergat l'esperança que el pilot de caces TIE pogués sentir un cert afecte cap a ells després de tot el que s'havien esforçat per ajudar-lo, però en Qorl havia decidit no convertir-se en el seu aliat. De fet, el rentat de cervell imperial a què havia estat sotmès va tornar a emergir de les profunditats de la seva ment i va quedar encara més fermament arrelat en ella. El pilot havia tornat a les restes de l'Imperi, i s'havia unit a l'Acadèmia de l'Ombra.

-D'acord -va dir amb un assentiment de cap, sortint de la seva distracció per tornar a la realitat -. Li faré una ullada a la gàbia de la teva serp de vidre.

Un instant després la veueta mecànica de TM2 va fer que es tornés bruscament.

- Amo Lowbacca, he d’instar-lo que ingereixi una nutrició més variada -deia el petit androide traductor -. Segons les necessitats alimentàries de la seva espècie, aquests aliments no són suficients perquè un wookiee que està creixent mantingui un nivell d'energia prou elevat..., encara que he d'admetre que darrerament s'ha dedicat a no fer res i fer cara de mal humor en lloc de dur a terme activitats físiques. La seva dieta hauria de consistir bàsicament en grans quantitats de carn fresca, que posseeix un contingut de proteïnes substancialment superior al de les fruites i verdures que està consumint en aquest moment.

En Lowbacca va respondre amb un feble grunyit sense entusiasme mentre portava el seu sopar al menjador. Sense ni tan sols buscar els seus amics entre els altres estudiants Jedi, el jove wookiee va seure a una tauleta enganxada al mur de pedra per menjar tot sol.

- Lowie! -La Jaina es va aixecar i va anar a corre-cuita cap al wookiee de pelatge color canyella -. Estàvem preocupats per tu. No vas venir a sopar amb nosaltres.

En Lowie va grunyir alguna cosa massa breu perquè TM2 pogués traduir-la.

La Jaina va agafar una cadira de fusta que va col·locar davant del seu amic wookiee i es va asseure en ella, posant-se de cara al respatller i recolzant els braços en ella. Després va contemplar amb preocupació el pelut cap d’en Lowie mentre es recollia darrere de l'orella dreta un llarg floc de lacis cabells castanys. El wookiee va baixar els ulls color or i es va dedicar a examinar la fruita i les verdures del seu plat.

- Lowie, si us plau... No vols dir-nos què és el que va malament? -Va preguntar la Jaina -. Pots parlar amb nosaltres. Som amics, recordes? Els amics s'ajuden els uns als altres.

TM2 va parlar abans que en Lowbacca pogués replicar.

- No li respondrà, mestressa Jaina -va dir -. Ni tan sols jo he aconseguit arrencar-li una resposta. Em temo que mai comprendré la conducta dels wookiees. És que totes les criatures biològiques pateixen aquests inexplicables canvis d'humor?

En Jacen es va asseure al costat de la seva germana.

- Ei, en Lowie potser només vol que el deixin a soles.

El jove wookiee va deixar anar un grunyit i va inclinar el cap, visiblement abatut. La Jaina sospirà, i a poc a poc va comprenent que potser el millor que podia fer pel seu amic seria respectar els desitjos d’en Lowie i permetre que resolgués els seus problemes pel seu compte. En Lowie sabia que podia parlar amb Jacen i la Jaina quan ho desitgés..., però de moment no volia fer-ho.

- Molt bé -va dir la Jaina, mantenint la seva expressió de profunda preocupació -. Però recorda que estem aquí per ajudar-te sempre que ens necessitis.

En Lowie va assentir, i després va allargar un braç pelut per estrènyer la mà de la Jaina entre els seus dits. La manassa del wookiee va cobrir del tot la mà de la jove. La Jaina va examinar al seu amic mitjançant la Força durant el breu contacte, esperant descobrir alguna cosa que li permetés entendre l'estranya conducta d'en Lowie, però l'únic que va percebre va ser afecte i amistat.

La Jaina es va incorporar i va fer un senyal al seu germà.

- Va, Jacen. Anem a fer una ullada a la gàbia d'aquesta serp de vidre.

Les espases de llum van flamejar a la nit i la seva claredat rebotà en els vells murs de pedra del Gran Temple. La Tenel Ka va aferrar la dent de rancor tallada que s'havia convertit en l'empunyadura de la seva nova arma mentre el seu resplendent feix turquesa bategava a través del vidre activador, una preciosa gemma arc de Sant Martí de Gallinore que havia tret de la seva tiara real.

La jove guerrera estava immòbil al centre del pati que s'estenia al costat de la piràmide escalonada del temple, una zona d'ensinistrament recent netejat que els estudiants havien reclamat a la jungla que sempre amenaçava amb engolir-ho tot. Els diligents candidats a convertir-se en Cavallers Jedi havien netejat i tret brillantor a les pedres meticulosament encaixades entre si, pensant precisament en aquell tipus d'exercicis.

La Tenel Ka va clavar la mirada en els estranys ulls color mareperla, els trets d’elf i la llarga cabellera platejada del seu oponent: s'estava enfrontant a la Tionne, la mestra i historiadora Jedi que solia ajudar al Mestre Skywalker. La Jedi usava la seva espasa de llum amb gran precisió, tornant cada cop de la Tenel Ka sense deixar-se sorprendre en cap moment.

L'espasa de llum de la jove guerrera, que no estava prou ben construïda, havia esclatat accidentalment en una etapa anterior del seu ensinistrament, i la fulla de l'espasa de llum del seu amic Jacen li havia travessat el braç esquerre. La Tenel Ka havia passat a haver de viure i lluitar amb una sola mà. Però brandava la seva resplendent fulla d'energia amb vigor i confiança en si mateixa.

Biotècnics de gran habilitat li havien ofert el millor braç protèsic que es podia trobar a tot el Cúmul de Hapes com a substitut, però la Tenel Ka els havia rebutjat. La jove guerrera s'enorgullia de ser ella mateixa i de confiar en les seves habilitats, la seva força i les seves proeses. No volia comptar amb l'ajuda artificial d'un membre biomecànic. En comptes de confiar-hi, la Tenel Ka havia triat alterar els mitjans per aconseguir el seu objectiu. Estava decidida a ser tant forta i capaç com havia arribat a ser abans.

I quan la Tenel Ka decidia fer alguna cosa, normalment se sortia amb la seva.

Els potents focus de la graella de descens oberta a la jungla davant del temple il·luminaven la vegetació, atraient a milers d'insectes nocturns i als depredadors volants que s'alimentaven d'ells. Però al pati de lloses de pedra, només les llampades i guspires produïdes per les trobades de les fulles de les espases de llum pertorbaven la nit, banyant la zona amb una enlluernadora claredat multicolor.

La Tionne va aturar un nou cop de la jove guerrera.

- Molt bé, Tenel Ka -va dir la instructora -. Estàs aprenent a concentrar-te més en la precisió que en la simple força bruta, i a preveure els meus moviments i les teves pròpies reaccions utilitzant la Força.

La Tenel Ka va assentir, i les seves gruixudes trenes daurades vermelloses van ballar al voltant del seu cap. Els comptes amb què les havia adornat van cascavellejar i xocar unes amb les altres. La jove va lluitar encara amb més afany, percebent el control i l'habilitat d'aquella Jedi molt més gran que ella i que ja portava deu anys entrenant-se.

Uns quants estudiants havien sortit del temple per contemplar els exercicis. Tots els candidats a convertir-se en Cavallers Jedi del Mestre Skywalker havien intensificat els seus esforços, ja que la Nova República estava segura de la creixent amenaça que suposaven l'Acadèmia de l'Ombra i el Segon Imperi. Els Cavallers Jedi havien estat les forces defensores de la llum en la galàxia durant més de mil generacions, i en Luke Skywalker estava decidit a continuar la tradició.

La Tionne va fer girar la seva arma en un gest ple de fluïda calma i tan inesperat que la Tenel Ka tot just va aconseguir reaccionar a temps. No hi havia percebut cap intenció de contraatacar a l'estudiosa dels cabells platejats, i com a conseqüència la Tionne havia aconseguit sorprendre-la. Les seves fulles es van trobar amb un potent espurneig..., i després la Tionne fer retrocedir la seva espasa de llum.

-Alto -va dir, i va desconnectar la seva arma, deixant a la jove guerrera immòbil davant d'ella amb la seva espasa de llum cremant a la mà.

La Tionne va alçar un braç cap al cel nocturn de Yavin IV. Els estudiants que havien estat immòbils al voltant del pati de lloses de pedra es van aixecar per mirar. En Jacen i la Jaina van aparèixer sota d'un petit arc de pedra en un costat del Gran Temple en aquell mateix instant. Els bessons havien vingut amb l'esperança de poder observar la Tenel Ka durant els seus exercicis. Però en comptes de l'ensinistrament, el que van veure va ser una llum molt intensa que avançava cap a ells tan veloçment com un petit meteorit.

- És una nau! -Va exclamar en Jacen.

- I no és una nau qualsevol -va afegir la Jaina -. La reconeixeria en qualsevol lloc!

En Jacen va parpellejar.

- Ei, pare no ens va dir que havia de venir aquí!

Uns moments després la nau va baixar en un ràpid picat, baixant entre un rugit dels seus motors sublumínics i amb els feixos repulsors a plena potència. El disc perllongat per dues pues que era el Falcó Mil·lenari es va posar sobre la pista de descens amb un sorollós xiuxiueig.

Parlant nerviosament l'un amb l'altre, en Jacen i la Jaina van sortir corrent del pati i van creuar a la carrera l'herba i mala herba acuradament retallades de la pista de descens per saludar el seu pare. La rampa d'abordatge del vaixell de càrrega lleuger modificat va brollar del casc, i en Han Solo va baixar per ella. Un somriure tort va aparèixer als seus llavis només va veure l’embogit entusiasme amb què era saludat pels seus fills.

Quan en Chewbacca va baixar corrent per la rampa, la Tenel Ka va sentir un crit de benvinguda procedent de darrere d'ella. Es va tornar per veure en Lowbacca immòbil sobre una de les cornises de la piràmide de pedra que s'alçava per sobre de la zona d'entrenament. El jove wookiee es va despenjar de la cornisa amb un àgil salt i va començar a baixar pel pendent de blocs de pedra per arribar a terra. En Chewbacca va rugir una resposta dirigida al seu nebot.

En Lowbacca havia estat molt preocupat recentment, i la Tenel Ka va poder percebre un gran nombre de pensaments molt complicats que s'agitaven en les profunditats del seu cervell. La jove havia decidit honrar al seu amic wookiee permetent-li lliurar les seves pròpies batalles..., llevat que demanés ajuda. Però quan va veure les expressions que van aparèixer en les cares d’en Chewbacca i en Lowie, la Tenel Ka va descobrir una cosa tan estranya com interessant.

Encara que els bessons s'havien sorprès davant la inesperada aparició del Falcó Mil·lenari, en Lowbacca ja sabia que la nau venia cap allà.

Següent