CAPÍTOL 5
La Mara
va apartar la mirada quan l'holograma es va modificar per fer un zoom sobre els
cossos instantàniament congelats que queien pel casc trencat del Caçador de Nebuloses. En aquell moment,
la Jaina i ella havien estat massa ocupades rescatant la càpsula d'evacuació
per fixar-se en l'atac dels yuuzhan vong, però havia vist l'holograma massa
vegades com per voler tornar-lo a veure. Havia fet que l'R2-D2 li ho posés
repetides vegades en la intimitat del seu apartament a Eclipsi, buscant alguna
manera en què hagués pogut salvar els refugiats. Hi havia renunciat després de
veure'l un centenar de vegades, convençuda que no havia pogut fer les coses
d'una altra manera, consolant-se una mica amb aquest coneixement.
La veu
burleta d'en Nom Anor, recollida per l'equip de vigilància de la sala
d'interrogatoris de Bilbringi, se sentia pels altaveus de l'R2-D2. La Mara va
concentrar la seva atenció en els altres presents a la humida sala, un hangar
d'emmagatzematge en Soliestació, un lloc d'avituallament en caiguda lliure, un
més dels mil llocs anònims de trobada als quals solien acudir i desaparèixer
els Jedi abans que la Brigada de la Pau s'assabentés de la seva presència. Una
fogonada d'odi va brillar en els freds ulls d'en Kyp Durron, va serrar les
dents de la mandíbula encara imberbe i va empènyer la ira cap al fossat fosc on
acumulava aquestes emocions. La reacció de la Saba Sebatyne era més difícil de
llegir, potser perquè la Mara no sabia que era el que indicava ira a la cara
escamosa d'una barabel. Els trets reptilescos de la Saba, amb els seus enormes
ulls foscos, marcats plecs del front i el morro de fins llavis, no delataven
res.
En
Luke va permetre que l'holograma s'emetés fins al final. Per quan l'R2-D2 va
apagar el seu projector, la fúria d'en Kyp era una cosa tangible en la Força i
omplia la sala amb una energia esclatant que amenaçava amb rebentar les portes
del tranquil lloc de reunió. Els sentiments de la Saba, de tenir-los, van
continuar sent secrets. La Mara hauria pogut sondejar-la emprant la Força, però
sabia com reaccionaria un barabel davant semblant intrusió.
En Kyp
Durron no va sorprendre a ningú parlant abans que en Luke.
-Això no
va ser culpa meva -va dir, assenyalant a l'R2-D2 com si hagués estat el droide
qui amenacés a la flota de refugiats-. Jo no sóc responsable del que facin els
yuuzhan vong.
-Qui diu
que ho siguis? -va dir en Luke amb calma-. Però eres tu qui portava
subministraments a la resistència de Nova Plympto.
En Kyp
va assentir reticent.
-No em
disculparé per això. Si hi hagués Jedi fent el mateix en tots els...
-Kyp, ningú
et demana que et disculpis -En Luke va lliurar una targeta de dades al jove
Jedi-. Només hem vingut a lliurar-te les dades que tenim sobre els voxyn i a
discutir la manera com els Jedi han d'actuar davant l'amenaça dels yuuzhan
vong.
-Ignora-la
-En Kyp es va guardar la targeta i es va tornar per anar-se'n-. Gràcies per
l'avís.
-Són un
milió de persones, Kyp -va dir la Mara-. Els Jedi no poden ignorar-les.
En Kyp
es va aturar davant la porta, però no es va tornar.
-Quina
altra cosa podem fer? Seríem idiotes si ataquem; estan esperant-nos per exterminar-nos.
I si ens rendim... Oblideu-ho. Jo no em rendeixo.
-Tampoc
jo -va dir en Luke-. Però tampoc és moment per seguir fustigant-los. Els
nostres enemics al Senat utilitzaran això per...
-El
Senat no m'importa -va replicar en Kyp-. I la Dotzena no fustiga a l'enemic,
Mestre Skywalker, el mata. I hi hauria d'haver més Jedi fent el mateix.
La Mara
no va saber si la fogonada d'irritació que va sentir pertanyia al seu marit o a
ella mateixa. Per començar, al Luke no li agradava molt que li diguessin Mestre,
i li agradava encara menys que es fes a manera de burla.
En Kyp
va prémer un panell de la paret. La porta del magatzem es va obrir lliscant,
per a sorpresa dels onze pilots amb vestits de vol que intentaven escoltar
l'altre costat.
-I Bé?
-En Kyp es va quedar mirant-los a l'altre costat de la porta-. Ens anem o no?
Els
pilots es van dispersar per l'hangar, corrent cap als nous Ales-Z XJ3, l'última
i més letal versió del venerable caça estel·lar, aparcats a l'entrada de la
pista d'aterratge. La Mara va agafar a Kyp pel braç abans que pogués
allunyar-se més.
-Kyp, ningú
diu que estiguis equivocat, però ja és hora que els Jedi actuïn en equip. Els
yuuzhan vong són molt llestos. Si seguim actuant cadascun pel seu costat, ens
mataran un a un.
En Kyp
va assentir.
-Jo ho
sé millor que ningú -ja havia perdut un aprenent, Miko Reglia, a mans de
l'enemic. Mirà més enllà de la Mara, al Luke-. Quan els altres estigueu
preparats per lluitar, estaré allà.
-I quan
tu estiguis llest per unir-te a nosaltres -va replicar en Luke-, saps on
trobar-me.
Quan en
Kyp va estar prou lluny com per no poder-los sentir, la Saba Sebatyne es va
aturar a la porta i va parlar amb veu ronca.
-Aquest
donarà problemes.
La Mara
es va tornar cap a ella.
-Així que
parles bàsic -Va mirar a C-3PO-. Començava a pensar que hauríem de demanar a 3PO
que ens traduís.
-Perdona
en Aquesta -La Saba va trencar en un atac de divertits xiuxiuejos, i després es
va esforçar per afegir-: Jedi Eelysa li va ensenyar que és savi esperar.
L'Eelysa
era nativa de Coruscant, nascuda després de la mort d'en Palpatine i estava
neta del verí que havia corromput tants anteriors a ella. Ara era una dona
adulta i un dels Cavallers Jedi amb més recursos i més de confiança d'en Luke,
i sovint passava llargs anys vivint a les parts més agrestes de la galàxia al
servei de la causa Jedi. Havia trobat la Saba en una llarga missió com a espia a
Barab I, però les circumstàncies de la seva tapadora li havien impedit enviar a
la barabel a Yavin IV a entrenar-se amb altres estudiants Jedi. En comptes
d'això l'havia pres com a aprenent, ensenyant-li tot el que va poder de la
Força abans d'anar-se'n del planeta perseguida per caçadors que volien importar
la doctrina d'odi als humans que va establir a Ryloth l'Aliança de la
Diversitat de la Nolaa Tarkona.
Quan
per fi li va passar l'atac de xiuxiuejos, la Saba va dir alguna cosa ronca en
la seva llengua que C-3PO va traduir diligent com:
-També
va ensenyar en Aquesta com de savi que és escoltar en silenci.
-Sí, l'Eelysa
ha demostrat moltes vegades ser també una experta en això -va dir en Luke
unint-se a ella a la porta-. Vaig haver suposar que qualsevol Jedi que ella
hagués trobat estaria plena de sorpreses.
-Aquesta
s'alegra que el seu silenci no us ofengués -va dir la Saba-. El gust d'en Kyp
Durron no li ha agradat. Com pot algú com ell obtenir un esquadró de nous
Ala-X?
-Hi ha
militars que admiren el seu valor, per equivocat que sigui -va dir en Luke.
Va
captar la mirada de la Mara i la va seguir fins al variat conjunt d'Ales-Y,
incursors i udoladors aparcats en polida filera al costat del bombarder amb
marques de torpedes de plasma de la Saba. En haver arribat recentment de la
Vora Exterior, la Saba no era tan coneguda com Kyp Durron ni estava tan ben
equipada, però la seva discreció havia atret a tot un esquadró de pilots Jedi
que compartien les seves idees.
-La reputació
del teu esquadró també és admirada pels que coneixen de la seva existència -va dir
la Mara-. Estic segura que els mateixos oficials que ajuden a Kyp estarien
encantats de perdre una càrrega per on estiguis tu.
Les
pupil·les verticals de la Saba es van eixamplar fins a convertir-se en
diamants.
-Els
Cavallers Salvatges mai dezhonrarien als Jedi acceptant semblant càrrega.
La Mara
es va sorprendre davant la desaprovació en la veu de la Saba, però en Luke es
va limitar a somriure i a posar una mà, la de veritat, sobre l'escamosa
espatlla. C-3PO els havia advertit que era sabut que aquestes intimitats amb un
barabel solien tenir com a conseqüència la pèrdua d'una mà, però la familiaritat
d'en Luke només va obtenir un moviment d'acceptació de la gruixuda cua de la Saba.
-En les
teves mans, un regal així no seria una deshonra per als Jedi -va dir en Luke-.
Però m'alegra saber que estàs preocupada.
-Has meditat
en l'amenaça d'en Tsavong Lah contra els refugiats, i en quant ens perjudicaria
que el Senat cregui que som insensibles a tantes morts?
La Saba
va apartar la mirada.
-El camí
no és clar.
Va
obrir la boca com si anés a seguir parlant, però les seves escates es van
agitar i va callar. En Luke i la Mara van esperar que continués, llavors van
compartir un instant de desconcert buscant després al seu voltant amb la Força.
La Mara no va sentir res inusual i la reacció de desconcert d'en Luke li va dir
que tampoc ell.
-Saba?
-va preguntar en Luke.
La
barabel mirà al Luke.
-No has
sentit això?
-No -Va
dir la Mara. Podia sentir que la Saba estava incòmoda amb ella, sobretot
després suggerir alguna cosa que ella considerava deshonrosa, però també sabia
que callar no faria res per apaivagar aquesta incomoditat-. I en Luke tampoc.
-Què estrany
-La Saba mirà un moment al seu voltant, i després va agitar la cua en
l'equivalent reptilesc a un encongiment d'espatlles-. Mestre Skywalker, Aquesta
sap que el Senat ens dezaprova a nozaltres i als que són com nozaltres, però
quan no s'han sentit els covards amenaçats pels valents? -Va mirar al seu
voltant, als seus pilots que esperaven pacients al costat de la seva nau
castigada per la batalla-. Els Jedi són pocs i els yuuzhan vong molts, però
fixeu-vos en les forces que fan servir contra nozaltres: voxyn, bloquejos,
flotes senceres. Hem d'estar fent alguna cosa que temen, i la Força li diu en Aquesta
que hem de continuar així.
La Mara
va començar a suggerir que serien molt més efectius si unien forces, però va
sentir en Luke una acceptació sobtada i va guardar silenci.
-Els barabel
són caçadors -va dir en Luke a la Saba-. I els caçadors treballen millor en
gossades petites.
La Saba
ho va recompensar amb un somriure tort.
-En veritat
el mestre Skywalker és tan savi com afirmava la Jedi Eelysa. Potser vulgui
honorar en Aquesta amb un gran favor?
En
Luke no ho va dubtar.
-Per descomptat.
Ella
es va tornar cap a la Mara
-I tu?
Això també serà una càrrega per a tu, i ja tens a la teva nova cria al niu.
La Mara
va pensar en Ben i a l'instant el va sentir a bord de l'Ombra, amb la Jaina i la Danni, dormint satisfet en braços d'una de
les dones. La Mara mai faria res que posés en perill el benestar del seu nadó,
però va sentir la confiança que tenia en Luke en aquesta Jedi que mai havien
vist abans, i la seva confiança en ell era tanta que no va dubtar en respondre.
-Si us
plau, els Jedi ens hem d'ajudar en tot el que puguem -va dir la Mara-. I a
Eclipsi hi ha molta ajuda.
-Bé.
Pot ser que la neceziteu -va dir la Saba, sense somriure. Es va tornar cap a
C-3PO i va dir alguna cosa ronca en el seu idioma.
-Ai
mare -els fotoreceptors del droide es van il·luminar alarmats-. De debò?
La Saba
va bordar alguna cosa en resposta.
-Només
és una expressió -va dir C-3PO, allunyant-se en direcció al bombarder de la Saba.
En
Luke i la Mara van intercanviar mirades de curiositat, i la Mara es va adonar
que també havien de demanar-li un favor a la Saba. Estava a punt de suggerir-ho,
però en Luke, com sempre, va saber el que pensava abans que ella.
-Saba,
potser els Cavallers Salvatges puguin fer-nos també un gran servei a nosaltres.
Suposaria transportar una bona quantitat d'equipament a la batalla.
-I a
una científica -va afegir la Mara-. Podria suposar la guerra, sobretot si sabeu
on trobar un coordinador bèl·lic yammosk.
La Mara
no va estar segura de si la Saba els havia sentit. La barabel mirava a algun
lloc més enllà d'ells, els plecs del seu front eren més pronunciats que mai.
-Mestre
Skywalker, saps on és l'Eelysa?
La Mara
va sentir la creixent aprensió que va acompanyar la resposta d'en Luke.
-Segueix
a Corèllia vigilant la situació per a nosaltres.
La
mirada de la Saba va tornar a clavar-se en Luke.
-Creus
que pot córrer perill?
I
llavors la Mara sentir un profund neguit. Per molt que en Luke es preocupés per
tots els antics estudiants de l'Acadèmia, li havia estat impossible passar amb
ells el temps necessari per desenvolupar la classe de llaç que els connectaria
a través de la Força. Però l'Eelysa havia passat anys entrenant la Saba en una
situació molt estressant. No era sorprenent que el seu llaç fos especialment
estret, i prou fort com per informar -la que la seva Mestra corria perill.
-Mai se
sap el que poden fer en Thrackan Sal-Solo i els seus -va dir la Mara-, però no esperem
que la missió de l'Eelysa sigui perillosa. Els corellians ni tan sols coneixen
la seva presència allà.
-Potser
l'han descobert -va dir la Saba-. O potser és una altra cosa, però l'Eelysa
està amoïnada.
-Amoïnada?
-va preguntar en Luke, i va mirar la Mara-. Això no és propi d'ella.
La Saba
va negar amb el cap.
-No, no
ho és. Anirem a investigar un cop carreguem el vostre equip i la vostra
científica. No hi haurà problemes per trobar un yammosk, són ells els que vénen
a nosaltres.
-Gràcies
-va dir en Luke-. Faré que la Danni comenci l'embarcament.
En
Luke va activar el seu comunicador i va informar la Danni, que va semblar
feliç, potser entusiasmada fos més encertat, per volar amb la Saba Sebatyne en
comptes d'en Kyp Durron. La rampa de càrrega de l'Ombra va baixar i la Danni i els pilots de l'esquadró de la Saba
van començar a carregar l'equip.
Mentrestant,
C-3PO tornà amb tres corpulents barabels. Encara que eren una mica més alts que
la Saba, els tres tenien les escates porpra-verdoses dels adults joves. També
tenien sabres làser penjant del cinturó.
-Si fas
el favor, Mestre Skywalker, anàvem camí de Yavin IV quan la guerra ens va
bloquejar el pas -va dir la Saba-. Si us plau, porta amb tu en aquests joves
Cavallers Jedi i ensenya'ls el bon camí per ser Jedi. Aquesta encara té massa
de caçadora per poder enzenyar-los bé.
En
Luke i la Mara intercanviar una mirada de desconcert, i la Mara va afegir:
-Els tres
són fills teus, Saba?
-Són companys
de niu, però només el mascle és meu. Les femelles tenen la mateixa mare. Una
d'elles comparteix també Pare amb el meu fill, però és impozible saber quin, és
clar.
Els
dos humans es van perdre amb les filiacions, però la Mara sospitava que ho
descobririen amb el temps.
-Cuidarem
d'ells com si fossin nostres.
La Saba
va obrir molt els ulls.
-Són prou
grans per buscar el seu propi menjar; n'hi haurà prou amb donar-los un
territori. Qualsevol sots-soterrani o terreny abandonat valdrà.
Aquesta
vegada li va tocar a la Mara sorprendre's. Això
seria interessant.
La
rialleta que va acudir als llavis d'en Luke suggeria que havia percebut el que
pensava ella, i llavors la Saba va emetre un llarga cadena de xiuxiuejos. La Mara
va confondre el so pel del seu xiuxiuejant riure, fins que va cridar de dolor i
es va amagar en posició de combat. Va ensenyar les dents com agulles i va
proferir un llarg grunyit de dol.
La Mara
i en Luke es van apartar alhora, portant instintivament la mà al sabre làser.
C-3PO es va dirigir a ella en barabel. Ella li va bordar alguna cosa en
resposta, es va deixar caure de quatre grapes i es va encongir. Els altres
barabels van reaccionar a l'actitud de la seva Mestra deixant-se caure també a
quatre potes i afegint les seves ronques veus al crit, i tots van començar a
esgarrapar el terra de duracer.
La Mara
i en Luke van intercanviar mirades sorpreses, i la Força es va carregar d'ira i
incredulitat. La Mara es va agenollar al costat de la Saba, ignorant
l'advertiment C-3PO de no tocar a un barabel desconegut, i va posar-li una mà a
l'esquena.
-Què passa,
Saba?
La
barabel girà a poc a poc el cap cap a la Mara, les seves pupil·les reptilesques
eren escletxes, els seus ullals estaven humits per la saliva.
-Eelysa
-va dir-. Una cosa l'ha atacat.
-Alguna
cosa? -va preguntar en Luke.
La Saba
va colpejar la cua contra terra, fent que C-3PO expliqués innecessàriament que
era una expressió d'ira típica en els rèptils.
-Aquesta
no ho sap. Però se n'ha anat. L'Eelysa ja no existeix.
La Mara
i en Luke es van mirar per sobre de l'esquena de la Saba, tots dos sabent el
que pensava l'altre. Voxyn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada