Emissari del buit (VII)

Anterior

VII

En Tsaa Qalu podia olorar a la Jedi i al seu company com si estiguessin a uns centímetres de distància, encara que hi havia més de deu metres entre ells. Els va seguir amb facilitat, sense fer soroll, i quan ells van tornar els seus miserables ulls van mirar en la seva direcció, va comprovar amb grat que no van donar senyals d'haver vist res excepte vegetació.

Per descomptat que no l'havien vist. Ell era un caçador yuuzhan vong, dotat pels Déus per rastrejar, per veure i no ser vist, fins al moment en què les seves urpes caiguessin sobre les seves goles, i moltes vegades ni tan sols llavors.

Podria atacar en aquest instant -havia estat a punt de fer-ho només moments abans-, però mentre escoltava el seu grotesc discurs, els seus plans van començar a canviar. Quan va estar segur, es va aturar i va esperar que s'allunyessin fins que ni tan sols les seves oïdes agusades pels Déus no podien sentir les seves veus.

Aviat va començar a sentir-se darrere d'ell el so dels guerrers a les seves ordres. Ells tampoc el veien; només un guerrer entre un miler era triat per encarnar al caçador i portar el mantell dels Nuun. Els bacteris fotosensibles que vivien en simbiosi en la superfície de la capa imitaven perfectament el seu entorn.

Així i tot, li irritava sentir yuuzhan vong movent-se gairebé tan maldestrament com els menyspreables infidels.

Es va revelar a si mateix amb un grunyit greu, i es va tornar ferotgement cap a ells. Va deixar que la seva capa es relaxés, permetent que els seus companys el veiessin.

-Tsaa Qalu! -va dir entre dents el seu subordinat-. Estan a prop?

-Bastant a prop.

-Quins són les teves ordres? Caiem sobre ells?

-No. Aquí hi ha una caça major que la captura d'una sola Jedi i el seu acompanyant. Una caça molt més gran, i més glòria per als yuuzhan vong.

-Però les nostres ordres...

En Tsaa Qalu va grunyir i va fer callar amb un gest de la mà.

-Ordres dels modeladors -va dir, amb veu tintada de menyspreu. Tinc autoritat per reemplaçar-les. I ho estic fent.

-A belek tiu. Per descomptat -va dir el subcomandant, quadrant-se marcialment.

-Sí, és clar. Prepareu la meva nau. Seguirem a aquesta presa a les estrelles.

***

-Tenim coralites -va dir en Leaft.

La Vega va poder veure-ho per si mateixa. La fragata havia llançat prop d'una dotzena d'aquests caces, i estaven col·locant-se en formació per llançar un atac sobre la Sort Innecessària.

-Això ens deixa totalment sense opcions per avançar -va advertir la Vega.

-Error -bufà en Leaft-. Ens deixa l'opció de trobar l'atacant més feble i passar a través d'ell.

-D'acoooooord -va dir la Vega-. Alguna proposta?

-Els coralites. Flanc d'estribord.

-No ho crec -va dir la Vega, llançant la nau en una sèrie de maniobres evasives mentre ràfegues de plasma de llarg abast els passaven fregant-. Potser siguem capaços de guanyar en velocitat a la fragata, però estic segura que el dron pot atrapar-nos. En qualsevol cas, si tractem d'obrir-nos camí a través d'aquest perímetre de coralites, algun d'ells ens abatrà per l'esquena.

Mentre parlava, va ruixar el buit amb els làsers davanters.

-Si sabéssim per què ens està atacant el dron -va dir la veu d'en Vook des del turbolàser.

-Qui sap? -va etzibar en Leaft-. Té més d'un segle d'antiguitat. Podria tenir mil anys.

-No -va dir en Vook-. La nau estavellada no era tan vella. Era una nau de finals de l'Antiga República, n'estic segur.

-Sí, però aquesta cosa era dins -va assenyalar la Vega-. Podria ser un carregament, o una arma especial... ho desconeixem per complet. Ni tan sols estem segurs de per què està tan enfadada amb nosaltres.

-No li haurà agradat que m'emportés el combustible -va dir en Leaft.

-Això podria semblar. -Un pensament va creuar la seva ment-. Leaft, tu estaves més a prop. D'on va sortir aquesta cosa? Estava dins de les restes?

-Hmm? -Es va gratar el cap-. Jo... no ho crec, no. Crec que estava darrere, a la seva ombra. Sí, crec que el vaig veure alçar-se des del darrere.

-Aquesta també va ser la meva impressió -va dir la Vega-. Potser no sigui contemporani de la nau de la República. Potser arribés més tard, per la mateixa raó que nosaltres; per carronyejar peces de recanvi. Potser no va poder trobar prou i va entrar en una mena de manera d'hibernació.

-Fins que vam arribar nosaltres -va dir en Vook-. I ara vol les nostres parts.

-Segueix disparant, allà baix? -va grunyir en Leaft-. Mai entendré aquesta preocupació que teniu per especulacions sense importància.

La Vega estava gairebé a punt de donar la raó al dug, quan la nau va ser colpejada gairebé simultàniament per una ràfega de plasma d'un coralita i un tret làser de la nau automatitzada. Probablement seria millor que dediqués la seva ment a pilotar.

Però llavors va tenir una idea amb claredat gairebé encegadora.

-T'agrada apostar, oi, Leaft? -va preguntar, amb aire absent.

-És clar -va dir el dug-. Sempre que el joc estigui manegat.

-Ho sento, ara no tenim aquesta garantia.

-Jo no... En nom de l'espai, què estàs fent?

-Tallant l'energia -va respondre, mentre la nau se sumia en la foscor i els motors tossien mentre s'apagaven.

-Estàs completament boja? -va cridar en Leaft amb un agut grinyol.

La seva veu va quedar eclipsada per múltiples impactes en el casc que els haurien estampat contra les parets si no haguessin estat lligats a les seves butaques de seguretat.

-Ens faran trossos! La següent andanada... -No va arribar a acabar la frase-. Hmm. Han deixat de disparar.

-És clar -va dir la Vega, amb calma-. Els yuuzhan vong preferirien tenir-nos com a presoners. La nau dron vol les nostres peces de recanvi. Cap d'ells té cap interès en fer saltar pels aires una nau morta.

-Això no ho saps. No era més que una suposició!

-El dron ha deixat de disparar, no és així?

-Sí -va confirmar en Vook des de baix-. Puc veure-ho. Encara que segueix acostant-se ràpidament.

-Igual que la fragata -va dir la Vega-. Els coralites s'estan retirant.

La fragata planava amenaçant al seu costat, i, mentre miraven, es va obrir un orifici al costat de la nau i un tub amb aspecte de cuc va començar a sortir per ell.

-Tenies raó -va admetre en Leaft-. Van a abordar-nos. Bon treball. Has d'estar contenta.

-No puc equivocar-me en això -va dir la Vega.

-Estic profundament confortat per la teva confiança -va replicar el dug.

La Vega no va respondre. Va observar, amb el cor en un puny, com el tub s'estenia per l'espai que separava les dues naus.

Llavors el dron va aparèixer en el quadrant superior d'estribord de la seva visió, destrossant amb els seus làsers bessons el mecanisme d'abordatge yuuzhan vong.

-Ho veieu? -va dir la Vega, tractant de no deixar que es notés la seva alegria.

Un instant després, la fragata va tornar el foc, i l'espai va tornar a convertir-se en un arabesc de trets de plasma i foc làser.

-Perfecte -va murmurar la Vega-. No crec que vulguem esperar per veure qui guanya.

Va començar a prémer interruptors, i els sistemes de la nau van tornar a cobrar vida amb un brunzit.

Va fer girar la nau trenta grau i va donar gas a fons.

-Encara ens segueixen alguns coralites -va dir en Vook. El turbolàser tornava a ressonar.

-Als coralites podem fer-los front -va replicar la Vega.

-Hi ha bastants -va dir en Vook.

-Llavors enderrocarem a bastants -va exclamar la Vega. El seu goig estava començant a esvair-se. Les probabilitats eren millors que abans, però encara no eren bones.

No obstant això, van millorar uns quants segons després, quan dues ales-A van aparèixer de cop i volta des de la direcció del sol i van començar a trossejar coral Yorik.

-És el cap! -va exclamar en Leaft.

-I algú més -va dir en Vook.

El comunicador crepità.

-Vaig creure haver-vos dit que us mantinguéssiu lluny dels problemes, nois.

Era l'Uldir. L'alleujament va envair el cos de la Vega com si fos refrigerant de motor.

-Vam fer el que vam poder -va dir. Va donar un cop d'ull a la fragata i al dron, encara embrancats en combat-. Fins i tot t'he preparat un petit espectacle.

-Sí. Recorda'm que et pregunti alguna vegada al respecte.

***

Pocs instants després, els coralites restants es van retirar cap a la fragata, que estava patint greus danys per part del dron. La Vega va obrir la badia de caces i la va fer rotar perquè les dues naus petites poguessin entrar. Llavors va saltar un any llum al sistema exterior, va canviar de vectors, va fer un altre salt curt, i després un de més llarg, per posar uns quants pàrsecs entre Wayland i ells.

Només llavors es va relaxar. Lleugerament.

Va aixecar la mirada per veure l'Uldir dret a la porta. La Jedi era amb ell.

En Leaft la va veure gairebé al mateix temps, i va saltar de la seva butaca de seguretat en un remolí d'extremitats, amb velocitat encegadora. Impulsant-se amb les seves llargues extremitats superiors, va colpejar la Klin-Fa al pit amb les dues mans de les seves extremitats inferiors, llançant un grunyit animal. La Jedi, atordida, va sortir disparada cap a la sala comuna i va xocar contra l'envà. En Leaft va tornar a llançar-se sobre ella.

-Leaft! -va exclamar l'Uldir-. Atura't. Ja.

El dug es va aturar sobre el cos esfondrat, amb els ulls brillant de fúria.

-S'ho mereix -va exclamar.

-No sense el meu permís -va dir l'Uldir-. Retira't, Leaft. Ho dic de debò.

Per un instant, l'Uldir pensà que anava a haver d'apuntar al dug amb la seva arma, però llavors, amb un esbufec, en Leaft va retrocedir uns passos. La Klin-Fa va gemegar i es va incorporar, respirant entre dolorosos panteixos. L'Uldir va sentir un sobtat impuls d'ajudar-la a aixecar-se.

El va reprimir.

-El dug té raó -va dir la Klin-Fa, escopint sang d'un tall en el llavi-. M'ho mereixia.

-Això i molt més -va dir la Vega-. Capitost, per què aquest desfet de carboni no porta grillons atordidors?

-Ho explicaré de seguida -va respondre l'Uldir-. Abans vull un informe d'estat.

La Vega va arrufar els llavis amb ràbia, però quan va parlar va mantenir sota control el to de la seva veu.

-Com pots veure, tornem a tenir capacitat d'hipermotor. He posat una mica d'espai entre Wayland i nosaltres. -Va fer una mirada assassina a la presonera-. A part d'això, hem patit alguns danys menors en la batalla, res que no pugui arreglar-se amb una mica de temps en dic sec.

-Genial -va dir l'Uldir, amb tota sinceritat-. No sé com ho heu aconseguit, però gran treball. Estic orgullós de tots vosaltres.

La Vega va assentir secament.

-Només vam fer el que ens vas dir que féssim.

La seva veu era neutra. L'Uldir va sospirar per dins. Semblava que la nau no era l'únic que necessitava ser reparat.

-Traça un altre salt -va dir l'Uldir-, cap a la Ruta Hydiana, i després cap a la vora.

-La Ruta Hydiana? -va repetir la Vega, incrèdula-. Això segueix sent territori yuuzhan vong.

-Sóc conscient. Quan hagis acabat, reuneix-te amb mi a la sala de descans. Els altres també. La Klin-Fa té algunes coses que explicar-vos, i després hem de prendre una decisió.

***

-Cap -va dir pausadament la Vega, quan les explicacions van haver acabat-, amb tot el respecte, la meva opinió és que has perdut el cap.

-O te l'han fet perdre -especulà en Leaft, llançant a la Klin-Fa una mirada que era pur verí.

-Comprenc les vostres reaccions -va dir l'Uldir-. Però crec que necessitem fer això.

La Vega va posar els ulls en blanc.

-Deixant a part el fet de que no estem en absolut equipats per atacar un comboi d'esclaus, et demano, un cop més, que consideris la font.

-Ho he fet, creu-me -va replicar l'Uldir-. Però si hi ha ni que sigui la menor probabilitat que el que diu la Klin-Fa sigui cert, hem d'arriscar-nos.

-Que s'arrisqui un altre -va dir en Leaft-. Algú amb armes per sortir amb vida.

-Qui? -va dir l'Uldir-. Tal i com la Nova República s'ha estat replegant últimament, no podem comptar amb ells. Ells creuen que tenim una treva amb els yuuzhan vong. En qualsevol cas, tots sabeu com està allà la situació d'intel·ligència. Dos minuts després que informem d'això als militars, el senat, o qualsevol altra persona de la República, els yuuzhan vong sabran que caminem darrere seu. Tenen massa col·laboradors i massa espies.

-Admeto això -va dir la Vega-. Però no som l'única nau a les ordres del Mestre Skywalker. Què hi ha d'en Booster Tèrrik i el Ventura Errant? Té la potència de foc necessària per a aquesta classe d'operació.

-Certament tractarem de contactar amb el Mestre Skywalker -va respondre l'Uldir-. No crec que enviï al Ventura Errant, perquè els aspirants a Jedi estan a bord; no voldrà arriscar les seves vides. Però, per descomptat, si podem obtenir ajuda, la tindrem. No obstant això, no podem quedar-nos quiets a esperar-la. Ara mateix, la nau en la qual es troba en Gandan ens porta només uns pocs dies d'avantatge, i sabem cap a on es dirigeix. Aviat ja no serà així.

-No podem lluitar contra tot un comboi -va dir la Vega.

La Klin-Fa es va aclarir la gola.

-Si ens donem pressa, no haurem de fer-ho; només contra el transport d'esclaus i la seva escorta.

-Segueixen sent moltes naus -va dir la Vega-. La Sort Innecessària no és una nau de guerra; és una nau de rescat.

-Crec que hauríem de fer-ho -va dir en Vook.

Tots els ulls es van tornar cap al duro. Ell va tornar impassible les seves mirades.

-Deixant de banda la història de la Jedi -va dir-, sabem del cert que és el que els yuuzhan vong fan als presoners. Si tenim una oportunitat de salvar éssers racionals dels seus estralls, és el nostre deure fer-ho.

-Vook -va començar a dir la Vega-. Tots sabem com et sents...

-Ho dubto -va dir amb calma el duro-. Ho dubto molt.

Tots van quedar en silenci. Van passar diversos llargs instants abans que algú parlés.

-Hmm -va grunyir finalment en Leaft-. De tota manera, qui vol viure per sempre?

-Jo -va respondre la Vega-. Però al dimoni amb tot. Anem-hi.

 Següent