Estrella a Estrella 1(III)

Anterior

CAPÍTOL 3

El Museu de Fotònica Aplicada era una de les mil blasfèmies paganes excloses de la redempció d'Obroa-Skai, i s'alçava sobre els circumdants vivers en un lluent garbuix de torres de transpariacer i galeries de vidreplàstic. Encara que en Nom Anor havia passat massa temps entre infidels com per trobar ofensiva la visió, sabia que no havia d'evidenciar que estava a gust al lloc. Es va aturar al llindar per dirigir una mirada d'enyorança a la plana negra, viver d'abellots, va fer una ganyota de disgust i va seguir a les seves escortes fins al vestíbul, on un centenar de captius verpins miraven als seus guàrdies yuuzhan vong amb inescrutables ulls d'insecte. Després d'una breu conversa amb el subaltern del destacament, els escortes el van guiar per un laberint de passadissos il·luminats per boles errants de llum pura.

Van trobar a Tsavong Lah en una cambra envoltada pel que semblaven cent quilòmetres d'un embull de fils translúcids. El Mestre Bèl·lic era un guerrer completament tatuat, amb els llavis tallats i l'armadura implantada a l'os, i sostenia un petit holopanell a la mà, mirant el seu disc projector amb una mirada que altres haurien reservat per a covards i esclaus.

-Ara -va dir a l'instrument.

Tot just va dir aquestes paraules quan una fogonada instantània va il·luminar l'embolic de fils, i va saltar en l'espai buit fins a l'ulterior de l'holopanell. Un mil·lisegon després, una imatge a mida natural d'un Ala-X infidel apareixia sobre la seva mà, enfosquint el tronc del Mestre Bèl·lic i bona part de la sala. El caça girà lentament cap a la porta i va obrir foc; només en Nom Anor no va buscar protegir-se.

-Saps el que faria jo amb això, si jo fos els infidels? -va preguntar en Tsavong Lah, parlant des de l'interior de l'holograma.

-Destruir-lo, és clar -va respondre en Nom Anom. -Aquestes coses inànimes són una abominació per als Déus. No sabria dir-te el molt que em va desagradar suportar-los mentre preparava el terreny per a la nostra invasió.

-Tots fem el que cal, Executor, i ja se t'ha elogiat per suportar la immundícia de l'enemic -En Tsavong Lah parlava amb to irritat, i potser una mica distret-. No podem derrotar el que no comprenem. Per exemple, els pilots dels nostres coralites podrien ser confosos per una imatge com aquesta. De ser jo l'enemic, la galàxia estaria plena d'aquests aparells.

-La galàxia està plena d'ells -va respondre en Nom Anor, molest-. No són dignes d'admiració, Gran Senyor. Són tan limitats en les seves capacitats com els nostres enemics.

L'Ala-X va desaparèixer, i en Tsavong Lah deixà caure l'holoplaca a terra per aixafar-la amb l'arpa cuirassada de vua'sa que ara ocupava el lloc del peu que li havia tallat en Jacen Solo.

-L'enemic ha demostrat ser prou vàlid com per vèncer-nos diverses vegades -la veu del Mestre Bèl·lic estava plena de menyspreu; com a autèntic creient en la supremacia dels Déus yuuzhan vong, repudiava la influència de l'atzar i considerava cada fracàs un indici de la decadència espiritual de l'instrument utilitzat-. Confio que aquesta vegada no sigui el cas.

-El txilab va funcionar molt bé -En Nom Anor inclinà el cap a un costat, es va tapar el nas i va projectar aire pels sins nasals. Encara no tenia la fe per gaudir de veritat amb el dolor que produïa l'eruga neuronal deixant-se anar, va fingir un somriure de satisfacció quan la cosa va separar les seves dendrites del quiasma òptic i va sortir per la cavitat nasal. Va deixar que caigués en el palmell de la mà i la hi va mostrar a Tsavong Lah-. Vaig tenir una bona visió en entrar-hi. Estic segur que els records del txilab seran d'utilitat per planejar l'atac.

-No ho dubto -En Tsavong Lah es va guardar l'eruga en una butxaca de la capa d'agusades arpes que s'aferrava a les seves espatlles-. L'examinaré més tard. La reunió amb la Leia va anar bé?

-Molt bé -hi hauria estat impensable respondre una altra cosa- No dubto que els Jedi respondran al nostre desafiament.

-Estàs més confiat del que estaria jo en el teu lloc -va dir darrere d'ell una veu suau i greu-. Els Jedi ensumaran la nostra trampa i seran previnguts.

En Nom Anor es va tornar per veure una bola de plomes clapada passar davant els guàrdies fent saltets sobre primes potes d'articulacions invertides. Els seus ulls fins i les seves antenes arrissades li proporcionaven cert aspecte d'arna, encara que en Nom Anor la considerava més aviat una plaga a l'altura d'un radank.

-Vergere -esbufegà-. No estava al corrent que coneguessis tant als Jedi.

-Vergere els coneix millor que jo -va dir en Tsavong Lah-. Ella va dir que els Jeedai et deixarien viure. Jo creia que et matarien res més veure't.

-Potser estiguessis més a prop de la veritat que aquesta mascota -En Nom Anor es negava a considerar la Vergere una ajudant, ja que la peculiar criatureta no era més que la mascota d'una agent que va morir durant un fallit intent de contagiar una malaltia als Jedi. S'havia convertit en consellera d'en Tsavong Lah després de passar un temps presa del Servei d'Intel·ligència de la Nova República, on en unes poques setmanes va aconseguir esbrinar tantes coses de l'enemic com en Nom Anor en tots els seus anys d'agent instigador. S'havia qüestionat la seva lleialtat, però quan es va comprovar com de fiable que era la seva informació no va trigar a convertir-se en el principal rival d'en Nom Anor.

-La Leia Solo i el seu consort van intentar matar-me com esperaves -va continuar en Nom Anor, però vaig aconseguir manipular les seves emocions humanes per salvar la vida.

-Així que ara pots controlar les emocions dels Jedi? -es va burlar la Vergere-. Potser hauries de fer que es rendeixin.

-Es pot atreure amb un somriure i bones paraules a un tana al fossat de l'escopidor -En Nom Anor va estendre els braços i es va tornar cap a Tsavong Lah-. Però ni tan sols jo els puc convèncer perquè posin el seu coll al jou tallador.

El Mestre Bèl·lic el va recompensar amb un assentiment cortès.

-M'interessa més el que va dir la Leia Solo sobre el perquè segueixes amb vida. Com va reaccionar quan el Regal de l'Angoixa va destruir als infidels?

-Volia matar-me.

-Però no et va matar. Què va fer en comptes d'això?

-La vaig convèncer que així matava també a milions de refugiats -fins i tot ell mateix es va adonar que s'aferrava massa a la seva afirmació, potser per la vergonya que havia patit a Duro a mans de la Leia-. I va cedir.

-No va cedir; es va negar a acceptar la culpa -va dir la Vergere com si això fos un fet, no una suposició. Va saltar fins a posar-se al costat del Mestre bèl·lic-. Ha estat una diplomàtica tota la vida. Que ella caigués en aquesta trampa seria com que tu et fiquessis en una emboscada.

En Tsavong Lah medità aquesta argumentació, però només per un instant.

-Potser ho sembli, però està passant alguna cosa més -Va mirar a Nom Anor per sobre del llom emplomallat de la Vergere-. Et va deixar viure per una raó. Quina?

La resposta, és clar, era que ella li havia donat la seva paraula, però en Nom Anor sabia que no havia de dir això. Semblant resposta contradiria l'opinió expressada abans pel Mestre Bèl·lic, i encara que un subordinat yuuzhan vong podia insinuar, retorçar i fins i tot subvertir, i tot i així esperar seguir amb vida, mai podia contradir-lo. A vegades en Nom Anor es preguntava si no era millor el mètode dels infidels, i suposava que el fet de no arronsar-se de por davant el càstig dels Déus era senyal que portava massa temps lluny del seu poble. En Nom Anor va arronsar les espatlles, deixant al marge la qüestió de per què l'havien obligat a suportar la dolorosa introducció del txilab si el Mestre Bèl·lic no esperava el seu retorn.

-Abans d'alliberar-me, em va donar una advertència. Va dir que et digués que els Jedi no accepten responsabilitat pels ostatges, i que tot emissari que enviïs amb una amenaça semblant no tornarà.

Si en Tsavong Lah va notar la lleugera contradicció existent en l'afirmació que havia estat ell qui controlava la Leia, no va donar senyal d'això. Es va limitar a mirar la Vergere.

-Tornes a encertar, servidora meva.

Ella li va somriure.

-No et vaig dir que els Jedi resultarien ser dignes adversaris?

-Així és -va dir el Mestre bèl·lic-. I els refugiats seran la seva perdició. Serà el que separi la Nova República dels Jeedai.

Següent