16
En
Lowbacca va sentir com el seu cor es contreia sota les urpes de la por primigènia
dins del seu pelut pit. El jove wookiee havia sabut des de la infància com de
perillós que era baixar a les profunditats de les jungles salvatges i indòmites
de Kashyyyk. Aquells nivells inferiors sumits en la foscor solien ser mortífers
fins i tot per als que entraven en ells comptant amb l'avantatge de les armes i
l'entrenament.
Ningú
anava als nivells inferiors voluntàriament..., però amb Zekk, la Vonnda Ra i
els soldats de les tropes d'assalt darrere d'ells, en Lowie sabia que la jungla
primigènia era la seva única esperança.
L'última
vegada que s'havia atrevit a abandonar la seguretat de les ciutats arbòries
havia estat per anar a la recerca de les lluents fibres de la planta Syrena,
amb les que es va teixir el seu preuat cinturó. En Lowie havia pensat que era
molt valent per haver aconseguit dur a terme aquella arriscada empresa en
solitari.
La
Raaba, l'amiga de la Sirra, també havia anat a la jungla sola..., perquè en
Lowie ho havia fet abans. No obstant això, i malgrat les seves habilitats i el
seu valor, la jove wookiee de fosc pelatge mai havia tornat. Però aquella
vegada en Lowie no estava sol. Ell i els seus amics s'enfrontarien junts a
qualsevol perill que els hi reservés la selva.
Podia
sentir l'estrèpit de les botes i els espetecs de les branquetes partint-se
sobre d'ell i a la seva esquena mentre els imperials cuirassats seguien el seu
rastre, passejant els potents feixos dels seus il·luminadors pels humits
nivells de la nit eterna i espantant criatures exòtiques que mai havien vist la
llum del dia. Uns quants trets fets a l'atzar van ressonar entre l'espessor
quan els soldats de les tropes d'assalt van aniquilar a diversos animals de la
selva. Les fulles cremades van cremar durant uns moments, i després es van
apagar amb un últim nuvolet de fum.
En
Lowie i la Sirra feien quant podien per guiar en Jacen i la Tenel Ka, i
utilitzaven la seva visió wookiee adaptada a la foscor per trobar branques
amples i sòlides en els troncs dels arbres wroshyr. Panteixant a causa d'aquell
esforç desesperat, en Lowie va aconseguir emetre un lladruc d'ànim. Els quatre
amics van seguir avançant gairebé a cegues, sense cap destí determinat i sabent
únicament que havien de seguir endavant si volien despistar els seus
perseguidors en el laberint del submón selvàtic.
Els
cercles grocs dels sensors òptics d'en TM2 projectaven la seva claredat sobre
la penombra. Els fugitius no es podien permetre cap il·luminació més intensa.
-
Tingueu molta cura amb aquestes branques, amo Lowbacca -va dir l'androide
mentre una branqueta esgarrapava la seva carcassa -. No m'agradaria gens que
una d'elles m’arrenqués de la cintura i em fes caure al buit. No sé si
recordarà que això ja em va passar en una ocasió, i va ser una experiència
espantosament desagradable.
En
Lowie va deixar anar un gemec ofegat, i es va recordar d'aquell accident sofert
a Yavin IV. Perdre l'androide traductor també havia causat altres problemes,
atès que en l'Acadèmia Jedi ningú havia pogut entendre els advertiments d’en
Lowie quan va aconseguir tornar per dir-los que en Jacen i la Jaina havien
estat capturats per Qorl, l'antic pilot de caces TIE.
Un
raig encegador va travessar la foscor darrere d'ells, i les branques van
cruixir quan els soldats de les tropes d'assalt van tornar a obrir foc. En
Lowie es va ajupir instintivament, i la Sirra es va deixar caure sobre una
branca inferior sense comprovar la seva solidesa abans. Els feixos
desintegradors van cremar a través de la jungla, creant sobtades erupcions de
flames i espesses fumeres.
-
Ei, aneu amb compte! -Va cridar en Jacen.
La
Tenel Ka es va agafar a una branca i va baixar fins reunir-se amb la Sirra.
-
Per aquí! -Va dir -. Estarem més protegits.
En
Lowie va saltar cap a ella amb un braç al voltant de la cintura d’en Jacen, i
després va arrencar a córrer sobre les branques cobertes de molsa. A mesura que
s'anaven allunyant de la calor i la llum del sol, cada nivell de la selva tenia
un ecosistema diferent compost per plataformes de lianes entrellaçades,
branques que creixien unes al costat d'altres i acumulacions de matèria vegetal
mig podrida on hi florien altres plantes que l'omplien tot de fongs, líquens i
flors estranyament viscoses. Milers d'insectes, rosegadors, ocells i rèptils
fugien dels sons produïts pels intrusos.
En
Lowie es va tornar cap als altres i els hi va grunyir per què hi anessin
darrere d'ell. Corrent veloçment sobre els seus plans peus de wookiee, en Lowie
va arronsar el seu negre nas i ensumà aquella atmosfera saturada d'olors. Les
seves fosses nasals van tremolar en percebre una olor aterridora..., una olor
que ja havia captat en el passat. Aquella olor brollava d'una criatura que va
estar a punt d'acabar amb ell.
La
feble claredat dels sensors òptics d'en TM2 van permetre que en Lowie pogués
distingir les goles obertes d'una planta Syrena. Els llustrosos pètals grocs
que s'estenien sobre la tija color vermell sang semblaven una boca oberta que
esperés l'arribada del menjar. La planta havia arrelat en un lloc entre dues
branques que brollaven del mateix punt de l'arbre, i s'alimentava amb els
habitants d'aquell nivell de la selva. Les fibres lluents que formaven una mena
de plomall al centre de la flor carnívora brillaven amb un temptador
desplegament de colors, mentre que una aroma deliciosa era flairada per les
víctimes, que no sospitaven quin seria el seu espantós destí.
La
Sirra també va ensumar l'aire al seu costat i va captar la proximitat de la
mortífera planta. La jove wookiee va deixar escapar un grunyit d'expectació, i
el seu pelatge curiosament rasurat es va estarrufar. Però en Lowie li va posar
una mà al braç, va moure el cap i després la va subjectar fermament pel braç.
Sabia que la seva germana volia fer-se amb les preuades fibres de la planta
Syrena i demostrar el seu valor el més aviat possible.
La
Sirra va respondre amb un grunyit de desil·lusió, però estava clar que
comprenia quines eren les seves prioritats. Darrere d'ells, i a uns quants
nivells per sobre, els soldats de les tropes d'assalt que perseguien als quatre
companys van tornar a disparar, aquesta vegada contra alguna criatura de grans
dimensions que estava avançant sorollosament pels nivells arboris.
Era
massa perillós. Els imperials es trobaven massa a prop.
La
Sirra va obrir la marxa amb un nou grunyit, i en Lowie va anar guiant als seus
amics darrere d'ella.
La
Tenel Ka corria a través del laberint de brancatge, ajupint el cap per evitar
que les seves trenes daurades vermelloses s'enganxessin als arços o branques
baixes, i gaudia d'aquell exercici que estava obligant al seu cos a donar el
màxim de si mateix. Però hauria preferit poder fer-ho sense l'amenaça d'una
mort sobtada sorgida del canó del desintegrador d'un soldat de les tropes
d'assalt.
La
seva cuirassa d'escates de rèptil només li cobria el tors, i no podia protegir
els seus membres de les ratllades i les picades dels insectes..., però la jove
guerrera no es va deixar distreure per molèsties tan insignificants.
Mentre
els companys continuaven internant-se en la jungla, la Tenel Ka va tractar de
conservar l'equilibri i tenir cura del seu amic Jacen. El jove posseïa una
considerable habilitat natural per detectar la presència de formes de vida
estranyes, però les seves capacitats físiques eren inferiors a les de la Tenel Ka.
Allò era una persecució, una cacera. A la selva, la Tenel Ka es trobava en el
seu element natural.
Però
en aquell moment la Tenel Ka no era la caçadora, sinó la presa.
La
seva incapacitat per poder veure alguna cosa a través de les ombres de la selva
havia aguditzat els seus reflexos. L'espasa de llum podria haver il·luminat el
seu camí, però la Tenel Ka no s'atrevia a activar-la per por a atreure l’atenció
sobre la seva posició. Havia de concentrar-se a seguir corrent, i no podia fer
res més.
La
jove guerrera de Dathomir podia percebre els perills que aguaitaven al seu
voltant, i es va adonar que s'anaven tornant més temibles i amenaçadors a
mesura que saltaven d'un nivell al següent, descendint cap a capes cada vegada
més frondoses d'espessor primordial. La Tenel Ka també es va adonar que els dos
wookiees percebien la creixent amenaça: en Lowie i la Sirra s'estaven movent
amb més cautela que abans, sostenint-se l'un a l’altre mentre utilitzaven la
seva visió nocturna per triar un camí.
Els
wookiees, panteixant i grunyint, es van aturar per recuperar l'alè en una mena
d'intersecció clar on s'unien diverses branques molt gruixudes. En Jacen es va
deixar caure sobre una branca al costat de la Tenel Ka, totalment exhaust. Els
quatre sabien que no podien estar parats durant molta estona.
La
Tenel Ka va romandre dreta durant aquell breu descans. La jove guerrera es va anar
girant en un lent cercle, amb els seus ulls color gris granit entretancats,
mantenint-se agudament atenta a qualsevol possible moviment que pogués indicar
la proximitat d'algun depredador a l'aguait en els arbres propers. Els seus
sentits Jedi no van detectar la presència de cap animal perillós, i només van
percebre aquell vague pessigolleig d'amenaça subjacent que s'anava tornant més
i més intens.
I
de sobte un tentacle vegetal tan dur com el cuir es va enroscar al voltant de
la cintura de la Tenel Ka i es va tensar en una veloç encaixada. Primes espines
van travessar la seva cuirassa de pells de rèptil per enfonsar-se en la seva
carn. La jove guerrera va cridar..., i de sobte l'aire va semblar cobrar vida
al seu voltant en un sobtat esclat de lianes convulses que van caure sobre ells.
Els
dos wookiees van udolar i es van debatre. En Jacen xisclà. Les lianes espinoses
van tirar d'ell fins a deixar-lo suspès en l'aire mentre en Jacen picava de
peus i agitava les mans. Un instant després la Tenel ka va empunyar la seva
espasa de llum i va activar la fulla color turquesa, decidint ignorar l'amenaça
de revelar la seva posició als soldats de les tropes d'assalt que això suposava.
El seu braç es va moure en un veloç tall lateral i va tallar les lianes que li
envoltaven la cintura.
En
Jacen va tornar a cridar i també va aconseguir empunyar la seva espasa de llum.
La va alçar per sobre del seu cap i va descarregar la fulla d'energia sobre les
tiges d'aquella temible planta amb un xiuxiuejant so líquid. L'olor d’espècies
de la saba cremada va impregnar sobtadament l'aire.
En
Lowbacca va rugir i va activar la seva arma Jedi, colpejant a dreta i esquerra
amb la fulla d'energia color bronze fos. Diversos tentacles àvids de preses
serpentejaren cap a ell. La planta volia elevar al wookiee fins al lloc en què
la massa principal de les lianes s'unia en una obertura cavernosa, un fosc
orifici del qual brollava un soroll com el que podrien haver produït diverses
roques xocant unes amb les altres, i arrossegar-lo fins aquestes goles
bavejants que estaven disposades a triturar-lo i convertir-lo en fragments
digeribles.
Dues
de les lianes van aconseguir caure sobre la Sirrakuk i van lliscar al voltant
dels seus braços. La germana d’en Lowie va mostrar els seus aguts ullals de wookiee
i, tensant els seus poderosos músculs, va arrencar les lianes de la seva tija
central en un impressionant desplegament de força bruta. La planta no va semblar
adonar-se'n: va seguir agitant els seus tentacles, i les seves gargamelles
obertes es van continuar debatent en aquell moviment de trituració.
Les
fulles resplendents de tres espases de llum van tallar els tentacles en qüestió
de segons, i només van deixar monyons que es retorçaven sobre de la voraç
criatura vegetal.
-
Hem escapat! -Va exclamar TM2 -. Oh, quina meravella!
-És
un fet comprovat - va assentir la Tenel Ka. La jove guerrera va examinar les
vergassades vermelloses i les ratllades ensangonades que li havia infligit la
planta durant la batalla, i després va alçar la mirada cap al següent nivell de
branques -. Però les nostres espases de llum han atret l'enemic.
Els
altres es van tornar per seguir la direcció de la seva mirada. A les branques
que s'estenien per sobre d'ells, i envoltant completament al grup, hi havia un
contingent de soldats de les tropes d'assalt armats fins a les dents, amb els
desintegradors apuntant als joves Cavallers Jedi.
En
Jacen va desactivar el feix maragda de la seva espasa de llum i es va agenollar
sobre la branca, respirant entretalladament mentre recorria amb la mirada el
cercle de soldats de les tropes d'assalt immòbils al seu voltant. En altres
circumstàncies, el submón de Kashyyyk li hauria semblat fascinant, ple com
estava d'insectes i arbres, falgueres, lianes, flors, llangardaixos... Aquell
lloc li oferia un milió de noves mascotes que inspeccionar per deixar-les en
llibertat després. Moltes de les formes de vida eren incomprensibles, i no
s'assemblaven a cap de les que havia conegut fins aquell moment. Fins i tot
llavors, amb els soldats de les tropes d'assalt immòbils com pàl·lides estàtues
sobre d'ell, amb els seus desintegradors preparats per fer foc i apuntant, en
Jacen podia percebre la presència de totes aquelles criatures ocultes a prop
seu.
En
Jacen es va fixar en un gran tros d'escorça, que lluïa amb una brillantor
líquida al costat d'un soldat que s'havia apostat al costat d'una branca mig
podrida. Era com si hi hagués una enorme llengua clapejada corbada al voltant
de l'arbre, i sota d'aquella lluent viscositat hi havia un lleu moviment a
nivell cel·lular.
Dues
noves siluetes es van reunir amb els soldats de les tropes d'assalt. L'ominosa
Germana de la Nit Vonnda Ra, amb els seus forts músculs, amples espatlles i
lluent cuirassa d'escates de rèptil, es va alçar al costat d’en Zekk, que
portava la fosca cabellera pulcrament recollida al clatell mitjançant una tira
de cuir i l’ondulant capa folrada de carmesí no havia patit cap dany malgrat el
frec amb les branques i les fulles. Els soldats de les tropes d'assalt van
connectar els seus il·luminadors i van dirigir la resplendor de les varetes cap
avall.
-
Esteu atrapats, mocosos Jedi -va exclamar la Vonnda Ra -. Veure com us
arrossegueu suplicant que us perdoni la vida podria resultar divertit..., però
puc assegurar-vos que no us serviria de res.
-
No tenim cap intenció d'arrossegar-nos-hi -va dir la Tenel Ka, i la Germana de
la Nit va fulminar amb la mirada a la jove guerrera de Dathomir.
En
Jacen va concentrar la seva atenció en la misteriosa taca fosca d'aspecte
relliscós que es corbava al voltant de la branca. Semblava un riu de cuir
mullat, i a mesura que es va anar concentrant més i més, el jove va percebre una
feble consciència i va captar la presència d'un cervell rudimentari que amb
prou feines era més que un conjunt de reflexos. Però en aquell moment en Jacen
no necessitava res més que aquests reflexos.
-Em
sap greu que tot hagi d’acabar així -va dir en Zekk -, però
ara he jurat de fidelitat al Segon Imperi, i sou els meus enemics jurats. Ja no
puc seguir negant-ho per més temps. Aquesta va ser la meva elecció.
Malgrat
les seves paraules, l'expressió d'abatiment que hi havia al seu rostre prim de
pòmuls molt marcats i la brillantor de preocupació dels seus verds ulls li van
indicar al Jacen com d’afectat que se sentia en realitat.
Un
soldat de les tropes d'assalt es va fer a un costat per tenir una línia de tir
més clar.
En
Jacen va seguir el seu moviment amb els ulls. «Una miqueta més, només una
miqueta més...»
Potser
va enviar el pensament juntament amb un circell de la Força, ja que el soldat
de les tropes d'assalt va arribar a fer un pas més. La seva pesada bota va
caure sobre aquella substància d'aspecte humit i viscós.
I
la criatura va reaccionar sense cap advertència prèvia.
Una
massa bategant de carn humida i viscosa que "tenia la forma d'una
monstruosa eruga es va alçar del lloc on havia estat dormint. El moviment va
fer que el soldat perdés l'equilibri, caient de la branca i precipitant-se cap
a les profunditats del bosc per perdre-s’hi amb un interminable crit.
L'enorme
eruga va continuar alçant-se més i més i més, balancejant-se d'un costat a un
altre amb un ensordidor soroll de clapoteig i abatent a dos soldats de les
seves posicions. Els soldats imperials van sucumbir a la confusió, i van
començar a cridar i disparar.
En
Jacen va fer un desesperat esforç per enviar un pensament a la criatura, identificant
els guàrdies de cuirasses blanques com l'enemic i introduint en el seu primitiu
cervell la idea que en Jacen, els dos wookiees i la Tenel Ka eren amics
d'aquell ésser gairebé totalment mancat de intel·ligència.
Els
soldats de les tropes d'assalt van obrir foc contra el monstre, però els feixos
desintegradors no van semblar produir cap efecte superior al d'una lleu
molèstia que el va enfurismar. Les branques van cruixir i es van partir. Els
feixos d'energia van rebotar bojament per tota la selva mentre la gegantina
eruga prosseguia el seu atac reflex.
En
Jacen s'havia quedat immòbil, fascinat per la batalla i per tota la destrucció
que ja havia causat la bèstia. En Zekk i la Vonnda Ra cridaven ordres
contradictòries.
L'impacte
del cos de la Tenel Ka va treure al Jacen del seu estupor i el va llançar a un
costat. Un feix desintegrador va passar fregant-li mentre la Tenel Ka
s'embolicava el braç amb una liana, agafava al Jacen per la cintura i es
llançava cap a una branca inferior. Els dos wookiees ja estaven fugint
veloçment per davant d'ells.
Aprofitant
ràpidament la confusió, els joves Cavallers Jedi van seguir descendint..., en
una caiguda interminable fins al fons dels nivells inferiors de la jungla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada