CAPÍTOL 6
La
sala de comandament de la flota de la Força de Defensa de la Nova República
semblava més un galaxarium que una càmera del consell. L'holograma de l'actual
situació estratègica il·luminava la foscor del sostre i dotzenes de
desplegaments tàctics flotant a la fossa inferior. El desplegament superior
mostrava una representació simplificada de la galàxia, amb una ampla banda de
carmesí marcant la ruta d'invasió dels yuuzham vong. En només dos anys, els
alienígenes s'havien obert camí des del Braç Tingle fins gairebé arribar a
l'espai bothan, amb tres entrades clares en la Vora Interior a Fondor i a Duro.
Una tercera, la que amenaçava Bilbringi, encara no havia arribat a entrar a la
Vora Interior, però la Leia sabia que seria aviat. Els invasors destruïen naus
més de pressa del que la Nova República les construïa, i ni tan sols Bilbringi
era mereixedor d'una bona defensa. Es va preguntar quanta importància li
donaria el CSMNR, Comitè de Supervisió Militar de la Nova República, a les
vides dels refugiats de Talfaglio. Es va preguntar quant es podrien permetre
donar-li.
La
Leia estava menys que contenta de tornar a trobar-se a Coruscant negociant en
els retorçats passadissos del poder, mentre es recolzava en el seu fill per
avançar per l'entreplanta. Encara que hi havia passat més d'un dia des que la
va deixar inconscient la sang nociva del voxyn, seguia necessitant recolzar-se
en alguna cosa al moure's, i es considerava afortunada. Els noghri que havien
rebut el pitjor de l'atac seguien en els tancs de bacta amb danys greus en
orelles i pulmons.
-Això és
reconfortant -va dir en Jacen. Hi havia viatjat fins allà per estar amb la seva
mare mentre en Han viatjava a Eclipsi amb els cadàvers dels voxyn-. Si ens han
deixat entrar és que la nostra reputació al Senat no és tan dolenta.
-No t'ho
creguis massa -va dir la Leia-. Hi ha motius darrere dels motius pels quals en Borsk
Fey'lya fa alguna cosa. Escolta amb els ulls, Jacen, observa amb les orelles.
La
Leia tot just mirava els hologrames tàctics que es desenvolupaven sota ella a
mesura que avançaven. A Eclipsi hi havia una sala de situació menys elaborada
que la mantenia al dia gràcies a una connexió secreta que li proporcionava un
oficial al comandament amistós, de manera que sabia que els hologrames
mostrarien diverses dotzenes de flotes orbitant a l'espera, a més d'un nombre
alarmant de batalles espacials. La situació estava així des de feia gairebé tot
un any, amb els yuuzhan vong eixamplant a poc a poc la banda de territori
ocupat mentre l'avanç principal seguia encallat en el Sector Corellià.
La Leia
i en Jacen van passar davant un holograma que mostrava el treball frenètic de
les drassanes de Bilbringi, i un gran ascensor va aparèixer a la vista després
d'una escaramussa menor prop de Vòrtex. El mateix Borsk Fey'lya anava a
l'ascensor, els seus trets bothans animals estaven retorçats en un somriure de
benvinguda, i el seu borrissol cremós es retorçava amb el que la Leia havia
descobert feia molt que era la forma en què la seva espècie mostrava
servilisme.
-Princesa
Leia, ens honra.
-No ha
pogut trobar un moment a l'agenda perquè un antic Cap d'Estat s'adreci al Senat
al complet? -va preguntar la Leia. La guerra anava malament, en Fey'lya estava
perdent suports, i tractant-lo amb duresa la Leia guanyaria més aliats dels que
perdria-. La guerra no pot anar tan malament.
El
fals somriure d'en Fey'lya es va mantenir congelat a la cara.
-M'alegra
veure que s'ha recuperat tan aviat de la seva topada amb els matajedi -ell
mateix va obrir la porta, senyal de com de fràgil que s'havia tornat el seu
poder-. Oh, podríem posar-la en l'agenda si així ho desitja, però el CSMNR
considerarà abans la seva petició en sessió tancada. Pugi, si us plau.
La
Leia va deixar anar el braç d'en Jacen i va entrar la primera a l'ascensor, van
descendir directament a la planta on conferenciava el comitè, i la Leia va anar
directament a la tribuna de l'orador. Diverses fileres de senadors s'asseien en
semicercle davant seu.
-Gràcies
per venir -va dir en Fey'lya, unint-se a ella-. També donem la benvinguda al
seu acompanyant Jedi.
-En Jacen
està aquí en qualitat de guardaespatlles -va dir la Leia, explicant la
presència del seu fill i deixant de banda qualsevol pregunta de per què no
havien enviat els Jedi algú de més rang-. Això no té res a veure amb els Jedi.
És un assumpte exclusiu del COSERE.
-És clar
-va dir en Fey'lya complaent-. Hem estudiat el seu informe. Per descomptat és
digne de l'atenció del CSMNR.
Previnguda
davant l'inesperat suport del bothan, la Leia va preguntar:
-I?
-I, malauradament,
sí que concerneix als Jedi -va dir l'endolcida veu d'una dona-. No són el motiu
pel qual els yuuzhan vong retenen com a ostatge a Talfaglio?
La
Leia es va tornar per veure a una dona esvelta de llarg pèl negre aixecant-se
del seu seient. La Viqi Shesh era una senadora jove i sensual del món
constructor de naus de Kuat que havia utilitzat la importància del seu planeta
en l'esforç de la guerra per aconseguir un lloc en el Consell Assessor i en
diversos seients de primera fila en els comitès supervisors més importants.
També hi havia demostrat ser bona fent tractes i canviant de lleialtats amb una
facilitat que sorprenia als bothans, i no dubtava a emprar la seva posició per
obtenir beneficis personals. Menys d'un any abans, i administradora del Comitè
del Senat per a Refugiats, COSERE, no havia dubtat a signar un tracte que la
beneficiava personalment en desviar subministraments vitals per als camps de
refugiats de Duro. La Leia no havia aconseguit reunir proves suficients perquè
expulsessin a la dona del Senat, però havia fet que la cosa fes prou pudor com
perquè la substituïssin en el Comitè. Era un misteri com havia pogut aquesta
senadora sense escrúpols aconseguir un lloc en una cosa tan secreta, i influent
com el CSMNR, però les primeres paraules de la kuati deixaven molt clar que la Leia
s'havia guanyat una poderosa enemiga tant per a ella com per als Jedi.
Recorrent
a la Força perquè li donés energies, i paciència, la Leia va mirar a la
senadora als ulls.
-És cert,
els yuuzhan vong han amenaçat amb destruir el comboi si els Jedi no es lliuren.
I no tinc cap dubte que, de fer-ho així els Jedi, la següent demanda dels
yuuzhan vong seria que els hi lliuressin les fàbriques de motors de Kuat.
-Mai ha
estat política de la Nova República cedir als xantatges -va dir en Fey'lya,
tallant hàbilment la discussió abans que comencés-. La qüestió és què podem fer
sense rendir-nos?
-Crec que
no podem fer res -va dir la Shesh, mirant a Fey'lya-. Podem veure el Sector Corellià?
El
bothan va emprar un comandament remot per enviar l'ordre i l'holograma va girar
per mostrar aquest sector. El Sistema Corellià estava envoltat per una barrera
de fragates de la Nova República, les que eren al costat de Duro brillaven
lleugerament més per indicar que lliuraven escaramusses contra un mur de naus
sondes enemigues. Talfaglio estava envoltat per un eixam de patrulles yuuzhan
vong compostes per naus equivalents a corbetes, amb un únic creuer situat al
centre per proporcionar suport. Però més alarmant encara era el Sistema Jumus.
Situat a només un breu salt hiperespacial des de Corèllia o Talfaglio, s'havia
convertit en residència de gran part de la flota que havia capturat Duro.
-Com poden
veure, els yuuzhan vong esperen que intentem trencar el bloqueig -La Shesh va
assenyalar el grup massa petit de naus capitals que orbitaven Corèllia-. Quant
actuem, es mouran i s'apoderaran d'aquest premi.
-No, si
ataquem per darrere -va dir en Jacen. Va assenyalar sobre els seus caps,
traçant una ruta des dels límits del Nucli fins a la part posterior del
sector-. Si colem tres destructors estel·lars per aquí, podrem escombrar el seu
bloqueig i anar-nos amb el comboi abans que puguin reaccionar.
-Això sí
que els hi ensenyaria a no agafar ostatges -va dir en Kvarm Jia, un senador de
barba grisa procedent del Sector Tapani-. On trobarem aquests destructors
estel·lars?
-Sí, on
trobarem tres destructors estel·lars dels quals puguem prescindir? -va repetir la
Shesh, disposada a donar-li la volta al suport d'en Jia-. O suggereix que
sacrifiquem un altre món a la ineptitud Jedi?
Dos
senadors es van posar a parlar a la vegada, es van adonar que les seves
opinions eren enfrontades i van passar a intentar convèncer-se mútuament, en Fey'lya
va demanar ordre, només per ser vituperat pels senadors de la coalició
antijedi, que al seu torn eren vituperats pels del bàndol d'en Jia. Aviat, tots
els senadors es cridaven alhora.
En
Jacen va mirar a la seva mare i va negar amb el cap consternat. La Leia estava
més acostumada a la naturalesa rancorosa de la política republicana i es va
dedicar a comptar caps i es va adonar de seguida que el Comitè estava dividit
gairebé per la meitat. Li va agafar el sabre làser a Jacen, ja que havia deixat
el seu amb l'esperança de ressaltar que es presentava allà en nom de COSERE i
no com a Jedi, i es va tornar cap a Fey'lya.
-Puc?
-gairebé va haver de cridar per fer-se sentir.
El
bothan va assentir, i es va apartar.
-Si us
plau.
La
Leia va encendre la fulla, la seva lluminositat i el seu xiuxiueig
característic va reduir el tumult a un silenci instantani. Va contenir un
somriure davant aquest recordatori del poder continuat dels Jedi i va apagar la
fulla.
-Si us
plau, disculpin el teatre -va dir, retornant l'arma al seu fill-. No m'he presentat
davant vostès buscant crear tal discòrdia en el si del CSMNR. És l'últim que
necessita la República. Pot ser que el Comitè hagi de limitar-se a votar el
suggeriment d'en Jacen i acabar amb això.
-Votar
ara? -els ulls de la Shesh es van estrényer-. Per que el seu fill i vostè
puguin utilitzar els seus trucs mentals Jedi?
La
Leia va forçar un somriure tolerant.
-Aquests
trucs només funcionen en els de voluntat feble, i puc assegurar-li que cap d'aquest
Comitè ho és.
L'acudit
va provocar un riure que va relaxar la tensió en ambdós bàndols, i en Jia es va
burlar.
-A no
ser que temi vostè perdre, senadora Shesh.
-No seria
jo qui perdria, senador Jia, sinó la Nova República. Però votem, ja posats.
En Fey'lya
va anar a la seva estrada i va autoritzar la votació, i el cervell droide va
anunciar els resultats gairebé abans que l'últim senador usés el panell de
votació. Com esperava la Leia, la proposta es va aprovar per una escassa
majoria de dos vots, insuficient per autoritzar l'atac sense l'aprovació de tot
el Senat, però suficient perquè en Fey'lya emprés la seva autoritat dins de
l'acta de secrets militars per saltar-se el risc de seguretat d'una votació pel
ple del senat i «declarar» la majoria necessària. Donada la deferència que
havia mostrat abans a la Leia, aquesta esperava que fes precisament això.
Incòmoda
per trobar-se en deute amb un bothan, es va tornar cap a ell.
-Declararà
la majoria, Cap Fey'lya? És la seva oportunitat de salvar un milió de vides.
El
borrissol d'en Fey'lya tornar a agitar-se, traint com de feble que s'havia
tornat la seva posició com a Cap d'Estat.
-Oportunitat
per salvar un milió, o perdre mil milions.
-Com?
-La Leia es va sorprendre davant la ira de la seva pròpia veu. Igual es devia a
la fatiga, o potser a la sorpresa d'haver calculat tan malament, però es va
sorprendre intentant contenir tot un reguitzell d'invectives que li acumulaven
a la punta de la llengua.
-Cap
Fey'lya, el pla és sòlid...
-I no
he dit que no -va respondre ell, alçant una mà-. Però ja sabrà el que significaria
per a nosaltres la pèrdua de tres destructors estel·lars. Podríem perdre una
altra dotzena de planetes -es va estirar els cremosos flocs de la galta abans
de parlar amb to deliberadament pensatiu-. Sol·licitaré un estudi als militars.
-Un estudi?
-va esclatar en Jacen-. El comboi serà escòria a la deriva per quan l'acabin!
-Estic
segur que el general Bel Iblis accelerarà l'assumpte -va dir en Fey'lya amb
calma-. Fins llavors, ho ajornarem.
-Ajornar-lo?
-en el seu dèbil estat, la Leia no estava segura de poder mantenir un to
educat. Coneixia a Garm Bel Iblis, al qual s'havia tret de la reserva, com a
Wedge Antilles, en començar la guerra, i sabia que actuaria amb rapidesa. Però
ni tan sols ell podria accelerar la lenta burocràcia del comandament, i no hi
havia garanties que arribés a la conclusió esperada-. Com va a aconseguir un
ajornament dels yuuzhan vong?
En Fey'lya
va somriure d'una manera que la Leia estava segura que pretenia ser
tranquil·litzador.
-Demanarem
a Tsavong Lah un emissari per discutir la qüestió.
-Un emissari?
-va cridar en Jia-. Semblarà que demanem condicions!
Les
orelles d'en Fey'lya es van inclinar cap endavant de manera entremaliada.
-Justament,
Senador, i així guanyarem temps- el bothan es va afanyar a dirigir-se a la Leia-.
Però, pot estar segura, princesa, que sigui quina sigui la decisió del general
Bel Iblis, li direm a l'enviat només el següent: les amenaces dels yuuzhan vong
només enforteixen els llaços entre la Nova República i els seus Jedi.
En Jin
fins i tot va arribar a somriure.
-Un argument
que quedarà més que clar quan rescatem els ostatges.
-I fins
i tot si hem de deixar que morin -va afegir la Shesh. Va assentir donant la
seva aprovació-. Crec que hi ha consens, Cap Fey'lya.
El
consens només va enfurismar encara més a la Leia; havia treballat amb Borsk
Fey'lya prou com per saber que els seus plans només estaven al seu propi
servei. Fos el que fos el que pretenia dir-li als yuuzhan vong, segur que no
permetria que els Jedi s'interposessin en un arranjament que salvés la seva
posició.
-El que
hi ha, senadors -va dir glacialment-, és un consens d'idiotes.
-Mare?
La
Leia va sentir que en Jacen acudia a ella mitjançant la Força, banyant-la en
emocions tranquil·litzadores, i ella es va adonar de com de jove que en
realitat era el seu fill. El Senat de la Nova República estava molt lluny de
ser la institució immaculada que ell creia que era, i escassejaven els
compromisos de bona fe descrits en les lliçons cíviques de C-3PO. El Senat era
un club de persones assedegades de poder que molt sovint veien el seu deure en
termes dels seus propis interessos, que mesuraven el seu èxit pel temps que
s'aferraven al càrrec, i feien que la Leia s'avergonyís d'haver jugat un paper
tan important en la seva creació. Va girar i ja hauria entrat a l'ascensor,
fins i tot saltat al seu interior, de no ser per la suau estirada telequinèsica
del seu fill.
Es va
cobrir allargant la mà cap a la porta i dient:
-Ja he
perdut amb el CSMNR tot el temps que m'importava perdre.
En Borsk
Fey'lya es va posar davant d'ella.
-No té
motius per posar-se així, princesa. La integritat del general Bel Iblis està
fora de tot dubte.
-No és
la integritat d'en Garm la qual qüestiono, Cap.
La
Leia va usar la Força per obrir la porta darrere d'en Fey'lya, el va apartar a
un costat i va entrar a l'ascensor. En Jacen va acudir al seu costat, amb una
mà preparada per agafar-la al primer signe de debilitat.
Quan
van arribar a l'entresòl i es van dirigir a la sortida, ell va preguntar:
-Ha estat
intel·ligent fer això? Ja tenim prou enemics al Senat.
-Jacen,
he acabat amb el Senat. Una altra vegada.
Mentre
parlava, una calma inesperada la va inundar. Començava a sentir-se més forta i
menys cansada, més en harmonia amb si mateixa, i va saber que les seves paraules
es van deure a alguna cosa més que a l'habitual frustració amb els polítics.
Havia perdut el control amb Fey'lya no perquè estigués feble i cansada, que ho
estava, sinó perquè el seu lloc ja no estava en els salons del poder, ja no
creia en el procés que col·locava a buròcrates egoistes en posicions de poder
sobre aquells als que juraven servir. La Força la guiava, dient-li que la Nova
República havia canviat, que la galàxia havia canviat, i que, sobretot, havia
canviat ella. Havia començat a recórrer un nou camí i ja anava sent hora d'adonar-se'n
i de deixar intentar seguir l'antic.
La
Leia va agafar al Jacen pel braç i va parlar amb veu més tranquil·la.
-No tornaré
a presentar-me davant seu o els seus comitès.
En
Jacen guardà silenci, però la seva preocupació i tensió eren tan espessos en la
Força com l'aire en un pantà de Dagobah. La Leia el va envoltar amb el braç per
la cintura, va tornar a sorprendre's de com d'alt que era el seu fill de dinou
anys i va tirar d'ell.
-Jacen,
de vegades pot ser perillós esperar el millor de la gent -va dir amb calma-. En
Borsk és el pitjor enemic que tenim al Senat, i acaba de demostrar-ho.
-Ah, sí?
Van
sortir de les sales del Comitè i van agafar pel familiar passadís.
-Pensa
quin és el motiu darrere del motiu. Per què voldria en Borsk parlar amb un
emissari yuuzhan vong? Què té per negociar amb ells?
En
Jacen va caminar uns passos en silenci, i es va aturar quan la resposta va
acudir a ell.
-A nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada