Espases de Llum (i XXI)

Anterior

21

La Tenel Ka es va aixecar i va mirar al seu voltant, patint un breu instant de desorientació abans que pogués recordar-se d’on era. La jove va permetre que les seves grises pupil·les es passegessin sobre les velles parets de pedra, l'arcada del llindar i el tosc catre sobre el qual dormia, i va experimentar una intensa sensació de delit i seguretat..., i d'excitació.

Tornar a estar a Yavin IV, a la seva habitació d'estudiant del Gran Temple, feia que per fi tingués la sensació de trobar-se en el lloc ideal per a ella. La Tenel Ka es va recolzar en el seu catre i va començar a practicar una de les noves capacitats que havia adquirit: trenar-se els cabells amb una mà i les dents.

Durant les últimes setmanes, tot el que semblava no encaixar amb la seva vida s'havia anat dissolent lentament en un procés que havia començat amb el retorn dels seus pares a Hapes. Després d'haver fet fracassar un pla per acabar amb les seves vides ordit pels sequaços de l'ambaixadora Yfra, la Teneniel Djo i l’Isolder havien tornat a corre-cuita per descobrir que la seva filla i la seva àvia estaven sanes i salves. Tot just arribar, sense perdre ni un instant, van buscar als conspiradors restants i lliurar a la cort real de la seva presència mentre l'ambaixadora Yfra esperava ser jutjada.

Per a gran sorpresa de la Tenel Ka, ni el seu pare ni la seva mare havien intentat convèncer-la que utilitzés un braç sintètic o abandonés els seus estudis a l'Acadèmia Jedi. De fet, quan va expressar els seus desitjos de prosseguir amb el seu ensinistrament els seus pares havien accedit a l’instant, i només li havien demanat que es quedés unes quantes setmanes amb ells abans de tornar a Yavin IV.

-Crec que pots arribar a convertir-te en una guerrera més poderosa del que hagis imaginat mai -va dir la Teneniel Djo -. Tens unes cames molt robustes i uns reflexos molt ràpids, i conserves el braç amb què sabies lluitar millor. A jutjar pel que ens ha explicat la teva àvia, tampoc has perdut la capacitat de pensar amb agudesa.

- I jo penso que podràs ensenyar a molts oponents futurs que no es pot jutjar el valor d'una guerrera per la seva aparença exterior -va afegir el seu pare mentre l'abraçava -. No t'avergonyeixis mai del que ets..., ni de qui ets.

Quan en Luke Skywalker va tornar a bord de la Caçadora d'Ombres per dur la Tenel Ka i als altres joves Cavallers Jedi de tornada a Yavin IV, els pares de la Tenel Ka no van poder amagar el seu orgull. Les últimes paraules que li havia xiuxiuejat la seva mare abans de la seva partida encara ressonaven en la ment de la jove: - Que la Força t'acompanyi -.

Després d'una bona nit de descans en una habitació que li resultava molt familiar, la Tenel Ka se sentia preparada per donar el proper pas pel camí que portava a la seva recuperació. La jove es va aixecar i es va estirar, delectant-se amb la resposta perfectament controlada dels seus músculs.

La Tenel Ka va dedicar els minuts següents a furgar en les seves pertinences fins que hi va haver reunit tots els objectes que necessitava. Va trobar la dent de rancor que li quedava embolicada en el tros de cuir flexible que havia emprat per protegir el trofeu. La jove se’l va ficar sota el monyó del seu braç tallat, sentint una certa satisfacció veient que no era un membre totalment inútil després de tot, mentre buscava una altra cosa. Quan per fi va trobar la tiara recoberta de gemes de Hapes, que la seva àvia havia insistit que s’emportés, la va col·locar al costat de la dent de rancor damunt d'una petita taula de treball del racó i va estudiar els objectes durant uns moments.

Tots dos eren símbols de qui era i de com havia estat educada. La dent de rancor procedia de Dathomir, un planeta salvatge i indòmit, terrible i orgullós. La tiara simbolitzava la seva herència hapaniana: el port majestuós, el refinament, el poder, la riquesa, l'astúcia política...

La Tenel Ka portava molt temps creient que honrar a una part de la seva herència implicava que havia de deixar d'honrar a l'altra, de la mateixa manera que havia cregut que confiar en la Força implicava una manca de confiança en si mateixa. Torçant el gest davant d'aquells pensaments, la Tenel Ka es va veure obligada a admetre que en realitat la pèrdua del seu braç li havia proporcionat una nova saviesa. Per fi sabia que havia d'utilitzar totes les capacitats que posseïa, inclòs aquest talent que li permetia emprar la Força, per convertir-se en la millor Jedi possible.

-Però què hi ha de la meva herència? -, Va pensar mentre agafava la dent de rancor i la feia girar al palmell de la mà. Hapes i Dathomir... Podria arribar a combinar el millor d'ambdós? Després de tot, la Tenel Ka només era una persona.

La jove va acabar prenent una decisió. Va agafar la dent de rancor i la va alçar per sobre del seu cap, i després el va deixar caure sobre la resplendent tiara tatxonada de gemmes. La delicada corona va quedar feta miques.

La Tenel Ka la va tornar a colpejar una vegada i una altra amb la dent de rancor fins que els fragments de metall preciós i les gemmes van quedar escampats sobre la petita taula de treball.

- Sí -, va decidir per fi. Era un producte de dos mons, i aprendria a unir el millor de la seva mare amb el millor del seu pare. Va deixar la dent de rancor a un costat i va allargar la mà cap als altres objectes que havia reunit.

Després va seleccionar les millors joies de la seva tiara hapaniana i va començar a construir la seva nova espasa de llum.

La brillant claredat solar del matí queia sobre el cim del Gran Temple i es filtrava a través de la cabellera a mig trenar de la Tenel Ka per formar una aurèola daurada vermellosa al voltant del seu cap. En Jacen estava immòbil a un metre de distància d'ella, tornat de cara cap a la jove mentre una suau brisa agitava els seus rebels flocs castanys. El seu rostre estava ple d'aprensió.

- Estàs segura que vols fer això? - Preguntà.

-Sí -es va limitar a respondre la Tenel Ka, encara que sentia un aleteig d'inquietud en les profunditats del seu estómac.

- Bé, doncs jo no estic molt segur que pugui fer-ho -va dir en Jacen en veu baixa i suau.

- No? Però per què...?

- Raigs desintegradors! L'última vegada que ho vam fer vaig acabar...

En Jacen va callar i va clavar la mirada en el que quedava del braç de la jove.

- Ah -va dir la Tenel Ka -. Justa la fusta.

-Per això et pregunto si estàs segura de voler fer-ho, entens? -Va dir en Jacen -. T'ho pregunto perquè jo no ho estic.

Dos ulls grisos van escrutar les profunditats de dos ulls castanys mentre la Tenel Ka reflexionava en el que acabava de sentir. Quan per fi va parlar, va sentir un nus d'emocions a les quals no estava acostumada oprimint-li la gola.

- Jacen, amic meu, no conec cap manera millor de demostrar que confio en tu..., i que no et culpo pel que va passar.

La cara d’en Jacen estava molt seriosa i solemne quan va inclinar el cap en senyal que acceptava les seves paraules.

-Gràcies.

El jove va permetre que els seus ulls es entretanquessin i va respirar fondo.

La Tenel Ka el va imitar i va sentir com la Força fluïa a través d'ella i s'estenia per tot el seu cos. Els seus músculs es van tensar..., no amb por, sinó amb una deliciosa tensió expectant. La Tenel Ka va allargar la mà cap a la dent de rancor que penjava del seu cinturó, la va sostenir davant d'ella i va pressionar el botó activador.

Una fulla d'energia espetegant va brollar de l'empunyadura ivoriana i va cremar amb un bell color turquesa, en un esclat de llum produït per les joies arc de Sant Martí que la Tenel Ka havia obtingut de la seva tiara. Una fracció de segon després, la fulla verda maragda d’en Jacen va cobrar vida amb un suau brunzit.

Els dos amics van alçar les seves espases de llum, aixecant-les molt a poc a poc fins que van quedar al nivell dels seus ulls amb només uns centímetres d'aire interposant-se entre elles. Les seves espases de llum es van tocar amb un guspireig d'energia bruscament alliberada..., i després van tornar a trobar-se.

Al principi la Tenel Ka va usar la seva fulla color turquesa amb una certa vacil·lació, i en Jacen va detenir el seu atac amb una inclinació de cap a penes perceptible.

La Força va fluir per entre ells i al seu voltant, i els moviments d’en Jacen i la Tenel Ka no van trigar a seguir vells ritmes i pautes, com en una complexa dansa o un exercici ben assajat. Cap dels dos hauria sabut explicar per què estaven tan segurs d'això, però ambdós sabien que no patirien cap dany.

Els seus ulls es van trobar mentre la música silenciosa que acompanyava els seus moviments arribava a un sobtat crescendo i començava a esvair-se després, però aquesta nova confiança en l'altre que s'havia apoderat d'ells no es va esvair quan els seus moviments es van anar tornant més i més lents.

Els dos joves van acabar quedant-se immòbils, amb les seves espases de llum tot just fregant-se i una expressió de sorpresa en els seus rostres. En Jacen va obrir la boca com per parlar, però cap so va sorgir d'ella.

Un instant després un rugit ensordidor fendí l'aire quan en Lowbacca i la Jaina van arribar corrent a través del sostre del Gran Temple per reunir-se amb ells.

La Jaina es va posar a riure.

- Estic d'acord amb Lowie: m'alegra molt tornar-te a veure sostenint una espasa de llum, Tenel Ka -va dir -. Durant un temps vaig témer que eres massa diferent de nosaltres i que ja no podries continuar sent la nostra amiga.

- I durant un temps potser va ser així -va replicar la Tenel Ka -. Però he descobert que les diferències poden ser positives, i que poden ser unides per formar un tot més fort.

- Som força diferents -va observar en Jacen.

La Jaina va activar la seva espasa de llum i la fulla d'energia color ametista brollà de l'empunyadura amb una barreja d’espetec i xiuxiueig.

- Però tots serem Cavallers Jedi.

En Lowbacca també va activar la seva espasa de llum, i la seva fulla d'energia va brillar amb la resplendor del bronze fos.

- Junts som més forts -va dir la Tenel Ka, alçant la seva espasa de llum color turquesa per sobre del seu cap.

En Lowbacca va aixecar la seva espasa de llum i va fregar la fulla de la Tenel Ka amb la seva.

- Sí, junts som més forts -van dir en Jacen i la Jaina a l'uníson, creuant les fulles resplendents amb les dels seus dos amics.

Les quatre espases de llum van flamejar sota la claredat del matí.

FI

Continuarà...