Capítol
8
En Wrath va alliberar l'ordinador de
navegació de la Navalla, i va generar
una ruta a Coruscant. Fins i tot si en Zeerid saltava a l'hiperespai
immediatament -la qual cosa en Vrath dubtava- la nau de lliuraments Imperial
modificada d'en Vrath encara hi arribaria abans que el Gras a Coruscant. El seu treball requeria molts viatges. La Navalla tenia la millor hiperconducció
que els crèdits podien comprar.
Quan l'ordinador de navegació haver
acabat els càlculs, va encendre la hiperconducció i la nau va anar a tota
velocitat a través de l'hiperespai. Va atenuar la llum de la cabina de
comandaments i va mirar un crono muntat a la mampara marcant els segons, els
minuts. Després d'un curt temps, va desconnectar la hiperconducció i la negror
de l'espai normal va reemplaçar al remolí ceruli l'hiperespai. En la distància,
el costat diürn de Coruscant brillava contra la negror de l'espai.
El planeta, enterament cobert de duracret
i metall, sempre li recordava a Vrath a una dent d'una roda gegant, el ressort
en espiral de la República. Es preguntava què li passaria a la República ara
que el ressort havia estat anul·lat.
Per un moment, es va tornar nostàlgic
pel seu temps a l'Exèrcit Imperial, quan hi havia convertit als soldats de la
república en nines de drap sobre tres-cents metres. Tenia cinquanta-tres morts
confirmades abans de ser tret del servei i no es penedia de cap. Ho havia odiat
tot sobre el servei excepte matar i com se sentia després de guanyar una
batalla. S'imaginava com es devia sentir per les forces Imperials caminar com a
conqueridors en la superfície de Coruscant, per la força naval apoderar-se de
l'espai al voltant de la joia de la República.
Fins i tot des de la distància, en Vrath
podia veure les fletxes platejades de dos creuers Imperials patrullant la
negror al voltant de Coruscant. Una tercera orbitava una lluna. Normalment una
flotilla de satèl·lits s'arremolinaven al voltant del planeta també, però en Vrath
no en va veure cap. Potser l'Imperi els havia destruït com a part del seu
bloqueig de les comunicacions forçat el planeta.
Dos de la dotzena o més de caces
escortant al creuer més proper, els nous interceptors avançats Mark VII, se
separaven i acceleraven cap a la nau d'en Vrath. Es va assegurar que el seu
sistema d'armes estigués apagat i va posar el seu sistema de comunicacions en
contacte obert. Gairebé abans que aixequés la mà del tauler de control, la
força naval li va contactar.
-Navili no identificat -Va dir una
veu severa que sonava com qualsevol oficial de comunicacions Imperial que havia
escoltat durant tot el seu temps en el cos-. Estàs en espai restringit. Apaga
els teus motors i reflectors per complet i prepara't per ser remolcat.
Qualsevol desviació d'aquestes instruccions resultarà la teva destrucció
immediata.
En Vrath no ho dubtava.
-Missatge rebut. Compliré. -Apagà els
seus motors i va desactivar els seus reflectors.
-Necessito parlar amb l'OAC[1]
. Tinc informació d'interès per a l'Imperi.
Els caces van sacsejar la seva nau de
lliuraments. Un d'ells es va precipitar al voltant i sota la Navalla. A mesura que es retirava davant
d'ell, va activar un remolc electromagnètic. Una línia blava brillant formada
entre les dues naus, i el Mark VII va començar a estirar-lo a través de
l'espai. L'altre caça va mantenir la posició darrere de la Navalla perquè pogués fer volar-lo en l'espai si demostrava que era
necessari. Davant, el túnel del moll d'aterratge del creuer s'aproximava.
El caça tirà d'en Vrath a través de
la gola del moll d'aterratge del creuer fins que van arribar a una plataforma
d'aterratge aïllada on dues dotzenes de guàrdies amb armadura completa de
batalla gris l'esperaven, juntament amb un oficial naval alt, pèl-roig. Ell va
assentir cap a ells a través de la coberta, es va deslligar de la cadira, es va
desarmar de tots dos blàsters i els seus ganivets, i es va dirigir fora.
Per quan la rampa d'aterratge de la Navalla va fer un soroll metàl·lic
contra la plataforma metàl·lica del creuer, estava mirant als ulls de catorze
rifles blàster TH-17.
-Assegureu-lo -Va dir l'oficial
naval.
Dos dels guàrdies amb armadura es van
posar les seves armes a l'espatlla i van córrer cap a ell. Ell no es va
resistir mentre un li va posar unes lligams flexibles als seus canells i
l'altre el palmejava amb la mà.
-Està desarmat -Va dir un, la seva
veu amb el so modulat mecànic del comunicador del casc.
-Busqueu a la nau -Va dir l'oficial
naval-. Vull veure els seus registres de vol.
-Sí, senyor -Van respondre els
guàrdies, i set d'ells van pujar a bord de la nau per buscar.
-No hi ha res d'interès a bord -Va dir
en Vrath-. Vinc des de Vulta. Això és tot el lluny que arribaran els registres.
L'oficial naval va somriure, un gest premut,
fals, i va caminar cap a Vrath. El seu uniforme sense arrugar feia olor de
recent net. Les pigues en la seva pàl·lida cara semblaven una plaga.
En Vrath podia haver-lo matat amb una
puntada alta a la tràquea, però va pensar que no seria prudent.
-Sóc el Comandant Jard, primer
oficial del creuer Imperial Valor.
Estàs sota arrest per volar en espai restringit. Si el teu càstig és l'execució
o simple empresonament està enterament sota el meu criteri i depèn de com de
satisfet estigui amb les respostes que doni's a les meves preguntes.
-Ho entenc.
-Quin és el teu nom? D'on véns?
Ell tot just recordava el nom que la
seva mare li havia donat. Ell li va oferir el que la seva professió més
recentment li havia donat.
-Vrath Xízor. Com vaig dir, vaig
volar aquí directament des de Vulta.
-Què t'ha portat aquí, Vrath Xízor?
-Tinc informació d'interès per a l'OAC.
L'oficial naval va decantar el seu
cap.
-Ets militar, Vrath Xízor?
-Antic. Departament especial de la
Quatre-cents Tres. Companyia E.
-Un franctirador Imperial?
En Vrath estava impressionat que en Jard
conegués la designació de la seva unitat. Ell va assentir.
-Bé, Vrath Xízor de la Quatre-cents
tres, m'has de dir la teva informació.
-Preferiria parlar directament amb el
capità.
-Darth Malgus no...
-Darth? El comandant és un Sith?
En Jard el mirà durament.
-Ell voldrà escoltar el que he de dir
-Va dir en Vrath-. És respecte als Jedi.
En Jard estudià la seva cara.
-Posa'l a la masmorra -Va dir a un
altre soldat dret darrere d'en Vrath.
-Si Darth Malgus vol parlar amb tu,
ho farà. Si no, no ho farà.
-Estàs cometent un error...
-Calla -Va dir un dels guàrdies, i el
va bufetejar a la part posterior del cap.
Tres guàrdies van escortar-lo fora
del moll d'aterratge cap a un ascensor proper. En Vrath no es va resistir.
Havien passat anys des que va estar a bord d'una nau Imperial, i seguien
exactament com ell recordava... antisèptiques, màquines purament funcionals de
matar.
Just com ell.
-Aquest era un franctirador afiliat a
la Quatre Tres -Va dir un dels guàrdies a un altre.
-O això diu.
-És veritat? -Va dir un altre-. He
sentit coses sobre aquesta unitat.
En Vrath no va dir res, simplement
mirava l'esquerda tintada del visor del casc del guàrdia.
-Algun tipus de superhomes és el que
he sentit.
El guàrdia agafant la seva espatlla
li va donar una sacsejada.
-Aquest no ho sembla gaire.
En Vrath només va somriure. No ho
semblava molt... deliberadament.
Els soldats li van donar una caminada
fins al profund de les entranyes de la nau. Els passadissos petits, i el
personal de seguretat en uniformes blaus començava a aparèixer a les portes que
responien només a certs codis. En Vrath havia estat a les masmorres Imperials
moltes vegades, normalment per insubordinació.
Abans que arribessin al pont, un dels
guàrdies -aquell amb un símbol de sergent en la seva placa de l'espatlla- va alçar
una mà als altres perquè s'aturessin. Inclinà el seu cap a un costat mentre
escoltava alguna cosa pel comunicador del seu casc. Va mirar-lo mentre
escoltava.
-Confirmat -Va dir a qui fos amb el
que estava parlant. Llavors, als seus homes-: Darth Malgus el vol en el pont.
Els tres homes van intercanviar
mirades i van revertir el curs.
-Tens sort, Quatre Tres -Va dir el
guàrdia agafant-lo.
Explotant en moviment, en Vrath li va
donar una puntada a la placa del pit del guàrdia davant d'ell, enviant-lo volant
cap al sergent i copejant-los als dos durament contra la paret. Llavors es va
girar darrere del tercer mentre escorria les mans lligades sobre el cap del
guàrdia. Va maniobrar les unions sota l'anell del coll del casc i va estrènyer,
no prou per matar, només prou per deixar clar el seu punt.
L'ennuegament de l'home sonava alt en
el comunicador del seu casc. Els seus dits es clavaven en els braços d'en Vrath.
Ell probablement estava començant a veure punts.
En Vrath el va alliberar i el va
empènyer. L'intercanvi complet havia durat potser quatre segons. Els dos homes
que havia colpejat contra la paret tenien els seus rifles apuntats al seu cap.
En Vrath va alçar les seves mans perquè
el portessin.
-No ho sembla gaire -Va dir ell.
El Gras va sortir de l'hiperespai en el sistema Kravos. En Zeerid
immediatament va encendre els motors iònics i va volar el vaixell de càrrega
cap a la sopa del sistema.
Runes d'un disc d'acumulació parcialment
dispersos al voltant de l'estrella del sistema omplien la negror amb gas
ionitzat i runes. Alguna sort de l'evolució del sistema solar havia resultat en
un gegant taronja de gas formant-se uns pocs centenars de milers de quilometres
fora de la vora externa del disc.
En Zeerid va dirigir al Gras a través de l'espiral, esquivant
amb destresa asteroides i partícules més petites. Va maniobrar la nau fins al
final del disc i va mantenir la seva posició, encara que reptava a la seva
habilitat de pilotatge.
-Ara què? -Va preguntar l'Aryn.
-Esperem. I quan un comboi Imperial
que es dirigeixi a Coruscant vingui, provarem sort.
-Com sabrem si es dirigeix a Coruscant?
-No ho sabrem, estrictament parlant.
Però els registres de Navegació Imperials indiquen que quan un comboi es
dirigeix a un món ocupat han de tenir una escorta d'almenys tres fragates. Si veiem
això, probablement es dirigeixi a Coruscant.
-I si no veiem això?
En Zeerid preferia no pensar-hi.
-Ho farem.
-I què passa si estàs equivocat? Què
passa si el comboi no es dirigeix a Coruscant?
-Llavors saltarà on estigui saltant i
nosaltres saltarem a Coruscant, amb el cul a l'aire i en el rang d'una flota
Imperial. No ets del tipus modest, no?
Ell va tractar d'expressar amb el seu
somriure una confiança que no tenia.
Ella només va moure el seu cap i va
mirar cap a fora al gegant de gas.
Van esperar. Un transport metge va
arribar i en Zeerid el va ignorar. Un sol creuer va venir després i encara van
esperar. Després de diverses hores, els instruments d'en Zeerid van mostrar una
altra distorsió de l'hiperespai.
Va aparèixer un comboi, tres super
vaixells de càrrega de subministraments i quatre fragates estarrufant les seves
armes.
-Aquest és el nostre transport -Va dir
ell-. Estàs preparada?
-Estic preparada -Va dir ella.
Les portes de l'ascensor es van obrir
per revelar un curt passadís que portava a les portes dobles del pont del
creuer. Un parell de soldats armats estaven drets prop de l'ascensor, esperant
l'arribada d'en Vrath. Dos més eren a peu, avall del passadís, davant les
portes del pont.
Els tres guàrdies que l'havien
escortat a l'ascensor el van deixar anar a aquells a la sala.
-És perillós -Va dir el sergent-.
Vigileu-lo.
-Sí, senyor -Van dir els dos guàrdies
al passadís, les seves expressions il·legibles darrere dels seus cascs. Ells el
van flanquejar però no el van tocar mentre el portaven al pont. Les portes dobles
es van obrir per revelar la càmera ovalada tènuement il·luminada, de diversos
nivells del pont del creuer.
Un grup d'oficials navals -tots
humans- s'asseien en els seus llocs, surant sobre les seves pantalles
d'ordinador. Una enorme pantalla de visió a l'esquerra proveïa d'una vista
magnificada de Coruscant i l'espai circumdant. Els ressons de les baixes
converses, curtes i el tamborineig de l'electrònica omplien l'aire.
Una cadira de comandament giratòria
s'assentava al centre del pont en una plataforma elevada. El comandant Jard
estava dret al seu costat, una mà al reposabraços, deliberant amb l'home que
s'asseia en ella. En Jard mirà a Vrath i va parlar amb l'home, que en Vrath va
assumir que era Darth Malgus. Ell va activar el seu implant auditiu per
escoltar l'intercanvi.
-Senyor meu -Va dir en Jard-. El
presoner del que vaig parlar està aquí.
En Malgus girà els ulls cap a Vrath i
qualsevol envaniment que en Vrath havia sentit per la demostració davant els
guàrdies es va enfonsar sota el pes d'aquesta mirada. En Malgus es va alçar i
va caminar pel pont cap a Vrath. Es va quedar dret a uns dos metres, i la capa
negra que portava semblava com un pavelló.
Mai va apartar els ulls de la cara d'en
Vrath conforme s'aproximava. Les cicatrius delineaven la seva cara i una xarxa
de venes blaves feien un retall de la seva coroneta calba. Era tan pàl·lid que
podia haver estat un cadàver, el mort vivent. El petit respirador que portava
ocultava la seva boca i llavis. Però eren els seus ulls el que intimidaven. En Malgus
era tot ulls. La suma de tot ell, del seu poder, radiava de la seva mirada
plena de sang.
Ell va despatxar als guàrdies que el
flanquejaven i, amb un gest, va usar la Força per obrir les unions dels canells
d'en Vrath. Van caure a terra del pont amb un soroll sord.
-Vas esmentar quelcom respecte un
Jedi al Comandant Jard. -La seva veu, profunda i dura, sonava com pedres carrisquejant.
-Ho vaig fer... senyor meu. -La mera
presència d'en Malgus tirava de les últimes paraules cap a fora d'ell.
-Explica.
En Vrath ho va trobar més difícil del
que podria haver imaginat el fet de compondre els seus pensaments.
-Un vaixell de càrrega està en ruta
cap a Coruscant. Una Jedi va a bord.
-Només una?
-Fins on sé només una, sí -Va dir en Vrath,
assentint-. Una dona. Humana, mitjans dels trenta, diria. Pèl llarg, marró
clar. Està volant amb un home anomenat Zeerid Korr. Fins on jo sé, són l'única
tripulació.
-Com saps que aquesta dona és una
Jedi?
En Vrath estava començant a sentir
fred. Havia de treballar per mantenir la seva veu calmada.
-La vaig veure usant un sabre de llum
verd. La vaig veure fer coses amb la Força. -Ell va alçar les seves mans per
mostrar a Malgus els seus canells, encara vermells per les unions que en Malgus
havia desbloquejat.
-Coses com això.
En Malgus es va aproximar mig pas més
a prop d'en Vrath i en Vrath se sentia decididament superat.
-Digues llavors, Vrath Xízor, què més
hi ha a bord d'aquesta nau i per què i quan ve a Coruscant?
En Vrath topà contra les portes darrere
d'ell. Va considerar mentir però no pensava que pogués fer-ho.
-Ingespècia, senyor meu. La nau està
portant ingespècia.
Va veure que les connexions estaven
fetes, les conclusions eren esbossades, i més preguntes formant-se en els pous
profunds dels ulls d'en Malgus.
-Aquest Zeerid Korr és un traficant
d'espècia?
-Ho és.
-Per què un Jedi s'associaria amb un
traficant d'espècia, Vrath Xízor?
-Jo... No ho sé, senyor meu.
-I tu? -En Malgus es va aproximar a
ell, tot ulls foscos, tot armadura fosca, tot poder fosc-. Ets un traficant
d'espècia? Un rival en els negocis, potser?
La mentida va sortir de la seva boca
abans que la saviesa el detingués.
-No, no, sóc un antic Imperial. Un
franctirador. Només estic... només estic fent la meva part per l'Imperi, senyor
meu.
En Malgus va inhalar profundament, va
exhalar, el so mecànic carregat de decepció.
-Ets un pobre mentider. Ets un
traficant d'espècia rival, o un assassí al servei d'un dels sindicats que
trafiquen amb espècia.
En Vrath no va tractar de negar-ho.
Es va quedar allà, congelat, immobilitzat pels ulls d'en Malgus.
-Quan arribarà aquest vaixell de
càrrega? -Va preguntar en Malgus-. I com planegen travessar el bloqueig?
En Vrath trobà que la seva boca
estava seca. Es va aclarir la gola.
-Estan venint aviat. Avui. Ho han de
fer.
-Per la ingespècia?
En Vrath no podia mirar els ulls d'en
Malgus.
-Sí. No sé com intentaran passar a
través, però sé que ho intentaran.
En Malgus el va mirar per un llarg
segon que se sentia com una eternitat per a ell.
-Et quedaràs al pont, Vrath Xízor. Si
aquest vaixell de càrrega i el Jedi que porta apareixen, ignoraré el seu vol
il·legal a espai restringit. Potser fins i tot et compensaré pel teu servei.
Però si la nau no es mostra llavors concebré el... càstig apropiat per a un
traficant d'espècia trobat en espai restringit. Això et sembla irraonable?
En Vrath es va commoure per la seva
resposta.
-No, senyor.
-Excel·lent.
En Malgus li va donar l'esquena a
Vrath i aquest va sentir com si l'aire s'hagués tornat més fàcil de respirar.
En Malgus va agafar seient a la seva cadira de comandament i va parlar amb el
Comandant Jard.
-Comandant, intensifica tots els
escàners fins al pròxim avís. Qualsevol lectura inusual ha de ser informada
davant meu. I despatxa un esquadró de caces per fer una ullada a totes les naus
entrants.
-La majoria de la flota de caces
estan assignades a una altra tasca, senyor meu.
-Utilitza llançadores llavors.
-Sí, senyor -Va contestar en Jard.
En Vrath mirà a la pantalla de vistes
del creuer, esperant que en Zeerid no hagués cancel·lat el lliurament per
alguna raó. O igual de dolent, que en Zeerid d'alguna manera l'avancés cap a
Coruscant i ja s'hagués colat a través del bloqueig.
Mai s'havia sentit tan vulnerable.
-Hem de saltar just en els seus
talons, Aryn.
L'Aryn no es va molestar a respondre.
Es va submergir en la Força, va surar sobre la càlida xarxa de línies que
connectaven totes les coses, unes amb altres. La seva consciència s'expandia
per veure-ho i sentir-ho tot a prop. Ella es va centrar en la seva percepció
del pas del temps, primer en com se sentia conforme es movia a través d'ell,
aleshores en propagar-se, estrènyer, fins que va poder aturar-se en un
mil·lisegon com si fos un moment, llavors un minut. Per a Zeerid li semblaria
que ella era una taca de moviment, existint simultàniament en múltiples llocs.
Per a ella, se sentia com si el seu univers al seu voltant s'hagués estancat.
Ella va somriure, veient els moments que penjaven davant seu, cada mil·lisegon
un llarg moment en què podia pensar, en el qual podia actuar. L'esforç li
pesava, i sabia que no podia mantenir-ho per molt temps.
-Mira l'escàner -Va dir en Zeerid,
les seves paraules una vida en la parla.
Ella no va mirar l'escàner. El seu
cos podia respondre més ràpid que qualsevol màquina. En el seu lloc va mirar
per la pantalla de vistes. Les naus Imperials havien acabat la seva collita
d'hidrogen i ara maniobraven en una formació apropiada per a un salt a
l'hiperespai, les naus de subministraments amb l'anell d'escortes de les
fragates.
Ella es va tensar.
-Estan en formació -Va dir en Zeerid.
Les ones de la seva tensió xocaven contra ella però ella les apartava, no els
hi permetia interrompre la seva concentració.
Ella mirava, esperava, esperava...
Com una, les naus Imperials van començar
a estrènyer en la seva percepció. D'un nanosegon, totes elles semblaven
estrènyer fins a l'infinit, els seus motors posteriors a cent mil quilòmetres
de la proa del Gras, les seves formes
assolint al llarg i ample d'una distància incomprensible. Ella sabia que era
una il·lusió, era un truc de la seva percepció causada pel moment en què
entraven a l'hiperespai que semblava estar congelat davant els seus ulls.
Ella va connectar la hiperconducció
del Gras i la nit negra de l'espai es
va convertir en blau.
-Ara, Aryn! Ara! -Va dir en Zeerid,
però ell arribava bastant massa tard.
Ells ja se n'havien anat.
Ella va romandre immersa en la Força mentre
el Gras solcava a través de
l'hiperespai. L'habitual remolí exasperant alentit a un pas de tortuga
d'espirals i bucles, el guió de l'univers escrit al llarg en lletres de blau,
turquesa, negre blavós, i espígol. Ella va imaginar que havia d'haver un
significat en les línies, una revelació important que estava davant seu, just
més enllà de l'abast de la seva consciència.
Ella va perdre el rastre del lent pas
del temps. En Zeerid li parlava de tant en tant però les seves paraules eren
reflectides per la seva percepció, rebotaven sense la seva comprensió. En el
seu moment, una mica del que va dir va penetrar en el seu enteniment.
-Sortint, Aryn. Prepara't.
Ella va mirar-lo, movent-se a càmera
lenta, aixecant la palanca que encenia la hiperconducció.
Ella es va preparar a si mateixa, i
en el moment en què el blau de l'hiperespai va començar a esvair-se en negre,
ella va pressionar una sèrie de botons i palanques que van desconnectar el Gras excepte els suports vitals,
propulsors, i la petita quantitat d'energia que necessitaven per crear un
enllaç electromagnètic.
El blau va desaparèixer a favor de
negre blavós de l'hiperespai, i ella va tornar a la percepció normal.
-Encenent propulsors -Va dir en
Zeerid-. Ben fet, Aryn.
La suor amarava les seves túniques,
les enganxaven al seu cos. Ella se sentia com si no hagués dormit en dies.
-Ara es torna divertit -Va dir en
Zeerid.
El vaixell de càrrega del darrere del
comboi, cinc vegades la grandària del Gras,
volava davant d'ells. Havien saltat fora en l'anell de fragates i s'havien
desconnectat tan ràpid que les fragates no haurien percebut la seva arribada.
Estaven directament sota un dels vaixells de càrrega, un quilòmetre per sota del
seu lateral inferior, potser menys.
En la distància, l'esfera de metall i
duracret de Coruscant surava en l'espai. La resta del comboi es desplegava
davant seu. Els motors iònics del vaixell de càrrega del darrere es van
encendre, i va començar a moure's.
-No tan ràpid -Va dir en Zeerid.
Va activar els propulsors i el Gras va trontollar cap al vaixell de
càrrega fins que la seva lateral inferior omplia el seu camp de visió. Va
començar a allunyar-se.
En Zeerid activar els propulsors de
nou.
-Aquí Està -Va dir ell, acostant-se
al moll de càrrega del vaixell de càrrega. Les seves mans volaven sobre el
panell d'instrumentació, usant un propulsor, després un altre per col·locar en
angle la nau, finalment donant la volta al Gras
de manera que la seva part plana ventral encarés un punt pla en el vaixell de
càrrega Imperial. A mesura que s'acostaven, en Zeerid va donar la volta a un
interruptor, usant la matriu reflectora del Gras
per formar un camp electromagnètic. Va tallar els propulsors i van quedar en
punt mort.
-Abraçadora -Va dir ell.
El Gras es va acostar uns pocs centenars de metres més i llavors el
camp electromagnètic va fer la resta, portant premuts contra la nau Imperial. L'Aryn
tot just va sentir un trontoll.
-Tan suau com un petó -Va dir en
Zeerid, i es va acomodar al seu seient. Va mirar cap a l'Aryn, tota somriure, semblant
poc sorpresa pel seu èxit-. Donem una volta.
En Malgus va sentir una espurna
d'incomoditat, l'agulla irritant clavada d'un usuari del costat lluminós, el
sentiment rarament familiar a aquell que havia sentit quan havia lluitat contra
el Mestre Zallow al Temple. El sentiment va durar tot just un instant i va
desaparèixer, deixant només un fantasma sensorial despert.
-Està Vostè bé, senyor meu? -Va dir en
Jard.
En Malgus va sacsejar una mà amb
desdeny. Va seure a la cadira de comandament i la pantalla de vistes del Valor mostrava els triangles platejats i
blancs d'un comboi Imperial just sortint de l'hiperespai.
-Àmplia el comboi -Va dir ell, i la
imatge s'amplià prou per veure les naus... vaixells de càrrega en forma de bloc
escortats per les molt més petites, elegants fragates de navegació. No va veure
res fora del normal.
En Jard va monitoritzar les
transmissions entrants i els registres de les naus del faristol de comandament
on ell era.
-Tot sembla en ordre, Darth Malgus.
En Malgus examinà els detalls del
comboi en les seves pròpies lectures de comandament. Portaven subministraments
mèdics, parts de recanvi, i un contingent de soldats Imperials. Tot
perfectament normal.
-Estan sol·licitant instruccions
d'aterratge, senyor meu.
-Proveir-les-hi. Però fes que les
llançadores els hi donin un cop d'ull.
-Podem retardar-los, senyor meu. Si
creu que alguna cosa va malament.
-No. Portem aquests subministraments
a terra perquè puguin ser distribuïts.
-Sí, senyor.
Tots dos, l'Aryn i en Zeerid s'encorbaven
en els seus seients i no deien res, com si el seu silenci dins de la cabina de
comandament d'alguna manera ajudés al Gras
a passar a través del bloqueig. En Zeerid radiava tant recel com nerviosisme.
L'angle al qual el Gras havia
connectat amb el vaixell de càrrega restringia el seu camp de visió a setanta o
vuitanta graus. El sistema es movia cap a dins i fora de la seva vista, una
petita imatge a cada moment. El comboi estava en un vector d'aproximació i
movent-se a menys de mig. L'Aryn podia veure l'extrem de la cua del costat
d'estribord d'un altre vaixell de càrrega a cinquanta quilòmetres de distància.
-Pot veure'ns algú? -Va preguntar
ella, la seva veu gairebé un murmuri.
-No en aquesta distància -Va dir en
Zeerid-. Semblem només part de la línia de la nau. Ens deixarem anar durant
l'entrada a l'atmosfera. Els seus sensors s'apagaran i ens haurem anat abans
que es donin compte. Crec que anem a aconseguir-ho, Aryn.
Ella va assentir. Pensava el mateix,
també.
Els segons passaven amb treball,
s'allargaven en minuts.
-Ens hem d'estar acostant. -Va dir en
Zeerid.
El moviment prop de l'extrem de la
cua del vaixell de càrrega proper atreia la mirada de l'Aryn. Una petita nau es
movia lentament al voltant del vaixell de càrrega. La seva configuració de tres
ales li deia que era una llançadora Imperial. La va mirar per un temps,
despreocupada, fins que una altra va sorgir a la vista, aquesta altra
patrullant per sota del vaixell de càrrega.
-Què estan fent aquestes llançadores?
-Va preguntar ella.
Ell va arrufar les celles.
-No tinc ni idea.
Ells van observar les llançadores
moure's metòdicament al llarg de la longitud i amplitud de la secció de la cua
del vaixell de càrrega.
-Estan comprovant el seu exterior -Va
dir l'Aryn, i va sentir elevar el nivell de recel d'en Zeerid mentre ell
s'adonava del mateix.
-Potser va patir danys en
l'hiperespai -Va dir en Zeerid-. Podria ser que només estiguin comprovant
aquest.
-Podria ser -Va dir l'Aryn, i sabia
que cap d'ells s'ho creia.
En Zeerid es va aclarir la seva gola,
es va fregar el clatell.
-Si som vistos, o fem una cursa cap a
l'atmosfera i tractem de perdre'ns sota ella, o saltem a l'hiperespai.
-Necessito arribar al planeta.
En Zeerid va assentir.
-Jo, també. És unànime llavors. Farem
una carrera.
En Malgus va seure a la cadira i va
mirar les seves llançadores lliscar al voltant dels vaixells de càrrega,
mosques de la sorra per banthes. Cap havia informat de veure alguna cosa
inusual.
Un dels oficials júnior en un escàner
va cridar al Comandant Jard. Els dos van deliberar breument, i en Jard va
tornar al seu faristol de comandament a prop d'en Malgus.
-Què és? -Va preguntar en Malgus.
-Una lectura anòmala del Dromos -Va dir
en Jard-. Una firma magnètica inusual.
En Malgus va veure-l tensar-se i
inclinar cap a ells.
-Contacta'ls i envia'ls les
llançadores.
-Senyor meu, podria ser només una
disfunció de la maquinària, soroll d'escàner.
En Malgus no ho pensava.
-Fes-ho, Comandant.
En Jard va hissar al Dromos de nau a
nau.
-Vaixell de càrrega Dromos , atura't
completament immediatament.
Ell va tallar la connexió abans que
el capità del Dromos pogués protestar, llavors va despatxar a les llançadores.
-Si hi ha alguna cosa aquí -Va dir en
Jard-. Aviat ho sabrem.
L'Aryn i en Zeerid van veure primer una,
després una altra llançadora separar-se de l'altre navili i començar a anar cap
a ells. En Zeerid va maleir mentre el vaixell de càrrega començava a aturar-se.
-Estem parant? -Va preguntar l'Aryn.
En Zeerid va assentir, es va llepar
els seus llavis.
-Crec que encenem ara mateix. No vull
una nau apagada quan ens albirin.
-Si encens els motors, els seus
escàners ens detectaran.
-Ens veuran de totes maneres.
Aquestes llançadores estan venint. Encenem-la i fem la nostra carrera. Estàs
preparada?
L'Aryn va veure les llançadores
escurçar l'espai entre ells. Ella va assentir.
-Preparada.
En Zeerid va estrènyer els botons i
va donar la volta als interruptors. El Gras
va tornar a la vida.
L'oficial de comunicacions girà a la
seva cadira.
-Senyor, comunicació assegurada d'en
Darth Angral. He de fer-la passar?
-Què han trobat les llançadores? -Va preguntar
Malgus a Jard.
-No hi són encara, senyor meu.
En Vrath girà el seu cap als costats,
com si escoltés millor d'un sentit que d'un altre.
-Les lectures anòmales acaben de
brillar i esvair-se -Va dir l'oficial de l'escàner.
-Esvaïdes? -Va preguntar en Jard.
-Estic rebent una cosa més -Va dir
l'oficial de l'escàner.
-Darth Malgus -Va dir l'oficial de
comunicacions-. Darth Angral insisteix que li passi.
-Passa'l -Va dir en Malgus irritable,
i va colpejar el botó de comunicacions. Va posar un auricular sense cables en
el seu sentit perquè les paraules de l'Angral fossin escoltades només per ell.
-Què passa, senyor meu?
La veu suau d'en Darth Angral
mantenia la connexió.
-Malgus, com va la patrulla?
-Estic enmig d'alguna cosa, Darth
Angral. Li prego que sigui breu.
Abans que l'Angral pogués contestar,
l'oficial de l'escàner va dir:
-Motors. Senyor, crec que hi ha una
nau ocultant-se en l'ombra del Dromos.
-Això és! -Va dir en Vrath-. Són
ells!
-Alerta les llançadores -Va dir en Jard-.
Ara.
-Motors preparats per encendre's -Va
dir en Zeerid.
Les llançadores, potser a un
quilòmetre o dos de distància, o els havien vist o els hi havien parlat de la
presència del Gras. Una es va
desplegar a l'esquerra, l'altra a la dreta. Els propulsors del Gras van pressionar fora del vaixell de
càrrega. En Zeerid va connectar la conducció iònica i el Gras va passar udolant a través de l'espai entre les dues
llançadores. Va accelerar els motors del vaixell de càrrega al màxim i es va
dirigir de dret al següent vaixell de càrrega més proper.
L'Aryn havia volat amb Zeerid moltes
vegades però havia oblidat que bon volador instintiu que era. Semblava
consultar els seus instruments només rares vegades, confiant en el seu lloc en
la intuïció, experiència, i els seus propis reflexos.
Una mica com pilotar amb la Força
sense la Força, suposava ella.
El Gras va rodar en espiral a mesura que s'acostava al vaixell de
càrrega més proper i es desplegava pel seu exterior.
-Dóna'm una abraçada -Va murmurar en Zeerid.
L'Aryn va agafar els reposabraços de
la cadira, esperant que les línies vermelles dels canons de plasma de les
fragates il·luminessin el cel en qualsevol moment, però no va arribar cap foc. Ella
va comprovar l'escàner. No hi havia caces encara, tampoc.
-A què estan esperant? -Va dir ella.
En Zeerid va fer córrer al Gras per la mampara del vaixell de
càrrega, prou a prop perquè l'Aryn sentís com si pogués haver-la assolit i
tocar-la. Imaginava a la tripulació del vaixell de càrrega ajupint-se mentre el
Gras els feia vibrar.
-Massa trànsit i estem massa a prop -Va
dir ell, portant al Gras per sobre i
passant el pont del vaixell de càrrega-. No volen colpejar les seves pròpies
naus.
La veu d'en Jard estava tensa de desesperació.
-És un vaixell de càrrega XS Corellià,
senyor meu.
En Vrath assentia i assenyalava a la
pantalla de vistes.
-Aquest és del qui us he parlat,
Darth Malgus. Abateu-lo!
En Malgus va usar una explosió de
poder per llançar a Vrath contra el mur llunyà.
-Calla la boca -Va dir en Malgus.
-M'estàs parlant a mi? -Va preguntar l'Angral
en el seu auricular.
En Malgus s'havia oblidat de l'Angral.
-És clar que no, senyor. Doni'm un
moment, si us plau.
Ell va silenciar l'auricular i va
mirar a la pantalla de vistes. No podia fer caure el vaixell de càrrega al mig
del comboi. Els armaments del Valor podien
colpejar inadvertidament una nau Imperial. Les fragates estarien en la mateixa
situació. La seva formació estava designada per impedir atacs de l'exterior del
comboi, no atacs des de dins.
-Mantingues la nau en pantalla. Empaite-la
per complet i ordena a la resta del comboi que aclareixin el lloc.
-Sí, senyor -Va dir en Jard, i ho va
fer passar.
Els motors del Valor es van encendre al màxim i el creuer va trontollar darrere
del vaixell de càrrega.
En Vrath va saltar sobre els seus
peus, afavorint el seu costat.
Les possibilitats sorgien en la ment d'en
Malgus. Amb un Jedi a bord, abatre el vaixell de càrrega podia debilitar les
negociacions de pau. Per descomptat, el simple fet que un Jedi estigués
arribant a Coruscant es podia dir que debilitava ja de per si el procés de pau.
En Malgus mirà a la pantalla de
vistes, va veure el creuer guanyar terreny al vaixell de càrrega. En uns
moments tindria un camp de tir lliure.
L'Imperi necessitava la guerra per
prosperar. Ell sabia això.
Ell necessitava la guerra per
prosperar. Ell sabia això, també.
Ell tenia en el seu poder,
possiblement, reiniciar la guerra.
Va veure Coruscant a la pantalla de
vistes més enllà del vaixell de càrrega i la va imaginar en flames.
La llum enlluernadora en la seva
consola li va recordar que Darth Angral estava esperant.
-Contacta amb el vaixell de càrrega -Va
dir ell.
En Jard semblava confús.
-Dubto que contestin.
-Intenta-ho, Comandant.
L'Aryn no necessitava consultar el
seu monitor d'escàner per saber que les naus del comboi s'estaven desplegant
per donar-li al creuer i a les fragates un camp de tir lliure. En Zeerid no va
dir res, merament va subjectar la palanca, va treballar en el panell
d'instrumentació, i ocasionalment consultava les lectures de l'escàner. El Gras es va decantar fortament a la
dreta, va saltar des del vaixell de càrrega proper, i va cobrir el curt abisme
d'espai buit entre ell i el següent. En Zeerid estava fent salts al llarg del
comboi, tota l'estona intentant portar al Gras
prop del planeta.
Però el comboi estava començant a
dividir-se. Els vaixells de càrrega i les fragates acceleraven allunyant els
uns dels altres. I sobre ells tots s'acostaven a l'enorme mola del creuer
Imperial, esperant la seva oportunitat.
-M'estic quedant sense naus, Aryn.
Hem de fer una carrera cap a l'atmosfera.
Davant ells, l'orbe brillant de la
cara nocturna de Coruscant penjava a la nit profunda de l'espai. El sol emergia
sobre el planeta, i la línia de l'horitzó de Coruscant brillava com si estigués
en flames.
-Fes-ho -Va dir ella-. No, espera.
Ens estan contactant. Holo.
-Fas conya?
L'Aryn sacsejà el seu cap i en Zeerid
va activar el petit transmissor acoblat al seu panell de instrumentacions.
Un holograma d'un pont Imperial va prendre
forma. La tripulació s'asseia en les seves posicions, les seves imatges clares
en la resolució de l'holo. Dos homes humans estaven drets en primer pla, un, un
pèl-roig prim en l'uniforme d'un oficial naval, un altre, una figura elevada,
corpulenta d'un home que portava una capa negra pesada i els ulls semblaven
brillar en la llum de la instrumentació del pont. Els ulls estudiaven a Zeerid
amb tal intensitat que li feien sentir incòmode fins i tot a través de l'holo.
Un respirador ancorat a la cara de l'home, cobrint la seva boca. La seva pell
pàl·lida semblava tan gris com la d'un cadàver.
-Desconnecteu-ho tot completament -Va dir
l'home alt, la seva veu tan crua com una ferida oberta-. Teniu cinc segons.
L'Aryn es va inclinar per acostar-se
per veure l'holograma millor. Els ulls de l'home es movien d'en Zeerid a ella i
fins i tot en la distància ell sentia el seu poder. Ella el va reconèixer. Hi
havia lluitat a la Batalla d'Alderaan.
-És un Sith -Va dir l'Aryn-. Darth
Malgus.
El moviment darrere d'en Malgus va
atreure la mirada de l'Aryn, un tercer home, baix, braços creuats en el seu
pit. Ella i en Zeerid gairebé es van colpejar el cap mentre miraven l'holo. L'Aryn
el va reconèixer. Igual que ho va fer en Zeerid, pel que semblava.
-Aquest és l'home que ens va emboscar
a l'espaiport -Va dir en Zeerid-. Vrath Xízor. Ell els ha alertat que veníem.
En Zeerid va mirar l'holo i després
es va inclinar cap enrere, ulls ben oberts.
-Stang, Aryn. Aquest és el mateix
home que vaig veure al Parc Karson a Vulta.
-On?
-Sap que tinc una filla.
-Teniu dos segons -Va dir en Malgus.
En Zeerid va colpejar el botó de TRANSMISSIÓ.
-Vés a l'infern, Sith.
Va tallar la transmissió, va
desencadenar una pluja d'insults, i va posar al Gras en un gir ràpid que va marejar a l'Aryn i faria tan difícil
com fos possible que els ordinadors d'objectiu fixessin objectiu en ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada