Espases de Llum (XIX)

Anterior

19

El retruny ofegat d'una explosió en plena nit ja s'estava esvaint quan la Tenel Ka va reaccionar i es va aixecar del seu llit, de sobte desperta del tot.

Va parar l'orella, però no va sentir res més. La Tenel Ka havia patit unes quantes nits de son inquiet des que va arribar al recinte de gruixuts murs de la Fortalesa de l’Escull..., però mai havia despertat sense que hi hagués una causa. Realment havia sentit una detonació? No podia estar segura. Potser només havia estat part dels seus agitats somnis...

L'habitació s'estenia al seu voltant, fosca i plena d'ombres i amb la metàl·lica resplendor platejada de la llum lunar que entrava per la finestra com a única font de claror. Les tenebres estaven molt silencioses..., massa. La Tenel Ka va sortir del seu llit i es va aixecar en un sol i fluid moviment. Es va quedar immòbil durant uns moments per escoltar, i després va anar fins a la finestra de la fortalesa.

Va sentir un vague pessigolleig a la pell, però no es devia al fred. La Tenel Ka va reconèixer la reacció dels seus sentits Jedi transmetent missatges de perill i omplint tot el seu cos amb una indefinible inquietud que s'estava aproximant ràpidament a l'alarma pura i simple. Sí, no hi havia dubte que alguna cosa no anava bé...

Va avançar fins al marc de pedra de la finestra i va mirar per ella, baixant la vista cap a les llustroses ombres de l'oceà de la mitjanit que es perdien en la llunyania i acabaven convertint-se en una massa de foscor tan negra com la tinta. Les onades coronades per la llum de la lluna s'estavellaven contra les formes negres dels penya-segats. La Tenel Ka va sentir l'agitació sibilant de l'oceà..., i un instant després va comprendre que aquell so no hauria d’haver-se sentit amb tanta claredat.

On era el continu brunzit de fons dels escuts del perímetre nocturn?

La Tenel Ka es va inclinar cap endavant i va aclucar els ulls mentre estudiava l'atmosfera. Una iridescència delatora hauria d'haver estat visible per demostrar que la fortalesa estava envoltada per un camp protector..., però no hi va veure res. Un instant després la seva atenció va ser atreta per una espurna i una petita fumera que pujava cap al cel prop de la central generadora.

El generador de l'escut havia estat destruït! Això volia dir que la Fortalesa de l’Escull s'havia quedat sense protecció.

La Tenel Ka va retrocedir amb la intenció de girar sobre els seus talons i donar l'alarma..., quan un moviment gairebé imperceptible molt per sota d'ella va atreure la seva mirada. Amb el cor bategant sorollosament i tots els seus sentits Jedi en estat d'alerta, la Tenel Ka va abaixar la mirada cap al lloc en què els murs de pedra es confonien amb les masses irregulars dels penya-segats. Una estranya nau camuflada de contorns allargats i angulosos flotava sobre de les ones, sostinguda pels seus feixos repulsors.

- Ah. Justa la fusta -va murmurar la Tenel Ka -. Algun tipus de vehicle d'assalt.

Després va empassar aire quan va veure siluetes en moviment: hi havia més d'una dotzena.

Negres criatures de moltes potes, que semblaven insectes descomunals, estaven pujant per la base de la fortalesa..., i escalaven els llisos murs sense cap dificultat. La Tenel Ka va reconèixer a l'instant la tàctica, les negres armadures corporals i els moviments segmentats i estranyament espasmòdics. El seu estómac es va contraure fins a esdevenir un nus de gel, i l'adrenalina va començar a córrer veloçment per les seves venes. Les implacables i eficientíssimes bandes d'assassins dels bartokks, uns mortífers insectes humanoides, havien arribat a ser llegendàries.

La Tenel Ka va anar corrents fins a la unitat comunicadora instal·lada en un mur de pedra prop de la seva porta i va deixar caure la mà sobre el botó d'alarma per fer sonar la crida que posaria a tota la fortalesa en peu de guerra..., però no va passar res. La Tenel Ka va tornar a pressionar fermament el botó d'alarma amb la mà, i va descobrir que tot el sistema d'advertència estava desactivat.

- Llums! -Va cridar.

Però l'habitació va seguir a les fosques. Tot el subministrament d'energia de la Fortalesa de l’Escull havia estat tallat, i això incloïa als generadors de reserva.

Estaven ficats en un embolic molt seriós.

Es va inclinar cap endavant i va usar el monyó del seu braç per mantenir la sivella al seu lloc, i només va necessitar uns moments per assegurar el seu cinturó sobre la flexible armadura d'escates de rèptil que portava posada mentre dormia. La Tenel Ka va recollir la seva cabellera darrere del clatell amb una tira de cuir, permetent que les llargues trenes daurades vermelloses quedessin disposades com una corona al voltant del seu cap. Ja era hora d'entrar en acció. Hauria de despertar a tothom.

La Tenel Ka va anar corrent pel passadís i va trucar a la porta de l'habitació d’en Jacen. En Lowbacca va emetre un crit gutural des del seu allotjament i va obrir la porta d'un cop amb la mà. La Jaina va sortir corrent de la sala dels artefactes.

- Què està passant? -Va preguntar en Jacen, lliscant uns dits una mica tremolosos entre els seus cabells despentinats pel somni.

- És una cosa... perillosa - va dir la Jaina, que ja estava percebent la situació -. Ens enfrontem a una amenaça molt seriosa.

En Lowbacca va rugir, amb el seu pelatge totalment desordenat eriçant-se en totes les direccions possibles mentre intentava posar-se el llustrós cinturó blanc teixit amb les fibres de la planta Syrena.

- Una emergència? -Va preguntar TM2 -. Potser senzillament estem reaccionant d'una manera massa exagerada a...

- No. No és això -el va interrompre la Tenel Ka -. El subministrament d'energia de la fortalesa ha estat tallat, i el nostre camp d'energia defensiu ha deixat de funcionar. La central generadora ha estat destruïda. Estem sent atacats per una banda d'assassins dels bartokks.

En Jacen es va estremir.

- Ei, he sentit parlar d'ells. Són insectes, oi? I tots actuen junts, com una mena de rusc, per assassinar l'objectiu que se'ls hagi designat.

La Tenel Ka va assentir.

- Són uns mercenaris temibles que lluiten com un sol organisme. Quant se'ls ha assignat un blanc, seguiran lluitant fins que l'últim membre del seu rusc hagi estat aniquilat..., o fins que la seva víctima jegui morta davant d'ells.

- Estic segur que són terriblement eficients -va observar TM2 -, però certament no semblen unes criatures molt amistoses.

La Jaina va arrufar les celles i els trets del seu rostre es van tensar en una ganyota de decisió.

- Bé, i a què estem esperant?

Va anar a la seva habitació per agafar la seva espasa de llum mentre en Jacen entrava corrent a la sala de l'aquari, anant també a la recerca de la seva arma.

En Lowbacca, l’espasa de llum ja estava penjant de la cintura, va rugir un desafiament wookiee.

- Apa, apa, amo Lowbacca... Concebre aquest tipus de deliris de grandesa pot resultar perillós per a la seva salut -va dir TM2.

En Lowie es va limitar a grunyir mentre la franja de pelatge negre que creuava la part superior del seu cap s'estarrufava sota els efectes de la ira.

La Tenel Ka va entrar a l'habitació del wookiee, va anar fins a la paret del fons i va desprendre d'una tirada la llança ornamental que havia estat col·locada allí com a adorn.

- Hem d’enfrontar-nos a ells -va dir, sostenint la llança amb la seva única mà.

Un instant després van sentir un sobtat estrèpit i un crit, seguit per una curta ràfega de trets procedent del final del passadís que portava a la torre aïllada on es trobaven les estances de la matriarca.

- La meva àvia! -Va exclamar la Tenel Ka -. Deu ser el seu objectiu principal.

La jove guerrera va arrencar a córrer sobre les fredes lloses del corredor sumit en la penombra amb la llança fermament empunyada. Tots els panells il·luminadors s'havien apagat, i només comptava amb els raigs de llum de lluna que entraven per les finestres del passadís perquè il·luminessin el seu camí..., però la Tenel Ka coneixia aquells girs i racons des de la infància.

En Lowbacca va grunyir i va arrencar a córrer darrere d'ella mentre els bessons feien com podien per no quedar-se enrere. En Jacen i la Jaina van activar les seves espases de llum i la brillant resplendor de les armes d'energia es va escampar per davant d'ells, desprenent la llum suficient perquè poguessin veure. La Tenel Ka va sentir més crits, sorolls de lluita i la veu de la seva àvia demanant ajuda.

- Cal que ens apressem -va dir la Tenel Ka.

La jove va accelerar encara més la seva ja veloç carrera, i mentre corria va pensar que algú havia d'haver contractat a la banda d'assassins per eliminar l'antiga reina. L’ambaixadora Yfra, potser? Quan la Ta'a Chume estigués morta - i amb els pares de la Tenel Ka lluny de Hapes -, l'ambaixadora probablement suposaria que una noia vestida amb pells de llangardaix que només tenia un braç no seria una gran amenaça al seu poder. L’Yfra podria fer-se amb el govern del Cúmul de Hapes sense massa dificultats.

La idea l'enfurismava, però de moment la Tenel Ka no es podia permetre el luxe de pensar-hi.

Un parell d'insectes negres va aparèixer entre espetecs i cruixits per davant d'ella, emergint a l'uníson de dos passadissos laterals. Els bartokks, que eren tan alts com la Tenel Ka, se sostenien sobre dues robustes potes i tenien un parell central de braços a la cintura per agafar i manipular objectes, mentre que el parell de braços superior acabava en llargues urpes ganxudes de recordaven a les falçs utilitzades per collir el gra. Les esmolades vores serrades de les urpes en forma de falç es movien d'un costat a un altre, i la seva part tallant era com una temible navalla que podia fer trossos a un enemic.

Els bartokks van emetre un estrident crit insectil veient aquells nous i inesperats oponents, però la Tenel Ka va seguir corrent cap a ells sense aturar-se. La jove va usar tots els músculs de l'únic braç que li quedava per atacar amb la seva llança, i la va enfonsar al nucli corporal de l'assassí de l'esquerra. Els quatre braços superiors del bartokk es van agitar en un moviment reflex i van intentar apartar l'arma i arrencar-la de la mà de la Tenel Ka, però la jove guerrera recargolà la llarga fulla i la va moure cap a un costat perquè esgarrinxés el seu objectiu. El dur exosquelet de l'insecte es va esquerdar i va acabar obrint-se per deixar caure espessos dolls d'una viscosa substància verd-blavosa sobre el sòl de pedra. La Tenel Ka va arrencar la llança d'un salvatge tirada mentre al bartokk queia sobre les lloses, amb les seves potes encara agitant-se convulsivament.

Al costat d'ella, en Lowbacca es va enfrontar al segon assassí assestant un potent cop en sentit lateral amb la seva espasa de llum, que va partir el bartokk en dues convulses meitats fumejants que van caure a terra.

Els bessons van arribar a la cursa.

- Ho heu fet molt bé -va dir en Jacen, panteixant -. Dos enemics menys.

La Tenel Ka va parlar per sobre de la seva espatlla mentre seguia corrent.

- No podem estar segurs que hagin mort -va dir -. I no oblideu que els bartokks posseeixen una ment comunal. Ara tots els assassins saben que anem en ajuda de la meva àvia, i normalment un rusc està format per quinze bartokks.

Van girar l'última cantonada que els separava de la porta blindada de les estances de la matriarca anant tan de pressa que els seus peus van relliscar sobre les lloses del sòl, cinc insectes es van afanyar a interposar-se en el seu camí. Els dos guàrdies personals de la Ta'a Chume estaven lluitant valerosament al llindar de les seves habitacions, però els bartokks restants ja gairebé havien aconseguit obrir-se pas fins a l'interior.

Mentre els joves Cavallers Jedi es llançaven a córrer, diversos assassins van aconseguir reduir als dos guàrdies lleials que havien estat vigilant la porta de la matriarca i se'ls van endur arrossegant. Els guàrdies es van debatre i van cridar, però no van trigar a deixar de moure’s.

Encara que aquella captura pretenia deixar lliure l'entrada per a un nou atac contra les estances de la matriarca, també va crear una diversió que va permetre que la Tenel Ka i els seus amics poguessin avançar. En Jacen i la Jaina van atacar amb les seves espases de llum activades, i els seus cops van convertir als dos primers bartokks amb què es van trobar en tremolosos fragments d'insecte. En Lowbacca es va llançar sobre un tercer assassí, i la seva envestida va fer que xoqués amb el mur de pedra en un impacte tan violent que la seva negra closca va quedar rebentada.

- Endins! -Va cridar la Tenel Ka.

Podia sentir com la matriarca cridava demanant més guàrdies, però no hi havia cap soldat de Hapes que pogués respondre a la seva crida. En comptes de guàrdies, quatre joves Cavallers Jedi van entrar corrent a la seva habitació.

- Ajuda’m a tancar això, Lowie -va dir la Jaina.

El prim i llargarut wookiee va recolzar l'espatlla a la porta blindada, i ell i la Jaina van fer girar el panell contra la poderosa pressió dels braços i les espetegants urpes dels bartokks. La majoria dels insectes van quedar bastant sorpresos i van retrocedir durant uns moments, però després van tornar a empènyer i esgarrapar l'entrada gairebé immediatament. Així i tot, aquell instant de sorpresa va ser suficient perquè la porta es tanqués amb un estrident grinyol.

- Assegurem la porta -va panteixar la Jaina, i la Tenel Ka va fer lliscar el pestell en el seu buit.

Els assassins bartokks van seguir colpejant la porta des de l'exterior, i les seves urpes esmolades com navalles van lliscar sobre la polleguera. El panell metàl·lic va tremolar en el seu marc, i la Tenel Ka de seguida va comprendre que les seves defenses no podrien resistir aquell atac durant massa temps.

Però això era el que menys la preocupava en aquell moment.

Tres assassins havien quedat atrapats dins de l'habitació amb ells, i els implacables insectes de negre closca van centrar ràpidament la seva atenció en l'objectiu principal de la seva missió i van començar a avançar cap a ell.

L'anciana matriarca s'havia refugiat en un racó i estava fent el que podia per mantenir a ratlla les criatures amb una cadira mig trencada. Els joves Cavallers Jedi es van afanyar a defensar l'antiga reina, però un assassí es va tornar cap a ells i va moure les seves esmolades urpes d'un costat a un altre en un feroç atac.

La Tenel Ka avançà mentre l'insecte assassí es preparava per enfrontar-s'hi. La jove guerrera va enfonsar la seva llança ornamental a la closca del bartokk fins que la punta de l'arma es va obrir pas a través del lluent exosquelet i es va incrustar en una escletxa, quedant immobilitzada entre els blocs de la paret. La Tenel Ka va deixar al bartokk clavat a la paret com si fos una papallona en una col·lecció infantil. Però la criatura va seguir retorçant-se, i va continuar obrint i tancant les seves urpes en un desesperat intent d'arribar fins a ells.

En Jacen es va llançar a la càrrega, i una escombrada xiuxiuejant de la seva espasa de llum va separar el cap de múltiples ulls del cos d'un altre assassí quan saltava sobre la matriarca.

En Lowbacca, deixant anar un potent rugit, es va apartar de la porta, que tremolava i crugia, i va agafar el bartokk restant, aixecant-lo en suspens sobre el seu cap. Els braços acabats en esmolades arpes es van debatre mentre en Lowie corria cap al gran finestral i llançava la criatura per damunt de l'ampit. L'assassí va caure gairebé trenta metres per acabar xocant amb el penya-segat que s'estenia per sota d'ells.

- Ep! -Va cridar en Jacen mentre el bartokk que havia decapitat no només no s'acabava de morir entre convulsions, sinó que seguia avançant cap a l’alarmada matriarca -. Se suposa que t'has de morir. No?

Va llançar una altra espasada amb la seva espasa de llum, i aquesta vegada va separar les cames del cos del bartokk sense cap. El tors de l'insecte va caure a terra, però va seguir arrossegant-se cap a l’àvia de la Tenel Ka amb els membres que li quedaven. El cap retallat va caure sobre les lloses prop de la paret per contemplar al seu objectiu amb els seus ulls facetats, arreglant-s’ho d'alguna manera misteriosa i inexplicable per seguir dirigint el cos.

- Els cervells d'aquests assassins que formen una ment-rusc estan distribuïts en grans xarxes nervioses que s'estenen per tot el seu cos -va explicar la Tenel Ka -. Limitar-se a tallar un cap no els aturarà. Els fragments seguiran intentant complir la seva missió.

En Jacen va partir el tors per la meitat amb un altre cop de la seva espasa de llum.

- Això comença a ser una mica ridícul -va dir.

En Lowbacca va anar fins al cap retallat de l'insecte, que havia caigut al costat de la paret. El jove wookiee el va trepitjar amb gran plaer, aixafant-lo com si fos un escarabat que hagués estat molestant.

L'enèrgica matriarca va llançar a un costat la cadira que havia estat utilitzant com a arma.

- T'agraeixo els teus esforços per salvar-me, néta meva -va dir -, però pel que sembla aquesta conspiració és molt àmplia i complicada. Tota la nostra fortalesa ha estat presa, i no veig cap mitjà de fugida.

Les porcions que regalimaven líquids viscosos en què havia quedat convertit l'assassí fet trossos seguien retorçant-se en un intent d'arribar a l'antiga reina, avançant a cegues però encara mortífers. El bartokk travessat de banda a banda que penjava de la paret s'agitava i es convulsionava, tractant d'alliberar-se de la llança de la Tenel Ka.

Els assassins restants seguien colpejant incessantment les planxes de la porta blindada al passadís. Des d'on estava, la Tenel Ka podia veure com els reblons començaven a sortir-se dels seus orificis i els blocs de pedra s'enfonsaven i s'anaven convertint en pols al voltant del marc de la porta segellada. El metall va començar a doblegar-se cap a dins...

Estava clar que la porta no aguantaria durant molta estona.

Següent