Emissari del buit (IX)

Anterior

IX

-Sembla que la teva xicota tenia raó després de tot -va dir la Vega quan l'Uldir va entrar a la cabina-. Arriba tard, però això és sens dubte un transport yuuzhan vong.

-Gran -va grunyir en Leaft, el quart membre de la tripulació. El dug es va gratar darrere de l'orella amb la mà d'una de les seves extremitats inferiors.

L'Uldir va assentir en silenci. Irregular, però en forma de vagament romboïdal, el transport semblava mesurar mig quilòmetre de llarg. Igual que totes les naus yuuzhan vong, a l'Uldir li va semblar una mena de criatura marina amb mil potes, tot i que no tenia extremitats a la vista.

-Però tripulació mínima -va dir la Klin-Fa-. Jo vaig estar en una igual. La major part de l'espai està reservat per als presoners.

-Escolta? -va preguntar l'Uldir.

-Quatre coralites -va respondre la Vega-. Res que no puguem manejar.

-No m'agrada -va dir l'Uldir-. Sembla massa fàcil.

-Fàcil? -va dir la Vega-. Potser si el nostre objectiu fos fer-ho esclatar en trossos. Però el nostre objectiu és capturar aquesta cosa, recordes? Sense matar aquest tal Bey Gandan o cap dels altres presoners.

-Sí -va dir l'Uldir-. Aquesta és la part difícil. Però la Klin-Fa té una idea.

-Per què no em sorprèn? -va preguntar la Vega.

-Seguirem el seu pla? -va grunyir en Leaft-. Abans preferiria munyir un rancor.

-No crec que els rancors produeixin llet -va comentar en Vook per l'intercomunicador.

-Limita't a escoltar -va dir l'Uldir-. Klin-Fa?

La Jedi va assentir, es va enfrontar desafiant a la mirada irada d'en Leaft, i després es va aclarir la gola.

-Quan vaig estar a Wayland, vaig aconseguir accedir a un dels mòduls d'emmagatzematge de dades yuuzhan vong, el que ells anomenen un qahsa. Així va ser com vaig descobrir en quina nau estaria en Bey i cap a on es dirigia. També vaig poder fer una ullada al disseny estructural de la nau. El casc exterior no té terminacions nervioses, però el casc intern si. Obre una bretxa, i les alarmes sonaran per tot arreu.

-Està bé -va dir la Vega-. Ja sabíem això.

-Però hi ha una cosa que potser no sapigueu. Prop del dovin basal, els nervis del casc interior es veuen compromesos.

-Compromesos? -va dir l'Uldir.

-Sí. Els dovin basal són criatures en si mateixes; no creixen com a part de la nau, sinó que són criats per separat i després empeltats. Però no és una simbiosi perfecta: la distorsió gravitatòria del dovin basal dessensibilitza els raïms nerviosos immediatament adjacents en aquest. A les naus de guerra o en qualsevol altra nau on és important comptar amb una xarxa tàctil completa, els vong ho compensen mitjançant la implantació, al voltant dels dovin basal, de bionts nerviosos especials que no es veuen confosos amb l'anomalia gravitatòria. En els transports d'aquest tipus, no val la pena l'esforç de realitzar aquesta modificació per una vulnerabilitat tan petita.

En Leaft va passar a gratar-se la barbeta.

-Així que hi ha un punt mort en què podem trencar el casc sense que se n'adonin. Genial. Què significa això?

-Significa que el cap està realment l... -va començar a dir la Vega, però després va advertir la mirada ferma de l'Uldir -... està realment segur que aquest pla funcionarà -va acabar.

-Així és -va dir l'Uldir-. Això és el que tinc en ment. Vook? Estàs escoltant? Vas a jugar un paper important en això.

***

En Vook va observar com la nau yuuzhan vong s'anava apropant a poc a poc. Va activar el comunicador.

-Us ho he advertit! -va exclamar-. No us acosteu més.

-El sant i terrible Yun Yuuzhan i tots els Déus saben que mai estaràs en posició de donar-me ordres -li va informar en Vintul Qat.

Llavors, una cosa va colpejar amb força la Sort Innecessària. En Vook va maleir en durosià.

-Potser sense la teva xarxa de sensors no et vas adonar de la nostra escorta -va dir el comandant yuuzhan vong.

En Vook es va permetre un lleu somriure.

-Potser ena la teva arrogància no et vas adonar que la meva nau és totalment funcional.

Va activar els escuts, va llançar una salva de míssils d'impacte, i va donar potència al motor iònic.

-Uuve -va dir el droide astromecànic subjectat a la unitat turbolàser-. Destrueix aquests coralites. Jo m'ocuparé del transport.

Afirmatiu, va ser la resposta del droide desplaçant-se pel traductor.

-Això és una bogeria per la teva banda -li va advertir en Vintul Qat-. Què et proposes aconseguir?

-T'agradaria saber-ho, oi? -va dir en Vook, en veu baixa. Però, pel comunicador, va cridar-: Per Duro! Mort als yuuzhan vong!

***

-Ha començat -va dir l'Uldir, assenyalant els sobtats esclats de llum enmig de la nit interestel·lar-. Klin-Fa, si no t'importa, fes alguna cosa abans de què comencin a maniobrar. No volem estar al costat del dovin basal quan l'activin.

-Entesos.

La fulla groga de la Jedi va cobrar vida entre espurnes i va començar ràpidament a tallar el casc de corall Yorik al qual s'havien lligat. En Leaft apartava els trossos mentre ella els anava tallant, enviant-los a la deriva en l'espai.

Van passar pocs minuts fins que l'Uldir va sentir la suau pressió de l'atmosfera que escapava pel forat. Poc després era prou gran com perquè poguessin entrar.

L'Uldir va treure el cap a l'interior.

Igual que l'exterior de la nau, l'interior tenia l'aspecte orgànic i conreat que procedia de ser en realitat orgànic i conreat. Les parets brillaven amb una pàl·lida llum verda groguenca, però davant els seus ulls la llum va començar a esvair-se conforme la fredor absoluta de l'espai matava la criatura que creava la luminescència.

L'Uldir va creuar ràpidament l'obertura.

-Doneu-vos pressa -va dir-. Pot ser que no notin la bretxa del casc, però molt aviat se n'adonaran que estan perdent aire.

-Ho atribuiran a un impacte de làser -va dir la Klin-Fa.

-Espero que no depenguem d'això -va grunyir la Vega.

La pseudo-gravetat va empènyer a l'Uldir contra la coberta, que -encara que era biològica- ja estava congelada i més dura que la majoria dels metalls. Va veure que es trobaven en un llarg passadís que seguia la corba del casc exterior. En ambdues direccions, unes membranes s'estaven dilatant per tancar la secció compromesa.

Va triar el segell més proper, a uns tres metres de distància, però abans que pogués arribar ja havia completat el seu treball.

-I ara què? -va grunyir en Leaft.

-Puc tallar-lo -va dir la Klin-Fa.

-És clar -va dir la Vega, arrossegant les paraules-. Llavors, la següent secció es descomprimeix i se segella, ens obrim pas tallant, i llavors la següent secció es descomprimeix... No, d'aquesta manera mai s'adonaran que venim.

-Mira i aprèn -va dir la Jedi. Amb la punta de la seva arma, va tallar una estreta línia horitzontal a través de la mampara d'emergència. Després va fer un pas endavant i es va obrir pas entre la membrana flexible.

-Doneu-vos pressa -va dir.

L'Uldir va passar l'últim, i li va resultar difícil, ja que l'escletxa tenia ara només la meitat de la mida que quan la Klin-Fa l'havia tallat.

-Està viu, recordeu? -va dir-. Es cura ràpidament. Ja no hi haurà més descompressió. No sabran que estem aquí fins que estiguem a prop dels nostres destins. Potser ni tan sols llavors, si realment estan distrets per la batalla de fora.

L'Uldir va notar que el baròmetre en el seu conjunt de canell registrava pressió respirable. Va aixecar la visera de la màscara del seu vestit de pressió. Els altres van fer el mateix.

-Cap a on, Klin-Fa?

Ella va assenyalar pel passadís.

-Per aquí.

Ara que havien obert les viseres, l'Uldir podia olorar la nau. No era desagradable, exactament; una lleugera olor de mesc amb tocs de compostos de iode i sofre. Les coses bioluminescents encara estaven amb vida en aquesta secció, i encara que els proporcionava llum suficient per caminar, la foscor era inquietant. Massa ombres, i en cadascuna d'elles l'Uldir s'imaginava un guerrer yuuzhan vong eriçat d'armes. Però cap de les ombres es movia, i el passadís estava en silenci excepte pel tènue frec de la roba i el xiuxiueig de les seves respiracions. Fins i tot les seves petjades eren silencioses, ja que la coberta d'aquesta zona -que també seguia viva- es flexionava lleugerament sota els seus peus. La Klin-Fa va passar de llarg al costat de diversos corredors petits i, a continuació, es va aturar en un de més gran.

-Això comunica amb el conducte auxiliar -va dir-. Seguiu fins arribar a un gran passadís recte.

-Des d'aquí podeu arribar fins al seu pont.

-Cap a on quan arribem allà?

-A la dreta. Crec.

-Creus? -va dir l'Uldir.

-Ei, ens he portat fins aquí.

-D'acord -sospirà-. Està bé. Vega, vés amb ella per trobar els presoners.

-Mira, aquesta és una altra part del pla que no m'agrada -va dir la Vega-. Tota aquesta part de separar-nos on he de confiar en la nostra fiable amiga Jedi aquí present. Per què no anem tots a apoderar-nos del pont i després ens preocupem pels presoners?

-Perquè els guàrdies els mataran quant sàpiguen que la nau ha estat capturada, per això -va replicar la Klin-Fa-. A més, els presoners poden ajudar-nos a combatre. Especialment en Bey; ell també és un Jedi, recordes?

-Sí -va dir l'Uldir-. Un sense armes, lluitant contra enemics que no existeixen en la Força.

-Capitost, estàs d'acord amb el pla o no? -va preguntar la Vega-. Jo rebo ordres de tu, no d'ella.

-No, ella té raó. Probablement executaran als captius una vegada que hàgim pres el pont, si no abans.

-Si és que el prenem, i no ens quedem aquí tot el dia donant-li a la llengua -va dir en Leaft.

-És cert -va dir l'Uldir-. Anem, Leaft. Bona sort a les dues.

-Espera un moment -va dir la Klin-Fa-. Puc tenir unes paraules a soles amb tu, capità?

L'Uldir va notar que la Vega arquejava una cella.

-Sobre què? -va preguntar.

-A soles?

-Pots confiar en tots els que són aquí -va respondre l'Uldir-. Jo confio en ells. Així que digues el que hagis de dir.

La Klin-Fa va sospirar i es va acostar una mica més.

-Està bé, si és així com ho vols... Només volia donar-te les gràcies per confiar en mi, això és tot. Passi el que passi.

Ella estava molt a prop. Tot el que podia veure eren els seus ulls. Podia notar el seu alè a la cara, i va sentir alguna cosa estranya al pit.

I llavors ella el va besar. Va ser només un toc ràpid en els llavis, però gairebé va fer que l'Uldir es desplomés a terra.

Després ella va girar i va començar a caminar pel passadís.

-Apa ja... -va dir la Vega, amb una barreja d'impaciència i disgust en la veu. Va seguir a la Jedi, sacsejant el cap.

-Ei... -va començar a dir l'Uldir, però les dues dones havien donat la volta i s'havien perdut de vista.

-Aquesta és una de les coses més repugnants que he presenciat mai -va dir en Leaft-. Gràcies per arruïnar-me la resta del dia. -Es va estremir-. Humans.

-Ei, jo no he fet res! -va protestar l'Uldir.

-És clar. Només t'has quedat aquí quiet i t'has deixat portar.

L'Uldir es va gratar el cap.

-Sí. Això vaig fer, no?

-Anem-hi -va grunyir en Leaft-. Ara realment tinc ganes de matar algú.

Següent