Estrella a Estrella 1(XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

La sala del cràter d'Eclipsi era l'única que encara tenia llum, amb la lletosa esplendor del nucli galàctic filtrant-se per el seu sostre de transpariacer. Un intent de proporcionar més energia al sistema central de refrigeració havia rebentat el banc de fusibles primari, desconnectant tots els sistemes no vitals i obligant als Jedi a reunir-se en un dels laboratoris del programa Eclipsi.

Van amuntegar a un extrem diversos tancs de víllip buits, ja que ni tan sols la Cilghal podia fer créixer aquestes coses, i es va crear una zona de reunions. En Han i en Lando estaven una mica apartats, amb els guardaespatlles noghri de la Leia. Després del que havia passat a Coruscant, els noghri havien sortit dels tancs de bacta un dia abans del que caldria i es negaven a perdre de vista la princesa.

Aquesta estava a prop de la part davantera, al costat de la Mara, la Cilghal i els Jedi grans, mentre que en Jacen i la Jaina estaven al costat de la Tenel Ka, Lowie, Raynar, Zekk i els joves Cavallers Jedi més prudents. L'Ànakin, amb la seva bonica amiga Tahiri, estava envoltat per la seva creixent colla de companys, que ara incloïa als tres barabels companys de niu, l'Ulaha Kore, una humana pèl-roja anomenada Eryl Besa, i la ballarina twi'lek Alema Rar.

En Han només estava lleugerament menys complagut que la Tahiri de veure com s'enganxava l'Alema a l'espai personal del seu fill. Encara que la twi'lek tenia la mateixa edat de l'Ànakin, la forma en què usava els ulls i el tacte li deia que era molt més gran almenys en un sentit, i no era un moment especialment bo perquè l'Ànakin aprengués aquestes lliçons. Encara que en Luke havia convocat la reunió per informar dels progressos en les investigacions de la Cilghal, acabaven de saber que en Lyric, amic de l'Ànakin, havia caigut víctima dels voxyn. Gairebé igual d'alarmant era el fet que en Corran Horn hagués estat vist fugint amb la seva dona Mírax d'una ventrada d'aquestes criatures quan s'aprovisionava a Corèllia. Ningú havia pogut contactar amb ells des de llavors. La Cilghal va ser la primera a trencar el silenci.

-He demanat al Mestre Skywalker que convoqués aquesta reunió perquè volia donar-vos notícies esperançadores. Però he de demanar una altra vegada disculpes per la meva tardança a resoldre el problema -la Mon Calamari va baixar els bulbosos ulls al terra-. Perdoneu-me.

-No parlis així -el to de l'Ànakin era càlid, tot i que tenia els ulls humits per llàgrimes tot just contingudes-. Ningú podria haver-ho fet millor. Sense tu ni tan sols sabríem que aquestes coses són en part vornskr.

Les paraules de l'Ànakin enorgullien al Han. Sabia per experiència pròpia com de difícil que era contenir-te quan has perdut a algú, i aquestes paraules ajudarien a apaivagar la consciència hiperactiva de la Cilghal.

-Cert -coincidí en Ganner Rhysode. La cicatriu de la galta donava a l'homenot un aspecte perillós al que d'una altra manera seria un rostre atractiu i desenfadat. -Tots sabem el molt que has treballat, només pel dur que hem treballat nosaltres.

Això va provocar un cor d'assentiments, ja que la Cilghal tenia molts Jedi ocupats intentant identificar el parador del voxyn original, la reina, com l'anomenaven ara. En Ganner havia rastrejat la ruta del Dolça Sorpresa fins i tot des de l'estació Nova, l'Streen havia estudiat la seva bitàcola a la recerca d'absències sospitoses i en Cheklev encara tenia una dotzena de científics ocupats analitzant peces de la nau destrossada. Mentrestant, l'Ànakin i el seu grup anaven de planeta en planeta buscant cadàvers de voxyn per emportar-se'ls a la Cilghal, que traçava pautes de dispersió i correlacionava dades. El resultat de tot aquest esforç havia estat confirmar que tots els voxyn eren clons d'una sola criatura i, el que era més important, establir que les seves cèl·lules es deterioraven a ritme accelerat. La Cilghal calculava que les criatures només podien sobreviure uns mesos després de néixer, i en Han sabia que havia estat buscant una manera d'emprar la Força per fer-les envellir encara més ràpid. Amb sort, hauria convocat aquesta reunió per anunciar el seu èxit.

En Luke va permetre que tots li manifestessin el seu suport, i després va alçar una mà per fer-los callar.

-No tenim queixes sobre els progressos de la Cilghal, però sí que hi ha motius per preocupar-se. Si en Corran i la Mírax han desaparegut, en Booster Tèrrik podria decidir anar darrere d'ells i ficar-se en zona de guerra.

-No amb la Tionne i en Kam a bord -va dir en Han. La Leia i ell havien aconseguit contactar per fi amb Booster entre viatge i viatge a Coruscant-. Saben on trobar-nos. No li deixaran fer cap estupidesa sense passar-se abans per aquí per deixar als estudiants.

-Estàs segur? -va preguntar en Luke-. Aquesta nau transporta la següent generació de Cavallers Jedi.

-Dos dels quals són els seus néts -va dir la Leia-. En Booster no arriscarà en Valin i la Jysella, ni tan sols per la Mírax.

En Luke ho va meditar i va assentir.

-Bé. Fa prou temps que sóc amic d'en Corran per saber que pot cuidar-se sol, però tots respirarem millor si no cal preocupar-se pels estudiants de l'Acadèmia -guardà silenci un moment abans de continuar-. Centrem-nos en impedir que els voxyn acabin amb més dels nostres. La Cilghal té notícies interessants.

En Luke es va acostar a la Mara i va somriure al nadó que dormia als seus braços. La imatge va omplir al Han de calma, i es va preguntar com seria poder tocar la Força. Per un moment, la galàxia no va semblar a punt de trencar-se, la cola que la mantenia unida seguia present i, amb els yuuzhan vong o sense, seguia havent un demà.

La Cilghal pestanyejà dues vegades i va contenir l'emoció, trobant després la veu.

-Amics meus, he descobert una cosa molt interessant en l'últim voxyn que em van portar l'Ulaha i l'Eryl -inclinà el cap cap a elles, que estaven amb el grup de joves femelles que aquests dies semblava congregar-se al voltant de l'Ànakin-.Tenía a l'estómac un ysalamiri adult, i en l'estómac del ysalamiri vaig trobar diversos fulls d'olbio.

-Aquestes coses mengen ysalamiris? -va preguntar en Raynar. Les vegades que en Han havia visitat Yavin IV hi havia observat que les preguntes semblaven cremar al noi de la mateixa manera que les paraules brollaven de la jove Tahiri, dues coses més que havien sobreviscut a la invasió dels yuuzhan vong-. És això el que vols dir-nos?

-No, la Cilghal ens està dient on trobar la reina -va dir en Jacen-. Vas fer un estudi de metalls en les fulles?

-Casen perfectament -va dir la Cilghal somrient-. Les fulles procedeixen de Myrkr.

En Lando va llançar una xiulada, i en Han va obtenir una mirada desaprovadora de la seva dona per expressar les seves emocions d'una manera menys eloqüent. Myrkr era famós entre els contrabandistes per l'elevat contingut metàl·lic dels seus arbres, tret que feia que els sensors orbitals fossin ineficaços i convertia el lloc en ideal per establir bases secretes. També era el món natal de vornskr i ysalamiris, sent els primers uns desagradables depredadors que usaven la Força per trobar les seves preses, i els segons uns rèptils molt dòcils que allunyaven la Força del seu entorn de forma limitada. En les millors condicions no era el lloc ideal per anar a caçar voxyn, i la cosa es complicava per estar planeta quatre-cents anys llum darrere de les línies yuuzhan vong.

-D'acord -va dir en Raynar-. I quines són les bones notícies?

-És un principi -va dir la Mara, passant en Ben al Luke i mirant la Cilghal-. Estàs segura que la reina està allà? L'ysalamiri no podria venir d'un altre lloc?

Va ser en Jacen qui va contestar.

-No amb aquestes fulles a l'estómac. Si les fulles procedissin d'una altra banda, el contingut metàl·lic seria menor.

-L'ysalamiri menjà a Myrkr poc abans de ser devorat -va coincidir la Cilghal-. I se'l van menjar al seu torn poc després. No vaig trobar en les fulles senyals de congelació o de qualsevol altre mètode de conservació.

La sala es va sumir en un sinistre silenci. La situació que es presentava davant de tots era tan evident com urgent, i els Jedi estaven suficientment sintonitzats uns amb altres com per adonar-se que el següent era traçar un pla.

-Descartem d'entrada qualsevol idea d'un atac en regla -va dir l'Ulaha Kore-. En el cas que poguéssim reunir una flota prou gran, que no és el cas, les nostres possibilitats de sobreviure estarien per sota d'un dígit.

-I només intentar-ho els informaria de les nostres intencions -va dir en Luke-. Hem de pensar una cosa millor.

-Un comando -va dir en Zekk-. Els hi colarem un petit grup d'assalt quan no mirin.

-No, tret que sigueu millors que l'Esquadró Espectre -els va interrompre en Han. Abans de sortir de Coruscant havia passat pel centre mèdic de la Força de Defensa de la Nova República per veure com estava Wedge i el va trobar molt xerraire-. Fa sis mesos que intenten travessar la frontera entre Corèllia i Vòrtex. Els yuuzhan vong tenen interceptors amb dovin basal per tot arreu; l'Esquadró ha estat expulsat de totes les rutes hiperespacials que han provat. I el tram entre la Ruta Comercial Perlemiana i la Via Hydiana és especialment dolent; van ser atacats en aquest costat de la frontera.

-I ara sabem per què -va comentar en Luke-. Els yuuzhan vong sospiten que acabarem descobrint aquest secret i es preparen per quan actuem.

-Crec que compten amb això -va dir la Tahiri. El seu comentari reclamà l'atenció de tots malgrat la seva edat, ja que tenia poc més de quinze anys i era la Jedi més jove dels allà reunits. Hi havia sobreviscut als intents d'un cuidador yuuzhan vong de convertir-la en una esclava caçadora de Jedi i entenia als yuuzhan vong millor que qualsevol dels presents-. Tenen una dita: «Deixem lluitar l'enemic». No crec que vulguin lluitar net.

-Tens molta raó -va dir l'Alema. La lloança només va obtenir com a resposta una mirada gèlida, però la twi'lek va simular no adonar-se'n. Es va dirigir al Luke i als Jedi grans-. A Nova Plympto, els yuuzhan vong sempre intentaven anticipar-se a les nostres reaccions i construir un parany en funció d'elles. Podeu estar segurs que ara mateix ens estaran esperant.

-Llavors caldrà enganyar-los -va dir l'Ànakin, parlant amb el seu to habitual d'adolescent segur de si mateix. Es va tornar cap als Jedi més joves-. Els yuuzhan vong volen que ens rendim, oi? Doncs, fem-ho i deixem que siguin ells els que ens portin a l'altra banda de la frontera.

-Continua -va dir en Luke, atraient destrament l'atenció cap al costat més madur de l'assemblea-. T'escoltem.

L'Ànakin es va deixar anar de la Tahiri i va fer un pas cap al seu oncle.

-Això també donaria temps a Talfaglio.

-Això seria un extra -va dir en Luke-. Com ho farem?

-Tu no -va dir l'Ànakin-. Nosaltres.

En Han va sentir la mà d'en Lando en el seu braç fins i tot abans adonar-se que començava a caminar. En Lando havia estat present quan la Leia li va fotre la bronca al Han per gairebé fer que la matessin durant la demostració del droide. Li havia dit en termes gens confusos que si bé s'alegrava de tenir-lo per fi de tornada, no toleraria que el seu marit la sobreprotegís, com no li ho tolerava a un guardaespatlles noghri, que per descomptat era molt millor en això. La propera vegada que en Han l'aclaparés a ella o als seus fills amb una embogida necessitat de control, es trobaria pilotant sol el Falcó Mil·lenari. En Han es va jurar que escoltaria al seu fill menor fins al final, va retrocedir un pas i va donar les gràcies al Lando en silenci per l'avís.

L'Ànakin es va tornar per mirar al seu grup.

-Farem que un traïdor ens lliuri als yuuzhan vong amb el pretext de guanyar temps per als ostatges de Talfaglio. Organitzarem un lliurament en algun lloc prop d'Obroa-Skai, deixarem que creuin la frontera, ens apoderarem de la nau i la pilotarem fins a Myrkr -es va tornar cap a la seva germana gran-. Sé que en Wedge, el general Antilles, t'ha deixat pilotar alguna nau yuuzhan vong. Podries ensenyar-li a Zekk?

La Jaina el va estudiar amb sospita.

-Per què necessito fer això? No faràs una bogeria semblant sense mi.

Una mirada de preocupació es va pintar a la cara de l'Ànakin.

-Però només estàs de permís temporal. L'Esquadró Murri podria reclamar-te en qualsevol moment.

-Segur que sí -la Jaina va posar els ulls en blanc; i la cara se li va endurir com li passava a la Leia quan no acceptava discussions-. Si tu hi vas, hi vaig jo.

-I jo -va dir la Tahiri.

-Tu? -L'Ànakin arrufà el gest-. Ets massa...

-Com diguis jove, et donaré un cop de peu on no vols que et donin un cop de peu -li va interrompre la Tahiri-. Aquí ningú coneix els yuuzhan vong per dins com jo. Pot algú d'aquí, potser exceptuant-te a tu, reconèixer un laboratori de cuidadors? Pot algú entendre el seu idioma?

-Bon argument -va dir la Jaina-. Necessitarem la seva ajuda per pilotar la nau.

L'Ànakin li va arrufar les celles a la seva germana.

-Pots pilotar una nau yuuzhan vong o no? Si en Wedge s'ha limitat a fer que et posis la caputxa de cognició o alguna cosa així...

-N'he pilotat un. I també la Tahiri, llevat que ho hagis oblidat -va dir la Jaina. Es referia a la apurada fugida de l'Ànakin del Sistema Yag'Dhul uns mesos abans, quan va escapar d'una mort segura, al costat d'en Corran Horn i la Tahiri, a bord d'una nau exploradora yuuzhan vong-. La major part del pilotatge és simbòlic però, qui sap com serà la resta? En això hi ha molt més que pilotar.

-I què passarà quan comencin a saludar? -va preguntar la Tahiri-. Necessitareu saber què diuen, i com respondre'ls.

Va mirar al seu voltant expectant. I quan ningú va respondre, en Han es va mossegar la llengua i va esperar que el seu cunyat es carregués el pla.

En Luke va ser molt pacient. En Han va comptar els segons, decidit a acatar l'avís de la seva esposa, però igual de decidit a mantenir fora de perill a la seva família. Tota ella.

En Han va arribar als cinc segons abans que el silenci del seu cunyat es tornés insuportable.

-A què esperes, Luke? -En Han va apartar la mà d'en Lando i va entrar en el cercle dels Jedi-. Digues per què no sortirà bé.

Els ulls blaus de l'Ànakin es van enfosquir fins a ser d'un furiós color ametista.

-Per què no m'ho dius tu, pare?

-D'acord, ho faré -es va tornar cap al seu fill-. No sortirà bé perquè... -estava tan furiós que li costava discórrer una raó-. Perquè no tens la seguretat de poder escapar.

-La veritat és que crec que sí podré, o almenys estic raonablement segur d'això -la seva veu es va mantenir en calma, tot i la indignació que brillava en els seus ulls-. Ja vaig estar darrere de les línies enemigues per rescatar la Tahiri, i tinc això -es va tocar el sabre làser modulat amb el vidre lambent-. Però, sobretot, sé com pensen.

-Sabem com pensen -li va corregir la Tahiri.

-Sabeu com pensen? -va bramar en Han-. No pensaran que us tiren insectes atordidors.

La Leia va agafar del braç.

-Han...

Ell se la va treure de sobre.

-I et donaré una altra raó. No pots fer-ho per que és una bogeria -va moure un dit davant la cara del seu fill i es va sorprendre vagament en adonar-se que el movia a l'altura del seu propi nas-. I perquè no, per això.

-Han! -La Leia el va apartar-. Això no ho decideixes tu.

Es va tornar per mirar-la indignat.

-Tampoc ho decideix l'Ànakin!

Quan es va tornar cap al seu fill, es va sorprendre de veure'l mirant-lo de fit a fit, més ferit que enfadat, però inflexible i completament segur de si mateix. Era una cosa tan adolescent, tan clàssicament rebel. Però també hi havia en ell una solidesa que ni tan sols en Han podia deixar de veure, una duresa nascuda de batalles perdudes i guanyades, temperada per l'angoixa dels camarades caiguts i els amics perduts. Amb els seus disset anys, l'Ànakin ja era molt més home del que ho havia estat ell als trenta, i probablement havia vist tanta lluita i vessat més sang que en Han durant la Rebel·lió. I encara era tan jove.

-La decisió és d'en Luke -va dir la Leia-. Ni és de l'Ànakin, ni és teva.

Es va interposar entre pare i fill, i va apartar suaument al Han, deixant que es preguntés on era ell quan el seu fill, quan tots els seus fills s'havien convertit en adults. La resposta, és clar, era que havia estat perdut, rebolcant-se en la seva pena com si el motiu d'aquesta pena mai hagués volgut que ho fes.

Però el vell Han Solo hi havia tornat, i no pensava deixar que els yuuzhan vong, ni ningú, li traguessin a la seva família. Es va tornar cap al Luke.

-Això no és una missió, és un sacrifici. No pots enviar-lo allà... Ni a l'Ànakin ni a ningú.

En Luke va estudiar el terra un moment i va mirar a l'Ànakin.

-Sento que pot funcionar, però jo lideraré aquest grup d'assalt. Tu et, quedaràs aquí.

El món de l'Ànakin es va enfonsar, i el cor d'en Han l'acompanyava, la qual cosa no li va impedir sentir alleujament. En Luke ja havia fet abans alguna cosa així. En Han havia estat allà per ajudar-lo, i, tot i la mirada de desmai de la Mara sabia que en Luke aconseguiria tornar, sobretot si ell l'acompanyava per treure'l de problemes. Va mirar la Mara per tranquil·litzar-la i va veure que no calia. Aquesta premia les dents i malgrat el que deien els seus ulls, en la seva expressió hi havia una calma que al Han li costava entendre; reconeixia els perills i el que podia costar allò, alhora que acceptava estoica els fets. Algú havia de matar els voxyn, i si ho havia de fer en Luke, que així fora.

L'Ànakin va estudiar un moment al seu oncle, va assentir amb el cap i va fer un pas enrere tornant amb el seu grup. Es va negar a mirar al seu pare als ulls. Per un moment, en Han va pensar que l'Ànakin sortiria de la sala, però el seu fill s'havia fet un home en més sentits dels que imaginava. L'Ànakin va semblar adonar-se que la seva reacció dictaria la del seu cercle d'amics, i havia decidit quedar-se, a punt per oferir el seu suport al Luke.

Després d'un tens moment de silenci, la Tenel Ka va fer un pas endavant, vestida amb el seu habitual vestit de guerrera dathomiriana ara cobert per l'ubic vestit d'emergència que seguia sent necessari a Eclipsi.

-Mestre Skywalker, perdona si et parlo amb tanta franquesa però, has perdut el cap?

La brusquedat habitual de la jove va omplir la sala de rialletes incòmodes.

Fins i tot en Luke va somriure.

-Crec que no, per què?

-Perquè hauries de saber que el pla de l'Ànakin mai funcionarà amb tu. Depèn que els yuuzhan vong ens creguin, i això no passarà si ens acompanya un Mestre Jedi. En el cas que no et matessin allà mateix, prendrien tota mena de precaucions per deixar-te indefens.

-Té raó -va dir en Ganner-. El cap ha de ser algú que no els preocupi gaire, algú que creguin que pot ser enganyat per un traïdor -els hi va dedicar un brillant somriure sota el bigoti-. Algú com jo.

Fins i tot en Han va poder sentir les reticències dels altres Jedi.

Quan ningú es va presentar voluntari per unir-se al ben plantat Cavaller Jedi, en Jacen va dir:

-Potser cap hauria d'anar.

Això va provocar la indignació dels seus germans, i l'Ànakin va dir:

-Jacen, no és moment de posar-se a debatre sobre el bé i el mal. O matem aquestes coses o aquestes coses maten als Jedi.

-Si destruïm a la reina, els yuuzhan vong prendran represàlies encara més severes contra la Nova República -va replicar en Jacen-. Volem això sobre els nostres caps?

-Jacen, aquesta sang no està a les nostres mans -va dir l'Alema amb el lekku tremolant de fúria-. Està en les d'ells.

-Una postura molt convenient, però salvarà més vides de les que costarà? -va preguntar l'Ulaha-. Aquesta ha de ser la nostra única preocupació com a Jedi.

I van començar a parlar tots alhora, alçant la veu i gesticulant cada vegada més a mesura que discutien la mateixa qüestió sobre la qual discutien des de la destrucció del Caçador de Nebuloses. L'Alema va parlar sobretot contra en Jacen, sens dubte perquè no podia suportar la culpa de la destrucció de Nova Plympto i la mort de la seva germana. L'Ulaha i en Jacen van argumentar la responsabilitat que tenien els Jedi, i eren recolzats per un nombre sorprenentment elevat de gent, inclosos l'Streen, la Cilghal i, el més desconcertant de tot, els companys de niu barabels.

Al final, el debat es va acalorar tant que s'hi va haver de cridar a C-3PO perquè s'emportés a un Ben que no parava de plorar, i en Luke va haver de reclamar silenci repetides vegades. Va acabar per haver de fer servir la Força per projectar la seva veu directament a la ment de tots els presents i sobre la sala va caure un silenci tan tens com compromès.

En Luke va mirar amb calma als Jedi i va parlar amb el que amb prou feines era un murmuri.

-Tot es redueix a una simple qüestió: com combatre un enemic brutal i malvat sense tornar-se brutals i malvats?

-Així és -va confirmar la Tenel Ka.

En Luke la va mirar un moment i llavors va negar pesadament amb el cap.

-M'agradaria tenir la resposta, però la Força es nega a guiar-me en això, com suposo que fa amb tots vosaltres -va fer una pausa i com ningú l'hi va negar, va continuar parlant-. El que cada vegada tinc més clar és que ha arribat el moment de triar un camí. Suposo que aquí no hi haurà ningú que cregui que hem de rendir-nos als yuuzhan vong.

Encara que en Jacen va alarmar al Han semblant que anava a mostrar-se en desacord, al final es va quedar tan en silenci com els altres Jedi. En Luke va assentir,

-Ho suposava. Per tant, acabem amb els voxyn i ens arrisquem a més represàlies? O acceptem les pèrdues amb l'esperança que així salvarem a la Nova República més vides de les que costaria això?

-Què estàs demanant? -va preguntar en Ganner-. Una votació?

-La teva opinió -va aclarir en Luke-. Decideixi el que decideixi, vull que tots opinin.

En Ganner ho va meditar un moment i va assentir:

-D'acord, jo dic que anem a per la reina.

-Acceptem les pèrdues -va dir amb veu ronca el primer barabel, en Tesar Sebatyne.

Les seves companyes de niu van coincidir amb ell i en Luke va començar a preguntar al voltant del cercle. Encara que en Han sentia que havien d'anar a per la reina, no podia deixar d'aplaudir en silenci cada vegada que algú donava suport al fet d'acceptar les pèrdues. La Tenel Ka tenia raó en dir que un Mestre Jedi no podria guiar el grup, el que significava que l'Ànakin, i sens dubte també la Jaina, lliurarien les seves vides en un pla gairebé tan demencial com intentar rescatar la Leia dels calabossos de l'Estrella de la Mort. Si els Jedi triaven acceptar les pèrdues, almenys la Leia i ell estarien a prop, al Falcó, protegint-los fins que els atrapés un ramat de voxyn. Tard o d'hora algú hauria d'acabar amb aquesta reina, però no entenia per què havien de fer-ho els seus fills.

Per quan la pregunta va arribar a l'extrem de la Leia, l'opinió estava dividida gairebé en parts iguals, inclinant-se lleugerament per buscar els voxyn.

En Lando es va inclinar cap al Han.

-Pots respirar tranquil, vell amic. La Leia i la Mara voldran anar a per la reina, però la Cilghal i l'Streen estan en contra.

Encara que sabia que no hi havia un jugador a la galàxia que sabés llegir les cares millor que en Lando Calrissian, en Han no se sentia tan alleujat com hauria. La forma en què el mirava la Leia deixava molt clar el que pensava de l'orgull ferit de l'Ànakin, però en això hi havia alguna cosa més que ira. En Han estava sent egoista i ella ho sabia, i sabia el que el seu egoisme podia acabar costant-li als Jedi.

-Han?

Agafat per sorpresa, en Han apartà la mirada de la Leia per clavar-la en el seu cunyat.

-Sí?

-La teva opinió?

 -La meva?

-Ets part d'això. Pots opinar.

 En Han va tornar a mirar la Leia, i en veure la silenciosa súplica en els seus ulls es va preguntar com podia ser tan forta.

-D'acord, dóna'm un moment.

Va tancar els ulls i, després va desitjar que algú li ensenyés una d'aquestes tècniques de relaxació Jedi, es va intentar calmar respirant profund. No li va servir de res, la veritat. Sabia per què el seu fill volia liderar aquesta missió, perquè havia participat en totes les principals batalles Jedi des que va començar la invasió, perquè havia anat ell sol a rescatar la Tahiri.

Per Chewbacca.

Per molt que l'Ànakin digués una altra cosa, tot era per Chewbacca.

-Pare -va dir l'Ànakin-. Fes el que creguis correcte.

-No necessito que em diguin això, de veritat que no -va obrir els ulls i es va trobar amb el seu fill parat davant seu. Va començar a agafar al noi per les espatlles, però es va adonar del ridícul que seria obrir tant els braços i es va limitar a agafar-lo l'avantbraç-. No tens perquè fer això, saps?

-Ja ho sé -el dolor a la cara de l'Ànakin va ser substituït a l'instant per una energia alarmant-. Però ho faré.

En Han es va tornar amb la incòmoda sensació d'haver vist trenta anys abans aquesta mateixa mirada orgullosa al mirall, i va trobar a la Leia mirant amb la boca oberta.

Es va encongir d'espatlles i li va dedicar un somriure de costat.

-Canalla. Què se li pot fer?

-Assumeixo que estàs a favor d'anar a per la reina -va dir en Luke.

Va acabar la votació, que va sortir tal com havia predit en Lando, només que estant en Han a favor de la missió, es va decidir anar a per la reina voxyn.

-Espero que tots els presents donin suport a aquesta decisió -va dir- Farem el que calgui per protegir els innocents, però enviarem un grup d'assalt a Myrkr.

En Jacen es va tornar cap al seu germà.

-Llavors, deixa que sigui el primer a presentar-me voluntari.

-Tu? -L'Ànakin va ser el més sorprès de tots-. Però si estàs en contra.

-Això no importa. Ningú és millor que jo amb els animals. Em necessiteu si cal rastrejar la reina o alguna cosa així.

-Quan tens raó, tens raó, germanet -va dir la Jaina, posant-se al costat del seu germà bessó-. I crec que estàvem d'acord que jo també hi vaig.

-Com si pogués triar -va dir l'Ànakin amb un somriure, tornant-se cap als altres Jedi-. Si algú vol ser voluntari, que em vegi després, quant hàgim traçat una mena de pla.

En Han va sentir que li cedien els genolls. Anaven a anar, els tres, tots els seus fills, en la mateixa missió de bojos, i ell no estaria per protegir-los, ni tan sols podia acompanyar-los perquè no era un Jedi.

La Leia no semblava més contenta que ell. Estava pàl·lida, li tremolava el llavi i tot i així va aconseguir trobar forces per mantenir el cap ben alt, i semblar orgullosa dels seus fills.

-Amb una condició -va dir, girant-se cap al Lando-. Vull que tu els lliuris.

En Lando va semblar sorprès per primera vegada en molt de temps.

-Jo?

-Ets l'únic que pot fer anar això -va dir la Leia-. Sé que no et vaig ser de molta ajuda amb Borsk, però si fas això...

En Lando va alçar les mans.

-Ja ha passat el moment dels favors. Ajudaré en el que pugui.

Següent