Espases de Llum (IV)

Anterior

4

La clariana de la jungla contenia milers - no, milions! - D'éssers vius i plantes molt interessants, insectes brunzidors i fongs d'estranys colors..., i cadascuna d'aquestes coses oferia una gran font de distracció al Jacen. El noi va haver de fer un considerable esforç de voluntat per evitar que els seus pensaments comencessin a vagabundejar sense rumb fix. En aquell moment era molt més important prestar atenció al Luke Skywalker, que estava preparant el primer exercici de dol amb espases de llum per als joves Cavallers Jedi.

Durant la fase de construcció de les seves armes, els quatre havien practicat amb androides duelistes i entre ells, utilitzant pals tan llargs com la fulla d'una espasa de llum. Després d'haver acabat les seves espases de llum, van passar una setmana practicant amb les seves armes reals davant de blancs fixos per anar acostumant-se a les noves sensacions que portava el fet d’empunyar una fulla d'energia.

I, finalment, el Mestre Skywalker havia considerat que ja estaven preparats per passar a la següent fase.

La clariana era una zona calcinada on un llamp havia produït un incendi breu però molt intens. La humitat de la jungla i la frondosa vegetació no havien trigat a extingir les flames, però un gegantí arbre Massassi -el tronc havia estat cremat i afeblit per la tremenda calor del foc -s'havia esfondrat arrossegant amb ell diversos arbres més petits i molts matolls. La resta de la clariana era un laberint de mala herba color verd clar en què les males herbes, les flors i els arbustos intentaven reconquerir el terra esmicolat pel foc.

Els exercicis que anaven a iniciar serien tant mentals com físics, de manera que l'oncle Luke portava una còmoda granota de vol, igual que en Jacen i la Jaina. La sempre present cuirassa d'escates de rèptil de la Tenel Ka deixava les seves cames i els seus braços al descobert, amb el que li proporcionava completa llibertat de moviments. La seva llarga cabellera daurada vermellosa havia estat recollida en una complicada sèrie de trenes, amb adorns especials en cadascuna. En Lowbacca només portava el seu cinturó teixit amb fils vegetals que havia obtingut d'una mortífera planta Syrena en els grans boscos de Kashyyyk. TM2 penjava del seu lloc acostumat a la cintura del jove wookiee.

Però aquesta vegada tots els joves Cavallers Jedi portaven alguna cosa nova i especial: havien portat les seves pròpies espases de llum, completades després de setmanes de delicada construcció.

Mentre en Jacen esperava amb els seus amics, llançant mirades ocasionals cap als moviments de les fulles que indicaven la presència d'estranyes criatures, en Luke Skywalker es va asseure sobre del gegantí tronc caigut i per fi va despenjar de la seva esquena la misteriosa motxilla amb la qual havia carregat durant tot el trajecte des del Gran Temple.

- Què hi ha allà dins, oncle Luke? -Va preguntar en Jacen.

El noi no podia seguir reprimint la seva curiositat. Ja que no podia investigar tots aquells insectes i plantes tan interessants, necessitava concentrar la seva atenció en una altra cosa.

En Luke va respondre amb un maliciós somriure de conspirador i va treure de la motxilla una esfera escarlata de la mida d'una pilota, la seva superfície era totalment llisa excepte per unes diminutes obertures cobertes, que tant podien ser les toveres d'uns feixos repulsors com petits sistemes làser de punteria. En Luke va deixar l'esfera sobre de la superfície inclinada del tronc cremat i, miraculosament, l'esfera no va baixar rodant pel pendent sinó que va romandre allà on havia estat col·locada. Després en Luke va tornar a ficar la mà a la motxilla i va treure una altra esfera escarlata, i després una altra i una altra més.

- Remots! -Va exclamar la Jaina, endevinant el que eren aquells objectes -. Són unitats controlades a distància, oi, oncle Luke? Per a què són?

- Serviran com a blancs durant les pràctiques -va dir en Luke.

Els quatre remots havien quedat en un perfecte equilibri sobre l'escorça socarrimada de l'arbre massassi, negant-se a rodar per ella com si fossin capaços d'ignorar la gravetat.

En Lowbacca va deixar escapar un feble grunyit de sorpresa, i la Tenel Ka es va aixecar.

- Anem a disparar contra ells?

- No -va replicar en Luke -. Ells dispararan contra vosaltres.

- I nosaltres desviarem els trets amb les nostres espases de llum? -Va preguntar en Jacen.

-Sí -va dir en Luke -, però fer-ho no és tan fàcil com podríeu pensar.

- Jo mai he dit que pensés que fos fàcil -va murmurar en Jacen.

La Tenel Ka va assentir.

-És una lliçó per millorar els nostres reflexos i la nostra concentració -va dir -. Hem de reaccionar ràpidament per interceptar els trets dels remots.

- Ah, però la dificultat anirà augmentant a poc a poc -va dir en Luke. Va tornar a ficar la mà dins la motxilla i va treure d'ella un casc flexible proveït d'un visor de transpariacer de color vermell fosc, i hi va lliurar a la Tenel Ka -. Cada un de vosaltres portarà un casc com aquest. -Després va treure un altre parell de cascos per als bessons, però l'últim nucli que va extreure de la motxilla consistia únicament en un visor vermell del qual penjaven un parell de tires de subjecció -. Ho sento, Lowbacca, però no vaig aconseguir trobar un casc que fos prou gran per al teu cap. Hauràs d’arreglar-te amb això.

En Jacen va lliscar el casc sobre els seus eternament despentinats cabells castanys i de sobte va veure la jungla a través d'un filtre escarlata. La frondosa vegetació havia adquirit una estranya qualitat més primigènia, com si estigués il·luminada des del darrere per una infinitat de fogueres fumejants. Els detalls es veien menys nítids i més obscurs, i en Jacen es va preguntar quina funció se suposava que havien de complir el casc i el visor: protegir els seus caps dels trets dels remots, potser? Va tornar la mirada cap al lloc en què les esferes vermelles havien estat reposant sobre el tronc cremat..., o, millor dit, cap al lloc on haurien d'haver estat.

En Jacen va parpellejar.

- Eh... Han desaparegut!

- No han desaparegut -va dir en Luke -. Només s'han tornat invisibles. Quan contempleu els remots a través dels filtres vermells, ja no sou capaços de veure'ls. -En Luke va somriure -. Aquesta és la idea. Quan l’Obi-Wan Kenobi va començar a ensinistrar-me, em va obligar a lluitar utilitzant un casc amb el protector contra els feixos desintegradors baixat. No podia veure absolutament res. Vosaltres almenys podreu veure el que us envolta..., però no podreu veure els remots.

En Jacen volia preguntar com se suposava que anava a combatre amb alguna cosa que no podia veure, però ja sabia quina seria la resposta de l'oncle Luke en el cas que ho fes.

- No volia que estiguéssiu totalment cecs -va seguir dient en Luke -, perquè els quatre us ensinistrareu en aquesta clariana amb un remot per a cada un. D'aquesta manera podreu veure-us els uns als altres. No vull que ningú es deixi portar per l'entusiasme i fereixi a algun dels seus companys en lloc de limitar-se a desviar els feixos làsers.

Les seves paraules van arrencar una rialleta al Jacen i la Jaina, però el Mestre Skywalker va contemplar als seus estudiants amb expressió adusta.

- No feia broma -va dir-. Una espasa de llum pot obrir-se pas a través de pràcticament qualsevol substància coneguda..., i això inclou a la gent. Recordeu aquest advertiment: les espases de llum no són joguines. Són armes molt perilloses, així que heu de tractar-les amb la màxima cura i respecte. Espero que el temps que heu dedicat a construir les vostres espases de llum us hagi ensenyat algunes coses sobre el seu poder i els seus riscos.

En Luke va agafar un sistema de control a distància.

- I ara veurem si sabeu utilitzar la Força i les vostres fulles d'energia.

Va moure un interruptor i en Jacen va sentir un estrident xiuxiueig, però no va veure res fins que va aixecar el visor escarlata. Els quatre remots estaven surant en l'aire, girant lleument sobre si mateixos com si examinessin el que els envoltava.

- Disparen feixos làser de baixa potència -va dir en Luke -, però no us penseu que no sentireu la fiblada si algun d'ells us encerta.

- Almenys no llançarà roques o ganivets com van fer a l'Acadèmia de l'Ombra -li va murmurar en Jacen a la seva germana.

- Baixeu els visors -va dir en Luke -. Ocupeu les vostres posicions

Els quatre companys es van desplegar per la clariana, aixafant l’esclarissada mala herba sota els seus peus.

- Activeu les vostres espases de llum -va dir en Luke, i després es va recolzar en el tronc, donant la impressió d'estar gaudint considerablement amb aquell espectacle.

Els quatre estudiants van reaccionar a l'uníson, estenent les empunyadures de les seves noves armes cap endavant i pressionant els botons de control. Feixos de brillant claredat van sorgir sobtadament en la penombra vermellosa, i llengües de resplendor tan llargues com la fulla d'una espasa de llum van cremar a través del teló escarlata suspès davant dels ulls d’en Jacen. Les màscares tenyides de carmesí absorbien qualsevol altre color de les seves espases de llum, transformant-les en lluents vares vermelloses. En Jacen es va acordar l'arma d’en Darth Vader.

- Els remots s'estan movent en cercles -va dir en Luke -. En trenta segons començaran a disparar a l'atzar. Desplegueu la Força. Sentiu la seva presència. Percebeu l'atac imminent..., i després utilitzeu la fulla de la vostra espasa de llum per desviar-los. Una gran part del vostre ensinistrament tenia com a fi arribar a aquest punt. Bé, anem a veure què tal ho feu...

En Jacen es va encarcarar i va alçar la seva espasa de llum. Per molt que li desagradés admetre-ho, el jove Jedi va recórrer a algunes de les habilitats que en Brakiss li havia ensenyat a l'Acadèmia de l'Ombra. Va sentir el brunzit de la fulla d'energia a la mà, i va notar el batec del seu poder. L’acre olor de l'ozó va arribar fins a les seves fosses nasals. Va sentir com els seus amics es movien al seu voltant, preparant-se per un atac que podia arribar des de qualsevol direcció.

El brunzit de les espases de llum ofegava la resta de sons, de la mateixa manera que el filtre vermell eliminava tots els colors que no fossin el vermell. Un instant després en Jacen va sentir el sobtat espetec d'un tret, encara que no va veure res. Un sorollós xiscle wookiee va precedir la brunzent vibració de la fulla d'una espasa de llum movent-se en un arc lateral... sense trobar res al que colpejar. En Lowie va rugir.

- Estrelles, amo Lowbacca! Ha fallat per moltíssima distància -va exclamar TM2 -. Espero que millori amb la pràctica.

En Lowie va grunyir, semblant bastant ofès, i TM2 va emprar un to considerablement més conciliador quan va respondre.

-Bé, d'acord. Comprenc que resulta més difícil atès que no pot veure res... Així i tot, jo no li aconsellaria que es deixés tornar a encertar per aquests raigs.

L'interès d’en Jacen per la conversa es va esvair quan un feix xiuxiuejant va sorgir del no-res darrere d'ell i va xocar amb la seva esquena. El noi va deixar anar un xiscle de dolor. La diminuta ferida de seguida va començar a coure-li tan intensament com si acabés de ser atacat per un llangardaix agullonador. En Jacen girà sobre si mateix i va llançar una potent espasada amb la seva espasa de llum, però per a aquell llavors ja era massa tard.

Un nou tret va sorgir des de l'altre extrem de la clariana, i va ser seguit per un soroll de mala herba bruscament remoguda. En Jacen va veure a través del visor com la Tenel Ka saltava a un costat. Una branca es va partir per la meitat quan el feix invisible del làser va donar al lloc on la Tenel Ka havia estat feia tan sols uns segons. La jove guerrera es va amagar, mantenint la seva espasa de llum aixecada i amb el cap inclinat cap a un costat en una tensa postura de concentració.

En Jacen desplegà els seus pensaments i va intentar percebre a través de la Força cap a on dirigiria el seu pròxim feix làser el remot que li havia correspost. Va sentir dos trets més i després va sentir un potent toc gairebé metàl·lic quan la Jaina va desviar amb èxit un dels feixos làser. En Jacen es va concentrar al lloc on havia estat ferit pel làser, i el va utilitzar per intensificar la seva determinació. No volia patir un segon impacte.

Un altre feix làser va sorgir del remot. En Jacen va dirigir l'espasa de llum cap a ell i va fallar per molt poc, encara que el seu moviment va ser suficient per apartar-lo de la trajectòria amb el resultat que el feix d'energia va passar xiulant pel seu costat, en Jacen va sentir la calor del tret làser que passava fregant-li, però no el va poder veure.

- Per poc -va dir, i després va girar instintivament sobre els seus talons per llançar una nova espasada quan el remot va tornar a disparar contra ell.

La Jaina va aturar una andanada de feixos quan el seu remot la va atacar implacablement, disparant cinc vegades en ràpida successió. Un feix va rebotar en el tall resplendent de la seva espasa de llum i va sortir disparat directament cap al Jacen. El noi va reaccionar sense que hi hagués cap pensament conscient per la seva banda, usant la Força i fluint amb ella i, d'alguna manera inexplicable, sabent què havia de fer mentre movia la seva fulla d'energia en un arc lateral justament prou perquè es trobés amb el feix desviat. El tret làser es va perdre entre els arbres, on va consumir un grapat de fulles.

En Jacen girà sobre si mateix en una fluida continuació del mateix moviment, alçant la fulla de la seva espasa de llum per aturar un segon feix d'energia làser disparat pel remot que surava davant d'ells.

En Lowbacca va llançar un udol de triomf quan, ell també, va començar a dominar l'art de l'autodefensa.

Excepte per la seva respiració entretallada, la Tenel Ka havia estat sumida en un silenci pensatiu. En Jacen, que estava observant-la a través del filtre vermell, va veure com aturava un feix làser i saltava cap amunt impulsant-se amb tota la força dels seus músculs per utilitzar la seva espasa de llum com si fos un trinxant. Un diluvi d'espurnes va sorgir del no-res, i un forat fumejant va aparèixer en l'aire. En Jacen va sentir un cop sord quan les peces del remot de la Tenel Ka, inutilitzat pel seu potent cop, es van escampar sobre el sòl de la jungla.

- Molt bé -va dir en Luke Skywalker -. Ja n'hi ha prou per ara.

La Tenel Ka va desactivar la seva arma i es va quedar immòbil amb les mans recolzades als malucs i els colzes dirigits cap a fora. En Jacen va aixecar el seu visor vermell per descobrir que el seu remot estava surant davant seu, suspès en el buit a un braç escàs de distància del seu rostre. El noi va retrocedir, sobresaltat.

El remot de la Tenel Ka havia quedat partit per la meitat i jeia a terra, amb els seus circuits fumejant i acomiadant raigs d'espurnes. La Jaina i en Lowie també van desactivar les seves armes i es van quedar immòbils, panteixant i somrient. En Jacen es va fregar l'esquena en un intent d'alleujar el dolor de la petita cremada i va somriure, sentint-se una mica avergonyit i esperant que cap dels seus companys s'hagués adonat del que acabava de fer.

- Tots ho heu fet molt bé..., encara que sembla que vaig a necessitar un nou remot -va dir en Luke, dirigint un somriure maliciós a la Tenel Ka -. Heu utilitzat la Força d'una manera magnífica.

- No ha estat només la Força -va replicar la Tenel Ka, alçant el mentó i aixecant les espatlles -. També vaig utilitzar les meves orelles per anar seguint els moviments del remot. Quan em concentrava, podia sentir-los fins i tot per sobre del soroll que feien les espases de llum.

En Luke va deixar anar una rialleta.

- Ben fet. Un Jedi hauria d'utilitzar tots els recursos i capacitats disponibles.

La Jaina va empunyar la seva espasa de llum amb les dues mans i col·locà la brillant fulla embolicada en electricitat violeta davant d'ella. La seva mirada va anar més enllà de l’abrasadora línia de foc controlat i va acabar posant-se en Lowbacca, el seu oponent, que estava immòbil davant seu amb una espasa de llum en els seus peluts punys. El wookiee va deixar anar un grunyit per indicar que estava preparat.

La Jaina va clavar la mirada als ulls daurats del jove wookiee, i va anar resseguint la franja fosca de pèls negres que naixia en el seu front i es corbava al voltant del seu cap. Després va empassar saliva i es va encarcarar. Encara prim i llargarut, en Lowbacca era molt més alt que ella, i la Jaina sabia que era tres vegades més fort..., però en l'expressió del seu rostre pelut va veure una incertesa i una sincera incomoditat que reflectien el que ella estava sentint en aquells moments.

- Realment he de lluitar amb Lowie, oncle..., eh..., Mestre Skywalker? -Va preguntar.

En Luke Skywalker es va aixecar.

- No estàs lluitant amb ell, Jaina. Estàs practicant exercicis d'esgrima amb ell. Posa a prova al teu oponent. Esbrineu fins on arriba l'habilitat de l'altre. Apreneu a avaluar les vostres reaccions. Exploreu noves estratègies. Però tingueu molta cura, d'acord?

La Jaina va pensar en l'ensinistrament a què havia estat sotmesa a l'Acadèmia de l'Ombra i en com en Jacen i ella havien lliurat un duel amb espases de llum, sense saber que s'havien estat enfrontant l'un a l'altre sota la cobertura d'una disfressa hologràfica.

- Recordeu que un Jedi només lluita com a últim recurs -va dir en Luke -. Si us veieu obligats a activar la vostra espasa de llum, ja haureu renunciat a una part molt gran del vostre avantatge. Un Jedi confia en la Força, i sempre comença buscant altres formes de resoldre els problemes: paciència, lògica, tolerància, escoltar amb atenció, negociar, persuadir, tècniques per tranquil·litzar els altres... Abans de lluitar, un Jedi ha d'emprar tots aquests mètodes.

-Però hi ha moments en què un Jedi ha de lluitar. Sabent que l'Acadèmia de l'Ombra aguaita entre les tenebres de la galàxia, temo que aquests moments arribaran amb massa freqüència per a nosaltres. En conseqüència, heu d'aprendre a emprar les vostres espases de llum.

En Luke va retrocedir un parell de passos i va fer un senyal al Jacen i la Tenel Ka, que estaven esperant al començament de la clariana, asseguts l'un al costat de l'altre sobre del tronc cremat.

-Després us tocarà a vosaltres -va seguir dient en Luke -. No et preocupis pel fet que en Lowie sigui molt més gran i fort que tu, Jaina. Lluitar amb una espasa de llum és bàsicament una qüestió d'habilitat, i crec que en aquest aspecte esteu pràcticament igualats. El teu únic desavantatge real és que en Lowie té els braços molt més llargs que els teus. Per desgràcia - va dir en Luke amb un sospir -, les circumstàncies no sempre ens enfronten a oponents amb els quals puguem mesurar-nos en peu d'igualtat. I tu, Lowie, procura no subestimar la Jaina.

En Luke va retrocedir una mica més per contemplar l'exercici.

- I ara. Mostreu-me què sou capaços de fer.

-Bé... -La Jaina va fer un pas cap endavant, mantenint la mirada clavada en els ulls d’en Lowie -. A què estem esperant?

El wookiee va alçar la seva espasa de llum i va col·locar la seva fulla color bronze fos en posició. La Jaina va alçar la seva per rebre-la, i la seva espasa de llum xocà amb la d'en Lowbacca. La jove va sentir la pressió, l'esclat de guspires i la descàrrega quan els poderosos feixos d'energia es van trobar l'un amb l'altre. Va veure com els músculs s'inflaven en els llargs braços d’en Lowie mentre intentava imposar-se a ella..., però la Jaina no va cedir ni un mil·límetre.

- Molt bé, anem a provar una altra cosa.

La Jaina va apartar la seva espasa de llum i després la va fer girar cap al seu amic wookiee en un moviment lent i cautelós..., i en Lowbacca la va detenir amb un altre espurneig d'energia bruscament alliberada.

- Això no està tan malament -va dir la Jaina mentre es preparava per llançar un nou atac.

En Lowie es va defensar, no semblant tenir moltes ganes de lliurar una autèntica batalla.

La Jaina sabia que en Lowie havia suportat enfrontaments horribles a l'Acadèmia de l'Ombra - i va tornar a recordar que ella mateixa s'havia vist obligada a lluitar contra el seu propi germà -, i un instant després va comprendre que en Brakiss i la Tamith Kai, la Germana de la Nit dels ulls violeta, no s'aturarien davant de res per acabar amb la Nova República. Tant la Jaina com en Lowie haurien d'ajudar a defensar-la dels Jedi foscos. La jove va decidir que la millor manera de lliurar al Lowie de les seves reserves seria passar a l'ofensiva.

I aquesta vegada no es va sentir estrangulada per la foscor. Aquell dia la Jaina estava lluitant d'una manera plenament voluntària i aprenia a ser una defensora del costat de la llum, una campiona de la Força. L'oncle Luke tenia raó quan va pronunciar el seu discurs davant dels estudiants Jedi. En el més profund del seu cor, la Jaina sabia que l'Acadèmia de l'Ombra només havia començat a causar problemes, i que hauria de lluitar per recuperar al seu amic Zekk.

Però abans havia d'aprendre a fer-ho.

En Lowbacca va respondre amb més energia i fent una exhibició més clara de les seves habilitats, i va anar detenint els seus cops i responent amb atacs propis. La Jaina va haver de moure’s molt de pressa per tornar a creuar la seva fulla d'energia amb la del jove wookiee. Els atacs i les parades es van anar succeint ràpidament, i les espurnes van volar pels aires.

En Lowie girà sobre si mateix i va deixar caure la seva fulla d'energia sobre ella, però la Jaina va rebre la seva espasa de llum amb la seva, somrient i totalment concentrada en l'exercici.

Podia sentir com en Jacen l'animava des d'un costat de la clariana.

- Excel·lent, amo Lowbacca! -Va exclamar TM2 -. Ara tingui molta cura... Suposo que no voldrà que una d'aquestes espurnes que surten acomiadades en totes direccions em causi cap avaria, oi?

La Jaina podia sentir com la Força fluïa a través d'ella, i el pelut rostre d’en Lowbacca estava il·luminat per una expressió d'alegria. El jove wookiee va obrir la boca, mostrant els seus ullals i deixant anar un crit de desafiament..., però el seu crit no contenia amenaça o ira, i només era una forma de descarregar la seva excitació.

En Lowie subjectà l'empunyadura de la seva espasa de llum amb les dues mans i va llançar un cop lateral, intentant agafar per sorpresa la Jaina..., però la jove va aconseguir tornar el seu truc en contra d'ell. La Jaina va recórrer a reserves d'energia que ignorava posseir i va sorprendre al wookiee saltant pels aires fins a arribar a l'altura del cap d’en Lowie. L'espasa de llum del wookiee va passar inofensivament per sota d'ella i la Jaina va aterrar àgilment sobre el sòl cobert de males herbes darrere d’en Lowie, rient i panteixant.

- Ai mare! Això ha estat una cosa totalment inesperada -va dir TM2 -. Esplèndid treball, mestressa Jaina.

- Ei, Jaina, ha estat magnífic! -Va cridar el seu germà bessó.

En Lowie va alçar la seva espasa de llum en un gest de salutació. La Jaina va somriure amb una brillantor triomfal als ulls.

- Molt impressionant -va dir en Luke, girant-se cap al Jacen i la Tenel Ka -. I ara, anem a veure què tal poden fer-ho els nostres espectadors.

Següent