diumenge, 27 de desembre del 2015

El Jedi més Fosc (VII)

Anterior



7

La Jaina contemplà la ciutat arbòria d'alta tecnologia des d'una altura a la qual no estava gens acostumada, i va comprendre fins a quin punt Kashyyyk semblava una versió orgànica de Coruscant.
En el nivell del dosser arbori, envoltada per les estructures industrials i els habitatges dels wookiees, la Jaina podia veure els tubs de ventilació que s'elevaven fins molt amunt i les finestres cristal·lines que reflectien el cel gris blanquinós enterbolit per la calitja. Les copes d'arbres gegantins s'alçaven per sobre del dosser principal com gratacels coberts de fullatge. Una enorme massa de majestuosa vegetació visible a la llunyania semblava una illa que s'elevés sobre les onades de fulles de les copes dels arbres que s'estenien sense cap interrupció en totes direccions: des d'aquella distància, li va recordar les torres piramidals del Palau Imperial.
La Jaina es va adonar que trobava a faltar a la seva mare, i va sentir una punxada de nostàlgia. Però quan van estar per última vegada al món capital, ella i en Jacen havien perdut el seu amic Zekk, que havia estat capturat per l'Acadèmia de l'Ombra...
Grups de llars wookiees puntuaven el dosser arbori, sòlides morades d'aspecte molt compacte unides al complex de la fàbrica d'ordinadors per camins naturals que s'estenien a través de les copes dels arbres igual que els radis d'una roda. Banthes importats caminaven pesadament pels amples camins de la selva, fregant les fulles que s'introduïen en ells pels seus flancs. Els banthes avançaven lentament al llarg de les gruixudes branques desgastades per les seves peülles, movent-se a centenars de metres per sobre dels traïdors nivells inferiors de la selva primigènia, que els wookiees mai feien servir per desplaçar-se.
El bantha en què ella i els seus amics havien anat des de la llar d'en Lowie fins al complex de fabricació d'ordinadors era prou gran perquè els cinc companys poguessin viatjar en els seients encoixinats subjectes a la gropa de la bèstia. El bantha desprenia una potent i lleument picant olor animal que li feia pessigolles a les fosses nasals. Un arnès fet de cintes vermelles dringava amb el so musical de les campanetes de llautó unides a ell.
El seu germà Jacen va donar uns copets al dur i rígid pelatge color canyella marronós de l'enorme bèstia de càrrega. Cavalcar sobre aquell bantha semblava estar sent la part més agradable del viatge per a ell fins en aquest moment. El guia del bantha, un sullustà d'aspecte de ratolí i enormes ulls foscos que relluïen sota els raigs del sol, es mantenia encorbat entre les colossals banyes plenes de nervadures que es corbaven al voltant del cap del bantha. La dòcil bèstia avançava al llarg del camí de la selva sense prestar cap atenció a la frondosa vegetació que l'envoltava per tot arreu.
- Els banthes van ser criats per viatjar pel desert -va dir en Jacen -, però a aquest xicotàs sembla encantar-li la selva.
La Jaina va pensar que l'animal semblava llustrós i amb molt bona salut, com si se sentís molt a gust transportant passatgers des dels districtes residencials a la factoria principal. Van passar al costat d'altres wookiees que anaven a treballar i que devoraven la distància amb les gambades de les seves llargues cames.
La Tenel Ka, asseguda al seu costat sobre l'estructura encoixinada que acollia als viatgers, mirava fixament cap endavant, preparada per a qualsevol cosa i amb l'expressió indesxifrable però sempre alerta. En Lowie i la Sirra s'havien recolzat en els coixins, i estaven mantenint una tranquil·la conversa en el llenguatge dels wookiees.
La Jaina tenia moltes ganes d'iniciar el recorregut de la fàbrica d'ordinadors. Es delia de veure les meravelles d'enginyeria i les instal·lacions industrials que els wookiees havien creat en el seu salvatge planeta. En Lowie probablement també hauria tingut moltes ganes de veure tot allò si no hagués estat tan preocupat per la seva germana.
El bantha es va aturar perquè baixessin en un punt de control exterior que donava accés al complex tècnic. Els cinc companys van baixar per la peluda gropa de la bèstia de càrrega, usant els agafadors que hi havia als seients encoixinats, i van baixar d'un salt a la plataforma de fusta. El sistema de transport mitjançant banthes havia estat concebut per a l'ús pels wookiees, que eren molt alts, de manera que la caiguda va resultar un metre més llarga del que havia esperat la Jaina. La jove es va preguntar com s'ho feia el diminut sullustà per enfilar-se fins al cap de l'enorme criatura.
En Lowie va pagar al guia amb uns quants crèdits i el bantha va iniciar el seu lent retorn pel camí obert entre els arbres, dirigint cap a les illes residencials a la recerca de nous passatgers.
La Jaina va contemplar el conjunt de plataformes que componien la instal·lació industrial, i va veure diversos nivells col·locats a manera de terrasses en les branques més altes. En Lowie va deixar escapar un grunyit d'excitació, i va assenyalar una plataforma que es trobava bastant per sobre d'ells i una mica més enrere. Des d'aquell angle la Jaina no va poder veure res en la seva superfície, però un instant després una nau no gaire gran es va enlairar de la plataforma amb un grinyolant rugit de motors sublumínics de supercàrrega.
-És un vell ala-Y -va dir.
Hi havia reconegut aquell disseny, que ja estava bastant antiquat. L'ala-Y tenia una cabina triangular flanquejada per dos llargs mòduls motrius que proporcionaven la seva forma característica al caça, delineant la lletra que li havia donat el nom. Aquell caça estel·lar havia estat remodelat i millorat, i els seus potents motors feien molt soroll. Els cremadors del caça van entrar en acció darrere dels mòduls motrius, i l'ala-Y va sortir disparat cap al cel de Kashyyyk.
Un altre caça idèntic es va enlairar de la plataforma i va quedar suspès en l'aire durant un instant mentre el pilot feia alguns ajustos en els controls, i després es va allunyar a tota velocitat darrere del seu company. Un tercer i un quart ala-Y també es van perdre en el cel.
- Quants ales-Y hi ha aquí? -Va preguntar en Jacen.
La Jaina els estava contemplant amb els ulls plens d'admiració.
- Probablement un esquadró sencer -va suggerir, i després es va recordar de sobte d'alguna cosa que havia sentit -. Si anem a enfrontar-nos al Segon Imperi, la Nova República necessitarà tot el poder militar que pugui reunir. No disposem de temps per construir noves naus, pel que crec que estan remodelant els vells caces que havien estat emmagatzemats en els hangars des de la caiguda de l'Emperador.
- Què vols dir amb això que els estem remodelant? -Va preguntar en Jacen.
- Bé, en realitat els vells ales-Y són perfectament utilitzables -va dir la Jaina amb un encongiment d'espatlles -. Van ser uns caces magnífics durant la Rebel·lió, però amb la nova tecnologia podem modernitzar els motors i incrementar la potència dels seus multiplicadors d’hiperimpulsió. Atès que estem a Kashyyyk, apostaria a què els hi estan instal·lant ordinadors de navegació, sistemes tàctics i de guiatge i processadors centrals nous.
En Lowie i la Sirra van assentir vigorosament amb els seus peluts caps per indicar que la Jaina tenia raó. La jove va alçar la mirada cap al cel i va contemplar com un altre ala-Y sortia disparat cap a les altures en una espectacular exhibició aèria.
La Sirra va dir alguna cosa més, i TM2 es va encarregar de traduir-lo.
- La mestressa Sirra suggereix que ens quedem aquí per mirar, atès que els navilis modernitzats solen provar els seus nous sistemes. Ens assegura que és un espectacle realment impressionant.
En Lowie va deixar anar un potent crit wookiee d'assentiment. La Jaina, que només volia presenciar aquella demostració, també es va mostrar d' acord.
Quan dotze naus van haver estat llançades al cel i van estar traçant cercles sobre la instal·lació industrial construïda entre les copes dels arbres, van començar a volar en una atapeïda formació, avançant una darrere l'altra per formar una cadena de potents caces espacials. Els seus motors retrunyien com trons llunyans en les capes superiors de l'atmosfera. Els pilots van seguir el seu líder, llançant-se en sorollosos picats i fent espetegar el fuet del seu esquadró per tot el cel.
Les ales-Y van formar complexos vuits, volant tan a prop els uns dels altres que els seus cascos gairebé es fregaven. Però els nous motors i sistemes de guiatge es van comportar tal com esperaven els seus pilots i no van fallar. Les ales-Y remodelats van fer una exhibició impecable, i la Jaina va sentir una càlida satisfacció interior. La jove va contenir l'alè, cada vegada més sorpresa davant el que veia.
La Jaina va pensar que si en Qorl i el Segon Imperi poguessin veure aquella demostració de poder, llavors potser s'ho pensarien dues vegades abans de tractar d'enfrontar-se a la Nova República.
Una porta del tipus iris es va dilatar en una de les estructures de connexió que unien el perímetre de la plataforma als nivells centrals de la instal·lació. Un androide excessivament alt i molt prim va aparèixer per ella: els seus llargs braços eren de color vermell coure, i les seves cames semblaven canonades. L'androide tenia un cap quadrat amb les cantonades arrodonides i sensors òptics instal·lats en tots els costats. La màquina va acabar de sortir de la porta i va avançar cap a ells amb l'àgil gràcia d'una aranya, equilibrant acuradament els suports rodons en què acabaven les seves cames a cada pas que donava sobre la coberta.
- Salutacions, respectats convidats -va dir l'androide, balancejant-se sobre les seves articulacions posteriors mentre caminava -. Sóc l'androide del recorregut, i em complau poder estar al seu servei aquest matí. He rebut instruccions d'acompanyar-los en una inspecció completa de les nostres instal·lacions: de fet, van a gaudir del recorregut expandit per personalitats molt importants.
Parlaré en bàsic, llevat que prefereixin conversar en wookiee, sullustà, bothan o algun altre llenguatge natiu.
La Jaina va moure el cap.
-El bàsic ens anirà molt bé, gràcies.
L'androide del recorregut va girar sobre una llarga cama que semblava una vara, executant un moviment tan ràpid com una pirueta, i la Jaina va suposar que els dissenyadors de l'androide l’havien fet tan alt per tal que pogués parlar còmodament amb els wookiees.
A la Jaina li encantava esbrinar com funcionaven les coses, de manera que totes les zones de treball de l'interior de la instal·lació li van semblar apassionants. La jove es va trobar envoltada pels interessants olors dels lubricants, les substàncies criogèniques i les soldadures elèctriques. L'aire estava ple de brunzits i sons xiuxiuejants que es desplegaven sobre el teló de fons de l'estàtica produïda per milers de complexos laboratoris de manufactura.
La Jaina va alçar la mirada cap al sostre que s'estenia a gran alçada per sobre dels seus caps i va veure panells lluminosos incrustats en ell que omplien els passadissos amb una constant claredat blanca. A intervals regulars, allà on es creuaven els corredors, anaven deixant enrere escotilles que proporcionaven accés als sistemes instal·lats sota el terra de la fàbrica i rutes d'evacuació cap als nivells inferiors del bosc per a casos d'emergència.
L'androide del recorregut va guiar el grup fins a una sala plena de cilindres transparents que anaven des del terra fins al sostre, estenent-se en una interminable successió de grans columnes plenes d'un fluid bombolles i matrius resplendents d'aparença diamantina.
- Estan veient els nostres tancs de desenvolupament de vidres -va dir l'androide, augmentant el volum de la seva zona d'altaveus per fer-se sentir per sobre dels sorolls bombollants i el brunzit dels ventiladors que feien circular l'aire -. Aquests tancs meticulosament modelats reben impulsos elèctrics en forma de corrents específics a través del fluid nutricional per distribuir les molècules cristal·lines de la solució. Això les estimula a anar creixent segons una matriu molt exacta proveïda de facetes angulars i senders electrònics traçats pels nostres nuclis d'ordinador, que són coneguts a tota la galàxia. Un edifici només és tan sòlid com ho siguin els seus fonaments, i aquests nuclis cristal·lins formen els fonaments bàsics de l'arquitectura dels nostres ordinadors.
En Jacen va passar els dits sobre la corba d'un tanc, resseguint les trajectòries de les diminutes bombolles mentre s'anaven elevant cap al sostre.
- Això és magnífic -va dir.
-Li prego que tingui la bondat de no tocar els cilindres -va dir l'androide del recorregut -. Les petites descàrregues electrostàtiques del seu cos podrien pertorbar els processos de cristal·lització que tenen lloc a l'interior.
En Jacen va apartar la mà i va mirar a la seva germana, sentint-se visiblement avergonyit. Però la Jaina no es va prendre la molèstia de renyar-lo, ja que havia estat sentint el desig de fer exactament el mateix.
La sala següent estava molt freda, amb dolls de vapor blanquinós enroscant-se al voltant del marc de la porta. L'aire feia olor de gebre i metall gelat. A l'interior, uns braços robòtics es movien ràpidament d'un costat a un altre i anaven submergint uns prims discos metàl·lics en banys d'oxigen líquid, passant per estanys de fluid ultrafred que impedien que qualsevol contaminant pogués estendre’s sobre la superfície.
- Aquests discos són taulers de circuits, i són molt delicats -els hi va explicar l'androide del recorregut -. Constitueixen un substrat de puresa ideal sobre el qual tracem complexos mapes de memòria.
La Jaina va fer una profunda inspiració d'aquell aire gelat i va parpellejar. Els seus gruixuts pelatges de wookiees no van impedir que en Lowie i la Sirra comencessin a tremolar, però la Tenel Ka no va donar cap senyal d'incomoditat tot i que només portava la seva reduïda cuirassa de pells de rèptil.
- Fascinant -va dir.
L'androide del recorregut va girar sobre els seus suports i guià el grup a través d'aquella gèlida sala, avançant per davant d'ells amb les seves llargues gambades d’espantaocells. La càmera següent era molt gran i estava plena de wookiees que treballaven diligentment: cadascun portava un vestit especial fet amb una fina trama de filferros que se’ls hi cenyien al cos i exercien pressió sobre el seu pelatge perquè no es mogués. Mascaretes de tela blanca cobrien les meitats inferiors dels seus peluts rostres.
Els treballadors van alçar la mirada i van saludar als visitants amb una sèrie de roncs grunyits. En Lowie agità una mà, reconeixent la seva mare en un dels llocs de treball. La Kallabow va assentir i els seus ulls es van obrir i van tancar entre els seus arrissats flocs de pelatge fosc, i després va tornar a dedicar tota la seva atenció a les seves tasques, concentrant-se novament en els circuits.
- Durant els últims mesos els nostres treballadors han estat fent torns extra i han treballat el major nombre d'hores possible per satisfer les quotes de producció, que han estat considerablement augmentades per tal de preparar les nostres defenses contra el Segon Imperi -va dir l'androide del recorregut -. Aquí els wookiees estan instal·lant xips ja acabats. Aquests vestits que veuen compleixen la funció de pantalles electrostàtiques per evitar que ni tan sols la més diminuta partícula estranya pugui introduir-se en l'aire i quedar surant en ell. Qualsevol contaminació podria resultar desastrosa, atès que aquests components són molt complexos.
- No em costa gens creure-ho -va dir en Jacen.
Els tècnics wookiees es van inclinar sobre els seus llocs de treball, i van usar delicats fòrceps i pinces per extreure xips diminuts que havien estat modelats i tallats a partir dels discos lluents que acabaven de veure al laboratori criogènic.
- Aquests dissenys bàsics són utilitzats per molts sistemes diferents -va dir l'androide del recorregut -. Estem especialitzats en sistemes tàctics, ordinadors centrals de guiatge i controls principals, però alguns dels nostres xips també són utilitzats en androides particularment sofisticats. Però la immensa majoria d'androides es fabriquen en els mons industrials robòtics, com Mequis III.
- Ai mare! Li he sentit pronunciar la paraula “androides”? -Va intervenir TM2 -. Creu que algun dels meus components pot haver estat manufacturat aquí?
En Lowie va grunyir un comentari, i la Jaina va assentir.
-En Chewbacca va ajudar a muntar-te, TM2 -va dir -. Sospito que un munt dels teus components van sortir d'aquí.
- Ep, ep... Suposo que no van usar cap component defectuós o que no hagués superat els controls de qualitat, oi? -Va preguntar TM2. En Lowie va deixar anar una riallada, i el petit androide el va renyar -. Li asseguro que no estava fent broma, amo Lowbacca.
Després que haguessin travessat la gran càmera, TM2 va seguir exhibint la seva curiositat.
- Amo Lowbacca, li importaria anar donant-se la volta molt a poc a poc perquè pugui veure tota la sala? Si aquest és el lloc on vaig néixer, m'agradaria fer-li un bon cop d'ull... Que fascinant!
En Lowie va satisfer la seva petició, i va anar tornant la cintura perquè els sensors òptics del petit androide traductor poguessin registrar tots els detalls.
- I jo que pensava que aquest viatge seria molt avorrit -va dir TM2 -. Això és molt més interessant que totes aquestes aventures perilloses que insisteixen a tenir.
Com a final del seu recorregut, l'androide de llargues cames els va portar a la plataforma més alta de tota la instal·lació, la torre de control de transport i enviaments, una sala plena d'ordinadors i llocs de treball situats a tanta distància del sòl que quedaven a l'altura dels ulls de la Jaina i la jove amb prou feines podia arribar fins a ells. Diversos wookiees estaven escampats per la sala i observaven l'exterior a través de la cúpula transparent que s'alçava per sobre dels seus caps. La cúpula estava reforçada mitjançant biguetes metàl·liques que s'entrecreuaven, formant un dibuix triangular de línies fosques retallades contra la boirosa claror del sol que queia sobre elles.
- Mantenim un nivell de producció molt elevat -va dir l'androide del recorregut -, de manera que sempre hi ha un flux continu de trànsit espacial en el complex. Aquí inspeccionem cada transport que arriba per assegurar-nos que no rebem cap visitant no desitjat. També comptem amb satèl·lits de seguretat en òrbita preparats per defensar Kashyyyk quant rebin ordres de la torre de control.
Els wookiees que s'encarregaven del control de trànsit treballaven en equip, amb sistemes de comunicació als seus peluts caps i receptors vocals col·locats sobre les seves goles. No van apartar l'atenció del seu treball ni tan sols durant un moment quan van entrar els visitants.
Abans que l'androide del recorregut pogués seguir parlant, en Chewbacca va entrar a la sala acompanyat per Mahraccor, el pare d’en Lowie i la Sirra. En Mahraccor va saludar als seus fills: la seva franja de pelatge més fosc era gairebé tan visible com la d’en Lowie. En Chewbacca va rugir una salutació i els va mostrar un objecte bastant gran que semblava haver quedat estranyament deformat, un artefacte ennegrit que en el passat havia estat un vidre minuciosament polit i d’angles impecables.
-Això és el nucli de l'ordinador de la Caçadora d'Ombres -va dir la Jaina.
En Chewbacca va assentir vigorosament i deixar anar un reguitzell de grunyits ofegats.
-En Chewbacca i en Mahraccor diuen que els han estat buscant -va traduir l'androide del recorregut.
- Disculpa, però aquí l'androide que exerceix les funcions de traducció sóc jo -va intervenir TM2 -. Després de tornar d'un agradable passeig amb la família, l'amo Chewbacca va extreure el nucli processador central de l'ordinador de navegació avariat de la Caçadora d'Ombres. Com poden veure, ha parlat amb l'amo Mahraccor, i han aconseguit trobar els components adequats per substituir els danyats i tornar a posar la nau en condicions de funcionar. Hurra!
En Chewie va assenyalar els senders cremats en el nucli de l'ordinador de navegació que havia tret de la Caçadora d'Ombres. El pare d’en Lowie va dir alguna cosa més.
- L'amo Mahraccor afirma que aquest disseny és molt nou i interessant, i que es tracta d'una configuració imperial que no havia vist mai. No obstant això, per fortuna confia que les instal·lacions de Kashyyyk podran reparar-lo sense massa dificultats.
L'androide del recorregut es va inclinar, doblegant la desmesurada longitud del seu cos per la cintura.
-Ets molt bo traduint el llenguatge dels wookiees, col·lega -va dir -, però et falta la delicadesa i la diplomàcia necessàries per ser un veritable androide de guia del recorregut. No sembles posseir la capacitat de fer comparacions interessants que els visitants puguin comprendre. Per exemple, podries haver dit el següent: «Gràcies a les instal·lacions de què disposem aquí, podem introduir aquest nucli danyat en un dels nostres banys cristal·lins, eliminar les impureses i les partícules de carboni que l'han contaminat, i utilitzar els nostres ordinadors principals per seguir el traçat dels circuits i redibuixar els senders electrònics. En resum, i per abreujar, que els proporcionarem un tanc bacta que curarà el nucli del seu ordinador».
TM2 no havia quedat gens impressionat.
- És clar que no tenen cap necessitat de sentir tot això -va replicar -. Mai se m'acudiria dir-te com has de fer la teva feina, per descomptat -va afegir -. Tenim coses més importants a fer.
L'androide del recorregut no va respondre a l'insult, ja que sens dubte se li havia introduït una programació molt conscienciosa en tot el referent al tacte.
-Gràcies pel recorregut -va dir la Jaina -. Ha estat molt interessant.
L'androide guia es va aixecar quan alt era, i els sensors òptics instal·lats en tots els costats del seu cap en forma de caixa van relluir amb una espurna de plaer.
- És el millor elogi que podia fer-me, mestressa Jaina Solo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada