Espases de Llum (X)

Anterior

10

La Tenel Ka, molt irritada, va acabar arribant a la conclusió que tots els metges eren uns pesats insofribles.

La doctora, el cinquè metge de la cort en altres tantes hores, va seguir explicant en un tranquil to de superioritat que, encara que la Tenel Ka tenia tota la raó en no desitjar un tosc braç androide, no podia tenir cap objecció a un substitut protèsic biomecànic que seria totalment idèntic al membre que havia perdut. (Pel que semblava creien conèixer-la millor del que ella es coneixia a si mateixa.) La Tenel Ka va acabar alçant el monyó del seu braç en una exasperada rendició i va deixar que la doctora se sortís amb la seva. La doctora va semblar satisfeta i gens sorpresa que la Tenel Ka hagués acceptat. Després de tot, era l'única elecció raonable.

La doctora va cridar a un dels seus ajudants amb un senyal, i l'home va avançar per començar a prendre mesures del monyó en què s'havia convertit el braç esquerra de la Tenel Ka. Després un enginyer va col·locar elèctrodes sobre la seva pell plena de cicatrius i va enviar descàrregues intermitents d'electricitat a través de la carn de la jove, explicant-li que feia tot allò per poder mesurar la conductivitat nerviosa.

Mentrestant l'ajudant va col·locar el braç dret de la Tenel Ka dins d'una càmera de reproducció hologràfica. Cada vegada que l’enginyer administrava una descàrrega al monyó de la Tenel Ka, l'ajudant intentava reconfortar-la donant-li uns copets a l'espatlla i li demanava que s'estigués quieta. L'ajudant, visiblement orgullós dels seus coneixements, li va anar explicant com la imatge hologràfica seria invertida per formar una pauta que podria ser utilitzada com a motlle del seu nou braç esquerre biosintètic.

Com una colla de nens als quals s'hagués donat llibertat total en una botiga de llaminadures, els metges van començar a anar i venir per l'habitació impartint ordres, conferenciant entre ells i fent preparatius. La Tenel Ka es va deixar tocar i examinar, i va permetre que el caos de veus s'anés convertint en un llunyà soroll de fons, sumint-se en els seus pensaments.

Com a filla de dues poderoses famílies governants, una de Hapes i l'altra de Dathomir, la Tenel Ka sabia des de feia molt de temps qui i què era. La seva filosofia de la vida estava tan clara en la seva ment com les seves fermes opinions sobre el llinatge, la lleialtat, les amistats i fins i tot les seves pròpies capacitats i limitacions físiques.

Si un d'aquells components canviava, canviava igualment tota la resta?

Des de la infància, els pares de la Tenel Ka li havien ensenyat a prendre les seves pròpies decisions basant-se en parts iguals de raó, fets i creença personal. En conseqüència, la jove no havia estat passivament immòbil mentre els altres prenien les seves decisions per ella. Però des de la pèrdua del seu braç, per ventura no havia fet precisament això?

Tot just havia començat a pensar-hi quan l'ambaixadora Yfra es va presentar en plena nit per treure-la de Yavin IV en secret. Durant els últims dies que havia passat a Hapes, la Tenel Ka havia permès que la seva àvia li controlés els moviments i les comunicacions, li digués quan havia de dormir, li portés tots els seus menjars i seleccionés la roba adequada per a ella. I finalment la Tenel Ka, que sempre havia confiat en la seva ment i en el seu cos, estava permetent que la preparessin per adaptar-li un braç biomecànic.

Realment havia canviat tant?

La Força era part d'ella i fluïa a través de tot el seu ésser de la mateixa manera que la sang dels seus pares fluïa per les seves venes. Però aquell braç artificial no seria part d'ella. Si l’acceptava, llavors estaria permetent que la pèrdua del seu membre l’alterés de maneres que tindrien un efecte molt profund i invisible als ulls. La Tenel Ka no tenia res en contra del fet de canviar..., però aquell canvi no seria per a millor. Si permetia que la transformessin, hauria de ser en el sentit de tornar-se més forta o més sàvia.

Les seves reflexions van ser bruscament interrompudes per un brunzit de servomotors. La doctora i l'enginyer estaven immòbils davant d'ella, sostenint un grotesc braç metàl·lic a les mans. El braç androide li va recordar el pesat artefacte protèsic que, segons havia sentit dir, li va ser implantat al Qorl, l'antic pilot de caces TIE, quan es va posar al servei del Segon Imperi. La Tenel Ka va bellugar el cap en una muda negativa.

- Això només és temporal, és clar -va dir la doctora, parlant amb el mateix to d’irritant condescendència que havia emprat abans -. L'únic que heu de fer és anar-vos acostumant al substitut mentre sintetitzem el braç biomecànic.

I en aquell moment la Tenel Ka va decidir que, de fet, no havia canviat tant. Si necessitava utilitzar la Força a partir de llavors perquè li prestés alguna petita ajuda..., bé, que així fos. Però es negava a dependre d'una màquina que fingiria ser part d'ella mateixa.

- No -va aconseguir grallar quan la doctora va avançar per unir el braç mecànic al seu membre amputat.

L’enginyer va retrocedir amb cara de preocupació, però la doctora va seguir endavant com si la Tenel Ka no hagués parlat.

-Tot això forma part del procés necessari perquè torneu a estar sencera -va dir amb la seva insuportable veu ferma i tranquil·la -, i és exactament el que desitgeu,

- No -va repetir la Tenel Ka.

La jove va estrènyer tossudament les mandíbules. La ira va bullir en el seu interior davant la doctora i el seu arrogant convenciment que sabia què era el més convenient per a ella.

La doctora va bellugar el cap i es va inclinar sobre la Tenel Ka, igual que si estigués renyant a una nena petita.

- Vinga, vinga... Heu accedit que se us prepari per a aquest nou braç i...

- He canviat de parer -va dir la Tenel Ka, prement les dents i fent un gran esforç de voluntat per controlar el seu mal geni.

Els llavis de la doctora seguien somrient, però una ombrívola determinació havia començat a brillar en els seus ulls, indicant que mai acceptaria un no com a resposta..., i menys si procedia d'una pacient. La dona va continuar parlant sense parar i va fer un senyal a l’enginyer perquè l'ajudés a col·locar la pròtesi androide sobre el monyó del braç de la Tenel Ka, com si la doctora cregués que amb continuar endavant sense fer cas de les seves protestes n'hi hauria prou perquè la seva determinació s'imposés a la de la pacient.

- Tenir un braç biomecànic no és res del que us hàgiu d’avergonyir. Fins i tot el vostre gran Mestre Jedi Skywalker té una mà protètica.

La Tenel Ka va admetre dins seu que l'elecció del Mestre Skywalker havia estat totalment lliure de qualsevol ombra de debilitat. No l'havia convertit en més o en menys del que era. En Luke Skywalker havia lluitat amb les seves pròpies decisions i havia fet les seves pròpies eleccions, exactament igual com havia de fer ella. El Mestre Jedi mai li demanaria que obrés d'una altra manera..., com semblaven decidides a fer les persones amb les que estava envoltada a Hapes.

-El vostre nou braç tindrà un aspecte totalment natural -va seguir dient la doctora amb aquell insuportable to tranquil·litzador -, i la vostra àvia no ha reparat en despeses.

Quan el fred metall del membre mecànic va entrar en contacte amb el monyó de la Tenel Ka, la jove va perdre els últims vestigis de control sobre la seva ira que li quedaven.

- No! -Va cridar.

La Tenel Ka va reaccionar sense adonar-se’n del que feia i va emprar la Força per empènyer cap enrere a l’enginyer i la doctora. Però el braç androide ja havia estat col·locat al seu lloc, i sobresortia de la seva pell com una protuberància cancerosa.

- He dit que NO!

La Tenel Ka va tornar a utilitzar la Força, aquesta vegada d'una manera totalment conscient, per desprendre l’artefacte del seu monyó i llançar-lo contra la paret més propera. El braç androide va sortir acomiadat a una velocitat terrible i va xocar sorollosament amb les pedres, trencant-se en una infinitat de components que es van escampar sobre les fredes rajoles del terra.

Un cor de panteixos ofegats va ressonar a l'habitació, i una dotzena de parells d'ulls van contemplar la jove amb perplexitat i aprensió.

La fúria que s'havia apoderat de la Tenel Ka es va dissipar ràpidament, i quan va tornar a obrir la boca la seva veu va sonar ferma i tranquil·la.

- I parlava seriosament.

 Següent