El Jedi més Fosc (VIII)

Anterior

8

Envoltat per la penombra al seu despatx particular, il·luminat únicament per la tènue claredat estel·lar de les gravacions obtingudes en llocs llunyans de la galàxia, en Brakiss meditava en els plans del Segon Imperi.

El temps va deixar de tenir significat per a ell a mesura que es va deixar absorbir pels seus pensaments, transcorrent sense que en Brakiss se n'adonés del seu pas. Estava totalment concentrat en les possibilitats de fer noves conquestes i les va examinar una vegada i una altra en la seva ment, imaginant la completa destrucció dels rebels i del seu antic mentor, en Luke Skywalker. Aquestes fantasies sempre tenien un efecte tranquil·litzador sobre ell. En Brakiss va recolzar els colzes en la llustrosa superfície negra del seu escriptori, va ajuntar les puntes dels dits i va somriure.

Un senyal sobtat va destruir la seva concentració de manera tan efectiva com un llamp. La potent alarma va tornar a sonar, i en Brakiss va utilitzar les seves capacitats Jedi per recuperar la calma que tant necessitava.

- Aquí Brakiss -va dir, responent al senyal.

- Aquí Qorl -va replicar una veu.

Una imatge va aparèixer a la pantalla del comunicador incorporat al seu escriptori. L'antic pilot de caces TIE semblava una mica inquiet..., i això va sorprendre en Brakiss encara més del que ho havia fet l'alarma. En Qorl era un dels oficials més impertorbables del Segon Imperi.

- Un missatge codificat acaba d'arribar a l'Acadèmia de l'Ombra, senyor. Pertany al nivell màxim de codificació. Tot indica que la transmissió és de la màxima importància. Ha de rebre el missatge ara mateix i respondre personalment a ell.

En Brakiss va parpellejar.

- Hi ha alguna indicació de la identitat de qui l'envia?

Un caos de pensaments trobats van girar veloçment dins del seu cap. La Tamith Kai i en Zekk ja havien partit cap a Kashyyyk per dur a terme la seva missió, però ni tan sols ells eren capaços d'enviar un missatge de tan alt nivell.

- No hi ha cap indicació, senyor -va replicar en Qorl -, però la meva recomanació és que respongui a ell immediatament.

- Vaig ara mateix -va dir en Brakiss.

Va tallar la comunicació i es va aixecar de la seva butaca en un sol i fluid moviment.

Va anar corrent pels corbs passadissos metàl·lics i va agafar una plataforma d'ascensió automatitzada per pujar fins a la torre de transmissió i recepció, que contenia la maquinària que projectava el camp de camuflatge al voltant de l'estació eriçada d'antenes i protuberàncies sensores.

Uns quants soldats de les tropes d'assalt es van posar ferms quan en Brakiss va entrar a corre-cuita a la torre de transmissió. En Qorl estava assegut davant del lloc de recepció, examinant les lectures computeritzades i gravant el senyal codificat. En Brakiss es va fixar en què estava utilitzant la seva mà dreta, la biològica, mentre permetia que el seu pesat membre robòtic pengés immòbil al seu costat. En Qorl va alçar el cap, va parpellejar i va contemplar el líder de l'Acadèmia de l'Ombra.

-Han començat a transmetre de nou, noble Brakiss -va dir -. Sembla que no volen esperar ni un segon més del necessari.

- Molt bé. Anem a iniciar la rutina de descodificació.

En Brakiss es va quedar dret al costat d’en Qorl i va haver de pensar durant un moment abans de recordar la sèrie de símbols i números corresponent. Després va teclejar la contrasenya perquè els ordinadors de l'Acadèmia de l'Ombra poguessin traduir el missatge codificat d'alt nivell.

En Qorl li va passar uns auriculars proveïts de receptor vocal.

- El missatge només ha de ser escoltat per vostè. Pot sentir-ho per aquest canal.

En Qorl el va ajudar a col·locar-se els auriculars i el micròfon perquè els pogués utilitzar el més còmodament possible.

En Brakiss va escoltar cruixir l'estàtica mentre el complex missatge passava pels algoritmes que desxifrarien el codi i acabava convertint-se en paraules coherents. La veu va xocar amb els seus timpans, aspra, gairebé reptiliana, traspuant maldat a cada síl·laba.

Els ulls d’en Brakiss van estar a punt de sortir-se de les seves òrbites i la por va travessar la seva ment com un clau gelat. Va haver d’escurar-se la gola dues vegades abans de poder contestar.

- Sí, senyor -va respondre per fi -. Sí, immediatament.

Va respirar fondo per poder seguir parlant, però el transmissor ja havia tallat el senyal. En Brakiss només va sentir estàtica.

Va romandre rígidament immòbil, i va usar tots els seus poders Jedi per no tremolar. En Qorl esperava en silenci al seu costat, sense parpellejar i amb el seu rostre aguerrit per la intempèrie buit de tota expressió. Només una arruga gairebé imperceptible al front de l'antic pilot de caces TIE indicava com de preocupat que estava.

En Brakiss va parlar en veu molt baixa, mirant a Qorl però sabent que els guàrdies de les tropes d'assalt també li estaven escoltant amb tota la seva atenció.

- L'Emperador... -Va dir en un murmuri enronquit -. L’Emperador vindrà aquí!

Una ominosa llançadora de transport va sorgir de l’hiperespai molt a prop de l'Acadèmia de l'Ombra. La llançadora era de disseny imperial: estava blindada amb planxes de metall mat, i servia com a nau privada d'escorta de l'Emperador. La seva configuració era similar a la d'una llançadora de transport triangular de la classe Lambda, amb la diferència que aquell aparell posseïa armament i sistemes sensors especials i uns hiperimpulsors ultrapotents. Però fins i tot aquestes modificacions tan extremes resultaven gairebé insignificants en comparació amb la importància del passatger que transportava.

En Brakiss esperava a l'hangar d'atracada i intentava controlar la seva preocupació. Durant tot aquell temps, i malgrat haver servit amb indestructible lleialtat al Segon Imperi, mai s'havia trobat cara a cara amb l'Emperador.

El Gran Líder del Segon Imperi, l'Emperador Palpatine, havia d’haver-s’ho arreglat d'alguna manera per escapar a la mort anys abans, encara que en Brakiss havia estat segur que l'Emperador va ser destruït..., diverses vegades, de fet. No sabia quin secret havia utilitzat Palpatine, o com havia aconseguit tornar a la vida, però en el fons tant li feia: l'únic que importava era que el Segon Imperi es trobava a les mans més capaces imaginables.

El comunicador va emetre un brunzit, i la veu d’en Qorl va sorgir d'ell.....

- Noble Brakiss, el transport privat de l'Emperador acaba de sortir de l’hiperespai. Espero les seves ordres.

En Brakiss es va inclinar sobre l'altaveu mural.

- Desconnecteu el camp de camuflatge de l'Acadèmia de l'Ombra i transmetin les nostres salutacions a l'Emperador Palpatine -va dir -. Anem a ser honrats amb la seva visita.

- Sí, senyor -va dir en Qorl, i va tallar la comunicació.

En Brakiss no va poder sentir cap diferència, ni tan sols a través de la Força, quan l'escut d'invisibilitat es va dissoldre al voltant de l'estació. El líder de l’acadèmia de l'Ombra va seguir immòbil a l'hangar d'atracada, envoltat per una guàrdia d'honor de soldats de les tropes d'assalt. El camp transparent de retenció atmosfèrica va brillar amb un lleu parpelleig lluminós.

En Brakiss clavà la mirada a l'espai i va contemplar la lenta aproximació d'aquella impressionant nau. Els soldats de les tropes d'assalt van adoptar postures encara més rígides, i les seves botes van entrexocar secament mentre les seves armadures blanques produïen cruixits metàl·lics.

El transport de l'Emperador va seguir el senyal d’en Qorl. La llançadora triangular va travessar el camp de retenció atmosfèrica, que va espurnejar i brillar quan el seu perímetre es va anar desplegant sobre el casc de la nau. El transport imperial va seguir avançant cap al centre de la gran coberta metàl·lica, i després baixà lentament fins a quedar en una posició estable.

En Brakiss va empassar saliva, intentant eliminar el nus que se li havia format a la gola.

- Torneu a activar l'escut de camuflatge -va dir, obrint el canal de comunicació amb Qorl -. No volem estar al descobert més temps de l'estrictament necessari.

- Ja està activat, senyor -va respondre en Qorl.

Els soldats de les tropes d'assalt es van dur les armes a l'espatlla i van romandre immòbils en una atapeïda formació de files impecables. En Brakiss va fer un pas cap endavant per saludar a l'Emperador, però es va aturar veient que no passava res. El transport de l'Emperador va seguir en silenci, excepte per uns quants espetecs i cruixits deguts al refredament del metall. En Brakiss no va veure cap moviment a l'interior. L'escotilla va romandre tossudament tancada. En Brakiss esperà algun senyal.

I finalment una veu ensordidora va sorgir dels altaveus instal·lats al casc de la llançadora de l'Emperador.

- Atenció, personal de l'Acadèmia de l'Ombra! L'Emperador ha arribat. Com a precaució de seguretat, hem d'insistir en què tothom abandoni l'hangar immediatament. L'Emperador compta amb una escorta privada de guàrdies imperials, i no desitja més contactes en aquests moments.

L'anunci va agafar totalment per sorpresa en Brakiss. Quan es va adonar que tenia la boca oberta en una estúpida ganyota de sorpresa, la va tancar amb tal rapidesa que les seves dents van repicar. L'Emperador havia vingut a l'Acadèmia de l'Ombra..., i de sobte en Palpatine rebutjava l'escorta d'honor d’en Brakiss. Seria possible que el Gran Líder realment no volgués veure ningú?

En Brakiss es va adonar que havia estat titubejant en comptes d'obeir immediatament les instruccions d’en Palpatine. Horroritzat, i tractant de recuperar el temps perdut, es va tornar cap als soldats i va donar un sec copet.

- Ja han sentit les ordres! Escorta: mitja volta. Surtin de l'hangar d'atracada. L'Emperador desitja estar a soles.

Els soldats de les tropes d'assalt van girar sobre els seus talons i van sortir de l'hangar amb un estrèpit ensordidor de botes sobre la coberta metàl·lica per començar a avançar pels corredors corbats.

-Hi havia sol·licitat formar part de l'escorta personal de l'Emperador, senyor -va dir un dels soldats de les tropes d'assalt, abandonant la formació per aturar-se davant d’en Brakiss -. Em quedaré aquí per saludar l'Emperador quan desembarqui.

En Brakiss parpellejà, perplex i escandalitzat, mentre els seus ulls registraven automàticament el número d'identificació del soldat. Va reconèixer a Norys, l'estudiant que estava sent ensinistrat pel Qorl. L'antic pilot de caces TIE li havia dit que el corpulent jove era molt ambiciós i que perdia el control de si mateix amb facilitat, però tot i així en Brakiss va quedar atònit davant aquella impertinència.

- Obeirà les meves ordres, soldat -va dir secament -. En el Segon Imperi no hi ha lloc per a aquells que no comprenen la disciplina. - Va fer una profunda inspiració d'aire-. Si torno a veure que desobeeix una ordre, serà expulsat a l'espai per l'escotilla. Ha quedat entès?

En Norys se'n va anar sense dir paraula i sense cap reacció visible a la reprimenda d’en Brakiss, i el senyor de l'Acadèmia de l'Ombra es va tornar cap a la silenciosa llançadora imperial. Ell tampoc podia entendre per què l'Emperador havia anat fins allà si no tenia intenció de mantenir cap tipus de contacte amb l'Acadèmia de l'Ombra o, almenys, de tenir una trobada personal amb ell.

Però l'Emperador era l'amo i senyor de tot, i en Brakiss mai s'atreviria a qüestionar les ordres d’en Palpatine.

Va girar amb un voleteig de la seva túnica platejada, abandonant l'hangar d'atracada en últim lloc quan aquest ja havia quedat buit.

En Brakiss va sortir al passadís abans de transmetre el senyal que tancava i segellava les portes de l'hangar.

Però quan es va aturar al passadís exterior, en Brakiss va prendre una decisió pel seu compte. Era el responsable d'aquella estació..., i això significava que tenia el deure de mantenir-se al corrent del que passava a bord d'ella, no? Hi havia seguit els desitjos de l'Emperador al peu de la lletra, però necessitava assabentar-se del que estava passant. En Brakiss va anar fins a un monitor de vídeo concebut per l'observació de les maniobres de càrrega i atracada.

Amb l'hangar buit de soldats de les tropes d'assalt i representants de l'Acadèmia de l'Ombra, les escotilles es van obrir per fi en la llançadora de l'Emperador. En Brakiss va quedar impressionat veient aparèixer a la pantalla a quatre guàrdies imperials, que van avançar per l'hangar amb les seves capes vermelles aletejant al seu voltant. Els impressionants guàrdies vermells havien estat el cos d'elit més temut de totes les forces d’en Palpatine, i quatre d'ells havien acompanyat a l'Emperador. Els seus caps i les seves espatlles estaven recobertes per cuirasses vermelles tan llises que semblaven caputxons, i que van recordar al Brakiss les imatges històriques de vells uniformes mandalorians que havia vist en el passat.

Els guàrdies vermells imperials es van desplegar al voltant de la nau i van adoptar posicions defensives, amb les seves túniques ondulant com flames al voltant d'ells. Un sotrac va recórrer la columna vertebral d'en Brakiss. Va intentar percebre l’espurneig de la potent força fosca emanant del nucli de la nau de transport imperial. En Brakiss sabia que l'Emperador devia estar allà dins, en algun lloc de la nau.

El receptor vocal instal·lat a l’hangar li va permetre sentir un sobtat estrèpit metàl·lic. Dos parells d'androides de càrrega, unes màquines rabassudes i molt poderoses, van baixar per la gran rampa que havia brollat ​​del casc transportant una càmera d'aïllament enormement pesada. Els androides de càrrega, que es reduïen pràcticament als poderosos braços i potes instal·lats en un nucli corporal amb forma de caixa, manejaven la seva càrrega sense cap queixa o dificultat.

Els androides van tractar la càmera d'aïllament amb gran delicadesa, movent-se amb fluïda gràcia malgrat l'immens poder contingut en els seus membres hidràulics. Van treure l'enorme tanc de la nau imperial i el van introduir a l'hangar d'atracada. Els panells laterals de les negres parets recobertes de reblons de la càmera d'aïllament brillaven amb el parpelleig de moltes llums multicolors, i les pantalles d'ordinador indicaven la situació dels monitors de signes vitals i comunicacions exteriors.

Els quatre guàrdies vermells es van disposar al voltant de la càmera en una actitud d’amenaçadora protecció. Després van anar cap a les enormes portes -dos davant de la càmera, dos darrere -per dirigir-se cap el nucli principal de l'Acadèmia de l'Ombra.

En Brakiss es va afanyar a obrir-los les portes, però els bloquejos connectats amb l'ordinador es van desactivar automàticament d'alguna manera inexplicable abans que pogués fer-ho. Les portes es van obrir de cop, com si estiguessin sent controlades pels poders del costat fosc de l'Emperador.

Els guàrdies vermells van avançar sense trencar la seva formació inicial al voltant dels androides de càrrega. El gegantí tanc d'aïllament xiulava, brunzia i emetia xiulets mentre mil sistemes electrònics observaven incessantment l'ocupant supremament important que hi havia dins d'ell.

En Brakiss es va aturar davant de la primera parella de guàrdies vermells imperials.

- Sigueu benvinguts -va dir -. Sóc en Brakiss, senyor de l'Acadèmia de l'Ombra.

El líder dels guàrdies vermells va tornar el cap cuirassat cap a ell, i en Brakiss va percebre el gèlid escrutini a què era sotmès a través de la negra ranura ocular.

- S'ha d'assegurar que ningú ens molesti - va dir -. Tenim coses molt importants que fer, i necessitem estar tot sols. Pot guiar-nos fins a les nostres habitacions..., i marxar després.

En Brakiss tot just va aconseguir ocultar la seva consternació.

-Però... Sóc el senyor de l'Acadèmia de l'Ombra.

- I l'Emperador és el senyor de la galàxia -va replicar el guàrdia vermell-. Vol estar tot sol. Suggerim que no vagi en contra dels seus desitjos.

En Brakiss va retrocedir i es va afanyar a inclinar-se davant el guàrdia imperial.

- Mai se m'acudiria fer tal cosa. Disculpi la meva insolència.

Després que en Brakiss els hagués indicat les estances que s'havien assignat als visitants, les cabines més còmodes i luxoses que hi havia a tota l'estació, els guàrdies vermells i els androides de càrrega van entrar a les habitacions, deixant en Brakiss sol al passadís.

En Brakiss es va sentir menyspreat, insignificant i trepitjat, com si tots els seus èxits i tot el seu treball no signifiquessin res per a l'Emperador. No ho entenia. Quin podia ser el propòsit de tot allò? En Brakiss va arrufar les celles mentre els pensaments giraven bojament dins del seu cap.

L'Emperador havia mort en la destrucció de la segona Estrella de la Mort, però sis anys després de la seva derrota, en Palpatine havia estat ressuscitat en una sèrie de clons, que - presumiblement -també havien estat destruïts.

Després d'haver vist el tanc d'aïllament, tot aquell secret i la inexplicable conducta dels quatre guàrdies imperials, en Brakiss va començar a sentir com una nova i més profunda por desplegava els seus anells gelats dins del seu cos. Es va preguntar si alguna cosa anava malament, si potser l'Emperador tornava a tenir seriosos problemes de salut...

En aquest cas, no hi havia dubte que el Segon Imperi anava a enfrontar-se a una situació molt delicada.

Següent