1 LA BRETXA DE KATHOL
PABLO HIDALGO
La Bretxa de Kathol és un tremend núvol de gasos inflamables
de diversos parsecs d'amplària. Com els seus límits varien constantment,
resulta impossible donar una referència precisa de la seva grandària. Encara
que de composició similar a les nebuloses, és considerablement més gran que la
mitjana d'aquesta classe de fenòmens. A més, els gasos que conformen la Bretxa
són molt inestables i donats a generar càrregues iòniques i a emetre
interferències electromagnètiques i partícules sensodifusores.
La Bretxa és també el lloc d'enllumenament de milers
d'estels joves, la qual cosa incrementa en grau summe la radiació ambiental del
núvol. Aquesta combinació de radiació i formació de càrregues iòniques en les
partícules de la Bretxa contribueix a generar titàniques tempestes
electromagnètiques que recorren la Bretxa molt sovint. Aquestes “tempestes de
llum” —amb freqüència de centenars d'anys llum de diàmetre— són capaces
d'empassar-se una flota sencera i no deixar més que una minúscula quantitat de
ferralla. Naturalment, la Bretxa és una regió extremadament perillosa per a la
navegació.
La saviesa tradicional afirma que la Bretxa és insalvable,
però això no és estrictament cert. Una raça de místics denominats —sanedrins
aing-tiï— travessen de tant en tant la Bretxa en resposta a misterioses “trucades
de Més Enllà del Vel” que asseguren sentir. Encara que els aing-tiï siguin un
grup excèntric i inescrutable, això no els impedeix travessar la Bretxa amb
relativa facilitat.
Existeixen corrents i remolins —coneguts com a “passadissos”—
que serpentegen a través de la Bretxa i que els aing-tiï són donats a
localitzar, la qual cosa els permet travessar la Bretxa sense ser destruïts.
Els corrents de la Bretxa canvien de posició molt sovint, en ocasions fins i
tot dotzenes de vegades en un mateix dia. Se suposa que existeix una pauta en
el moviment d'aquests corrents, però fins ara només els monjos aing-tiï l'han
descobert.
Encara que resulti possible, no és recomanable viatjar a
través d'un passadís: la força de les pantalles es veu consumida per
l'acumulació de partícules, els sensors estan limitats a la seva mínima
resolució, i els sistemes d'armes es tornen també gairebé inservibles. A més
els salts a velocitat llum han de ser executats amb summa cura; amb freqüència
els salts en la Bretxa amb prou feines duren uns segons. En cas contrari, una
nau que intentés navegar a velocitat llum correria el risc de revertir a
l'espai normal dins d'una tempesta de llum. O de ser expulsada de l’hiperespai
per l'ombra de la massa d'un estel recentment format o d'un dels milers de
planetes que poblen la Bretxa. Els mateixos passadissos poden canviar de
posició mentre una nau viatja per l’hiperespai, la qual cosa obliga a la nau a tornar
a l'espai real a les regions més denses i insalvables.
Moltes d'aquestes àrees segures se situen entorn de planetes
formats en la Bretxa, la qual cosa permet que diverses formes de vida puguin
sobreviure en alguns dels mons que poblen l'anomalia. Per desgràcia, la
influència de la Bretxa també afecta a aquests llocs; les formes de vida que
habiten als mons de la Bretxa són sovint primitives i inestables, i solen
trobar-se a la vora de l'extinció. La inestabilitat radioactiva i
electromagnètica de la Bretxa només admet que les formes de vida existeixin, no
que prosperin.
NAVEGAR PER LA BRETXA
La Bretxa de Kathol planteja un gran problema a la
navegació: atès que constantment s'altera la seva grandària i la seva forma, i
a causa que els “passadissos” que permeten travessar el núvol canvien
aleatòriament de posició, resulta gairebé impossible traçar una ruta estable a
través del fenomen.
Almenys així ho creuen gairebé tots. Makezh (el navegant
instruït pels aing-tiï que l'Estrella
Remota “va adquirir” durant les seves aventures) té el do de detectar les
rutes segures a través de la Bretxa. Gràcies a la seva instrucció és capaç de
manejar els controls de l'Estrella Remota
mentre travessa aquesta perillosa regió. A més es tracta d'una valuosa font
d'informació sobre la Bretxa; els directors de joc poden emprar a Makezh per
revelar informació d'aquesta secció als jugadors.
Com Makezh considera que la seva habilitat és més aviat un “instint”
tendeix a realitzar el seu treball amb certes excentricitats alarmants (com
traçar rumbs amb els ulls tancats o activar l’hiperimpulsor i realitzar
microsalts sense avisar). En general, navegar a través de la Bretxa —i més amb
una persona tan inestable com Makezh— resulta una penosa experiència.
Les descàrregues d'energia de la Bretxa de Kathol
infligeixen un seriós dany cada vegada que l'Estrella Remota se surti del passadís segur. Capbussar-se sense més
en la Bretxa sense un bon rumb d’astrogació és gairebé instantàniament fatal.
PASSADISSOS
Els “passadissos segurs” de la Bretxa no són tan inofensius
com suggereix el seu nom. No estan per complet lliures de la radiació ni de les
partícules carregades que componen la Bretxa; el que succeeix és que la seva
concentració és menor que en les altres zones. Mentre romangui en la Bretxa, l'Estrella Remota es trobarà en una
situació tàcticament compromesa. L'abast de totes les seves armes es redueix a
la meitat, igual que els seus nivells de dany. Les pantalles només proporcionen
una protecció limitada, i els equips de sensors i comunicacions no funcionen
bé.
Per si no fos poc, la presència de naus espacials actua com
una espècie de “parallamps” per a les descàrregues d'energia de la Bretxa. En
desplaçar-se a velocitat sublumínica l'Estrella
Remota es veurà sacsejada per llampecs d'energia i veloços remolins de
radiació. Aquestes descàrregues martellegen constantment a l'Estrella Remota, però solen tenir poca
força.
EL PROJECTE “LÍNIA DE VIDA”
Les ordres del Tinent Page a la tripulació de l'Estrella Remota incloïen una referència
a reunir les forces de la Nova República presents a la zona abans d'atacar a
Sarne. La Capitana Adrimetrum creu que Sarne disposa de més recursos que el que
deixa veure. La presència de la Llança d’Endor
fa suposar que el moff pot permetre's el luxe de distreure una nau d'abastiment
del gruix de la seva flota. Mantenir algun tipus de comunicació amb la Nova
República s'ha convertit en una de les principals prioritats. Segons els
sensors de l'Estrella Remota les
explosions de radiació i energia a l'interior de la Bretxa interrompran per
complet les comunicacions de llarg abast.
Malgrat això, el Sergent Brophar Tofarain i Lofryyhn han
suggerit una alternativa. L'Estrella
Remota transporta sis droides sonda de fabricació imperial que podrien ser
modificats per a la seva ocupació com a repetidors i amplificadors de senyal.
Brophar i Lofryyhn creuen que les sondes poden ser reprogramades per examinar
la Bretxa i mantenir-se en posicions relativament segures en els seus
passadissos.
Els amplificadors de comunicació es poden regular per
romandre en contacte uns amb uns altres formant una cadena de repetidors.
El dolent és que si qualsevol baula de la cadena resulta
danyada, el cordó umbilical de comunicacions a través de la Bretxa quedaria
interromput. Donada la gran emissió d'interferències de la Bretxa, les
comunicacions amb la Nova República seran unidireccionals: l'Estrella Remota no podrà rebre
respostes.
Adrimetrum accepta aquest pla com un últim recurs de defensa
a la desesperada: si les coses van tan malament que és necessari demanar ajuda
immediata a la Nova República, el més probable és que aquesta arribi massa tard
per servir a l'Estrella Remota. Així
i tot, considera que és un bon pla que mantindrà als seus tècnics ocupats en
comptes de xerrant sobre les coses rares que passen des que van entrar en la
Bretxa.
ALTRES EFECTES DE LA BRETXA
Durant molt temps la Bretxa de Kathol ha donat origen a
relats sobre estranys fenòmens, aparicions espectrals, colònies perdudes, naus
alienígenes a la deriva i altres manifestacions de la cultura popular
compartida pels pobles supersticiosos de la galàxia. Si bé moltes d'aquestes
històries són flagrants invencions, bon nombre de les mateixes també contenen
una llavor de debò.
Certes persones pateixen forts maldecaps, nàusees i
al·lucinacions durant els seus viatges a través (i en ocasions simplement a
prop) de la Bretxa, sobretot els qui són sensibles a la Força. En molts casos
aquestes al·lucinacions són esgarrifoses imatges espectrals de petits bípedes
sense pèl, embolicats en túniques i amb grans ulls, nas pla i boca diminuta en
un gran crani rodó. Altres visions —habituals— són les d'una criatura
aracniforme que constantment agafa tot el que té al seu abast. En el millor
dels casos, la Bretxa tendeix a posar nerviosos, irritables i incòmodes als qui
la travessen. Estranys sorolls ressonen a través de les naus que passen per la
Bretxa, sorolls que no tenen un origen discernible. Inexplicables avaries omplen
els sistemes menys vitals. Els equips de navegació solen reflectir lectures
contradictòries. En resum, l'atmosfera de la Bretxa resulta desorientadora i
sinistra.
Existeixen nombroses llegendes sobre la formació de la
Bretxa. Alguns asseguren que no és més que un fenomen natural, i que els seus
anòmals efectes són tan sols el resultat de la radiació i les interferències
electromagnètiques. Uns altres sostenen que la regió va ser antany escenari
d'una catàstrofe tan espantosa que va deformar físicament l'espai al seu
voltant. La veritat és que ningú sap amb certesa com es va formar.
EXEMPLES D'AL·LUCINACIONS I EFECTES DE LA BRETXA
El que ve a continuació són tan sols exemples
d'al·lucinacions i altres efectes anormals que els personatges poden sofrir
durant les seves aventures en la Bretxa de Kathol.
(Nota: No hi ha una “durada” fixa per a aquestes visions;
algunes duren uns pocs segons i unes altres arriben a minuts. Resulta
concebible que algunes arribin a durar hores).
Desorientació. Si es produeix una al·lucinació, durant alguns
segons el personatge que sofreixi aquest efecte serà incapaç de reconèixer on
està i se sentirà temporalment “perdut” i marejat.
Exemple: En usar un
efecte de desorientació com a al·lucinació total, aquesta podria ser una forma
de descriure la situació;
—Mentre et dirigeixes
al post de control de sistemes d'armes, en el pont, experimentes un vertigen
passatger i per un moment perds la visió. Però quan la recuperes ja no estàs en
el pont, sinó a la vora d'una profunda i llarga esquerda de diversos
quilòmetres de profunditat. Et cobreix un cel blau i porpra, i núvols color aiguamarina
puntegen l'horitzó. Un vent feroç t'impulsa cada vegada més cap a l'abisme.
El personatge haurà
d'esforçar-se per evitar caure en l'abisme. Quan finalment la seva resistència
resulta en va, l'aire rugeix al seu voltant i cau a enorme velocitat.
Quan el personatge colpeja
el “fons” de l'esquerda, es despertarà immediatament on estava en començar la
visió.
Exemple: Una altra
variant de l'al·lucinació de desorientació té a veure amb la configuració de l'Estrella
Remota. Mentre el personatge camina per la nau, observa un efecte de “transformació”
d'envans i cobertes; aquestes es metamorfosen davant els seus ulls
convertint-se en una altra part de l'Estrella Remota. El personatge segueix de
fet en el lloc on estava, però està veient una altra part de la nau amb la qual
està familiaritzat.
Successos del passat. La Bretxa és un lloc amb una
història tètrica i possiblement violenta, de manera que de vegades els incauts
viatgers poden “veure la repetició” d'alguns dels terribles successos allí
ocorreguts (o fins i tot de la pròpia història del viatger).
Per exemple, Jessa pot experimentar la “repetició” d'una anterior
missió en terra, si bé subtilment alterada: Loh’khar, Kl’aal i Jessa havien
aterrat amb el Muvon en un fèrtil
planeta de l'Erm amb l'esperança de trobar nous queviures. En la realitat la
missió va ser un èxit sense incidents. Però en la repetició de la Jessa
succeeix quelcom increïble i inesperat. Tal vegada la nau comença a patinar pel
vessant on havien aterrat i Loh’khar tracta de treure la Jessa abans que
s'estavellin contra les roques. Pot ser que es produeixi un enorme incendi en
la prada que estan explorant i hagin de córrer per arribar al Muvon abans de veure's envoltats pel
foc. O potser un esbart d'ocells natius plana sobre el trio i comenci a
atacar-los salvatgement. En aquestes visions pot passar literalment qualsevol
cosa, i alguna d'aquestes visions pot estar lligada a successos ocorreguts en
anteriors aventures.
Una altra al·lucinació menor pot ser una repetició sense
previ avís d'alguna cosa que acaba de passar. Si fan alguna cosa diferent del
que van fer, de sobte tot va horriblement malament: l'habitació es bomba, el
casc s'esquerda i es veuen aspirats cap a l'espai, o qualsevol altra cosa
sobtada, inesperada i mortal. Llavors s'adonen que només han passat uns minuts
i que simplement han compartit una al·lucinació.
Malsons. Mentre travessen la Bretxa, la tripulació
sofreix una sèrie de malsons. Aquests van de vagues temors nocturns a somnis
esgarrifosament detallats, i el seu efecte general consisteix a esgotar a la
tripulació. Diversos “tòpics” d'aquests somnis serien: sensació d'angoixa,
claustrofòbia i mania persecutòria.
Les al·lucinacions quan s'està despert, són de les més
comunes en la Bretxa. Enervants sons o visions tremebundes, aleatòries i
inexplicables succeeixen amb molta freqüència mentre es viatja per la Bretxa.
Alguns tripulants es queixen d'haver experimentat visions d'esdeveniments
terribles que s'esvaïen als pocs instants.
Exemple: Brophar va
caminant per la coberta d'aterratge. De sobte cau el camp magnètic de la
comporta i ell és aspirat per l'espai obert. Mentre dóna voltes en el buit,
Brophar experimenta una descompressió explosiva, ceguesa i un fred mortal. Al moment
següent es recupera i s'adona que tot l'incident va ser només una al·lucinació
(encara que molt convincent).
Exemple: Varel DeVay està
treballant en un experiment xenobiològic mitjançant el qual tracta de trobar un
millor sistema de conservació per als queviures de l'Estrella Remota. Mentre
examina una mostra vegetal, de sobte aquesta comença a moure's i s'entortolliga
en l'aparell sensor. Amb rapidesa gairebé sobrenatural estén diversos circells
que creixen a una velocitat inaudita i escanyen a la tímida biòloga reduint
l'alè en els seus pulmons. Al moment següent es recupera, dempeus en el seu
laboratori i amb el vegetal immòbil i inofensiu en l'aparell sensor.
Exemple: La Capitana
Adrimetrum va caminant per l'Estrella Remota i de sobte nota que la coberta per
la qual camina, normalment abarrotada, està ara deserta per complet. Segueix
caminant per la nau però no troba a ningú. Es deté per refer les seves idees i
es recolza contra un envà proper que resulta sorprenentment càlid. De sobte escolta
un corrent d'aire rítmic i mecànic, i les mampares semblen corbar-se cap a dins
i cap a fora, sincronitzats amb l'estrany corrent d'aire. Sembla que l'Estrella
Remota està respirant. Al moment següent la visió s'esvaeix i Adrimetrum està
dempeus entre una multitud de tripulants de l'Estrella Remota que realitzen les
seves tasques habituals.
Trauma psicològic. És normal que pors profundament
enterrades surtin a la llum en travessar la Bretxa. Pot ser que alguns
personatges ni tan sols siguin conscients de les seves petites fòbies fins que
els efectes de la Bretxa de Kathol les facin evidents. Atacs de vertigen,
claustrofòbia, agorafòbia i qualsevol altra classe de por es poden manifestar
violentament entorpint les aptituds del personatge.
Exemple: Tal vegada Krudar
senti una mica d'agorafòbia, però normalment es tracta d'una por controlable.
Es manifesta, a tot estirar, en què Krudar prefereix romandre en la seva cabina
a relacionar-se amb els seus camarades quan no està de servei. Però si Krudar
sofreix aquest “efecte de la Bretxa” ara tindrà dificultats fins a per sortir
de la seva cabina.
Pot ser que, en sortir
de la seva cabina per dirigir-se al seu post de guàrdia, el passadís sembli
allargar-se fins a l'infinit sense importar en quina direcció vagi... tret que
es doni la volta i torni a la seva cabina.
Canvis en la percepció. Un altre desconcertant —i
interessant— efecte té a veure amb els “canvis en la percepció” d'un individu.
En cas d'al·lucinació greu, el personatge creurà veure coses a través dels ulls
d'un altre personatge. De fet el personatge no està veient coses a través dels
ulls d'un altre, però l'al·lucinació és notablement convincent. En general el personatge
que experimenti un canvi en la percepció “veurà” a través dels ulls d'algú o
d'alguna cosa que està en el seu camp de visió (per exemple, un personatge a la
sala de màquines no “veurà” coses a través dels ulls d'un personatge del Cece[1]).
Exemple: Cobb Unser va
per un passadís de l'Estrella Remota i en passar al costat d'un droide eruga de
reparació, per un moment se li ennuvola la vista. En aclarir-se-li la visió
descobreix que, de fet, no controla els seus moviments. La seva visió ocular
sembla estranyament alterada, com si mirés a través d'uns macrobinoculars. El
seu camp de visió canvia i es veu a si mateix recolzat contra un envà. Al cap
d'un moment se li torna a ennuvolar la vista i està de nou recolzat contra
la paret veient rodar al droide eruga.
Visitants. De tant en tant els membres de la
tripulació creuen veure estranyes figures en ombres que es mouen furtivament
per la nau (això ha aconseguit distreure l'atenció de Scoryn, que fa
l'impossible per mantenir la seguretat enfront d'aquestes figures fantasmals).
Hi ha qui afirma haver vist petits alienígenes humanoides de cranis molt
allargats i abillats amb ornamentades túniques. Uns altres han vist a un
fantasma geperut i aracniforme que xiuxiua i riu quan algú se li acosta. Fins i
tot hi ha qui ha vist a familiars o amics morts fa temps. També s'han detectat
altres formes sense identificar que van de cíborg humans amb aspecte de pirata,
a ithorians que blanden espases de llum, passant per altres figures ombrívoles
i indistintes que s'esvaeixen gairebé a l'instant.
Un personatge que experimenti una al·lucinació greu pot
arribar a entaular conversa amb una d'aquestes figures, encara que no obtindrà
respostes coherents. En general les figures actuaran com si haguessin escoltat
al personatge, però no poden entendre ni contestar. En altres casos, les
figures desapareixeran sobtadament en acostar-se a elles.
Aquestes visions —sobretot les dels humanoides amb cranis
allargats— poden convèncer a la tripulació de l'Estrella Remota que algú està jugant o experimentant amb ells. Si bé
aquest no és el cas, mantenir un grau visible de paranoia ajudarà a augmentar
la tensió en aquesta perillosa travessia.
Nota de recopilació
A partir d'aquí, vénen les aventures per al vell joc de rol.
Excepte per algun requadre ocasional, es tracta d'un intent de presentar les
notes dirigides al director de joc de forma més o menys semblant a un relat. La
idea és completar una mica la història per tots aquells que mai anem a jugar
això com una campanya de rol.
S'ha omès tota la part d'estadístiques, tiratges i altres
elements de la mecànica del joc, igual que referències a elements que serien
coneguts pel director de joc, però haurien de ser una sorpresa per als
personatges.
Pot notar-se un ús inconsistent dels temps verbals.
Se segueix parlant dels personatges, que serien els
personatges dels jugadors, segons la mecànica d'aquesta campanya en particular,
en lloc de tenir un personatge cadascun, els jugadors poden triar diferents
membres de la tripulació de l'Estrella
Remota al llarg del joc.
També es van ometre moltes descripcions que encara que
agreguen més context i alguns detalls interessants resulten en general
repetitives i avorrides. De fet es van ometre grans seccions del llibre amb
descripcions de la geografia i els habitants de l'erm, organitzacions, etc.
Per a més informació sobretot això es recomana consultar el
llibre de rol complet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada