5 AL CAIENT DE LA GALÀXIA
GEORGE R. STRAYTON
La Tinent Jessa Dajus es trobava asseguda en la consola de
navegació programant les coordenades del proper microsalt de l'Estrella Remota. En acabar fa un cop
d'ull per la finestra panoràmica i es queda mirant la impressionant nebulosa
que l'omplia per complet.
La Bretxa de Kathol era una de les moltes meravelles de la
galàxia. Enormes camps de pols estel·lar multicolor que s'estenien com
esquitxades contra el fons estrellat. Aquest turbulent núvol assenyalava el
límit del sector Kathol i ho separava de les extensions salvatges i inexplorades
de l'espai desconegut. Era encisador i seductor, un calder d'energia galàctica, va reflexionar Dajus.
Totes les colònies que fins ara havia visitat l'Estrella Remota en el seu viatge els
havia previngut contra les retorçades senderes de la Bretxa. Una lleu desviació
podia ficar la nau en un turbulent corrent de gasos primaris que
instantàniament estriparia el navili en mil insignificants trossos de duracer.
De manera que la Capitana Adrimetrum hi havia decidit que necessitava a un
navegant familiaritzat amb la Bretxa per conduir-los amb certa seguretat a
través de la nebulosa en persecució de Sarne. I Jessa no podia estar més
d'acord: no volia tenir la responsabilitat de maniobrar l'Estrella Remota a través de senderes tan inestables.
De sobte un dolor abrasador li va travessar la templa fins a
l'ull dret. Immediatament va aixecar la mà per pressionar sota l'arc ciliar,
una tècnica que no havia trigat a aprendre des que van començar els maldecaps,
feia una setmana. Però aquesta vegada el dolor es va esvair tan sobtadament com
va arribar.
Va respirar lentament i va apartar la mà, alleujada per
haver-se lliurat per una vegada... i llavors les va veure, milers d'aranyes pul·lulant
sobre la seva consola. Criatures negres, marrons i d’un castany clar de la
grandària d'un puny s'apinyaven en cada botó i interruptor, omplien cada buit
del panell. Estaven cobertes d'un aspre borrissol i agitaven les seves
retorçades potes cap a ella.
Va cridar i es va posar dempeus d'un salt. Es va enganxar la
cama en la cadira de la consola i va caure d'esquena copejant estrepitosament
la coberta. El cervell li bategava feroçment i la seva visió es va evaporar en
un milió de colors mentre enfonsava les botes en el terra intentant allunyar-se
de l'exèrcit d'aranyes.
—Tinent —li va dir una veu sense rostre—. Es troba bé?
La seva vista va començar a aclarir-se i va assenyalar a la
consola de navegació, que ara estava buidada i en silenci, lliure de l'eixam
d'aràcnids.
Es va asseure en el terra i es va fregar les temples, perquè
el mal de cap havia tornat amb més intensitat que mai.
—Tinent, què li succeeix? —va preguntar la veu, que ara va
reconèixer com la de Thyte, amb un to de preocupació encara que una mica
irritat.
Jessa es va aixecar agafant-se a la taula de la seva
consola.
—Es... estic bé. Només una mica cansada —no podia deixar que
sabessin la bogeria que li havia assaltat de sobte. L'Estrella Remota tenia capacitat per a una tripulació limitada, i no
podia permetre's carregar amb passatgers inútils. No volia que l'abandonessin
en la propera colònia exterior. Havia de trobar a Sarne. L’havia d'atrapar,
mirar-li als ulls, enfrontar-se a ell per última vegada. Si tan sols sabés per
què ho necessitava tant.
Va tornar a alçar la vista cap a la Bretxa de Kathol.
Pressentia el perill del lloc, però sabia que en algun lloc del seu interior, o
tal vegada més enllà d'ella, li esperava el seu destí.
De sobte, milions de punts de colors van creuar davant els
seus ulls i va sentir que començava a caure...
EPISODI UN: UN MÓN EN
LA BRETXA
L'Estrella Remota
arriba a Danoor, en el sistema Nah’Malis, una colònia en el mateix límit de la
Bretxa de Kathol. Es tracta d'un món bell, cobert de retalls verds, blaus, castanys
i marrons, amb rastres de núvols que giren per tot el planeta de pol nord a pol
sud.
Adrimetrum espera trobar a un navegant que accepti portar l'Estrella Remota a través de la Bretxa.
Encara que comprèn el perill que aguaita en la nebulosa, també sap que no pot
abandonar la persecució de Sarne. Sí aquest tornés amb més tecnologia del
Guardià Fosc... ni tan sols s'atreveix a imaginar la devastació.
De sobte el corrent
d'esquitxades grises a velocitat llum dóna pas a la quietud de l'espai real.
Davant vosaltres sura l'immens món de Danoor. Oceans de blau marí circumden als
verds, castanys i marrons masses de terra del planeta, mentre que flocs de
núvols grisos i blancs circumnaveguen parsimoniosament la brillant esfera.
I després de Danoor,
la Bretxa de Kathol s'estén com esponjosos núvols, arrissats corrents i taques
negres contra el paisatge espacial.
El panell de
comunicació s'il·lumina.
—Nau aproximant-se,
aquí el Control del Sistema Danoor. Si us plau, indiqui la seva procedència i
intencions.
Però abans que pugueu
contestar, una impressionant nau, gairebé la meitat de gran que un Destructor
estel·lar classe Victòria, reverteix de l’hiperespai en rumb de col·lisió cap a
l'Estrella Remota.
El navegant de l'Estrella
Remota haurà d'emprar-se a fons per canviar de rumb abans que la corbeta
impacti contra el casc gris de l'estrany navili. La Tinent Dajus o qui s’assegui
en aquest moment en els controls podrà esquivar pels pèls a la nau que se'ls
tira damunt.
La nau nouvinguda no saluda ni fa maniobres agressives
contra l'Estrella Remota.
Senzillament posa proa a la Bretxa amb un esclat dels seus enormes motors
sublumínics.
En aquest moment un petit mercant sobrevola l'Estrella Remota i el seu pilot saluda al
navili de la Nova República dient-li que no es creui en el camí de la nau
Sanedrí Aing-tiï a la qual acaben d'evitar, i advertint que seria l'últim error
que cometessin. Després el mercant desapareix en la densa atmosfera de Danoor.
El Control del Sistema Danoor torna a comunicar-se amb l'Estrella Remota, aquesta vegada en un to
més insistent.
Quan els personatges saluden en nom de la Nova república, el
seu interlocutor els dirà que esperin un moment. Passen un parell de minuts i
de sobte una nova veu els llança un torrent d'acusacions.
—Navili de la Nova
República —irromp una veu nova i tibant—, sóc el ministre Waric Nane. Ens
sorprèn i ens disgusta que hagin tornat tan aviat al nostre planeta després de
la seva última visita. La seva nova nau de guerra no ens espanta. El nostre
exèrcit ha començat a desplegar les seves forces de defensa. Resistirem fins
que no quedi ningú a Danoor.
El comunicador es talla bruscament.
Fa menys d'una setmana, el Capità Treidum es va presentar
amb la Llança d’Endor simulant ser un
enviat de la Nova República, i va exigir la total submissió del govern de
Danoor, impostos equivalents a la meitat dels ingressos de la colònia, i un 10%
de la població per al seu ús com a mà d'obra esclava. Amb el sobtat retorn de
la Nova República, Nane tem el pitjor.
Només pensant ràpid per persuadir-ho, aconseguiran els
personatges que el ministre Nane torni al comunicador. Es mostra caut i suspicaç
amb els intents dels personatges per convèncer-ho de les seves benignes
intencions. Finalment, accepta detenir el desplegament de les seves forces i
reunir-se amb una petita delegació diplomàtica en la superfície del planeta per
discutir l'assumpte.
AL PLANETA
Nane li proporciona a l'Estrella
Remota les coordenades d'una plataforma privada d'aterratge en Eror Zeen,
capital de Danoor. Adrimetrum es dirigeix al planeta per reunir-se amb el
ministre Nane, acompanyada de Dajus, Brophar, qualsevol personatge amb aptituds
diplomàtiques i almenys dos soldats.
Els personatges aterren en una plataforma circular de permacret,
enmig d'un cercle de personal militar armat. Quan els personatges baixen del
transbordador, dos soldats s'avancen cap a ells amb impecable formalitat
castrense. Es detenen amb prou feines a un metre dels personatges, es giren i
es dirigeixen cap a un camusa cúpula a la vora de la plataforma d'aterratge.
Els personatges es troben en una àmplia sala de sostre
arquejat i parets cobertes amb dramàtiques escenes de guerra. Al centre hi ha
una taula triangular feta d'alguna pedra fosca i envoltada de mitja dotzena de
cadires. Dempeus darrere de la taula hi ha quatre homes ben vestits, amb
uniformes similars als dels guàrdies de l'exterior, que observen entrar als
personatges.
Nane presenta ràpidament als ministres Opodim, Durhant i
Mooren. Els diplomàtics s’asseuen sense intercanviar salutacions. Nane demana
als personatges que expliquin detalladament la seva versió de la història.
Si els personatges esmenten a l'Imperi o al Moff Sarne en
qualsevol moment de la conversa, els ministres es miren uns a altres sorpresos,
com si compartissin cert temor secret. Si els personatges expliquen que la Nova
República no respon de les atrocitats atribuïdes a la Llança d’Endor, i que només estan allí per contractar a un navegant
que els porti per la Bretxa, Nane reflexiona un moment i decideix que han de
passar una prova per demostrar les seves afirmacions.
Un droide miner s'ha perdut en el Cinturó de Duhrib, un
rosari de rovellosos asteroides en òrbita al voltant del sol del sistema, entre
el quart i el cinquè planeta. Per demostrar que ell i el seu poble són gent
d'honor, està disposat a proporcionar-los els serveis d'un navegant a canvi de
la recuperació del miner perdut.
EPISODI DOS: EL
DROIDE
Comenceu a buscar al
droide miner en les seves últimes coordenades conegudes, que el ministre Nane
us va proporcionar abans de sortir de Danoor. El rovellós cinturó d'asteroides
es corba a l'espai entre les òrbites dels planetes quart i cinquè. Per fortuna
els asteroides semblen girar lentament en les seves pròpies òrbites, cadascú a
una generosa distància del seu veí. Maniobrar a través del camp no hauria de
plantejar problemes. Però abans heu de trobar al droide.
El Tinent Thyte (o el personatge que estigui de guàrdia en
els sensors) requereix diversos intents per localitzar al droide. Un estrany
senyal que viatja en direcció a la Bretxa sembla haver creat un camp
d'interferències que dificulta més del normal la localització del droide. En
investigar es pot determinar que el senyal procedeix de la superfície de
Danoor.
El droide està atrapat en un enorme asteroide aproximadament
a la meitat del cinturó. Decideixen fer el viatge fins a l'asteroide en el
transbordador Aegis en lloc de l'Estrella Remota, per no tenir problemes
en esquivar les bambolejades pedres.
De totes maneres, aviat veuran que només el transbordador
cap per l'estreta esquerda on el droide miner ha quedat atrapat.
En descendir per
l'esquerda d'esmolades vores, el pilot comença a suar. L'obertura per la qual
la nau pot passar continua estrenyent-se i la nau ha de ser manejada amb
exquisida precisió per esquivar els serrats sortints que amenacen amb estripar
el casc.
L'avenc conclou en una àmplia càmera on els personatges
detecten immediatament al droide en el terra rocós. Els seus braços perforadors
tentaculars estan escampats sobre una gran pedra plana. Els personatges també
descobriran les restes d'una petita càpsula de salvament oculta darrere d'un
sortint rocós.
Els personatges que surtin del transbordador han de portar
vestits per al buit. La rovellosa roca de parets, sostre i terra de la càmera
sembla dura i infrangible, i no es veu rastre de pedres o còdols més petits.
Mentre es mouen, els personatges poden percebre lleus tremolors sota els seus
peus. Pel que sembla l'asteroide no és massa estable.
Els personatges que inspeccionin el droide miner descobriran
que el regulador d'energia del repulsor del droide ha sofert un curtcircuit.
Una hora de treball i una mica de cablejat ho retornaran a un estat operatiu.
Mentre comencen amb les reparacions:
Seguiu treballant en
el regulador d'energia del repulsor del droide. Comenceu a acostumar-vos a
l'estranya sensació de surar provocada per l'escassa gravetat de l'asteroide
quan una sensació encara més estranya apareix en la vostra ment.
Un moviment sobtat
crida la vostra atenció cap al fons de la cova, on el sostre s'uneix amb el terra.
En donar-vos la volta veieu a vuit alienígenes que us arriben poc més que a la
cintura i carreguen contra vosaltres brandant llargs fragments de duracer
aparentment extrets del droide miner. Vesteixen bruts vestits de buit color
taronja, i semblen cridar-vos a través de les seves màscares.
Els alienígenes (un grup de tuhgri) parlen un dialecte del
hutt. Quan els personatges posen en contacte els seus cascos amb els dels
alienígenes, podran sentir les seves paraules. Entendran alguns termes bàsics i
descobriran el perquè de la cridòria dels tuhgri. Asseguren que el droide miner
els pertany i que els personatges han envaït el seu territori.
Quan els personatges expliquen que estan allí a instàncies
del govern de Danoor, Jutka, el cap dels tuhgri farà un pas al capdavant i dirà
a la resta del grup que es quedi enrere. Els alienígenes obeeixen, però no
deixen anar les seves armes.
Jutka diu que la seva nau viatjava cap a Danoor pel límit de
la Bretxa de Kathol quan una estranya i monstruosa nau va revertir de
l’hiperespai just davant d'ells obligant-los a executar una ràpida maniobra
evasiva. Per desgràcia la seva nau va fregar amb un dels arrissats corrents de
la Bretxa i els seus sistemes primari i secundari van quedar completament
ionitzats. Entre que la nau ja estava molt apedaçada i que ara era
ingovernable, els alienígenes van optar per abandonar-la abans de caure més en
la Bretxa.
La seva càpsula de salvament va tenir suficient impuls per
treure'ls de la Bretxa, però no per arribar a Danoor. Els seus sensors van
detectar una feble emissió d'energia a la vora del Cinturó de Duhrib i la van
seguir fins a penetrar en el camp d'asteroides. Quan eren a punt d'arribar a la
seva font, l'emissió va desaparèixer dels seus sensors i van haver de reajustar
l'escombratge per detectar rastres de duracer en comptes de lectures d'energia.
Al cap d'una hora van localitzar al droide en aquest
asteroide i van aterrar al costat d'ell per fer reparacions. Si aconseguissin
fer-lo funcionar, podrien enviar un missatge d'auxili. Per desgràcia la seva
càpsula de salvament manca de les eines adequades per arreglar el regulador
d'energia, de manera que van haver de desmuntar la nau per improvisar-les.
Els tuhgri només volen viatjar a un planeta habitat per
poder comunicar-se amb els seus col·legues i aconseguir transport de tornada al
seu món. Jutka mostra als personatges les reparacions que ja havien fet en el
droide. Si els dos grups treballen junts, en 10 minuts poden fer que el droide
sigui capaç de volar.
Quan estan acabant de reparar el droide miner, l'asteroide
sencer s'estremeix, fent que diversos caiguin al terra. Jutka diu que han
passat per tremolors similars des que van arribar. Però també assenyala que aquest
ha estat el pitjor.
Les parets, el terra
i el sostre de la càmera comencen a esquerdar-se en línies en ziga-zaga. El
cataclisme fa caure grans roques que s'estavellen contra el terra emetent ones
que percebeu a través dels vostres vestits de buit. El violent tremolor
continua, i amenaça amb llançar-vos al terra mentre us esforceu per esquivar
els fragments que segueixen caient.
Els personatges només disposen d'uns instants abans que la
càmera sencera es desplomi sobre els seus caps. A cada moment cauen pedres del
sostre al seu voltant.
El pilot del transbordador ha d'esquivar els trossos més
grans de pedra que cauen per l'esquerda i que són massa pesats perquè les
pantalles de partícules els desviïn.
La boca de l'esquerda ha començat col·lapsar-se. Només amb
dos precisos trets de blàster es pot obrir suficient espai perquè la nau pugui
abandonar l'aclaparador avenc.
EPISODI TRES:
CONSPIRACIÓ
Torneu a la
plataforma circular d'aterratge en la superfície de Danoor, impacients per
trobar al navegant promès i reprendre la vostra persecució del Moff Sarne.
En aterrar, observeu
immediatament als soldats que caminen pel perímetre. Cadascun porta un rifle
blàster croat al pit, disposat a empunyar-ho immediatament. Se'ls veu caminar
pel límit del permacret atents i nerviosos, com si esperessin un atac en tota
regla que anés a saltar de qualsevol lloc.
El vostre grup es
dirigeix per la franja de permacret que va de la plataforma d'aterratge a la
cúpula on us vau entrevistar per primera vegada amb els ministres del govern.
Quan travesseu l'àmplia arcada que dóna a la sala de reunions veieu que els
ministres s'amunteguen a l'altre costat de la taula triangular, murmurant-se
precipitadament els uns als altres. Quan entreu, us miren.
—Asseguin-se, si us
plau —diu Nane mentre els altres ministres prenen seient.
Nane segueix dempeus,
amb el rostre tibant i seriós.
—Diguin-me: a què han
vingut aquí realment?
Abans que pugueu dir
una paraula, Nane us mostra el palmell de la seva mà, tanca els ulls i sacseja
el cap lentament.
—Estalviïn-me les
seves mentides —diu deixant caure el braç i obrint els ulls de nou—. Tots els
navegants capaços de traçar una ruta a través de la Bretxa han mort. Volíem
ajudar-los, i així paguen els nostres esforços? Molt bé, doncs sembla que ja no
podem ajudar-los encara que volguéssim.
El ministre Mooren es
posa dret.
—Què hi ha de Makezh?
—diu als altres ministres.
Nane es torna
lentament cap a Mooren.
—Vaig creure que
havíem acordat no parlar d'ell.
Algun personatge observarà que hi ha un vell droide
humanoide ocult entre les ombres al fons de la sala de reunions. Que tal vegada
reconeguin com un antiquat model assassí que teòricament va deixar de
produir-se fa uns 26 anys. Les esgarrapades, bonys i taques de sutge en l'exoesquelet del droide suggereixen la seva edat, així com que ha estat usat
freqüentment fins fa poc.
Nane acceptarà donar-los l'adreça de Makezh en Eror Zeen,
així com salconduits militars que els permetran passejar pels carrers. Però els
adverteix que vagin amb compte en acostar-se a Makezh. L'home té una
personalitat inestable i sovint sofreix crisi al·lucinatòries. Nane no es
responsabilitza de la tripulació de l'Estrella
Remota si decideixen posar-se en contacte amb l'embogit navegant.
Quan Nane lliurament l'adreça de Makezh, es presenta una
missatgera del govern. La prima dona camina rígidament, com un soldat, encara
que porta l'honorable vestimenta de funcionària del govern. Murmura alguna cosa
a Nane, que bruscament suspèn la reunió. Es disculpa mentre els quatre
ministres abandonen la sala.
Abans de marxar-se, el ministre Mooren intenta fer un senyal
amb els ulls als personatges. Un d'ells es fixarà en Mooren, el qual posarà la
vista en una computadora de butxaca que ha deixat en el seu seient, tornarà a
mirar al personatge, assentirà gairebé imperceptiblement i s'anirà de la sala darrere
dels altres ministres.
En aquest moment arriba un soldat amb etiquetes
identificatives per a tot l'equip. Si algun personatge intenta emportar-se la computadora
de butxaca, el soldat li preguntarà immediatament sobre aquest tema. Coneix la
importància del secret governamental, i no vol ser culpable d'una fallada de
seguretat. Els personatges l’hauran d’alguna manera de convèncer, o distreure’l
i prendre la computadora sense que se n’adoni.
Segons la informació continguda en la computadora, Mooren
creu que Nane ha estat en contacte amb un grup que s'autodenomina l'Imperi.
Coneixent la política i les creences personals de Nane, Mooren tem el pitjor
per al seu poble. Sap una mica de la història de la Nova República, i creu que
l'Estrella Remota és la seva última
esperança abans que la guerra civil s'estengui pel planeta.
Demana als personatges que després de localitzar a Makezh, i
quan estiguin preparats per entrar en la Bretxa, situïn l'Estrella Remota en les coordenades que els indica, per des d'allí
enviar cap a la Bretxa el missatge que adjunta al final de l'arxiu a través del
canal gamma-gamma-onze. Espera que l'únic aliat de la Resistència de Danoor
rebi el seu missatge i vingui a protegir-los de l'autodenominat Imperi.
Mentrestant, seguirà els moviments dels personatges a la recerca de Makezh i
els ofereix l'ajuda que puguin necessitar.
EPISODI QUATRE: MAKEZH
Els personatges han de deixar el seu transbordador i
dirigir-se a peu al centre d’Eror Zeen. El crepuscle s'ensenyoreix de la ciutat
i marca l'inici del toc de queda planetari de cada nit. Mentre els personatges
van a la residència de Makezh, només es creuen pel carrer amb patrulles de 10
soldats. Durant el camí, dues d'aquestes patrulles s'acosten als personatges i
els demanen la seva identificació.
Llums de llum blanc-i-blavosa
sobre esvelts pals de duracer il·luminen el vostre camí cap a la residència de
Makezh. A un costat i a l'altre del carrer s'alineen edificis camusos de no més
de quatre plantes que llancen llargues ombres lunars sobre el vostre camí. La
ciutat està tan silenciosa que sembla morta, i observeu que diverses contrafinestres
es tanquen al vostre pas.
Al cap de 15 minuts
arribeu per fi a l'estructura de dues plantes en el pis superior de les quals
sembla que viu Makezh. Una escala va del carrer a un replà en la segona planta.
Després de pujar
l'escala quatre considerables portes de duracer en les parets del passadís
mostren els codis d'adreça, i trobeu amb facilitat l'apartament de Makezh.
Un personatge observarà que al fons del passadís hi ha una
cinquena porta que es tanca de sobte.
En trucar a la porta de Makezh no obtenen resposta, ja que
l'inquilí no està a casa. En sentir de les sobtades morts de navegants per tot
el planeta, s'ha tornat molt suspicaç. Veient que els personatges entren al seu
edifici, es va amagar en l'escala que porta al terrat. Quan es van acostar a la
seva porta, va tancar i va segellar la de l'escala i va pujar al terrat, on
pretén esperar fins que se’n vagin els personatges.
Obrir la porta de l'escala amb els controls és molt fàcil.
La porta puja xiulant sorollosament i alertant de la imminent arribada dels
personatges a Makezh, que es precipita cap a la vora del terrat.
Pugeu la dotzena de
graons de l'estreta escala del terrat i sortiu quan una violenta ràfega de vent
escombra el lloc. En la teulada hi ha esveltes antenes que es projecten cap al
cel gris des de sòcols rectangulars, hexagonals i octogonals de diverses
grandàries. De sobte, al costat de la vora del terrat es llisca una ombra, una
silueta humanoide retallada contra el fons de núvols daurats i roses de
l'horitzó.
Makezh no vol morir ni un minut abans d'hora, així que només
li queda fugir. Salta el buit de dos metres entre el seu edifici i el veí, i
arrenca a córrer per aquesta teulada.
Hi ha una persecució per les teulades. I quan els
personatges siguin a punt d’enxampar-lo, Makezh intenta saltar un buit de cinc
metres, però ja està cansat i falla. S'estavella contra la façana de l'edifici,
cau sobre una cornisa i aconsegueix aferrar-se a la vora de la mateixa quan és
a punt de precipitar-se cap a la seva mort. En qualsevol cas, Makezh considera
la possibilitat de deixar-se caure abans que proporcionar als assassins el plaer
de matar-lo. Els personatges l’hauran de convèncer perquè els deixi
rescatar-ho.
Després d'acceptar l'oferiment d'ajuda, de sobte Makezh
comprèn el perill en què es troba, i la seva mà es comença a relliscar. En poc
temps es deixarà anar d'una mà i Makezh quedarà balancejant-se precàriament
enmig de les ràfegues que comencen a bufar entre els edificis.
Però quan els personatges inicien el seu intent de rescat,
comencen a rebre foc de blàster des d'una teulada veïna. Els dos primers trets
esclaten just sobre el cap de Makezh i obren un forat irregular en la paret de
permacret.
L'atacant —un droide assassí— concentra el seu atac sobre el
bambolejant navegador, però de tant en tant fa un tret a un personatge a
l'atzar.
Els personatges que reparessin en el droide durant la reunió amb els
ministres el reconeixeran, encara que no podran assegurar si es tracta del
mateix o d'un altre d'igual model.
Quan els personatges destrueixin al droide, dues figures
saltaran d'un amagatall darrere de la posició del mateix i dispararan a cegues
cap als personatges mentre arrenquen a córrer cap a una escaleta que baixa al
carrer. Però abans que hagin baixat cinc passos, una altra figura salta al
terrat de l'edifici des d'un altre terrat perpendicular a la dels personatges.
Abans que aquests puguin reaccionar, el nouvingut —que porta un blàster pesat a
cada mà— dispara dues vegades a cada fugitiu fent-los perdre el peu i caure
d'esquena gairebé quatre metres.
El misteriós benefactor fa un cop d'ull als personatges. Una
armadura corporal completa cobreix la seva anatomia, i porta un casc similar al
d'una armadura de combat mandaloriana.
Quan els personatges comencin a moure's cap a la cuirassada
figura, ja sigui per parlar-li o per combatre, aquesta s'esvairà sobtadament en
les tenebres. Gairebé no poden notar el fugaç moviment amb el qual la figura
—Boira— salta per la vora de l'edifici i desapareix.
Makezh dóna les gràcies als personatges i accepta ajudar-los
amb una condició: que se l’emportin amb ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada