divendres, 1 de març del 2019

The Thrawn Trilogy (XXIII)

Anterior


23 Clon B-2332-54

El Nucli de Fosa D de Ciutat Núvol era un dels centres de reciclatge de metall més eficients de la ciutat; Groggin, l’ugnaught al comandament d'aquest nucli de fosa en particular, sempre vetllava per això. Qualsevol cosa que pogués ser fosa i reprocessada era llançada al gegantesc forn que mantenia en funcionament dia i nit. Parts de droides, ordinadors trencats, llaunes metàl·liques de menjar i fragments de parets, tot això descendia per la sorollosa cinta transportadora per convertir-se en metalls bàsics o aliatges útils.
Un objecte inusual enmig de la ferralla va cridar l'atenció de l’escrutadora mirada de Groggin. Acostant-se al flux de deixalles que passava rodant al costat d'ell, va rescatar amb destresa el fragment d'escombraries que li havia cridat l'atenció.
Amb un grunyit de sorpresa, va donar voltes a les seves mans al monyó cauteritzat d'una mà humana, que encara seguia aferrant un estrany cilindre metàl·lic. Comprovant el nombre de lot, va veure que la mà procedia dels pous de ventilació inferiors. Aparentment, aquesta inusual peça d'escombraries havia estat rescatada pels drons que mantenien lliures de residus la xarxa de canonades i pous de ventilació. Com galàxies va arribar això aquí a baix?, va pensar l’ugnaught. No importa. Tot el que importa és el metall.
De tornada a la cinta transportadora, Groggin pretenia incinerar la mà perduda i fondre l'estrany cilindre de metall. Llavors, va escoltar un estrany xiuxiueig metàl·lic darrere d'ell. Donant-se la volta, l’ugnaught baixet i grassonet es va trobar amb la figura negra de dos metres d'alt i amb capa que es trobava en la porta. L'amenaçadora figura va fer un gest a Groggin.
—La mà. Dóna-me-la —va sol·licitar el gegant cuirassat, amb veu que va ressonar per tota la sala.
Groggin, completament ignorant dels assumptes galàctics, no es va adonar amb qui estava parlant. Immediatament va demanar 2000 crèdits.
—Haig de cobrir despeses, vell —grunyí—. Encara que tinc el pressentiment que podem arribar a un acord. El metall d'aquest casc podria ser útil. No valdrà molt, però encara...
Lord Darth Vader, no acostumat a una falta de respecte tan flagrant, va quedar momentàniament sorprès, però només per un instant.
—Em donaràs la mà. I el sabre de llum. Ara —grunyí amb to amenaçador, emfatitzant la greu amenaça implícita en cada paraula.

 

—Un moment, vegem... —va començar a dir Groggin, però la seva veu es va apagar en un panteix ofegat. Amb un gest de la mà enguantada de Vader, la mà amputada, sostenint encara el sabre de llum desactivat, va surar fins al Senyor Fosc dels Sith.
Els altres ugnaughts de la sala immediatament van començar a acostar-se com un eixam al seu líder, tractant d'esbrinar la causa del seu misteriós atac de tos. L'impertinent enginyer estava mort abans que poguessin arribar fins a ell. I més tard, jurarien que —si era possible— el malvat Senyor Fosc estava radiant de negre plaer.
—Un altre trofeu per a les càmeres de l'Emperador —va bramar Vader.
Donant la volta sobre els talons, Darth Vader es va marxar, deixant enrere la càmera de fosa... i al seu capatàs mort.
Pujant a bord de la seva llançadora, va ordenar al pilot que s’enlairés. Una llàstima, fill meu, va pensar. Podries haver-te unit a mi, i junts... podríem haver destruït a l'Emperador i governat la galàxia en el seu lloc.
Observant l'apèndix amputat que sostenia a les seves mans, un sobtat pensament va creuar la ment del Senyor Fosc. Tal vegada, si tu no et converteixes, petit Jedi, es pugui aconseguir un substitut adequat.
De sobte, Vader es va veure obligat a caure de genolls sota l'horriblement poderosa veu que ressonava com feroços trons en el seu cap. Els pilots es van esforçar en va a fer cas omís de les... molèsties del Senyor Fosc.
—Sí, el meu servent —va bramar la veu en la seva ment, emanant pura maldat—. Vine a la Muntanya Tantiss, immediatament. Em reuniré amb tu allà, i parlarem del meu nou trofeu.
—Sí... el meu Senyor —va dir Vader amb un panteix, sentint una gelada punyalada de temor en la seva ànima, mentre la rialleta burleta de l'Emperador encara ressonava en la seva ment. El seu Mestre havia detectat els seus pensaments sediciosos. Aquesta conversa seria d'allò més desagradable. Realment molt desagradable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada