Luke Skywalker i les ombres de Mindor (I)

Anterior

Cap de les històries que la gent explica de mi

pot canviar qui sóc realment.

—Luke Skywalker

Sis mesos després de la destrucció de la segona Estrella de la Mort i la caiguda del malvat Emperador Palpatine, Luke Skywalker i la victoriosa Aliança Rebel segueixen combatent contra les forces imperials que encara sobreviuen, tan decidides com sempre a destruir tot el bé que hi ha en la galàxia.

Soldats d'assalt d'armadura negra al comandament del misteriós senyor de la guerra Shadowspawn combaten ara contra la incipient Nova República, dedicant-se des del col·lapse de l'Imperi a la pirateria, el pillatge i la destrucció. Atacant quan volen i minant la confiança galàctica en la capacitat de la República de mantenir l'ordre i la seguretat.

A l'espai profund del Corredor Corellià, el primer esquadró de caces li tendeix un parany als rondadors de Shadowspawn...

CAPÍTOL 1

El Reina Corelliana era una llegenda: el major creuer de luxe que havia solcat mai les vies espacials, un palau del plaer interestel·lar al que només podia accedir la superelit de la galàxia; éssers la riquesa dels quals transcendia tota descripció. Es rumorejava que pel preu d'un sol còctel en un dels seus restaurants menys exclusius, un podria comprar-se una nau estel·lar; pel preu d'un sopar, no només podria comprar-se la nau estel·lar, sinó també el port en què estava amarrada i la fàbrica que l'havia construït. Qualsevol no podia senzillament pagar per un amarratge en el Reina Corelliana; la mera riquesa no era suficient. Per embarcar-se en el viatge definitiu als excessos hedonistes, l'interessat havia de demostrar primer que la seva educació i maneres eren tan exquisides com seria el dolor de pagar el seu compte en el bar. I tot això feia del Reina Corelliana, un dels objectius terroristes més irresistibles de la història: què millor que aterrir a l'elit de l'elit, els poderosos entre els poderosos, els més grans entre els grans?

Així que quan un empleat de rutes, presumiblement poc escrupolós, de l'extensíssim personal de l'empresa Línia Nèbula es va oferir discretament a vendre, a grups selectes des de Kindlabethia fins a Nar Shaddaa, una pista sobre la ruta del següent creuer del Reina Corelliana, va atreure un interès considerable.

Encara que el postor guanyador desconeixia dues dades rellevants. La primera era que aquell empleat presumiblement poc escrupolós no era poc escrupolós, ni tan sols era un empleat de rutes, sinó un hàbil i enginyós agent del servei d'intel·ligència de la Nova República. La segona dada rellevant era que el Reina Corelliana no anava a realitzar cap creuer aquella temporada, en haver estat substituït per una closca d'un sol ús construïda per ocultar una quantitat substancial de caces estel·lars liderats pels pilots més destacats de l'Esquadró Murri, com era habitual en aquell tipus d'operacions.

Gairebé al mateix moment en què R4-G7 va fer sonar l'alarma de proximitat en el panell de sensors del seu Ala-X, el dispositiu de visualització del droide es va il·luminar amb codis d'imatge de sis Defensors TIE al seu deixant. El Tinent Derek «Hobbie» Klivian, antic membre de l'Aliança per Restaurar la Llibertat en la Galàxia, i actualment de la Nova República, va començar a sospitar que la brillant emboscada del Comandant Antilles no havia estat gens brillant, ni tan sols una mica, i ho va dir. En termes claríssims. Allunyat de la seva feroç vulgaritat, el seu comentari va ser:

—Wedge? Aquest pla era estúpid. M'has sentit? Estúpid, estúpid, estúpi... AH...!.

Aquell AH va ser producte de múltiples impactes de canó que van desintegrar el seu canó dorsal dret i gran part de l'ala estesa en la qual aquest anava muntat. Allò va fer que la seva nau iniciés una caiguda que va combatre amb ambdues mans en el timó i els peus donant puntades als propulsors d'inclinació per equiparar el control, fins que els dos Defensors que tenia més a prop de la seva cua es van convertir en esferes expansives de flames i trossos de metall. Les dues ones de xoc el van depassar just al pitjor moment i el van llançar girant sobre si mateix directament cap a una altra formació de Defensors que venia de front cap a ell. Després a la seva esquena, després de front, etcètera.

El comunicador de la seva nau crepità mentre el caça d’en Wedge Antilles passava al costat d'ell, prou a prop per poder veure un somriure en la cara del comandant.

—Un pla estúpid, senyor tinent.

—Suposo que et sembla divertit.

—Bé, si a ell no l'hi sembla —va intervenir el company de flanc d’en Hobbie—, a mi sí.

—Quan vulgui la teva opinió, Janson, polvoritzaré la teva nau i la buscaré entre les restes.

El remolí d'estels que donava voltes al voltant de la seva cabina li va provocar una arcada que va amenaçar amb expulsar violentament el tros de llom de terrafin que havia dinat. Forcejant agosaradament amb els comandaments, va aconseguir angular la seva nau un pèl, la qual cosa li va permetre girar el morro cap als quatre rondadors que anaven cap a ell mentre donava voltes sobre si mateix. Dels tres canons que li quedaven va sortir un foc vermell i la formació de Defensors es va obrir com una esnekfruita massa madura.

Amb els canons Hobbie només va polvoritzar a un, però el parell de torpedes fletxettes amb detonador de proximitat que havia disparat sàviament de manera simultània i en arcs divergents havien interceptat als caces enemics, provocant unes explosions espectaculars que van aixafar als tres Defensors restants com a ous podrits d’snuffle.

—Vaja, això ha estat molt bé —va dir, forcejant encara amb els controls per estabilitzar l'Ala-X danyat—. Suflé de globus ocular[1]!

—Vés amb compte, Hobbie... Si segueixes fent coses així pot ser que algú comenci a pensar que saps pilotar aquesta cosa.

—Estàs en el combat, Janson? O vas a quedar-te ressagat, somrient amb aires de superioritat, mentre jo m'ocupo de la lluita?

—Encara no ho he decidit —l'Ala-X d’en Wes Janson va sorgir del no-res, llançant-se en un angle ajustat sobre la vertical subjectiva de Hobbie—. Potser pugui donar-te un cop de mà. O un parell de torpedes, qui sap?

Dos estels blaus brillants van sortir dels tubs de torpedes d’en Janson, en direcció als TIE que s'aproximaven.

—Ei, Wes? —va dir Hobbie, encongit—. Aquests no eren torpedes fletxette, veritat?

—Naturalment. Què si no?

—No has notat que estic tenint certs petits problemes per maniobrar?

—Què vols dir? —va preguntar Janson, en aparença genuïnament sorprès. Més tard, després de contemplar durant un segon la caiguda irremissible de la nau d’en Hobbie cap a la trajectòria dels seus torpedes, va dir— Oh. Vaja... ho sento.

Els torpedes fletxette de l'Esquadró Murri s'havien dissenyat i construït específicament per a aquella operació i havien complert el seu propòsit principal: eliminar Defensors TIE.

El Defensor TIE era el principal caça de superioritat espacial. Era més ràpid i maniobrable que l’Incom T-65 (més conegut com a Ala-X); i més ràpid fins i tot que els modificats i actualitzats 65B de l'Esquadró Murri. El Defensor també disposava de major arsenal, amb canons bessons d'ions que se sumaven als seus làsers i tubs de llançament d'ús doble que disparaven tant torpedes de protons com míssils d'impacte. Els escuts creats pels seus generadors deflectors bessons Novaldex eren gairebé tan potents com els de les naus capitals. Encara que els Defensors no estaven equipats amb escuts de partícules, depenent del seu casc de liuínium reforçat per absorbir els impactes d'objectes materials.

Cada torpede de protons anava carregat amb milers de trossets dentats de duracer, apinyats al voltant d'un nucli d'explosiu convencional. En detonar, aquells diminuts trossos de duracer es convertien en una esfera expansiva de metralla. Encara que els torpedes volaven a una velocitat respectable per si mateixos, eren més eficaços si es detonaven en la trajectòria dels Defensors, perquè l'energia de l'impacte, en definitiva, ve determinada per la velocitat relativa. A les velocitats de combat dels caces estel·lars, travessar un núvol de boletes de duracer podia fer que la teva nau deixés de ser un caça estel·lar per convertir-se en un ratllador de formatge extraordinàriament car.

Els quatre caces centrals de la formació de Defensors que s'aproximava es van topar amb el núvol de fletxettes i simplement... van quedar polvoritzats. Els Defensors dels costats laterals van aconseguir desviar-se un segon abans de quedar atrapats en dues detonacions seqüencials, ja que l'explosió del nucli d'energia d'un Defensor va fer detonar els altres tres nuclis instants després; així que el desafortunat Tinent Klivian estava caient directament cap a una nebulosa de plasma en miniatura que resplendia amb la suficient radiació dura per cuinar-lo com un filet de bantha en una pedra d'obsidiana cremant sota el doble sol del migdia de Tatooine.

—No vas a poder, Hobbie —li va dir Janson—. Propulsa’t.

—Oh, això t'agradaria, veritat? —va grunyir Hobbie entre panteixos, lluitant intensament encara amb els controls de l'Ala-X. La caiguda de la nau va començar a alentir-se— Ja ho tinc, Wes!

—No, no ho tens! Propulsa’t, Hobbie... PROPULSA’T!

—Ho tinc... Ho aconseguiré! Ho a... —li va interrompre l'últim gir del seu Ala-X, que va col·locar el morro enfront de la vora davantera del camp de metralla esfèrica que s'expandia cap a ell a una fracció respectable de la velocitat de la llum, i Hobbie Klivian, prestigiós mestre de la grolleria i les obscenitats, tant humanes com no, i gran coneixedor de les ocasionals vulgaritats d'una dotzena d'espècies i centenars de sistemes estel·lars, es va limitar a dir:

—Oh, rajos.

Va aixecar l'Ala-X sobre la cua, amb els sublumínics erupcionant a la recerca d'una tangent, però feia molt que sabia que, de tots els Murris, era el que menys havia de confiar en la seva sort. Va buscar el botó d'ejecció.

Quan el va trobar, la nau es va encabritar i va emetre un so metàl·lic tan fort que li va semblar que tenia el cap dins del gong de sopar d'un wookiee. Aquell metafòric cuiner wookiee devia estar famolenc, perquè el soroll va seguir i va seguir i va augmentar d'intensitat, i l’ejector, misteriosament, semblava no funcionar. Encara que aquell misteri ho va resoldre la breu xiulada de l'atmosfera sortint per un forat irregular de la grandària d'un puny en el dosser de l'Ala-X. Hobbie va descobrir que el forat era irregular perquè el fragment que l’havia provocat s'havia alentit en xocar amb el blindatge ventral d'aliatge de titani de l'Ala-X. Per no parlar del panell de controls del caça on, a més d'haver destrossat l'assemblatge del botó d'ejecció, li havia polvoritzat la mà esquerra a Hobbie.

Es va mirar el canell de la mà absent amb més fastigueig que commoció o pànic; en lloc de sang o carn cauteritzada, del seu canell només sortien espurnes i fum de servomotors sobreescalfats. No tenia un braç esquerre de debò des d'una mica abans de Yavin.

Més preocupant era el xiuxiueig constant de l'atmosfera escapant-se, perquè va descobrir que provenia del generador de nitroxigen del seu vestit espacial.

Va pensar: Oh, estic fotut.

Després de tot el que havia superat en la Guerra Civil Galàctica era a punt de morir per culpa d'una avaria menor en el seu vestit. Va corregir el seu anterior pensament: Estic molt fotut.

No es va molestar a dir-ho en veu alta perquè no hi havia suficient aire en la seva cabina per transportar el so.

Com no podia fer res útil amb el monyó del canell esquerre, el va ficar en el forat del dosser. L’autosegellat del seu vestit es va enganxar a les vores irregulars, però allò no va semblar apaivagar al generador de nitroxigen; de fet, va començar a sentir-se com si tingués un nucli de fusió no blindat enganxat a la seva columna vertebral.

Oh, sí, va pensar. L'altre forat.

Va obrir el tancament de l’arnés, es va donar la volta i va allargar la cama esquerra, temptejant el terra amb la punta de la bota. Va trobar el forat i la pressió engolí tota la bota, travessant el casc del caça, fins que l’autosegellat també el va tancar. Va sentir un parell de cops més allà baix, encara que no podia confirmar que alguna cosa li hagués arrencat el peu d'arrel.

Ja feia uns quants anys que no tenia la seva cama esquerra original.

Amb la cabina segellada, la seva unitat de nitroxigen va començar a calmar-se, omplint l'aire amb una atmosfera respirable, que feia lleument olor de pèl socarrimat, i va començar a pensar que potser acabaria sortint viu d'aquella. En aquell moment, el seu únic problema era que no portava posat l’arnés i estava retorçat cap a un costat, en una postura extraordinàriament incòmoda que li impedia fins i tot girar el cap prou per veure què estava passant.

—Arfour —va dir pausadament—, pots portar-nos de tornada al PTP?

La seva postura actual sí que li va permetre veure la resposta del seu astromecànic a la seva ordre de volar cap al punt de trobada principal: una pluja d'espurnes entre un halo de descàrregues elèctriques esporàdiques en el que quedava de la seva carlinga. Que era una mica menys de la meitat.

—Bé, fallada d'ejecció. Astromecànic avariat. Estic atrapat —va dir pel seu comunicador—. Espero recollida manual.

—Ara mateix estem lleugerament ocupats, Hobbie. Anirem a buscar-te quan hàgim fet trossos aquests TIE.

—Preneu-vos el vostre temps. No penso moure'm. Bé, ja saps, excepte a la deriva. I lentament. Molt lentament.

Va passar la resta de la batalla amb l'esperança que la Força li ajudés, fins que Wedge li va enviar els detalls de la recollida. Si us plau, va suplicar en silenci, si us plau, que sigui Tycho. O Nin, o Standro. Qualsevol menys Janson.

Va continuar amb aquella lletania com si fos una espècie de meditació, el tipus de cosa de les quals parlava Luke. Va tancar els ulls i va visualitzar al propi Wedge apareixent per remolcar el seu Ala-X de tornada al punt de salt. Al cap de poc, aquella imatge va deixar de resultar-li convincent, en realitat mai tenia tanta sort, així que va anar recorrent els altres Murris i quan aquests van començar a avorrir-li, va optar per què anés el propi Luke. O la Leia. O la Wynssa Starflare, que sempre estava estel·lar en el paper de damisel·la forta i independent en dificultats dels hologrames imperials preguerra, perquè, ja sabeu, posats a imaginar una cosa que no anava a succeir mai, com a mínim podia fer-ho entretingut.

Va resultar prou entretingut per fer-li oblidar aquella batalla equilibrada i deixar-se portar per la fantasia amb un somriure.

La fantasia va durar fins que una resplendor particularment brillant va travessar les seves parpelles i el va despertar, penosament convençut que el que havia explotat al costat de la seva nau, fos el que fos, anava a acabar amb ell. Però llavors es va produir una altra resplendor, i una altra, i girant dolorosament va poder veure el caça d’en Wes Janson passant al costat del seu, a només uns metres. També va poder veure el projector[2] de mà que Janson havia col·locat en el dosser de la seva cabina, que anava canviant contínuament d'imatge.

Hobbie va tornar a tancar els ulls. Hagués preferit l'explosió.

—He hagut de fer uns quants trets —el somriure d’en Janson era manifestament maliciós—. Semblaves una espècie de barreja estranya entre un pilot de caça estel·lar i un pelagomes batravià.

Hobbie va sacsejar el cap, fastiguejat; bregar amb els patètics acudits d’en Janson sempre li resultava esgotador.

—Wes, ni tan sols sé què és això.

—És clar que ho saps, Hobbie. Un pilot de caça estel·lar és un tipus que pilota un Ala-X sense que el volin per l'aire. Consulta-ho en el diccionari de bàsic. Encara que puc entendre la teva confusió.

—No, em referia a... —Hobbie es va mossegar el llavi amb tanta força que va sentir el sabor de la sang—. Això... Wes?

—Sí, col·lega?

—T'he dit avui el molt, moltíssim, que t'odio?

—Oh, cert... els teus llavis diuen «t'odio», però els teus ulls diuen...

—Que algun dia t'assassinaré mentre dorms?

Janson va riure entre dents.

—Més o menys.

—Ja ha acabat tot, no?

—Ara com ara sí. La majoria han fugit.

—Quants hem perdut?

—Només al Vuit i l'Onze. Però Avan i Eeylis van poder ejectar-se netament. Res que no guareixi un parell de setmanes en un tanc de bacta. I després està el pelagomes batravià del meu company de flanc...

—El company de flanc ets tu, idiota. Encara que potser hauria de dir el tarat de flanc —Hobbie va tornar a sospirar—. De totes maneres, suposo que Wes deu estar content. Tot està sortint segons com estava planejat...

—ODIO quan dius això.

—Sí? Per què?

—No ho sé. Només ho odio... em produeix esmussament. Deixa que enganxi el cable de remolcat i pots seguir dormint; ens queda un llarg viatge fins al PTP.

—Per mi perfecte —va dir Hobbie, tancant els ulls de nou—. M'encantaria tornar al somni que estava tenint...

***

—Bon treball, Wedge —el General Lando Calrissian, Comandant d'Operacions Especials de la Nova República, va assentir en senyal d'aprovació cap a la pampalluguejant holoforma blavosa d’en Wedge Antilles, suspesa un centímetre per sobre de la seva consola—. Cap baixa?

—Res seriós, general, Hobbie, el Tinent Klivian, necessita una nova mà esquerra.

Lando va somriure.

—Quantes seran amb aquesta, dit sigui de pas?

—He perdut el compte. Com ha anat per aquí?

—Bé, encara que no del tot. —Lando va aixecar el seu informe de rastrejat—. Sembla que els nostres rondadors tenen la seva base en el Sistema Taspan.

El brillant pla d’en Wedge havia estat brillant per pura necessitat; el mètode habitual de localització d'una base oculta de rondadors, sotmetre a un o dos pilots capturats a una sonda neuronal, havia resultat molt més complicat del que ningú havia pogut preveure. Shadowspawn semblava decidit a conservar la seva intimitat; malgrat dotzenes d'assalts en poc més de dos mesos que havien costat milers de vides civils, cap dels rondadors de Shadowspawn havia estat capturat viu.

Allò era una mica més que simple reticència a la rendició, encara que els rondadors mostraven una preocupant tendència, quan es trobaven en perill imminent, a cridar proclames del tipus: Per Shadowspawn i l'Imperi! Camí a la Restauració! Abans de volar-se per l'aire. Els enginyers forenses que examinaven les restes dels Defensors TIE destruïts tenien la hipòtesi que aquests caces estel·lars anaven equipats amb algun tipus inexplicable d'engranatge «home mort», que destruïa la nau i aniquilava al pilot, encara que aquest només hagués perdut el coneixement.

La part brillant del brillant pla d’en Wedge havia estat ocultar centenars de transponedors sòlids en miniatura a l'interior dels torpedes fletxette personalitzats de l'Esquadró Murri, i després liquidar uns quants rondadors i deixar escapar a la resta. A diferència dels dispositius rastrejadors habituals, aquests transponedors no emetien senyal propi, per la qual cosa no requerien de subministrament d'energia i eren indetectables. Els transponedors es mantenien completament inactius fins que els activava un senyal subespacial molt específic. I els únics d'aquell tipus en tota la galàxia estaven carregats en els llançatorpedes de l'Esquadró Murri, viatjant cap al punt d'emboscada a l'espai profund del Corredor Corellià, o incrustats en diverses parts del casc blindat d'un grup de Defensors TIE, per la qual cosa localitzar el sistema en el qual s'havien ocultat aquests Defensors no anava a resultar gens complicat.

L’holoforma d’en Wedge va fer una ganyota de cert desconcert.

—Taspan. Em sona, encara que no sóc capaç de situar-ho...

—En la Vora Interior, en la Via Hydiana...

—Aquesta seria la part del «no del tot».

—Sí. No hi ha vies directes d'entrada ni sortida... i la major part de branques passen per sistemes encara en mans imperials.

—Gairebé desitjaria tenir un dels vells destructors de planetes de Palpatine.

—Gairebé —el somriure d’en Lando s'hi havia esfumat i no semblava estar bromejant—. L'Imperi tenia una instal·lació armamentística a Taspan II... Allà és on van provar diversos prototips de projectors de pous de gravetat...

—Això és! —La imatge va fer espetegar els dits, però no es va sentir perquè el filtre de soroll de l’holoprojector va eliminar aquell so—. La Gran Col·lisió!

Lando va assentir.

—La Gran Col·lisió.

—He sentit que a Taspanya no queda res més que un camp d'asteroides, com el Cementiri d’Alderaan.

—Hi ha un planeta interior... Taspan I, un món turístic menor anomenat Mindor. No gaire conegut però realment bell; els meus pares tenien allà una casa d'estiueig a la qual anava de nen.

—Algun progrés sobre Shadowspawn?

—Només hem aconseguit determinar que ningú amb aquest nom ha estat registrat mai com a oficial imperial. És evident que es tracta d'una identitat falsa.

—Deu ser algun sonat.

—Ho dubto. L'elecció de la base és molt encertada; els enderrocs de la Gran Col·lisió no han tingut temps d'assentar-se en òrbites estables.

—Com en el Cementiri d’Alderaan.

—Això és pitjor, Wedge. Molt pitjor.

La imatge d’en Wedge va semblar llançar una xiulada lleu, però el filtre de soroll de l’holoprojector ho va suprimir.

—Sona malament. Com se suposa que arribarem fins a ells?

—No ho fareu —Lando va respirar profund abans de prosseguir—. Aquest és exactament el tipus de situació per la qual es va crear la Força Especial de Resposta Ràpida.

La imatge d’en Wedge va assentir lentament, evidenciant el seu acord.

—En aquest cas, mà dura. Que els hi donin una bona pallissa i escapin com si els perseguissin els dimonis.

—És la nostra millor opció.

—Probablement tens raó; sols tenir-la. Però em fastiguejarà no participar-hi.

—Ho entenc. Però tenim altres problemes... i les FERR estan en bones mans.

—Entenc —Wedge va somriure—. Parlant d'aquestes bones mans, saluda de la meva part al General Skywalker, fes el favor.

—Ho faré, Wedge. No ho dubtis.

Següent

---

[1] Eyeball en l’original, he considerat més encertat traduir-ho.(N. Del T.)

[2] Imager en l'original, es tracta d'una espècie de càmera hologràfica, i el traductor sembla haver mal interpretat aquest detall en confondre-ho amb un projector. La resplendor seria el flaix, allò que està fent Janson és fotografiar contínuament a Hobbie, i en això és al que es refereix amb trets en el seu diàleg. (N. Del T.)