Luke Skywalker i les ombres de Mindor (Inf)

Luke Skywalker i les ombres de Mindor

Matthew Stover

L'Imperi ha mort i ha donat pas a la Nova República, però la set de venjança del Costat Fosc és eterna.

L'Emperador Palpatine i Darth Vader estan morts. L'imperi ha estat enderrocat per la victoriosa Aliança Rebel i la Nova República està en auge. Però la lluita contra el Costat Fosc no ha acabat. Luke Skywalker, la Princesa Leia, Han Solo, Lando Calrissian i els seus lleials companys amb prou feines tenen temps d'assaborir la victòria perquè ràpidament són reclutats per defensar la galàxia recentment alliberada de les poderoses restes de l'Imperi enderrocat. Els més letals d'aquests, una legió de soldats d'assalt d'armadura negra, estan a les ordres d'un nou i cruel senyor de la guerra, Shadowspawn, cometent actes de pirateria i terrorisme contra la incipient Nova República. Luke Skywalker no pot, ni vol, córrer el risc de viure un altre regnat de la foscor sota els Sith. Després de mobilitzar als excel·lents pilots de l'Esquadró Murri, Luke, Han i Leia van a combatre amb l'enemic. Però el seu imminent atac sobre Mindor els farà caure en el parany del seu nou i astut adversari.

Fa molt temps, en una galàxia molt, molt llunyana...

INFORME

Lorz Geptun estava enfront de la porta de la sala de comandament, intentant empassar saliva. De debò, allò era massa: ser convocat per Luke Skywalker, ni més ni menys. Un Jedi. No un Jedi qualsevol, sinó el fill de l’Anakin Skywalker. I Geptun havia d'entrevistar-se amb ell. Cara a cara!

Es va ajustar el coll de la túnica blava de l'uniforme de gala, va ficar un dit a l'interior per intentar estirar la tela uns mil·límetres. Va fer una ganyota en veure com de complicada que li resultava aquella tasca; segur que el seu sastre s'havia equivocat, una altra vegada, perquè no podia haver-hi guanyat tant de pes des que se la va confeccionar. O sí? En, quant havia passat, tres mesos estàndard? Un home de la seva evident edat avançada, superats ja els setanta, hauria d'haver aconseguit un pes i no moure's d'aquí.

En realitat, Geptun no era molt aficionat als uniformes de gala. El seu l'havia canviat per muftis al seu planeta natal moltes dècades abans, al principi de les Guerres Clon; en aquella època, la Intel·ligència de la República era un servei bàsicament secret, per la qual cosa no utilitzaven uniformes.

Va abandonar la Intel·ligència de la República poc després que es convertís en Intel·ligència de l'Imperi; la seva recerca de l'anomenada Rebel·lió Jedi havia destapat massa veritats molestes que l'executiu imperial havia preferit ocultar, i durant alguns anys s'havia vist obligat a guanyar-se la vida com a agent d'informació independent, esforçant-se per evitar cridar massa l'atenció de cap oficial imperial.

Finalment, va oferir els seus serveis a l'Aliança Rebel. Encara que la política li interessava molt poc, la seva principal convicció era el profund interès per la seva pròpia seguretat i confort; es va adonar que el govern que els rebels pensaven instaurar li oferiria, vist el seu desordre propi de joves aficionats, molta més llibertat per viure a la seva manera. O el que és el mateix: per viure i treballar en les lucratives ombres allunyades de l'escrutini oficial.

El que feia la seva situació actual més irònica encara.

Va sospirar. Les coses mai surten com volem, veritat? Encara que això no significa que un paio pugui treure avantatge d'elles. Va tornar a sospirar i va aixecar un dit per trucar al timbre de la sala... però abans de poder fer-ho, la porta es va obrir i una veu que semblava molt més vella i desgastada del que Geptun esperava li va dir:

—Inspector Geptun, passi si us plau.

Geptun va tornar a fer una ganyota. En els últims vint i tants anys s'havia acostumat a una galàxia sense Jedi. No estava segur de desitjar la seva tornada.

Va respirar profund i va creuar la porta.

—General Skywalker —va dir amb un somriure agradable i una lleu reverència, però sense salutació militar perquè el Servei Judicial estava fora de la cadena de comandament militar. — En què puc servir-li?

El jove general estava assegut a la vora del seu escriptori, amb el cap ajupit i les mans creuades enfront d'ell. Portava roba civil ajustada d'un color negre apagat, de l'estil que hi havia fet famós al seu cèlebre pare. Geptun va reflexionar, amb cert fastigueig que, d'haver sabut que Skywalker vestia de civil, hauria acudit a la reunió amb una americana còmoda i no amb aquell maleït i ridícul uniforme.

Skywalker va aixecar el cap, com si hagués percebut la irritació d’en Geptun; el que era molt probable, es va recordar aquest. Maleïts Jedi.

—Inspector Lorz Geptun —va dir pausadament Skywalker—. Sé algunes coses sobre vostè, inspector. Va ser governador militar i director d'intel·ligència planetària de la CSI durant les Guerres Clon.

El coll massa ajustat de Geptun va semblar estrènyer-se encara més.

—Breument. Al principi de les...

—Després va ser espia de la República.

—Bé...

—I després es va guanyar la vida localitzant objectius per caça-recompenses.

—No exactament per...

—Ara és investigador del S.J. En tot això hi ha una constant. Vostè posseeix un do.

Geptun va dir cautelosament:

—De debò?

—Sembla bastant bo descobrint la veritat.

Geptun es va relaxar.

—Oh, bé, gràcies per...

—I traient diners d'això.

—Hum —va gargamellejar, però es va adonar que no podia afegir res més.

Skywalker es va posar dempeus. La seva cara estava eixuta i molt més arrugada del que Geptun esperava en un noi de vint-i-quatre anys. Semblava no haver dormit en dies. Els seus moviments eren lleugerament inestables i les ombres que tenia sota els ulls eren d'un to morat; encara que no eren res comparades amb les ombres que hi havia dins dels seus ulls.

—Això és el que sé sobre vostè. Què sap vostè de mi?

Geptun va parpellejar.

—General?

—Vinga, inspector —el to de l’Skywalker era encara més cansat que el seu aspecte—. Tothom sap coses de mi. Què sap vostè?

—Oh, bé, ja sap, l'habitual... Tatooine, Yavin, Endor, Bakura, la primera i segona Estrella de la Mort...

Geptun es va adonar que estava balbotejant i va callar.

Skywalker va assentir.

—Allò habitual. Històries. Notes de premsa. El problema és que aquestes històries i notes de premsa en realitat no tracten de mi. Tracten del noi que tothom vol que sigui, m'entén?

Geptun li va mirar amb recel; s'adonava que l'estava portant cap a un terreny pantanós.

—Em temo —va dir lentament—, que no l’entenc.

Skywalker va assentir amb un sospir lent i cansat.

—Això és perquè no sap què fa menys d'un mes vaig assassinar a uns cinc mil éssers innocents.

Geptun li va mirar, va parpellejar i va tornar a gargamellejar mentre intentava comprendre de què li parlava el jove Jedi.

—Es refereix a Mindor?

Skywalker va tancar els ulls; va fer una ganyota com si estigués veient alguna cosa dolorosa a l'interior de les seves parpelles.

—Sí. Mindor. Dic uns cinc mil perquè no conec el nombre real. Ningú el coneix. Els registres es van destruir amb el sistema.

—Pel que he sentit, la seva victòria en la batalla de Mindor no constituiria ni molt menys un assassinat...

—Pel que ha sentit. Més històries.

—Bé, he sentit...que, eh..—Geptun va tossir suaument—. I exactament què vol que faci?

—És investigador. Vull que investigui.

—Que investigui el què?

—Mindor —la cara de l’Skywalker es va crispar—. A mi.

Pel seu aspecte semblava que alguna cosa li feia mal. O que tot li feia mal.

—Bé, jo, eh... hum —a Geptun se li ocorrien diverses dotzenes de maneres de guanyar una suma considerable amb semblant projecte—. Si no li importa, puc preguntar per què va pensar en mi per a una cosa així?

Skywalker va mirar cap a un altre costat.

—El va recomanar un vell amic.

—De debò? I com és possible que un vell amic seu...?

—Meu no —va dir Skywalker—. Seu. Es diu Nick.

—Nick? —Geptun va arrufar les celles—. No conec a cap...

—Em va dir que li donés això —Skywalker li va tendir un objecte metàl·lic i corbat en forma de ganxo—. Vigili. És esmolat.

Geptun va acceptar l'objecte amb cura... i quan el va tenir en el palmell de la mà, la seva ment es va inundar amb imatges d'un home de pell fosca, el pèl molt curt, un somriure petulant i uns ulls blaus enlluernadors.

—Nick Rostu? —va dir—. No havia pensat en Nick Rostu en... anys. Dècades. Creia que estava mort.

Skywalker es va encongir d'espatlles.

—Probablement ho està.

—No ho entenc —però ho entenia, almenys una mica. L'objecte que tenia a la mà pertanyia al seu món natal, que també era el de Nick Rostu.

Era una banya de vinyallautó.

—Veig que tenia raó —Skywalker va assenyalar la banya—. Va dir que pot llegir objectes. Que en tocar-los pot percebre coses sobre els seus amos.

Geptun es va encongir d'espatlles. Per a què molestar-se a negar-ho?

—És un talent menor... encara que útil en un analista d'intel·ligència.

—O en un investigador.

Geptun va assentir evasivament.

—Què més li va explicar Rostu sobre mi?

—Va dir que és despietat, subornable i corrupte. Que no té gens ni mica de decència i la mateixa humanitat que un llangardaix del glaç.

Geptun va assentir distret.

—Això sona a Rostu...

—També va dir que té pebrots de sobres, que és el tipus més llest que havia conegut mai i que quan emprenia un projecte no l’abandonava mai. No li agraden els Jedi i no li importa massa qui governi la galàxia sempre que pugui guanyar-se la vida decentment, tot això el converteix en l'home idoni per a aquest treball.

—I quin treball és aquest, si no li importa explicar-m'ho?

—Vull que instrueixi un cas. Que parli amb la gent. Amb tots els que van sobreviure a Mindor. Escruti els fets, busqui'ls sentit i construeixi un cas.

—Quin tipus de cas?

—Crims de guerra —va dir ombrívol —. Crims contra la civilització, negligència en el compliment del deure, deserció. Aquest tipus de coses. Tot el que trobi.

Geptun va inclinar el cap.

—Sobre qui? Qui és el criminal de guerra al qui desitja encausar?

—Creia que era evident —les ombres en els ulls de l’Skywalker es van inflar com si anessin a devorar-li la vida—. Sóc jo.

Geptun va dir:

—Ho faré.

Següent