Luke Skywalker i les ombres de Mindor (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

L’holorrepresentació esquematitzada del Sistema Taspan omplia la sala de comandament de la Justícia d'uns núvols blaus, fantasmagòrics i translúcids que es retorçaven, giraven, es fusionaven i desapareixien, tot això molt lentament i travessant-se uns a uns altres. Al centre de la sala penjava un disc fosc, de la grandària de l'artell del polze d'un humà: representava al propi Taspan. El planeta Mindor era un puntet brillant que penjava, en aquell punt de la simulació, a un metre aproximat d'altura davant el nas del general al comandament. Però aquest amb prou feines el va veure. La major part de la seva atenció estava dedicada a una taciturna reflexió sobre el fet de ser el més jove de la sala per, com a mínim, una dècada.

El general en qüestió era el més nou, a més del més jove, dels generals de la Força Combinada de Defensa de la Nova República, la coneguda popularment com FCD-NR. No tenia aspecte de general, ni tan sols de soldat. Les corbes suaus de la seva cara li feien semblar encara més jove dels vint-i-quatre anys estàndard que tenia; el seu pèl, color sorra amb metxes rosses per la radiació de dotzenes d'estels diferents, era més escabellat que militar, i en comptes d'un vestit de general de combat portava un simple i ajustat vestit de pilot, com si encara fos el pilot de caça estel·lar que havia estat fins poc abans. Només la placa de rang del pit indicava que era un general, i només la remota i vetllada cautela que revelaven els seus clars ulls blaus mostrava el preu que havia pagat per guanyar-se aquell rang.

La seva falta de convinença s'estenia fins i tot a la seva arma de mà, inimaginablement allunyada d'una pistola blàster d'oficial; cap general havia portat aquella arma des del final de les Guerres Clon.

Es tractava d'una espasa de llum.

Set dels seus dotze capitans havien comandat tropes abans de la Batalla de Yavin (tres d'ells havien comandat naus fins i tot en les Guerres Clon, quan ell encara no hi havia ni nascut), i l'Almirall Kalback, el comandant de la flota, era una espècie de cosí-beina llunyà de l’Ackbar de seixanta i tants anys; per no esmentar a T’Chttrk, qui ni tan sols sabia l'edat que tenia perquè el seu poble, els insectoides T’kkrpks, no havien començat a calcular el temps estàndard fins a la Gran Reconciliació d'uns cent anys abans, quan T’Chttrk ja era adulta i oficial de les forces de defensa del seu planeta, càrrec heretat del seu pare.

Normalment, ser el més jove no molestava en absolut al nou general. Amb prou feines s'adonava. El que li molestava en aquella ocasió era que tots aquells veterans aguerrits, entre els quals estaven els millors comandants tàctics que la Nova República hagués tingut mai, es comportaven amb tanta deferència cap a la seva suposada saviesa que ni tan sols discutien amb ell.

Com era un Jedi, tots assumien que realment sabia el que feia.

Si almenys fos cert...

En aquell precís moment, l'única cosa que sabia era que mai hauria d'haver deixat que Han li convencés de ficar-se de general.

***

—Luke, Luke. —Li havia dit Han, passant-li un braç per sobre de les espatlles—, això de ser general és molt senzill— segurament pensava que Luke no veia el mig somriure que apuntava—. Si jo vaig poder ser-ho, tu no tindràs cap problema.

—Si és tan bon treball, per què dimiteixes?

—Tinc coses millors a fer, amic —Han va mirar la Leia—. La princesa és bastant important, però no tant perquè la Nova República pugui permetre's tenir a un general fent-los de xofer i guardaespatlles.

—Guardaespatlles? —va dir la Leia—. Si ets el meu guardaespatlles, per què sempre sóc jo la que ha de rescatar-te?

—Així em demostres que em segueixes estimant —li va somriure i es va girar cap a ell—. De debò, Luke, pots fer-ho. Probablement ets... eh, gairebé tan intel·ligent com jo... I molt més que Lando, per posar un exemple. L'única cosa que has de fer és mantenir la boca tancada i fingir que sempre saps què és el proper que cal fer. És senzill. Digues-li-ho, Chewie.

Chewbacca, estirat amb les mans darrere del seu enorme cap en el sofà, al costat de la sala de jocs, ni tan sols va obrir els ulls.

—Aroowrowr. Regharrr.

—Oh, ets de gran ajuda. Luke, no li facis cas... odia als oficials.

—Jo tampoc estic molt segur de voler ser un oficial.

L'oferiment del càrrec de general havia estat una absoluta sorpresa per al Luke, i no precisament agradable. Un parell de mesos després de la derrota dels ssi-ruuk, Luke havia anat a veure al Comandant Suprem Ackbar per sol·licitar-li ser alliberat dels seus deures com a oficial de vol. Li havia explicat que portava temps pensant que podia ser-li molt més útil a la Nova República com a Jedi que com a comandant de vol. Ackbar, un soldat vell i astut, li va contestar oferint-li unir-se al comandament de la nova Força Combinada de Defensa de la Nova República, que estaven creant; un esquadró de vol gran com una flota capaç d'arribar i actuar militarment en qualsevol punt de la galàxia en un termini de dos dies.

—Si de debò vols servir a la Nova República, jove Skywalker, aquest és el treball perfecte per a tu. Sospito que la teva perspicàcia Jedi ens serà més útil en la direcció d'operacions tàctiques que meditant sobre els camins de la Força.

Luke no va saber què respondre; només va poder demanar una mica de temps per pensar-s’ho. Enfront d'una decisió que podia determinar la manera en què anava a passar la resta de la seva vida, es va retirar al lloc més semblat a una llar que tenia, i va parlar amb els únics éssers de la galàxia en la companyia dels qual encara podia, fins i tot llavors, ser ell mateix.

I allà estava, encallat, intentant explicar-los com se sentia a Leia, Han i Chewbacca, tots asseguts en el compartiment de passatgers del Falcó Mil·lenari.

—No és fàcil —va dir Luke—. Estic bastant convençut que ara res és fàcil. Sabeu que estan produint holothrillers sobre mi? No són documentals sobre l'assalt a l'Estrella de la Mort, ni res d'això... S’ho inventen tot!

—Sí, els he vist —Han va somriure mentre treia un holorreproductor de mà de la consola dejarik i el posava sobre la taula—. El vaig comprar fa un parell de mesos. Així puc fer alguna cosa mentre espero que la Leia acabi les seves negociacions en aquest o aquell lloc o, ja saps, acabi de pentinar-se.

—Deixa't de bromes, Solo —va dir la Leia—. No estic d'humor.

Luke va agafar el reproductor i va teclejar en ell fins a trobar un títol. Luke Skywalker i els dracs de Tatooine.

—Oh, has vist aquestes porqueries? —va sacsejar el cap amb indignació i li va llançar l’holorreproductor a Han, qui el va atrapar netament en l'aire—. En això em refereixo. Tot això és... tan estúpid,

—Què passa, no hi ha dracs a Tatooine?

—És clar que sí —va dir Luke—. Dracs krayt. I són bastant perillosos, sobretot si et troben sol... Però mira aquesta il·lustració! No és només que no hagi combatut mai contra cap amb la meva espasa de llum a lloms d'un bantha, és que puc garantir-vos que els dracs krayt no escupen foc!

—Au vinga, no t'ho prenguis així, Luke —Han va aixecar el lector, somrient afectuosament—. Són per a nens, ja saps. A més, deixa'm dir-te, alguns són força tendres.

—Sobretot els que tracten de tu —va remugar ombrívola la Leia.

Luke es va quedar bocabadat.

—M'esteu prenent el pèl?

En Han es va encongir d'espatlles i es ruboritzà lleugerament, encara que només lleugerament; era immune a la vergonya per naturalesa.

—No ets l'únic heroi de la República, ja ho saps.

—Han...

—Pregunta-li quant li paguen —va dir la Leia.

—Et paguen?

—Ep, jo no sóc un Jedi —Han va aixecar les mans gairebé com si esperés que Luke li llancés alguna cosa—. Jo, això, vaig arribar a un acord sobre la llicència amb un parell de productors dels espectacles. Després de Yavin. Ja m'entens.

—T'entenc?

—Si t'entén —va dir la Leia—, potser pugui explicar-m'ho.

—Va ser idea d’en Lando —En Han començava a posar-se a la defensiva—. Molt bé, mira, vaig aconseguir aquest acord sense saber realment què estava fent. Són bastant dolents, però inofensius. Han Solo i els pirates de Kèssel, Han Solo en el cau dels llimacs espacials.

—No són inofensius —la mandíbula d’en Luke es va tibar—Has vist un titulat Luke Skywalker i la venjança del Jedi?

En Han semblava dubitatiu.

—Creia que els Jedi no es venjaven.

—I no ho fan... és a dir, no ho fem. Ja no sé què em dic. En aquest mato al meu propi pare... per venjar la mort de Palpatine! És senzillament... malaltís.

—Pren-t'ho amb calma, Luke. Els guionistes li afegeixen una mica de picant. Què té de dolent? Una mica d'acció et fa semblar més dur, saps?

—No vull semblar-ho.

—La gent necessita herois... i aquestes històries són les que converteixen en herois als herois.

—Creia que els herois es convertien en herois fent coses heroiques.

—Ja saps a què em refereixo.

—Sí, ho sé. I aquest és part del meu problema. Tothom m'observa. És com si intentessin endevinar en què vaig a convertir-me. A més d'endevinar la manera de treure profit d'això.

En Han va estendre les mans.

—Això és el que fa girar a la galàxia, amic.

—Pot ser que sí —va dir Luke—. Però no tinc per què formar part d'això. Potser és això el que no em convenç de ser general. És com, no sé, com si m'estigués empenyent a mi mateix cap als focus. Com si, d'alguna manera, hagués convençut a Ackbar d'això per ser més important que la vida.

—Ja ets més important que la vida, Luke. Això és el que intento dir-te.

—Ser general... enviar a altres persones a llocs en els quals hauran d'arrabassar-li la vida a algú perquè no les matin a elles... —Luke va tornar a sacsejar el cap—. Jugar a ser un heroi quan estàs al comandament només serveix perquè molta gent acabi ferida.

—Qui està jugant?

—Luke, aquest càrrec és una oportunitat meravellosa, i no només per a tu —va intervenir la Leia—. Els poders de la Força no són l'únic tipus de poder. Hi ha maneres d'ajudar als altres molt més efectives que derrotar a algú amb una espasa de llum. Com a Jedi pots salvar de tant en tant a una princesa en dificultats, o el que sigui, però com a general pots salvar milers de vides. Milions. La Força de Defensa et necessita, Luke.

—No puc contrarestar els teus arguments, Leia. No sóc polític i en l’agroescola d’Anchorhead no hi havia grup de debat. Però... sóc un Jedi. Sóc el Jedi. Convertir-me en general... no em sembla bé.

—Bé, ja saps, per aquell temps jo només era una criatura —va dir Han pausadament—, i treballar per a Botxí[1] em proporcionava, bé, preocupacions més urgents que seguir les notícies, ja m'entens... però crec recordar que el teu amic Kenobi va ser general durant les Guerres Clon.

—Ho sé. Però gairebé mai parlava d'això.

—Sempre va ser molt modest —va dir la Leia—. Obi-Wan era el protagonista de moltes de les històries que solia explicar-me el meu pare... eh, el meu pare adoptiu. Va ser un gran heroi de la República. Per això vaig acudir a ell quan em van desemmascarar.

Luke va negar amb el cap.

—És que aquesta no és la forma en què esperava viure la meva vida.

—Oh, això és tot? —va dir Han—. Au vinga, Luke... ningú acaba vivint el que esperava.

—No? —Va dir Luke—. Doncs a mi se m'ocorre un tipus... Va aconseguir una nau, va dimitir del seu càrrec, es va treure de damunt als militars, normalment fa el que vol, que sol ser simplement volar per la galàxia amb la seva princesa copilot rescatadora i la resta, sense haver de rendir-li comptes a ningú més que a si mateix...

—Que no li rendeixo comptes a ningú? Bromeges? —Han semblava paralitzat—. Luke, tu coneixes a la teva germana? Luke Skywalker de Tatooine, permet-me que et presenti a la Princesa Leia Organa de buf...

—Del colze extremadament esmolat —va acabar la Leia per ell després de colpejar-li en les costelles amb el colze esmolat en qüestió i bastant força.

—Sí, d’acord, que hi hagi pau —Han es va tocar el costat amb cara de dolor—. Deixant de costat les bromes, Luke, pensa-t'ho. Encara que tu i jo haguéssim acabat vivint les vides que esperàvem, probablement també hauríem volat a Yavin.

—Tu creus?

—Segur —va dir Han—. Com a pilots de TIE. Treballant per a Vader.

Luke va mirar cap a un altre costat.

—En ocasions, que les coses no surtin com estaven planejades pot ser un regal —va dir Han—. Has de deixar-te fluir, saps? És a dir, confia en la Força, no? La Força t'hauria ofert aquesta oportunitat si no esperés que l'acceptessis?

—No ho sé —va reconèixer Luke.

—Per què no li preguntes al propi Kenobi, la propera vegada que s'aparegui amb el seu numeret del fantasma?

—No és un fantasma...

—El que sigui. Ja saps a què em refereixo.

Luke va negar amb el cap, sospirant.

—Ell... últimament no apareix molt. Fa setmanes que no el veig. Com si s'hagués allunyat massa per contactar.

—Pot ser que això signifiqui alguna cosa —va dir la Leia. Luke la va mirar fixament i ella va respondre encongint-se d'espatlles—. Sé menys sobre el que suposa ser un Jedi del que tu saps sobre ser un polític... però no creus que la teva indecisió significa en si mateixa que has estat, bé... tendint cap a una postura equivocada? Vull dir, normalment no és com que aquestes coses... les saps?

—Sí —va dir Luke amb calma—. Sí, normalment les sé.

Va recordar una frase de Yoda tan vivament, que gairebé li va semblar sentir la veu del seu Mestre: Si lluny de la Força et trobes, confiar pots que no és la Força la que s'ha mogut.

—Suposo —va dir Luke a contracor—, que tampoc haig de fer carrera...

Han va esbossar un ampli somriure.

—Estàs dins?

Luke va assentir.

—Suposo que sí.

Han li va donar una palmada en l'espatlla.

—Gràcies, amic! Ets el més gran!

—Gràcies per què?

El somriure d’en Han es va eixamplar encara més.

—Ackbar em va jurar que si no et convencia, m'obligaria a acceptar el càrrec a mi. Han Solo i la Força Especial de Resposta Ràpida no sona bé, no et sembla?

***

—Aquí està el radi efectiu de gravetat de Mindor —el Comandant Thavish, el coordinador d'intel·ligència de la Força Especial, era el segon tipus més jove de la sala, i li treia cinc anys a Han, per no parlar d’en Luke. Va prémer el seu comandament i el punt de Mindor va créixer fins convertir-se en una esfera, amb prou feines d’un centímetre de diàmetre—. L’englobament estàndard col·loca als nostres Doble Set aquí.

Tres nous punts van formar un triangle equilàter al voltant del planeta, aproximadament en paral·lel al pla de l’eclíptica del sistema. El tercer i quart punt van aparèixer damunt i sota el pla. Els cinc Doble Set eren tots els creuers d'interdicció CC-7700/E de la força d'assalt, cadascun d'ells capaç de projectar un pou de gravetat simulat de diversos centenars de diàmetres planetaris. Quan Thavish va activar les representacions de la influència gravitatòria dels DS, les esferes superposades van omplir una zona d'uns cinc minuts llum, uns noranta milions de quilòmetres, en la qual els hiperimpulsors senzillament no funcionarien.

—Encara que les millores de les armes de la sèrie E els dóna als Doble Set una substancial capacitat de defensa de punt, cadascun d'ells requerirà d'un esquadró complet de caces per cobrir-ho, ja que no disposem d'informació adequada sobre les forces de l'enemic. Podríem trobar-nos amb qualsevol cosa, des d'unes poques dotzenes fins a diversos milers de Defensors TIE; els registres recuperats a l'enemic durant l'operació Spirana indiquen que encara queden, fora de control, més de deu mil Defensors, la fabricació dels quals està garantida. A més, per descomptat, tampoc podem estar segurs que els territoris lleialistes existents no continguin instal·lacions que els fabriquin. Per no esmentar que també poden tenir Interceptors o altres caces no superlumínics en el sistema.

El Capità Trent, comandant de la Regulador, es va inclinar cap a ell.

—I les naus capitals?

—Les forces de Shadowspawn no han utilitzat mai naus capitals.

—Això no significa que no les tinguin.

—No, senyor. Però hi ha elements del sistema que suggereixen que principalment ens enfrontarem a caces estel·lars. El problema és que no tenim manera d'esbrinar quants.

T’Chttrk va refilar i va espetegar una pregunta. El seu androide de protocol de la sèrie D, D-P4M, va inclinar el seu elegant cap banyat en tungstè i va murmurar:

—La comandant demana, amb tots els seus respectes, que li avisin si hi ha alguna bona notícia.

—Comandant —va dir Thavish—, aquesta és la bona notícia —va tornar a manipular el comandament—. La dolenta ve ara.

Els núvols translúcids que havien sobrevolat la simulació es van espessir com si s'haguessin fet literalment tangibles.

—Aquesta és una representació de l'obtingut amb els nostres millors escàners de llarg abast del camp d'enderrocs produït per la destrucció de Taspan II. La Gran Col·lisió, com la diuen, va ser fruit d'un accident en una instal·lació de proves imperial destinada a la producció d'un nou tipus de projector de pous de gravetat. El planeta va ser completament polvoritzat, generant enderrocs que van des de micrometeorits diminuts fins a asteroides de diversos quilòmetres de diàmetre. Això va ocórrer fa només quatre anys estàndard, així que els enderrocs encara no s'han assentat en òrbites estables. Pitjor encara, els planetes estaven en conjunció al moment de la Gran Col·lisió i Mindor era el planeta interior dels dos. Per això, encara que els trossos de Taspan II viatgen en espiral cap a l'estel, la pròpia gravetat de Mindor ha capturat al voltant d'ell grans masses d'enderrocs en òrbites excèntriques i inestables.

L'Almirall Kalback es va inclinar cap endavant, els palps de la seva barbeta tremolaven lleugerament.

—I no hi ha manera de traçar aquestes òrbites?

—Comandant, encara que poguéssim escanejar-les totes, que no podem, cap computadora podria traçar les seves rutes de manera fiable; em temo fins i tot que la paraula òrbita suggereix una situació molt més estable de la qual ens trobarem. Interactuen constantment entre ells de totes les formes imaginables, des d'efectes gravitatoris fins a col·lisions directes. Si es fixen en aquestes xifres...

Cada núvol mostrava en aquell moment nombres que es movien al mateix temps que ho feien elles. Els nombres canviaven lentament, pujant o baixant; si els núvols s'entrecreuaven, a les zones superposades apareixien les seves pròpies xifres; més elevades.

—Aquestes xifres són les nostres millors estimacions sobre la densitat material de cadascun dels principals núvols d'enderrocs. Cadascun d'ells reflecteix el nombre d'objectes tàcticament rellevants per quilòmetre cúbic. Per tàcticament rellevants volem dir prou grans per produir danys substancials en una nau de la flota, malgrat el foc defensiu i els escuts de partícules.

El Capità Patrell, el grisenc comandant de l'Espera un Minut, va maleir tan bruscament que almenys quatre dels altres oficials van fer un gest de desgrat.

—Algunes d'aquestes xifres estan en les centenes!

—Sí, senyor.

Els capitans van intercanviar mirades taciturnes. La perspectiva de ficar creuers, que de per si mateix mesuraven una respectable fracció d'un quilòmetre cúbic, en aquell tipus de tempesta d'asteroides resultava molt descoratjadora.

—Deixin que els ho digui d'una altra manera —va tornar a tocar el comandament i van aparèixer noves xifres en els núvols—. Aquestes noves xifres representen la probabilitat estimada d'impacte catastròfic; aquell que produeix una degradació significativa de la funció de combat i tripulació.

Luke va deixar que se li tanquessin els ulls.

—Degradació significativa de la funció de combat. Això significa gent morint, veritat? I naus danyades o destruïdes?

—Sí, senyor.

—Doncs digues-ho.

—Senyor?

—És una ordre, Thavish. N'hi ha prou d'eufemismes —va pensar que, tristament, cinc anys abans no hauria sabut, de debò, què significava gent morint... ho havia descobert per primera vegada amb els cadàvers calcinats de l'oncle Owen i la tia Beru, fumejant en el crepuscle de Tatooine...

Havia après molt des de llavors. I no només sobre el que suposa ser un Jedi.

—Sí, senyor. Hum, això és cosa dels Jedi, senyor?

—No —va dir Luke—. És cosa del General Skywalker. Quan parles sobre algú com un conjunt de circumstàncies desagradables en comptes de com una persona, resulta senzill pensar en ell de la mateixa manera.

—Sí, senyor —Thavish es va girar cap a l’holoimatge—. Utilitzem els Doble Set com a línia de base, ja que són les naus de grandària mitjana de la Força Especial. Un DS en aquest punt, per exemple, tindria 1,8 per cent de possibilitats d'impacte catastròfic...

—Això és menys d'un per cinquanta! —va dir el Capità Patrell sacsejant el cap i rient-se entre dents—. Per un moment m'havia espantat!

Luke, encara amb els ulls tancats:

—Quin és el marge temporal?

—Senyor?

—1,8 per cent en quant temps?

—Ah, sí. El percentatge de possibilitats és en, bé, en la inserció. És a dir, hum, instantani.

El Capità Patrell va deixar de riure's.

Luke va assentir.

—I després de la inserció?

—Bé... el modelatge estadístic és complex. És una escala més o menys mòbil; suposant que no sigui, hum, destruït instantàniament, hem de calcular el...

—Posem, en una hora, per exemple.

Quan van aparèixer les xifres, les expressions dels presents es van tornar encara més taciturnes. En una hora, la probabilitat ascendia per sobre del vint per cent.

—Així que, bàsicament —va murmurar Luke—, ens estàs dient que al cap d'una hora d'iniciar l'operació haurem perdut dues naus. I això sense cap intervenció de l'enemic.

—Bé, les matemàtiques són una mica més complicades que...

—Bàsicament.

Thavish va fer un gest de disculpa amb el cap.

—Bàsicament, sí.

—És un cementiri —va dir Patrell—. On les naus capitals van a morir.

—El Sistema Taspan —va dir Thavish—, és una base gairebé perfecta per als caces estel·lars. El caça estel·lar no només és un blanc més petit per als asteroides, sinó que a més és prou maniobrable per poder esquivar-los. Però per retenir a Shadowspawn, necessitarem interdictors. Si no, les seves forces senzillament desapareixeran a l’hiperespai. Però els nostres interdictors són tan vulnerables que no podem ficar-los allà.

—Lord Shadowspawn no és ximple —va murmurar Luke—. Sabia el que feia quan va triar Mindor.

Mirà al sostre i va respirar profund, desitjant intensament poder trobar una o dues hores per descansar, meditar i intentar invocar la visió Jedi que se suposava que tenia, però no tenia temps. Si almenys Ben, o el Mestre Yoda, o fins i tot el seu pare, es presentessin en aquell moment amb algun savi consell... però aquelles parts d'ells que es mantenien actives en la Força semblaven estar ocupades en altres llocs. Com durant els últims mesos.

Sense la perspicàcia de la Força, l'única perspicàcia que li quedava era la seva pròpia.

Seria millor que fos suficient.

Va sospirar.

—Bé, no podem fer-los esperar fora i tampoc podem ficar-los dins. Ni tan sols podem lliurar una batalla campal. Això només ens deixa una opció.

L'Almirall Kalback va assentir.

—Una força bruta aclaparant. Sorpresa i commoció —va dir.

El Comandant Thavish va inclinar el cap, com si reflexionés.

—Ben pensat, podria salvar vides. Nostres, almenys. Pot ser que també seves. Si evitem que creguin que poden escapar, potser es rendeixin.

—Salvar vides és genial, si es pot. El més important és guanyar —va dir Luke—. Si deixem escapar les forces de Shadowspawn, podrien dispersar-se. Donar-se a la fugida; separar-se en petites unitats independents. Sabem millor que ningú en la galàxia quant dany pot fer aquest tipus d'insurrecció guerrillera descentralitzada; així és com vam enderrocar a l'Imperi. Aquesta pot ser la nostra última oportunitat de combatre obertament amb Shadowspawn.

Luke va mirar al voltant de la taula, intercanviant mirades amb cadascun dels comandants.

—Tots ho heu d'entendre. No ens guardarem res, excepte una petita força de reserva per cobrir-nos si les coses es torcen. Compromís absolut. Tot o res.

D'un en un, els comandants van respondre a la seva mirada, amb un assentiment ombrívol.

—Molt bé —va dir Luke— Vull informes de disposició tàctica en una hora. Ens posem en marxa en tres

Següent

---

[1] Garris Botxí, “Shrike” en l’original, vaig traduir-li el nom, que li ve d’una espècia d’ocells de la família dels Laniidae, que acostumen a empalar les seves víctimes per menjar-les millor, i de vegades ho fan en excés, tenint en compte que el personatge feia el mateix amb els nens que arreplegava. (N. Del T.)