Luke Skywalker i les ombres de Mindor (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

La solitària llançadora de passatgers relluïa a la llum de Taspan mentre abandonava la seva atmosfera, sortejant netament entre els asteroides que abarrotaven l'òrbita planetària baixa de Mindor. Quan va sortir de l’OPB, la llançadora va traçar una elegant trajectòria llarga i corba, girant àmpliament per evitar els núvols d'enderrocs radioactius que eren l'única cosa que quedava de la considerable força de Defensors TIE de Shadowspawn.

En el pont de batalla del Justícia, el Tinent Tubrimi va apartar la gran esfera negra del seu ull esquerre de la pantalla.

—Llançadora desarmada, senyor. Un sol rastre de vida... humana, senyor. Sol·licita comunicar-se per negociar la treva. —Les franges vermelles i daurades del seu iris van brillar per l'emoció. — És Shadowspawn, senyor!

L'Almirall Kalback es va inclinar cap endavant en la cadira de comandament. Les seves membranes nictitants li van netejar els ulls i només es van replegar fins a la meitat; la versió mon calamari d'un somriure de satisfacció.

—Accepta la sol·licitud.

El tinent va traçar amb les seves mans membranoses una corba complexa en l'aire enfront de la seva consola i els holoprojectors del pont de combat van cobrar vida.

La imatge que van formar va ser la d'un home humà alt estant a peu dret amb una túnica tan llarga que es formaven plecs al voltant dels seus peus. També tenia les mans amagades, creuades enfront d'ell dins d'unes voluminoses mànigues. La seva cara era pàl·lida i inexpressiva com la d'un cadàver i els seus ulls estaven rivetats de negre. Portava una espècie de barret curiós: una lluna decreixent que li emmarcava la cara com si el seu cap fos una muntanya, perfilada sobre un sol cobert de núvols sota l'horitzó.

—Comandant de creuer rebel no identificat —va dir la imatge amb una veu fosca com una cova subterrània—. Sóc lord Shadowspawn. Ens han derrotat. Sol·licito respectuosament permís per pujar a bord, així podré negociar formalment per les vides dels meus homes.

El Tinent Tubrimi va dir:

—Això és tot —i la imatge va desaparèixer.

L'almirall mai havia estat un ser particularment expressiu però la seva veu va revelar un lleu to d'alegria assossegada quan es va girar cap a l'humà que estava al costat de la seva cadira.

—Crec que procedeix felicitar-ho, general.

El general seguia exactament com durant tota l'operació: immòbil en el pont de combat del Justícia, amb les mans creuades davant d'ell i les celles lleugerament arrufades. Al costat d'ell, connectat al quadre i esperant amb paciència electrònica, hi havia un droide de la sèrie R2. El general semblava estar escoltant un so lleu i distant, molt més enllà dels confins de la nau, i no semblava que li agradés el que sentia.

La veu de Shadowspawn... no aconseguia situar-la. Hi havia quelcom estrany en ella, una ressonància rara, que li va semblar familiar i senzillament dolenta.

—General? —Va repetir l'Almirall Kalback—. Enhorabona...

Luke va contestar ombrívol.

—Encara no.

La batalla havia anat com un rellotge. La sobtada aparició del Vint-i-tresè Flanc de Caces Estel·lars de Combat de l’hiperespai, just en el límit de la gravetat de Mindor, va semblar prendre completament desprevingudes a les forces de Shadowspawn; els Ales-Y del Vint-i-tresè havien llançat dues andanades devastadores de torpedes sobre la base d'aquell senyor de la guerra abans que els primers Defensors TIE en patrulla de combat poguessin tornar per combatre contra els Ales-X i Ales-B del Vint-i-tresè; els Y van llançar diverses andanades més durant el posterior combat espacial. La batalla en el límit de l'atmosfera de Mindor havia atret a la resta de patrulles de combat de tot el sistema, deixant l'espai buidat per al salt de les dotze naus capitals de la Força Especial de Resposta Ràpida.

Els cinc Barra-E havien irromput des de l’hiperespai en una formació precisa de bipiràmide tetraèdrica regular amb el planeta Mindor just al seu centre geomètric. Quan es van activar els generadors de pous de gravetat, van embolicar el planeta en una massa-ombra de més de set minuts llum de diàmetre. Però abans d'activar els generadors, les altres set naus ja havien realitzat el salt. Sis d'elles eren una bigarrada col·lecció d'estils i models diferents, des d'un parell de creuers d'assalt reequipats Acclamator II fins a una atrotinada nau de combat de classe Bulwark de la TecnoUnió, activa des de les Guerres Clon; l'única cosa que totes tenien en comú eren hiperimpulsors actualitzats de classe 0.6, deflectors de múltiple redundància, escuts de partícules i la capacitat de transportar un mínim de tres esquadrons complets de caces estel·lars cadascuna. Al malgirbat i improvisat aspecte d'aquelles naus se sumava l'enorme nombre d’aterradors Jadthu previs a les Guerres Clon units als seus cascos, que no només afegien el seu considerable blindatge com a protecció addicional per als creuers, sinó que a més els hi donava a les quatre naus que no disposaven d'atmosfera la capacitat d'aterrar una bona porció dels seus complements marins en un brevíssim lapse de temps.

L'última nau era el Justícia, la nau insígnia de la Força Especial: un creuer mon cal estilitzat i elegant, germà del mític Llibertat. Aquella obra d'art de mil dos-cents metres era literalment germana del Llibertat; construïda simultàniament, s'assemblava al seu famós parent més que qualsevol parell de naus sorgit de les prodigioses imaginacions dels dissenyadors mon calamari. El Justícia s'havia fabricat perquè afegís a la velocitat i potencial destructiu pur del Llibertat un blindatge més potent, més hangars d'amarratge i una capacitat per a tropes moltíssim major, perquè els dissenyadors mon calamari van treballar braç a braç amb els estrategues, tan imaginatius com ells, que sabien que encara que fer saltar coses per l'aire estava molt bé, les guerres les guanyen en realitat les botes sobre el terreny. Quantes més millor.

Dels divuit mil marines republicans desplegats en la FERR, prop de vuit-cents estaven en el Justícia i els hangars addicionals que la feien semblar, com va comentar Luke Skywalker la primera vegada que la va veure, «embarassada», podien transportar deu esquadrons complets de caces estel·lars i un parell de molls de reparació amb més capacitat que la majoria dels molls estel·lars de la República.

Els creuers s'havien estacionat als centres de cada cara de la bipiràmide delimitats pels Barra-E i cadascun d'ells va desplegar dos dels seus esquadrons de caces estel·lars. Els Barra-E eren capaços de desplegar un esquadró cadascun. Amb la interdicció completa de l’hiperespai i l'enorme potencial de foc que disposaven els creuers i els vint esquadrons de caces estel·lars, els rondadors van ser superats ràpidament sense que una sola nau imperial escapés del perímetre.

Quan el Justícia va aconseguir majestuosament una òrbita geostacionària sobre el que semblava clarament la base rondadora, tractant-se de l'única instal·lació del planeta defensada per enormes bateries de turbolàsers antiaeris i vuit canons de defensa planetària, els caces estel·lars. Supervivents dels rondadors ja havien tornat als seus hangars subterranis.

S'havia acabat.

L'únic que arrufava les celles entre la joiosa tripulació del Justícia era Luke Skywalker.

—Encara no ha acabat.

L'Almirall Kalback va parpellejar.

—Ha estat un pla brillant...

—Ha estat un pla obvi.

—Però ha anat precisament com planejaves.

—Aquest és el problema.

—General?

—Quan va ser l'última vegada que vas sentir que una batalla fos exactament com estava planejat?

L'ull dret d’en Kalback va girar independentment per unir-se a l'esquerre i l'imponent i vell oficial es va inclinar lleugerament cap a ell.

—Quan va ser l'última vegada que un Jedi va planejar una batalla?

—No podria dir-ho —va remugar Luke—. Però aposto que no va ser així de fàcil. I des de quan un lord de l'Imperi es preocupa per les vides dels seus homes?

L'almirall va girar ràpidament l'ull esquerre cap enrere i després va tornar on estava: un encongiment d'espatlles.

—Hem buidat l'espai local; la seva força està confinada al planeta, la qual cosa converteix això en una operació de terra. És el seu torn, general.

—Doncs aprofitem les males decisions. Digues-li que es mantingui en posició i presenti les seves condicions. Podem negociar des d'aquí.

—Prepareu-vos per transmetre —va dir Kalback.

Quan Tubrimi va indicar que estava llest, l'almirall es va aixecar.

—Lord Shadowspawn, sóc l'Almirall Kalback —la profunditat i dignitat de la seva veu era encara més imponent que la de Shadowspawn—. Això no és un creuer rebel, senyor; ja no hi ha cap rebel·lió. Aquesta nau és el Justícia, nau insígnia de la Força Especial de Resposta Ràpida de la Nova República. En nom del comandament conjunt li comunico que estem disposats a considerar la seva oferta de rendició. Mantingui la posició i transmeti quan estigui llest.

Li va assenyalar a Tubrimi que tallés la transmissió.

—Donem-li temps per pensar-s’ho.

—Sóc jo el que m'ho estic pensant —Luke vagava per coberta, arrufant les celles davant les diferents lectures dels sensors del pont de combat—. Crec que és un parany.

Els ulls d’en Kalback es van sacsejar.

—Un parany? Un parany per a què? Amb què? Els hem aixafat.

—Així i tot és un parany.

—És una visió Jedi? Ho perceps en la Força?

Luke va negar amb el cap.

—R2, crea una demostració visual.

R2-D2 va xiular un jovial assentiment, es va allunyar rodant d’en Luke i va estendre el seu nexe de dades cap al port més proper. El Tinent Tubrimi es va donar la volta i va fer un gest amb la seva mà membranosa.

—Ho tinc, senyor.

—Que s'encarregui R2 —va dir Luke—. Ocupa't de la teva estació.

—Però... amb el degut respecte, senyor, fins i tot els astromecànics de disseny substancialment més avançat que aquesta vella unitat R2 troben la nostra tecnologia d'informació gairebé imposi... —la veu del tinent es va anar apagant mentre l’holoprojector del pont de combat cobrava vida, omplint la sala amb una holopresentació esquematitzada de Taspan.

Luke es va permetre somriure, però només una mica.

—Aquesta vella unitat R2, tinent, no és exactament un astromecànic comú. Confio en ell més que en molta de la gent que conec.

Les membranes nictitants del tinent van baixar fins a la meitat dels ulls i van romandre allà un o dos segons mentre tornava a la seva consola: l'equivalent mon calamari d'un enrogiment sufocat.

—Sí, eh... ho sento, senyor. No tornarà a succeir, senyor.

Luke va tendir una mà i la va posar sobre l'espatlla del tinent.

—Hauria de tornar a passar, tinent. Ser general no em fa infal·lible.

—Però, senyor... el general és també un Jedi, senyor.

Luke va sospirar.

—Els Jedi tampoc són infal·libles —va tornar a girar-se cap a l'Almirall Kalback—. Si estiguessis basat en aquest sistema com hauries instal·lat les teves defenses?

Els ulls d’en Kalback es van moure per assimilar per complet el sistema cobert de núvols i va assentir lentament.

—Sense naus capitals, suposo que hauria basat els meus caces estel·lars en els asteroides.

—Jo també —va dir Luke—. Si fos Shadowspawn, ni tan sols tindria una base. Buidaria un parell de dotzenes dels asteroides més grans i els convertiria en naus de càrrega i estacions base. No els hi costaria molt ser pràcticament invisibles. És un camuflatge perfecte.

—En aquest cas, tenim sort que no siguis Shadowspawn.

—Ben Kenobi solia dir-me que la sort no existeix. Pensa-ho: sóc un general completament novençà. Fa només unes setmanes només era un pilot. Sí a mi se m'ha ocorregut en un parell de segons, com pot ser que a Shadowspawn no se li ocorregués en mesos? —Luke vagava per l’holodemostració i va moure una mà cap als punts que representaven als CC-7700/E—. Mireu aquests núvols d'asteroides. Quants llocs bons hi ha aquí per estacionar naus d'interdicció?

Kalback va respondre només amb un parpelleig reflexiu.

—Bé, si sabessis que el teu enemic anava a portar naus capitals i coneguessis amb bastant exactitud on anaven a anar aquestes naus capitals, què hauries fet tu?

—Hauria omplert aquests punts de mines —va dir Kalback—. I hauria concentrat els meus estel·lars a prop.

—Però ell ha col·locat la seva base, i les seves forces, al planeta —Luke va fer un gest a R2-D2—. R2, amplia-ho.

El diminut disc lluent de Mindor es va inflar prou per sepultar la resta del sistema. Era un lloc horrible.

El que antigament havia estat un món turístic exuberant i bell era ara amb prou feines una bola de pedra, magolat i erm per culpa de les constants pluges de meteorits creats per la Gran Col·lisió; els únics trets geogràfics significatius eren els ubics volcans que bullien en les esquerdes de l'escorça del planeta. Fins i tot els oceans s'havien assecat fins a convertir-se en embornals tòxics dispersos, arremolinant-se en ple fons de l'antic jaç oceànic, i l'atmosfera estava tan carregada de metalls vaporitzats i sals minerals que formava una barrera significativa per a tot tipus de comunicació d'espai real; la transmissió inicial de lord Shadowspawn sol·licitant la treva, per exemple, que havia estat només de veu, tenia importants interferències d'estàtica.

Els potents sensors del Justícia tenien dificultats per escanejar entre aquella foscor. L'única manera de localitzar la base de Shadowspawn havien estat els sensors òptics de llum visible i, fins i tot en aquell moment, els millors escàners de la Força Especial no podien determinar amb certesa quantes tropes, vehicles i emplaçaments podien haver-hi allà baix, a part de les grans instal·lacions de defensa planetària visibles des de l'òrbita.

Luke va sacsejar el cap i va arrufar les celles.

—S'ha aferrat a un planeta sense aigua potable ni recursos alimentosos, amb una atmosfera prou càustica per provocar danys pulmonars permanents. Amb les interferències de l'atmosfera, amb prou feines pot comunicar-se amb la seva flota. Aquesta base només serveix com a diana.

Els ulls d’en Kalback es van obrir encara més: un arrufament de celles mon calamari.

—General, no estem obligats a acceptar la treva; en definitiva, aquest tal Shadowspawn no s'ha comportat fins ara com un soldat, sinó com un pirata —va girar el seu ull dret cap a la base de terra—. Sembla trist malgastar una diana tan temptadora.

—No. Si es corre la veu que tractem així als imperials rendits, ningú més es rendirà. Tot seria moltíssim més sagnant.

—Llavors com hem de procedir?

—No ho sé —va dir Luke, més ombrívol encara—. No ho sé.

Una alarma que va sonar com l'esquitxada d'aigua gelada sobre pedres del riu va cridar l'atenció del Tinent Tubrimi, que es va girar cap a la seva consola.

—Missatge entrant de la llançadora, senyors.

Kalback va assentir.

—Mostra-ho.

—Ehem —va dir Luke—, amb el seu permís, almirall.

L'almirall va assentir fent rodar el seu ull esquerre.

—Tinent, ajusti la reproducció a només àudio —va ordenar Luke—. R2, mantingues el tàctic. Destaca el Justícia, la llançadora i el vector de la llançadora.

—General? —Kalback es va inclinar cap a ell amb els palps de la barbeta dilatats per la preocupació—, hi ha cap problema?

—Estic bastant segur que sí —va dir Luke, assentint—, tinent!

Tubrimi va moure una mà. El ronc més fosc que la nit de la veu de Shadowspawn va semblar provenir de totes direccions mentre l’holodemostració tàctica destacava les posicions relatives del Justícia i la llançadora del senyor de la guerra.

—Com puc oferir la rendició sense mirar-li als ulls? Haig de deixar les vides dels meus homes a la mercè del vent i les ones sense poder jutjar la seva mirada?

Shadowspawn semblava honestament desconcertat, gairebé gemegós. Luke va arrufar encara més les celles. El senyor de la guerra estava jugant amb les tendències culturals d’en Kalback: per al seu poble l'autèntic caràcter d'una persona s'expressava en els seus ulls.

—Li prego que accepti la humil sol·licitud d'un enemic derrotat; no m'obligui a lliurar les vides dels meus homes sense rebre un tracte piadós.

La dilatació dels palps de la barbeta d’en Kalback es va ampliar.

—General?

Luke amb prou feines ho va sentir. Aquella veu...

En aquell moment va reconèixer la qualitat: estava sintetitzada electrònicament, modulada per fer-la més profunda, més fosca, amb harmonies subtils que actuaven sobre parts primitives del cervell humà, exigint una atenció immediata. Exigint respecte. Exigint obediència. Inspirant temor.

Això era: Shadowspawn sonava com Vader.

L'única vegada que s'havia trobat amb una veu tan fosca, tan inquietant i tan esgarrifosa havia estat una altra veu sintetitzada que li va parlar des d'una silueta holoprojectada plena d'estels...

Podria ser ell?

Luke va tibar les mandíbules.

—Blackhole.

Kalback va moure un dels seus enormes ulls cap a ell.

—Ho dius com si fos una maledicció.

—Per a mi ho és —va dir ombrívol Luke—. Ens coneixem. És una Mà de l'Emperador. Hauria de dir que va ser una Mà de l'Emperador. He llegit informes que suggereixen que va poder ser director d'intel·ligència en l'època de Yavin. Hauria d'haver-me ocupat d'ell llavors, amb aquell estrany barret, però aquests assalts no són el seu estil.

—No?

—Era més, no sé, teatral. Sempre apareixia com una holoprojecció d'espai buit, ja saps, una silueta plena d'estels llunyans i... —Luke va obrir els ulls com a plats—, i mai feia el treball brut personalment!

Es va inclinar sobre l'estel pampalluguejant de la representació tàctica de la llançadora: un estel que parpellejava ràpidament.

—Això cal?

L'alferes de la consola tàctica va ajustar els ulls i es va encongir d'espatlles.

—Sí, senyor. De fet, està accelerant.

—Projecta la seva trajectòria.

Un con de boirina blava es va estendre cap endavant pel vector de la llançadora.

—Això suposant que l'acceleració és constant... no, esperi, l'acceleració està augmentant. Vuit gravetats... onze... —el con va seguir estenent-se fins que va embolicar al Justícia holorrepresentat.

—Ordena als marines que es dirigeixin als aterradors i que tinguin a mà els seus vestits espacials.

Kalback va parpellejar.

—General?

—Vostè també, almirall —Luke va creuar la coberta fins a una armari i va començar a treure vestits de pilot—. Vinga —li va dir a un guàrdia proper—. Passa'ls. Vinga.

Kalback semblava indecís.

—Esperes un atac directe?

—O alguna cosa semblat. Dóna'm solucions de foc per a quinze o vint-i-cinc gravetats en aquest con —li va dir Luke a l'oficial de control—. Fixa el blanc amb totes les bateries properes i prepara el llançament de torpedes.

—General? —el tinent es va girar cap a Luke, parpellejant completament desconcertat.

—És una ordre, tinent —Luke es va girar bruscament cap a Kalbaek—. Hauria de dir, és una ordre, almirall. Perdona'm per donar-los ordres als teus homes en el teu pont. Ordena'ls als teus homes que compleixin les meves ordres.

—Però... almenys hauríem d'advertir-li!

—Quan rebés el missatge els seus sensors ja haurien detectat el nostre blanc fixat.

—Per ventura som l'Imperi? Destruiràs una embarcació desarmada? Això és assassinat!

—Almirall? —la veu de l'alferes era extraordinàriament aguda—. Mesures contrasensores i acció evasiva de la llançadora. L'acceleració segueix creixent.

—Cap llançadora normal disposa de mesures contra sensors —va dir Luke—. Almirall, dóna l'ordre de disparar.

—Però, està desarmada...

—Ella mateixa és l'arma —Luke va poder sentir-ho llavors—. És una bomba volant.

—Però... el propi Shadowspawn acabaria...

—No va dins —va concloure Luke per ell—. Mira el patró d'evasió. És un pilot de caça imperial. Dels bons.

—Almirall —la veu de l'alferes era poc més que un finíssim xiuxiueig—. Canvi de vector. Trajectòria d’intercepció a vint-i-cinc gravetats estàndard. Cinc segons.

—Almirall —va dir Luke, impertèrrit com una pedra—. Ara.

Les membranes nictitants d’en Kalback van cobrir els seus enormes ulls i aquesta vegada no es van replegar.

—Que la meva beina i tots els meus ancestres em perdonin — va dir—. Foc.

Les descàrregues de turbolàser van estripar l'espai i un instant abans que aconseguissin la llançadora i l'aniquilessin, aquesta es va esfumar entre una resplendor de blanc actínic.

Aquella resplendor no es va expandir com un front d'impacte esfèric, com una explosió, sinó que es va modelar a si mateix en un sol plànol, com un anell planetari o el disc d’acreixement d'un forat negre. Aquell plànol de resplendor blanca es va expandir a la velocitat de la llum i va aniquilar els escuts del Justícia. També va recórrer el blindatge, el casc i l'estructura interna de la nau.

I la nau simplement... es va fer trossos.

***

Chask Fragan amb prou feines havia aconseguit relaxar-se després de la batalla; acabava de cancel·lar el HUD de l'Ala-B i s'estava recolzant en el seu seient de pilot, deixant anar un llarg i sibilant sospir per les brànquies que tenia sobre els ulls, quan Kort Habel va llançar un renec irreproduïble des del seient de l’artiller que s’unia a la seva esquena.

—Què passa ara? —Chask es va girar cap al seu costat ventral per poder veure els monitors de Kort... però Kort no estava mirant els monitors. Estava mirant un brillant estel blanc que havia sorgit sobtadament massa prop de les coordenades del Justícia, a cinc segons llum de distància.

—Per tots els glurds! Què ha estat això?

—No ho sé —va respondre Kort entre els seus mastegadors—. No surt res a l'escàner... Espera, tampoc se sent res pel comunicador! El subespai només retorna estàtica, —es va quedar taciturn—. Ens estan interferint.

—Qui?

—Els follets dels comunicadors, idiota. Com vaig a saber-ho?

—Intenta per l'espai real electromagnètic.

—Ràdio? Estem cinc segons llum fora...

—Això significa que l'explosió ha estat... fa dotze segons?

—Res en EM. Res de res. Només estàtica. Espera, aquí està.

Entre guspires disperses i glopades carregades d'estàtica, la comunicació de l'espai real els hi va donar la notícia: el Justícia havia estat colpejada per una arma no identificada i l'impacte havia estat enorme. Els danys havien estat tan greus que l'enorme creuer de combat estava desintegrant-se en òrbita. No hi havia estimacions de baixes, encara que el seu escorta de caces informava que havia entrat en combat amb una força enemiga més nombrosa que estava disparant sobre les càpsules.

—Ens estan donant una pallissa!

—Però qui?

—No ho sé —Kort va moure la mandíbula cap amunt i fora, cap a l'embravida tempesta d'asteroides de l'exterior de la cabina, una tempesta d'asteroides que ara refulgia amb la petjada de plasma de dotzenes, no, centenars d'impulsors d'ions volant a màxima acceleració—. Ells.

Chask va deixar anar un reguitzell d'improperis fins i tot més groller que el de Kort als controls de l'Ala-B mentre activava tots els escuts i posava el motor en màxima potència... i aquells improperis van resultar ser les seves últimes paraules. Una força invisible va travessar els escuts del caça, com si ni tan sols estiguessin allà, i va partir la seva nau per la meitat.

***

—Hem perdut la comunicació, senyor —el Tinent Segon Horst Devalo, oficial de comunicacions de la Llancer, va arrufar les celles davant la seva consola—. El Justícia està en negre.

El Capità Tirossk es va inclinar sobre l'espatlla de Devalo per mirar amb curiositat la consola del tinent.

—És problema seu o nostre?

Era una pregunta lògica perquè la Llancer era una nau reacondicionada amb una mica més d'un segle de vida, coneguda afectuosament per tots els que servien en ella com «La vella que maleeix i martelleja», descrivint les dues reparacions tradicionals per bregar amb les seves constants fallades menors.

—Connecta amb la Paleo i la Ignorada; comprova si tenen el mateix problema.

El Sistema Taspan estava tan enterrat en la Vora Interior que l'espai en si estava replet; no hi havia cap ruta directa segura. Els últims dos o tres trams havien de fer-se amb una complicada trajectòria de salts curts, de només uns pocs anys llum cadascun, per després sortir de l’hiperespai i canviar de vector. L'últim embut estava allà, a l'espai interestel·lar, a menys de dos anys llum. Les forces de reserva podien saltar en diverses coordenades reprogramades, a distàncies de Taspan i Mindor, amb tanta rapidesa com la que tenien per aconseguir la velocitat de la llum, el millor per aplicar un suport addicional on fos necessari, tant si es tractava d'afegir pressió en un assalt com cobrir una retirada. Havien seguit per comunicació subespacial la batalla, la victòria i la posterior negociació fallida.

—És problema nostre —va dir el Tinent Devalo—. Tampoc puc comunicar-me amb els altres.

—Maleïda gavarra en forma de fragata... —va començar a dir el capità, però Devalo li va tallar.

—No és la nau, senyor —la veu del tinent era més aguda —Interferències subespacials... Ens estan interferint, senyor!

—Aquí fora? Pots localitzar l'origen?

—La precisió dels sensors s'està degradant... cinquanta per cent. Quaranta. Ha de ser alguna cosa local, senyor: estan anul·lant tot el nostre espectre de sensors i comunicacions.

—Estacions de combat. Motors a fons —va ordenar el Capità Tirossk amb una veu que semblava xerrotejar com engranatges oxidats—. Connecta per espai real amb la Paleo i la Ignorada i digues-los que es preparin per al salt.

—Senyor?

—Ja m'has sentit. No sabem què està passant i només hi ha una manera de descobrir-ho.

—Ona de gravetat! —Va cridar l'oficial de navegació—. Múltiples punts d'origen... mòbils!

Tirossk portava massa temps com a oficial perquè se li escapés una obscenitat, encara que se li van ocórrer vàries.

—Vectors?

L'oficial de navegació llegí una llista de xifres; l'energia gravitatòria s'estenia en un hemisferi, tapant les vies hiperespacials de sortida. Un hemisferi que seguia expandint-se i semblava capaç d'englobar-ho tot.

—Mines de gravetat —va etzibar Tirossk—. Intenten atrapar-nos.

—Vénen caces estel·lars imperials! —va dir abruptament l'oficial tàctic—. L'esquadró quatre informa de confirmació visual, Defensors TIE, múltiples naus...

—Com informa? —li va etzibar Tirossk.

—Ones electromagnètiques d'espai real, senyor.

En aquell moment Tirossk si que va deixar anar un renec. En veu tan baixa que ni tan sols un altre bothan hauria pogut sentir-ho. Les comunicacions d'espai real viatjaven a la velocitat de la llum; allò significava que les naus enemigues podien arribar tan aviat com, aproximadament...

Ja.

Les finestretes davanteres van quedar en blanc i la Llancer es va sacsejar com un dewback enfuriat. La convulsió va ser prou violenta per fer tremolar el pont, malgrat l'escut antiacceleració de la fragata. Tirossk es va agafar al respatller del seu seient de comandament i gairebé es va dislocar una espatlla intentant mantenir-se dret. Les finestretes davanteres estaven buidades.

L'espai local estava abarrotat de Defensors TIE i de línies creuades de foc de canons i els estels dels torpedes de protons.

—Informe de danys! —va rugir—. I traieu-nos d'aquí. Cremeu els motors si és necessari. Necessitem hiperespai ara!

—Però... on saltem, senyor?

—Aquests Defensors han sorgit d'algun lloc —va dir Tirossk—. Deuen haver deixat oberta una ruta de retorn.

—Senyor?

—Mindor —va dir ombrívol Tirossk—. Baixem.

***

Mig encegat, amb els ulls plorant-li a dolls per la cada vegada més espessa boirina de fum negre acre que omplia el pont de combat del Justícia, amb l'estómac regirat i mig ensordit per l'alarma d'impacte i l'udol dels processadors atmosfèrics sobrecarregats, Luke va connectar amb la Força. A deu metres de distància, una caixa de contenció de plexilite es va obrir i el botó manual del sistema antiincendis del pont de combat es va moure a la manera ACTIVADA.

D'unes reixetes de la coberta van sorgir dolls de gas gelat i es van arremolinar al voltant de les consoles que encara tiraven espurnes i fumejaven. Luke va avançar cap a la consola de comunicació, va ensopegar amb alguna cosa tova i va caure sobre un genoll.

Havia ensopegat amb Kalback. Amb el seu cos. El mon calamari tenia mitja cara destrossada; semblava haver-se copejat amb la cantonada d'una consola durant la sèrie d'impactes que havien llançat a terra a tots els ocupants del pont de combat i els havia sacsejat com uns daus en un gobelet. Luke va baixar el cap, va col·locar suaument una mà sobre el costat intacte de la cara d’en Kalback i va encomanar el seu esperit difunt a la Força.

En l'instant en què va tocar la Força, aquesta li va retornar la profunda certesa que si no es posava en marxa aviat hauria d'encomanar-li els esperits de tota la tripulació de la nau. Inclòs ell. En la Força, la veritat era sòlida com la coberta sobre la qual estava agenollat. El Justícia estava condemnat.

Va arribar a la consola de comunicació. El Tinent Tubrimi seguia en el seu lloc, encara que se subjectava una espatlla ensangonada i semblava vacil·lant i commocionat.

—Què... que ha estat això? —era tot el que deia, una vegada i una altra.

—Tinent, ordeni l'evacuació. Marines als aterradors, tots els altres a les càpsules d’escapament. Abandonem la nau.

—El... l'almirall... no... no podem...

—Està mort, Tubrimi. Recuperi el componiment.

—Però... ni tan sols tenim informe de danys encara...

—Informe de danys? —El pont de combat va tremolar i van saltar més alarmes—. Has notat això? —Va dir Luke—. És un altre capítol de «aquesta nau està explotant». Ordena l'evacuació. I després vés tu també a una càpsula. És una ordre.

—Senyor, jo... A l'ordre, senyor. —Tumbrini es va tornar cap a la seva consola amb una mirada taciturna i desesperada—. Gràcies, senyor.

Luke ja estava amb les seves coses. En una altra punta de la coberta estava tirat R2-D2, espurnejant, xiulant i fumejant mentre rodava d'un costat a un altre. Luke va projectar la Força i va aixecar al petit droide.

—Està bé, R2, estic aquí —va dir, ajupint-se al seu costat—. Et faré un cop d'ull.

R2-D2 va xiular gemegós i va rodar en un cercle estret; un dels seus braços locomotors estava doblegat i treia espurnes per la juntura; el rodador d'aquest costat no funcionava, es lliscava mentre R2 l’arrossegava per la coberta.

—D’acord, ja ho veig. No sembla greu... probablement podràs arreglar-ho tu mateix, quan estiguem fora de perill. Anem.

El petit astromecànic va xiular en to més decidit.

—Oblida-ho —va dir Luke—. No penso deixar-te. Sortirem d'aquesta junts.

—Ehem, senyor? —va dir Tubrimi amb una feble rialleta—. Potser no puguem sortir d'aquesta.

Luke es va aixecar i va apartar el fum que hi havia al voltant de la consola d’en Tubrimi.

—Mostra-m'ho.

La lectura borrosa i difusa que va cobrar vida sobre la consola no els portava bones notícies: el Justícia ja s'havia desintegrat. Els tres trossos principals queien irremeiablement per l'òrbita repleta d'asteroides de Mindor, tots ells envoltats per eixams d'Ales-X i Defensors TIE en ple combat. Els dos trossos més grans traçaven remolins amb les petjades dels propulsors mentre els aterradors dels marines i les càpsules d’escapament s'allunyaven serpentejant aleatòriament entre el combat. La peça més petita només emetia un doll de ionosfera instantàniament congelada.

—Aquest tros petit... som nosaltres, senyor. La secció del pont ha rebut molts impactes en els hangars de les càpsules. No, eh, no en queda cap. No hi ha cap...

Luke el va detenir posant fermament la seva mà sobre l'espatlla del tinent.

—Quants tripulants hi ha atrapats amb nosaltres?

Tubrimi va empassar saliva.

—No sabria dir-li, senyor. Podrien ser diversos centenars. Però no seguiran amb nosaltres molt temps —els seus dits membranosos teclejaven la consola amb impotència—. En un màxim de cinc minuts aquest pont de combat serà l'únic lloc amb sistemes de suport vital. La desintegració ha desunit els processadors atmosfèrics i els sistemes antifissures de tota la nau... És a dir, d'aquesta part de la nau —va començar a tremolar—. Del que abans era la nau.

—Tranquil, tinent. He tret a gent de situacions pitjors que aquesta —Luke va pujar a l'estrada de comandament—. A tot el personal del pont, del primer a l'últim, torneu a les vostres estacions. Lligueu als ferits i morts. Excepte tu —li va dir al pilot—. Lliga't a un altre lloc. Jo m'ocupo de la teva estació.

—Vostè? —el pilot parpellejava sorprès—. Però, senyor... els sistemes de control mon calamari no estan dissenyats per ser operats per humans...

—Això és problema meu —Luke es va asseure en el seient del pilot—. El teu és trobar un lloc per lligar-te. El passeig serà mogut.

—Senyor?

—Tenim tripulants que s'estan quedant sense aire. Així que anem a buscar-los-hi una mica —Luke va assenyalar cap a la corba color maó de Mindor—. I aquí hi ha un planeta ple.

—Senyor! —va bleixar Tubrimi—. No tenim motors... ni tan sols tenim repulsors. No estarà suggerint que fiquem això... aquest fragment de nau, en l'atmosfera només amb propulsors d'actitud...?

—Així és. No ho estic suggerint. Ho ordeno. I no només anem a entrar en l'atmosfera.

Luke va estendre les mans cap al camp de controls electrostàtics situat sobre la consola del pilot i es va permetre somriure, només una mica; per primera vegada en setmanes tornava a sentir-se com un Jedi.

—Vaig a aterrar aquesta cosa.

***

Cap soldat de la Nova República va veure el fragment del Justícia entrant en l'atmosfera; ni tan sols va cridar l'atenció el doll de flames i fum de diversos quilòmetres de llarg que va deixar el seu casc incendiat. Les forces republicanes estaven ocupades amb el problema més imminent de sobreviure.

Els pous de gravetat havien entrat en erupció en tot el sistema, amb els seus llindars de masses d'ombres estenent-se com una versió tridimensional d'un grapat de còdols llançats a un llac en calma. Amb la comunicació subespacial i els sensors interferits, les naus de la Nova República ni tan sols podien endevinar quantes mines o projectors de gravetat podia haver amagats entre els bilions d'asteroides; les capes superposades de camps d'interdicció no només anul·laven qualsevol esperança de viatge hiperespacial, també alteraven, en molts casos catastròficament, les òrbites ja inestables de tots aquells objectes del sistema més petits que una lluna mitjana, convertint aquell sistema en un malson de tempestes de pedra.

I la calamarsa d'aquelles tempestes era un esquadró darrere l'altre d’Interceptors TIE.

L’Interceptor no era una arma tan potent com el seu successor, el Defensor. Encara que tenien menys blindatge, menys armament i no comptaven amb escuts ni hiperimpulsor, eren increïblement ràpids i maniobrables, sent un oponent summament perillós, especialment quan apareixien en massa. A Mindor, com van descobrir els desesperats pilots en desbandada dels Ales-X i B, en massa significava (en paraules dels pilots): Vénen milers de totes parts, tots alhora!

En el caos dels asteroides, la falta d'escuts dels Interceptors era en realitat un avantatge, ja que els deflectors no afectaven a objectes materials; els Interceptors sense deflectors tenien proporcionalment més potència de motor per accelerar i recarregar els capacitadors dels seus canons làser, i hi havia tants que podien arremolinar-se sobre un caça republicà com corbs de sang pervians fustigant a un meravifalcó, i encara havia de sobres per bombardejar les naus capitals, raó per la qual ningú estava parant esment als sensors òptics o monitorant el canal electromagnètic del Justícia. A bord del qual se sentia la veu profunda i insòlitament calmada de Luke Skywalker emesa per una balisa de senyals d'emergència en l'òrbita del planeta.

—Els parla el creuer Justícia de la Nova República, amb Luke Skywalker al comandament. L'Almirall Kalback ha mort. La nau s'ha desintegrat i no queda cap càpsula d’escapament. He pres el timó i intentaré aterrar darrere del terminador del clarejar sobre el tròpic nord. Inicieu la cerca de supervivents i coordenades en la freqüència suplementària codificada. Bona sort, i que la Força us acompanyi. Tallo.

Només la Llancer, expulsada inesperadament de l’hiperespai per les mines de gravetat imperials a mitja hora llum de Mindor, va tenir l'oportunitat de veure l'aterratge, per dir-ho d'alguna manera.

El Tinent Devalo, de comunicacions, es va quedar blanc en rebre l'emissió de la balisa de senyals; en informar al Capità Tirossk, la resposta d'aquest va ser dirigir immediatament la mira òptica més potent de la Llancer cap al terminador dia-nit del remot planeta.

Els sensors de la vella nau amb prou feines havien pogut enfocar la imatge del llarguíssim deixant de fum i estava rastrejant el seu descens per l'atmosfera quan va veure un brillant centelleig blanc, seguit d'una enorme bola de flames embolicades en fum.

—Oh —va dir Tirossk atordit. En aquell moment no va pensar cap obscenitat; no hi havia paraules per expressar el que sentia.

—Això era...? —Devalo va haver d'empassar saliva abans de continuar—. Això era el Justícia?

—Em temo que sí —Tirossk es va enfonsar en la seva butaca de comandament— Em temo...

—La nau del General Skywalker?

—Ningú podria sobreviure a això —va dir Tirossk—. Estem a mitja hora llum. El que acabem de veure va succeir fa trenta minuts.

Devalo ni tan sols va fer la pregunta.

—Va morir fa mitja hora —Tirossk va sacsejar el cap, atordit i sorprès pel profund pesar que sentia—. Luke Skywalker ha mort.

Següent