Luke Skywalker i les ombres de Mindor (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

El catàleg mental de preferències d’en Han era tan àgil com qualsevol altra part d'ell; un parell d'esquadrons de caces TIE arribant enfront dels seus nassos va transformar, en un obrir i tancar d'ulls, el primer lloc de la llista de «com a mínim estaré fregit abans de morir de gana» a «no vull morir amb l'estómac buit!».

Es va donar la volta i va córrer a la part de darrere.

—Chewie! Vinga, vinga, VINGA! —va cridar, sense saber que el wookiee ja s'havia lliscat fins a la vora i havia saltat del casc.

En Han feia un esprint en línia recta mentre les descàrregues de blàster esclataven al voltant d'ell. Resquills de titani fos del que havia estat el blindatge del Falcó li van fer forats de cremades en els pantalons i camisa, i fins i tot quan va ensopegar amb un agafador i va caure de cara per la vora del casc, alguna part freda i desconnectada del seu cervell va arxivar la dada que les descàrregues de làser semblaven deu vegades més gruixudes del normal, i no estaven penetrant el blindatge dorsal del Falcó. Alguna cosa en aquella atmosfera carregada de metalls devia estar afectant a la col·limació del làser, va decidir aquella part freda del seu cervell, mentre la resta d'aquest es preocupava per intentar llançar-se al terra i rodar per evitar que la seva trajectòria li fes xocar amb el cap en la roca de lava que envoltava la rampa d'embarcament.

Encara que el resultat no va ser del tot elegant, va aterrar sobre el seu cul amb un soroll sord, va estar bastant prop del seu propòsit, així que quan la Leia va córrer cap a ell va poder posar-se dempeus.

—Segueix! —va panteixar—. Jo et segueixo!

—Pots escapar de qualsevol aterratge, eh, Slick? —va dir ella en passar al costat d'ell i desaparèixer per la rampa d’embarcament.

—T'he entès —va pujar trontollant per la rampa i va prémer l’autocicle per tancar-la darrere d'ell—. Leia! Torreta inferior! Chewie, ocupa't de la superior! Jo condueixo!

Va córrer cap a la cabina. Els peus de Chewbacca estaven desapareixent per l'accés a la torreta superior; els wookiees podien escalar més ràpid del que moltes espècies podien córrer. La Leia es va detenir abans de baixar a la torreta inferior.

—Estàs bé? De debò?

—En general sí —va dir Han—. Tenint en compte que he aterrat sobre el meu cervell.

—Esperem que no hi hagi danys permanents —la Leia li va llançar un somriure i li va donar un copet en la malparada anatomia d’en Han mentre passava al costat d'ell—. És el millor que tens... i això és molt dir.

—Ets encantadora —va dir ell—. Ara anem a disparar als dolents, d’acord?

La nau es va sacsejar amb més canonades, que van ser contestades per un ensordidor crit de guerra wookiee i el profund buum-buum-buum-huum de la torreta quàdruple superior. En Han finalment va arribar a la cabina i es va llançar al seient del pilot. Mentre bastonejava botons i activava interruptors va murmurar un ràpid «Moltes gràcies!» en aquella part de la Força que cuidava dels bojos, brivalls i contrabandistes reformats, agraït que l'Imperi mai pensés a armar els seus Interceptors TIE amb míssils o torpedes, especialment, mentre un agut indicador vermell de FALLADA li va informar quan intentava activar les defenses actives, si l'atmosfera semblava tenir un efecte similar sobre els deflectors i els escuts de partícules.

El que significava, en definitiva, que les armes més eficaces en aquell combat particular estaven just carregades en la matriu de míssils davantera del Falcó. Han va remugar:

—Per mi està bé —va tirar del timó de comandament i va encendre els subllums. El Falcó va saltar directament cap amunt, com si el planeta li hagués donat una puntada.

La nau va girar cap al cel entre una tempesta de canonades. El comunicador de bord crepità:

—No puc fer-los mal —va dir la Leia amb la veu aguda i tranquil·la per la concentració—. Els meus trets reboten amb els panells col·lectors. Passa alguna cosa amb les armes?

—No, passa alguna cosa amb l'atmosfera! No et queixis, ara mateix ens manté amb vida! —va respondre cridant Han—. Les seves finestres davanteres no són blindades... Dispareu a l'ull i quan es llancin a l'atac dispareu-los en la cara!

Girà la nau amb mig tirabuixó que la va llançar directa cap a una nova línia de TIE al mateix temps que descendien pels núvols en aquella formació seguiu-al-líder que solien utilitzar en treballs aire-terra.

—Parlant d'ulls —va remugar Han entre dents i va estrènyer el llançador de míssils sense molestar-se a activar la computadora de punteria; en aquella distància no necessitava fixar el rumb dels míssils. Dos deixants van dibuixar línies paral·leles des del Falcó fins al TIE davanter en un sospir. Un sospir després el TIE s'havia convertit en una esfera expansiva de flames i restes; que va tocar al següent TIE, i al següent a aquest, mentre la resta de la formació es dispersava i es llançava en espiral per a metrallar-los.

—Ei, van darrere de la mindoresa! —es va vanar Han mentre girava la nau cap a un vector de fugida—. Feu-li un petó de la meva part, nois... Nosaltres fotem el camp!

—Han —va dir la Leia i ell carrisquejà les dents. Va reconèixer el to i sabia el que venia després.

—No m'ho diguis —va dir ell—. Hem de tornar.

—Els massacraran! —va dir la Leia—. I Han... saben alguna cosa sobre Luke!

—Oh, si, ja —va murmurar entre dents. Havia de ficar al Luke en allò—, però quan el teu bondadós cor ens costi la vida a tots, no em vinguis amb plors...

Va traçar una corba evasiva amb tirabuixó i aquesta vegada va activar la computadora de punteria; que li va informar immediatament, en termes molt clars, que el Falcó s'havia quedat sense míssils.

—I m'ho dius ara —Han va marcar el comunicador—. Líder Murri, líder Murri. Wedge, estàs aquí? Si estàs a la zona, ens aniria bé que ens cobrissis ara!

Els altaveus crepitaren. I feblement, entre l'estàtica:

—Negatiu a cobrir-vos, Falcó. Em reps? Negatiu a cobrir-vos! Estem enterrats... aquí fora hi ha més TIE que pedres! Em reps?

—Alt i fastigosament clar —va remugar Han—. Pots obrir una finestra per a nosaltres?

—No t'espera la glòria en els estels. Falcó. No ho intentis! Els hostils et tenen sota el llençol. Troba un forat i tanca’l quan passis. Tornarem quan reunim a alguns amics.

—Negatiu a això. Seguim amb el pla de la Leia; ens espavilarem sols. Trobarem al Luke i ens reunirem amb tu en el punt de salt.

—Rebut. Cels buidats, Falcó.

—Fins aviat, Wedge.

—Rebut, Han. Cuida d'aquesta preciositat.

—Sempre ho faig —va dir Han i només un o dos segons després es va adonar que Wedge es referia a la Leia no al Falcó —. Ah, sí, d'ella també —va murmurar i va teclejar en el comunicador de bord—. Molt bé, nois, haurem d'espavilar-nos sols. Lligueu-vos bé els cinturons... el trajecte serà terraplenat!

La computadora de punteria va emetre una alerta: MÍSSIL FIXAT DETECTAT.

—Míssil fixat? Però si no tenen... —però mentre discutia amb la computadora. Han havia col·locat al Falcó en un lliscament lateral d'alta-G i abans de poder acabar la frase un parell de míssils d'impacte van passar tan a prop que la cabina es va agitar—. Qui ens dispara ara?

—Aquí vénen! —va dir la Leia entre el sobtat baluern de les torretes quàdruples.

—Ja els he vist... oh —Han va veure sorprès per la finestreta davantera, un eixam de míssils que volava cap a ells des del mur gegantesc d'un núvol de pols, provocat per una línia d’escaramusses de quatre o cinc dotzenes de canoneres d'assalt pesades que sobrevolaven els pujols a uns quilòmetres de distància, inclinant-se per envoltar-los. —Això deu ser una broma!

—Arroowerrhowoo!

—Si ja, riu-te —Han va grunyir mentre llançava al Falcó a una trajectòria d’intercepció contra els TIE enemics. Només un wookiee ho trobaria graciós—. Chewie, apunta als caces! Necessitem trencar la seva formació. Princesa... eh, espera...

Des de sota, entre les roques de la vora del cràter, en cadascun dels impactes dels trets de làser llançats pels TIE, s'elevava un núvol vermell i negrós: pols i fum prou densos per ocultar el terreny que tenien als seus peus. Han va somriure.

—Princesa! Apunta a terra!

—Què?

—Fes-ho! Inclina la torreta cap a terra i dispara!

—Tu ets el capità, capità —va poder detectar en la seva veu un deix d'escepticisme, però al cap d'un instant va disparar el quàdruple ventral i va ruixar la lava que tenia davant amb una ràfega contínua de foc de làser.

I quan Han va llançar el Falcó en un descens en picat que va penetrar directament en el mur de pols vermell i negrós aixecat per les descarregues làser de la Leia, va descobrir, lleugerament sorprès, que possiblement per primera vegada en la seva vida, ella havia fet el que li deia sense posar cap pega. Coses de ser capità. Per què no ho havia pensat abans? La seva boca va dibuixar un lleu somriure.

Seguia somrient quan el Falcó es va elevar del núvol cap al cel obert i va trobar instantàniament enfront de la seva mandíbula d'estribord el panell col·lector d'un Interceptor TIE, el sorprès pilot del qual no va tenir oportunitat ni tan sols de pestanyejar abans que el seu caça estel·lar acabés transformat per l'impacte en una bola flamejant de ferralla caient cap a la propera lava de terra.

L'impacte oblic va fer que el Falcó s’inclinés i girés sobre si mateix, com una fitxa de crèdits rodant per una taula de sàbacc, escampant a la zona circumdant trossos de titani fos de les fissures del seu blindatge. La vora davantera del col·lector del caça TIE va passar al costat de la finestreta frontal de la cabina del Falcó a la mateixa distància que el diàmetre del nas d'un wookiee. En Han estava massa ocupat dient Uauh! i sorprès per seguir viu mentre s'esforçava a recuperar el control del Falcó per preocupar-se si més no pels altres TIE que arremetien contra ell, per no esmentar els míssils d'impacte que volaven cap a la seva nau indiscriminadament, extraviats després de perdre el fixat de punteria instants després que el Falcó desaparegués en el núvol de boirina metàl·lica.

Però el gir del Falcó va col·locar els deixants creuats dels míssils que s'aproximaven en el camp visual d’en Han, just a temps per girar el timó i elevar el Falcó sobre la seva cua, col·locant-se de costat... el temps suficient perquè el míssil davanter passés tan a prop, que més endavant juraria haver pogut sentir-los mentre seguien a la caça de la petjada d'energia més gran que els seus sensors de punteria havien pogut detectar per fixar-se: l’Interceptor TIE en flames. Els següents míssils ja havien localitzat les petjades d'ions dels altres TIE, ja que l'atmosfera semblava presentar suficients interferències electromagnètiques per desbaratar la recepció dels míssils dels senyals del transponedor de codi. Mentre els pilots dels TIE bregaven amb aquell problema, Han va poder recuperar el control del Falcó i inclinar-lo cap als plecs de lava en els quals s'havien refugiat els mindoresos.

Sobre la seva posició, va col·locar la nau de costat i els va sobrevolar en un cercle a gran velocitat mentre Chewie i Leia disparaven les quàdruples a màxima potència cap a terra, aixecant un enorme núvol cilíndric de roca i metall que Han va suposar que els ocultaria de les canoneres que s'acostaven durant almenys un o dos minuts; després va aterrar en la clariana i va baixar la rampa d’embarcament del Falcó al mateix temps que activava els altaveus exteriors.

—Bé, vinga! Munteu... estem a M menys trenta, i M significa Munts de Dolents!

Els mindoresos van córrer cap a la rampa d’embarcament, alguns coixejant, uns altres carregant o arrossegant companys ferits. La pèl-roja es va detenir prou per llançar un somriure sardònic cap a la cabina seguida d'un petó que d'alguna manera va aconseguir semblar agraït i sarcàstic alhora.

Han va apagar els altaveus i va teclejar en el comunicador de les torretes.

—Chewie. Leia —encara que els mindoresos no podien sentir-li, va parlar en veu baixa, poc més que un murmuri—. Assegureu les mampares d'accés a les torretes i no sortiu fins que us ho digui.

Aquelles mampares podien resistir fins i tot una càrrega minera. Chewie va respondre amb un grunyit d'assentiment, però la Leia va dir:

—Han... aquests no són enemics. Puc sentir...

—Et crec —va dir Han—. Però fes-ho de totes maneres.

—Han...

—Leia!

—D’acord. Ja callo.

—I prepara't per disparar, d’acord? —sense esperar resposta, Han va connectar el canal del comunicador del celler de càrrega del Falcó—. Hola aquí a baix! Esteu tots dins? Se'ns acaba el temps!

—Estem dins! Anem a desenganxar algun dia? —havia de ser la pèl-roja—. Això és una nau o un blanc per a artilleria?

—Una mica de les dues coses —va remugar Han mentre subministrava potència als propulsors i col·locava les mandíbules de la nau en vertical.

El Falcó va sortir del núvol de pols i fum.

—Aquí vénen!

Els Interceptors no s'havien anat enlloc; immediatament l’atrotinada nau es va sacsejar i estremir sota l'impacte de múltiples canonades, i Han va veure la formació de canoneres d'assalt col·locant-se per a un nou atac.

—Espero que algú tingui alguna bona idea per aquí!

—Hrowwwroor!

—És clar que has de seguir disparant! —va contestar Han—. He dit una bona idea!

L'intercomunicador va tornar a crepitar amb la veu de la pèl-roja:

—Setanta-set punts cap al nord veritable, ràpid!— Han va explorar l'horitzó de nord a est: desert, sense res més que alguns pujols.

—Allà no hi ha res!

—Si vols podem discutir-ho mentre els imperials converteixen la teva nau en ferralla.

—També podríem pujar-te al casc i utilitzar-te com a blindatge —va remugar Han, però va activar els subreactors i els propulsors. Sis Interceptors van passar al costat d'ells, i Han va prémer el gallet dels míssils per instint, dient-se a si mateix. Això és, tros de suro, perd el temps disparant tubs buits. Els TIE ja no eren el seu principal problema; el problema de debò era la formació de canoneres pesades sobrevolant el terreny en direcció cap a ells... des de l'est i el nord-est—. Saps que ens estàs enviant directament cap a ells?

—Eh, perdona. Et sents més segur aquí?

—Tu i jo no anem a entendre'ns mai.

—Prou, vas a fer-me plorar. Col·loca als TIE a la teva cua per a...

—...Que quedin en la línia de foc de les canoneres i viceversa —Han ja ho estava fent, girant molt alt per col·locar el Falcó just enmig dels enemics de davant i els de darrere. Els canons dels TIE li farien menys dany a les llunyanes canoneres que el que li estaven fent al Falcó, però les canoneres no podrien disparar els seus míssils i Han començava a creure que potser podria treure al Falcó d'allà—. Aquesta no és la meva primera cicatriu, saps?

—Doncs gairebé m'enganyes. Com va per aquí a dalt?

—No va malament del tot —va admetre Han, després va canviar d'opinió mentre una altra salva dels TIE va sacsejar la nau. Amb força—. Però se'ns acosten... d'aquí a una mica estaran prou a prop perquè aquests canons comencin a causar danys autèntics. I les canoneres estan preparant-se per perseguir-nos quan les superem en cinc segons, i llavors estarem bastant jo...

—Puja!

—Què?

—Puja, maleïda sigui! Màxima potència!

—Però si ni tan sols pots veure què hi ha aquí fora!

—Conec aquest planeta com el teu cul coneix als teus pantalons, pilot. Puja o mor.

—Vols venir i conduir tu? No, oblida-ho.

Han va fer carrisquejar les dents i va tirar amb força del timó.

El Falcó va donar una bandada, es va sacsejar i va pujar cap al cel prou ràpid per sobrecarregar els seus compensadors d'inèrcia; l'acceleració el va clavar al seient del pilot i es va permetre la fantasia poc caritativa que certa mindoresa no s'hagués subjectat bé, hagués caigut i s'hagués trencat alguna cosa.

A poder ser la boca.

Els TIE perseguidors van pujar darrere d'ell, dispersant-se àmpliament per obrir un passadís a les canoneres, que li van saludar llançant una ràfega de míssils d'impacte. L'alerta de fixació de míssils del Falcó es va activar. En Han va maleir entre dents mentre empenyia el timó cap endavant i el girava per llançar la nau en una espiral arrissada. Just en aquest moment, tot el cel va emetre un fulgor escarlata i tota la nau es va estremir amb una harmonia de ressonàncies magnètiques que va sonar, a les oïdes expertes d’en Han, com una explosió de turbolàser molt, molt propera.

—D'on dimonis ha sortit això?

La veu de la Leia, des de la torreta ventral:

—Un quart de ris a la teva esquerra i ho veuràs.

En Han va fer el quart de ris amb la nau, va veure a què es referia la Leia i va començar a maleir. Va estar maleint una bona estona, al mateix temps que feia increïbles maniobres evasives, amb el cel refulgint al voltant de la nau, que emetia un soroll gairebé constant com si un ruurian estigués bastonejant un gong de sopar amb les seves catorze mans.

El sobtat ascens que havia realitzat seguint el consell de la pèl-roja els havia deixat sobre l'horitzó d'una enorme muntanya arrodonida que s'elevava cap al cel taronja, com una espècie de dom volcànic jove que encara no havia fet esclatar el seu cràter, i tot aquell maleït lloc estava esquitxat d'anells d'enormes torres de turbolàser prou potents perquè la interferència de l'atmosfera de Mindor no tingués efecte excepte per estendre les descàrregues prou per reduir a pols la seva nau, en lloc de fer-li uns quants forats.

—Oh, brillant. Oh, això és realment genial —va cridar Han en l'intercomunicador—. Ens has enviat a la seva base principal!

—Deixa de ploriquejar. Aquestes turbobateries ens trauran de damunt als TIE i probablement també acabaran amb alguns dels míssils.

Tenia raó, la qual cosa només feia que Han l'odiés encara més. Ningú tan desagradable podia tenir raó sobre res.

—Hauria d'haver-hi tres congosts quadrats paral·lels a uns cinc clics de la teva part frontal esquerra. Els veus?

—Sí —tres grans obertures en l'escorça de Mindor, poc profundes en aquest extrem i més profundes a mesura que s'estenien cap a l'est planetari i acabaven abruptament; semblaven tres trossos de meteorits caiguts al mateix temps alguns anys abans.—I ara què?

—Fica't en el congost de la dreta. Quan estiguem sota el nivell del terra, veuràs congosts i coves secundàries, i munts de llocs per amagar-se. Vola algunes roques, aixeca una mica de pols i no et costarà desfer-te d'aquests tipus. Hi ha massa llocs en els quals buscar i tenen problemes majors que nosaltres.

Han va assentir lentament mentre llançava al Falcó en un descens en picat cap als canons entre una tempesta de foc de canons i turbolàser.

—No està malament —va reconèixer Han a contracor—. Sembla que coneixes el lloc.

—Com creus que hem sobreviscut aquí fora? Per macos?

—No —va dir Han—. Vaig suposar que era per la teva personalitat irresistible.

***

A diversos centenars de diàmetres planetaris de Mindor, els Barra-E s'estaven movent.

Els cúmuls d'asteroides s'havien acostat a ells, accelerant, seguint línies d'interacció gravitatòria entre els projectors de pous de gravetat dels Barra-E i els milers d'estacions gravitatòries escampades entre els asteroides. Aquell efecte havia estat clarament visible en les lectures dels piquets de la Llancer, la qual cosa li va donar la idea al Capità Tirossk, el qual, com a comandant més veterà actiu a la zona, ara estava inesperadament al comandament de tota la FERR.

Com li havia explicat a Wedge i Tycho en transmissions encriptades, els efectes combinats dels cúmuls d'asteroides entrants i els pous de gravetat produirien planetoides mig coherents. Wedge i Tycho estimaven que una dotzena d'aquells planetoides, movent-se en òrbites adequades, serien suficients per obrir una breu finestra hiperespacial que podria permetre la fugida de part de la Força Especial. La computadora de navegació de la Llancer havia situat el nombre mínim prop de les divuit hores... i la finestra s'obriria només de forma breu i impredictible diverses vegades fins que finalment s'estabilitzés, si tot anava bé, en vint hores.

No obstant això, no anava tot bé. En realitat gairebé res anava bé.

Les erupcions dels asteroides en l'esfera estel·lar de Taspan ja havien començat, a causa de la constant pertorbació de les seves inestables òrbites, i els nivells de radiació estaven augmentant. Els oficials imperials que dirigien als caces TIE van saber què passava quan van detectar que els Barra-E estaven sortint de la configuració d'interdicció planetària; i semblaven disposar d'un subministrament il·limitat d’Interceptors pilotats per un grup igualment il·limitat de psicòpates suïcides, la qual cosa significava que els Barra-E estaven fent tot el que podien per realitzar aquella delicada i intricada sèrie de maniobres al mateix temps que s'obrien pas entre núvols de caces enemics que s'arremolinaven i escopien descàrregues de blàster com si algú hagués armat a un eixam de vespes tro gamorreanes amb canons làser.

Per al model original de CC-7700 aquella hauria estat una missió suïcida, a més de breu. La sèrie Barra-E, no obstant això, estava recoberta pel més modern blindatge de nanofilaments de carboni que complementava als seus sis generadors d'escuts; disposaven de vuit torretes quàdruples cadascun, i la seva potència de sortida s'havia millorat fins aconseguir gairebé el nivell d'un turbolàser de l'època de les Guerres Clon. Altres millores incloïen un parell de torretes de torpedes de protons de 360 graus, dorsal i ventral, i un nombre sorprenent de bombes raïm anticaça estel·lar; bàsicament càrregues modelades i instal·lades en el casc que explotarien cap a l'exterior en núvols de petites bombes en percebre la proximitat de caces enemics; tot la qual cosa significava que l'única manera que un caça TIE pogués causar greus danys a un Barra-E, era arremolinar-se sobre ell en nombre suficient per aclaparar les seves defenses i poder llançar-se directament contra ells a la màxima velocitat. Però ni tan sols un impacte directe generaria suficient energia cinètica per acabar amb una fragata blindada amb nanofilaments de carboni, tret que el TIE viatgés molt a prop de la seva màxima velocitat a l'espai real.

Assegurar-se que cap TIE aconseguís aquella velocitat crítica en una trajectòria d’intercepció amb un dels Barra-E era el treball dels pilots d'Ala-X.

Encara que els caces de la FERR estaven superats en una proporció de cent a un pels TIE, comptaven amb alguns avantatges que igualaven lleugerament les forces. Primer, les forces imperials no podien llançar un atac absolut, perquè per a això haurien d'haver portat caces de tot el sistema, la qual cosa hauria exposat les seves estacions de gravetat a les naus capitals de la FERR. Segon, els Interceptors havien de concentrar tot el seu poder de foc en els Barra-E per tenir alguna esperança d'eliminar-los; no podien iniciar un combat aeri. Tercer, malgrat tenir un substancial desavantatge en velocitat i maniobrabilitat respecte als Interceptors, els Ala-X, el caça estel·lar de superioritat espacial T-65 d’Incom, disposava d'un element clau que cap TIE podia igualar.

Era robust.

Allò no es limitava a les defenses de combat incorporades al model; era un tret relacionat amb la qualitat de la construcció i l'atenció als detalls, i suposava que els Ala-X podien sobreviure a un nivell d'estrès físic que aniquilaria els panells col·lectors d'un TIE. Com, per exemple, l'extrema onada d'estrès creada per un pas massa proper d'un pou de gravetat molt profund.

Per això cada nova andanada d’Interceptors es trobava sota el foc de les formacions d'Ala-X, disparant al voltant dels planetoides estacions de gravetat molt més ràpid del que se suposava que podien fer. L'Esquadró Murri ho va entendre, i la seva trajectòria entre els planetoides es va convertir en una cadena circular de fones assistides per gravetat que podia, amb un lleu toc dels controls, enviar-los cap als dos o tres Barra-E en els quals haguessin decidit concentrar-se els imperials.

Fins i tot amb tots aquells avantatges, la seva aclaparant inferioritat numèrica els estava sortint cara. Alguns Ala-X havien caigut per culpa del foc amic, ja que viatjaven massa ràpid perquè les canoneres Barra-E, ni els seus propis reflexos superbs, reaccionessin mentre penetraven en els camps de foc de les torretes quàdruples. Uns altres havien caigut en simples col·lisions, volant a velocitats gairebé relatives per un espai molt, molt abarrotat. Prop de la meitat de l'Esquadró Verd Vint-i-tres havia estat eliminat per una massa d'asteroides que no es va adherir a un planetoide tan ràpid com les computadores de navegació havien predit.

No portaven el compte dels caces enemics destruïts; els TIE seguien arribant.

—Aquests tipus no paren mai! —va grunyir Wes Janson entre dents durant la part externa de la seva vintena o trentena fona massa ajustada—. És com si tots aquests captaires volguessin morir!

—Ja estan morts —va dir Hobbie des d'uns dos-cents metres de distància de l'ala d'estribord d’en Janson—. Pensa-ho, Janson... sense escuts. Sense hiperimpulsor. No poden amagar-se i no poden fugir. La seva única possibilitat és emportar-se'ns per davant.

Allò va deixar fred a Janson. Per un moment no va saber què dir. Després va tancar la boca i va fer rodar el seu caça estel·lar cap a estribord.

—Ja ho tinc! —va dir, apuntant el seu Ala-X cap a una formació de TIE i prement el gallet—. Sé exactament què necessitem.

—Sí? —va dir Hobbie—. I què és?

—Un miracle.

—Ja n'hi ha prou de xerrameca! —va intervenir Wedge—. I revisa els teus escàners de mig abast.

Quan Janson ho va fer va descobrir que un nou i flamant creuer de combat republicà dissenyat per Mon Cal acabava de sortir de l’hiperespai per una finestra mig oberta de massa-ombra i estava desplegant el que semblava ser una formació completa de caces estel·lars.

—Sorprenent... —per segona vegada en pocs instants, Janson es va trobar sense paraules—. De quin dels vuit inferns de Stalbringion ha sortit això?

El comunicador crepità amb la veu del director d'Operacions Especials, el General Lando Calrissian.

—Algú ha demanat un miracle?

***

La cova cap a la qual la pèl-roja havia dirigit a Han era àmplia, semblava acceptablement seca sota el fulgor blanquinós de les llums exteriors del Falcó i estava a prou profunditat a l'interior d'una muntanya perquè Han no hagués de preocupar-se per ser detectats. Encara que allò no evitava que es preocupés.

Primer, no li agradava tenir el celler ple d'estranys armats, per molt que odiessin a l'Imperi. Segon, aquella muntanya s'assemblava massa a un volcà inactiu. I tercer... bé, no li agradava aparcar en coves. Digueu-li supersticiós. Per algun motiu mai li semblava propici aterrar la seva nau dins d'un gran forat en la roca.

A més, els mindoresos podrien haver tingut alguna cosa per menjar. Va teclejar en l'intercomunicador.

—Atenció tothom. Sembla que estem fora de perill. Seguiu en el celler? Que ningú s'ofengui, però apileu els vostres blàsters i altres armes en el dipòsit número sis, si us plau. No és que no em fiï de vosaltres, és només que no em fio de vosaltres.

El comunicador va respondre amb el so de la veu de la pèl-roja.

—I què passa amb el Jedi? On està?

—Precisament això volíem preguntar-vos.

—Així de simple, no? Et diré una cosa... deixarem les armes i parlarem del Jedi si ens doneu benes i bacta. Tinc un munt de ferits aquí.

—Em sembla just. Estaré amb tu en un nanosegon.

Quan va arribar al celler de càrrega davanter, allò semblava un hospital de campanya massa proper al capdavant. En el bàndol derrotat. La gent estava asseguda o estirada de totes les formes possibles, alguns subjectant-se les benes, uns altres retorçant-se o gemegant feblement, uns altres amb la mirada perduda clavada en les mampares com si no poguessin creure que seguien vius. Leia i Chewie ja estaven ocupats ajudant als ferits. Han va córrer al costat de la Leia.

—Eh, eh, eh, no t'excedeixis amb el bacta, d’acord?

—Han, està ferit.

—Sí, ho sé. Però no s'està morint, veritat? Saps quant costa això?

Va sentir la veu d'una dona darrere de la seva espatlla esquerra.

—Pots passar-me el compte.

Han es va donar la volta cap a ella i la va mirar amb mala cara.

—Oh, ets tu.

—Sí, sóc jo —va dir l'atractiva pèl-roja, regalant-li un somriure forçat que la feia encara més atractiva. Li va tendir la mà—. Aeona Cantor. Ets el pilot d'aquesta gavarra?

—Sóc el capità d'aquesta gavarra —la va corregir Han, però després va somriure i li va tendir la mà. La mà d'ella era càlida i més forta del que semblava. A Han no li venia de gust seguir discutint. A més, la Leia probablement pensaria que estava flirtejant—. Han Solo.

La pèl-roja es va quedar bocabadada.

—De debò? L'autèntic Han Solo?

Ell es ruboritzà.

—L'únic que conec.

—Vaja —semblava impressionada—. És a dir, el Han Solo que va desenfundar abans que Gallandro en un duel just?

—Bé, ja saps... —la cara d’en Han estava de sobte completament enrogida—. No va ser exactament un duel just; i no vaig desenfundar abans que ell exactament. No hauries de creure tot el que veus en l’HoloNet.

—No ho faig —va dir ella—. Sempre vaig creure que li havies disparat per l'esquena.

—Oh, vaja...

—Aquesta és la teva arma? BlasTech, eh? Una mica passada de moda, no?

Han va baixar la mà fins a l'empunyadura del seu blàster i la toquerejà com dubitatiu—. Eh, bé...

—Jo prefereixo el vint-i-u —ella va fer un gest amb el cap cap al dipòsit de càrrega número sis, on hi havia un blàster de mà gastat però extraordinàriament ben cuidat. De la pistolera sortia una empunyadura personalitzada KYD que mostrava el mateix desgast i fins i tot més cuidat—. Endavant —va dir ella—. No et tallis. Mira...

Ella va allargar la mà i va treure el blàster de la cartutxera amb només dos dits, lentament, tan lentament que Han no va sentir la necessitat de disparar-la, després la va fer girar al voltant d'un dit i l'hi va lliurar per la culata.

—Sospesa-ho. Model torneig d'acció de combat. El gallet és suau com la mantega de bantha i pots volar-li els peduncles oculars a una terrarna des de setanta-cinc metres.

Han va agafar l'arma i la va sospesar a la seva mà. Era una bona peça, ho havia de reconèixer. Meravellosament equilibrada, i ho va dir.

Ella va somriure.

—Sabia que t'agradaria —va fer un gest cap al blàster enfundat d’en Han—. T'importa?

Han es va encongir d'espatlles i l'hi va passar.

Ella va mirar amb els ulls ajustats per l’electromira òptica del DL-44 i va xiular.

—Genial. Modificada per desenfundar ràpidament, veritat? —la va fer girar al voltant d'un dit—. El canó pesa una mica, no? Espera, què és aquesta personalització d'aquí?

Va fer un cop d'ull a la cambra de gas i al col·limador.

—Oh, ja entenc... sortida millorada. Què genera, doble potència? —va tornar a mirar i a somriure al Han—. No saps que això és il·legal?

Ell va sentir que tornava a envermellir-se.

—D’acord, retorna-m'ho.

—No. El teu m'agrada més.

Han va parpellejar.

—Com?

—Pots quedar-te el meu. És un tracte just. Fins i tot amb la personalització, la meva val el doble que aquesta vella relíquia. Tracte fet, d’acord? —es va donar la volta i es va dirigir cap a un grup dels seus homes—. Ei, Tripp, mira això... Acabo de canviar-li el blàster a Han Solo! T’ho pots creure?

Era Han qui no s’ho podia creure.

—Escolta, espera un moment...

—Han —Leia li va subjectar pel braç—. Mira allà... no és R2?

No hi havia cap dubte, al costat de la paret un parell de mindoresos intentaven treure-li un pern restrictiu a un astromecànic de la sèrie 4 i cúpula blava que els va resultar sospitosament familiar. La Leia es va acostar a ells.

—Ei... vosaltres, d'on heu tret aquest droide?

—El vam trobar abandonat. És ferralla —li va etzibar un d'ells.

—Ferralla? Perdona? —La Leia va avançar d'una manera que en Han coneixia perfectament, així que ara li va tocar a ell subjectar-la pel braç.

—Suau, princesa —va dir en veu baixa d'una banda de la boca mentre la resta li dedicava un somriure tranquil·litzador i estúpid als mindoresos—. A poc a poc. No em fio d'aquests tipus.

—Han, ja t'ho he dit, no són enemics...

—Tampoc són vells amics —va intercanviar una mirada amb Chewie, que estava ruixant escumaguix al voltant del genoll ferit d'un mindorès, i li va fer un gest amb els ulls cap al dipòsit número sis. Abans de tornar a la seva tasca, Chewie va baixar una parpella en una mig picada d'ullet—. Escolta, quin és l'estat dels ferits? —li va preguntar Han a la Leia—. Quant falta perquè puguem deixar-los i seguir el nostre camí?

—Bé... —Leia va inclinar el cap, pensant—. No estan tan malament com podria esperar-se. En general són cremades superficials... sembla que aquesta armadura tosca que es fan amb lava no és tan tosca.

Han va assentir ombrívol.

—Doncs fotem el camp.

—Han...

—Mira què li estan fent a R2 —va dir ell. Mirà amb desgrat el KYD-21 que tenia a la mà i després el va guardar en la seva cartutxera.

La Leia va assentir.

—Potser pugui ajudar-vos amb la vostra ferralla —va dir en to amistós mentre s'acostava als homes que manipulaven el pern restrictiu d’R2-D2. Sense esperar resposta, va allargar la mà i la va col·locar sobre el pern que tenia a la mà un dels homes, i li va dedicar un somriure potser massa càlid. Ell s’enrojolà una mica i li va retornar el somriure.

—Ei, serà millor que tingui cura, senyora —va dir l'home—. Aquest petit brivall pot semblar inofensiu, però pot deixar anar descàrregues bastant desagradables...

—Oh, bajanades —va dir la Leia enèrgicament mentre desactivava el pern amb un gir decidit—. Aquest droide ha estat molt temps amb la meva família. R2, activa't. Què li ha passat a Luke?

R2-D2 va xiular una afirmació i la seva volta va girar per col·locar el seu holoprojector incorporat cap al terra. Va cobrar vida... però la imatge era d’Aeona Cantor—. No —va dir la Leia—. Ja la coneixem. On està Luke?

El petit droide va tornar a xiular, amb més insistència, i va tornar a mostrar a Aeona.

—R2...

—No, deixa-ho que ho projecti —va dir Han, baixant instintivament la mà al seu blàster i fent una ganyota davant el tacte poc familiar de l'empunyadura del KYD—. Vull veure-ho.

Una veu gravada va sorgir en l'altaveu de l’R2-D2. «I si el que apareix resulta que no és un Jedi?»

La imatge d’Aeona va respondre: «En aquest cas ens quedem la seva nau i els deixem aquí pels Fonedors. Així ens estalviem haver de matar-los nosaltres.»

Han va grunyir alguna cosa que hauria estat una maledicció si les paraules haguessin sortit mentre es girava, desenfundava el KYD i premia el gallet just quan l'emissor se centrava en el front d’Aeona.

Es va sentir un clic sec.

—Vaja, ets ràpid —li va somriure ella—. Perdona per això del blàster; algú ha d'haver tret la cel·la d'energia. Suposo que al final no ha estat un tracte tan just, no?

Ella va treure el seu volgut BlasTech i el va apuntar a la cara d’en Han.

—El proper tracte tampoc serà exactament just —va dir—. Perquè també m'agrada molt la teva nau.

Següent