22
Imatge en el mirall
Del
diari de la tauleta de dades personal de Luke Skywalker.
Trobo difícil de creure que la batalla
contra l'Imperi estigui acabant. Sembla com si portés tota la meva vida
lluitant contra l'Imperi i tot el que representa, i malgrat això, quan hauria
d'estar celebrant la derrota de Thrawn, em trobo... intranquil.
Després de diverses nits sense poder
descansar, m'he obligat a usar algunes de les tècniques que Yoda i Ben em van
ensenyar per ajudar a dominar la por, perquè la por és el que m'ha impedit
dormir. La por al passat, i la por al que pugui estar per arribar. Ni tan sols
les meditacions més relaxants de Yoda poden suprimir per complet l’aprensió que
sento sobre el futur.
La meva ment segueix tornant a la
batalla amb el meu... duplicat. Durant dues de les meves batalles més feroces i
personals —contra Vader i Palpatine— vaig creure saber el que era el veritable
mal. C’baoth va canviar aquesta percepció.
El clon que Joruus C’baoth va crear
per posar-me a prova va ser la culminació de la meva visió en la cova de
Dagobah. La realitat no va ser menys terrorífica que la il·lusió. Imagina mirar
al teu reflex en el mirall i veure únicament... a un enemic.
Un enemic que té les teves fortaleses
i febleses físiques, amb l'entrenament adequat, que et coneix tan bé com tu et
coneixes a tu mateix. Un ésser que ets tu, però que al mateix temps no ho és.
Tal vegada aquesta és l'arrel de la meva incomoditat. M'adono que un clon és
inherentment inestable, però és una rèplica gairebé exacta de l'original. Un
clon meu. I el meu duplicat era completament malvat.
Està el potencial per a aquest nivell
de maldat present en el meu interior? Si el meu duplicat era només lleugerament
diferent de mi, llavors pot ser que em converteixi, d'alguna manera, en un
agent de la foscor? Alguna vegada el meu pare, Anakin Skywalker, es va fer a si
mateix aquestes mateixes preguntes abans de convertir-se en Darth Vader?
La batalla amb Luuke encara conserva
totes les qualitats d'un malson. La pressió brunzidora i atordidora en la meva
ment, l’extenuant lluita per vèncer a un enemic que compartia els meus
processos de pensament, tot això sota l’opressiva mirada d'un Jedi fosc. Només
la mirada de C’baoth em feia sentir-me atrapat.
El pitjor moment va arribar en els
segons finals del duel. Vaig obligar al clon Luuke a colpejar el conducte
d'energia, que va explotar en el seu rostre. Aquest va ser l'únic moment en el
qual vaig escoltar a Luuke emetre algun so: un crit agut. Escodrinyant a través
del fum, semblava com si tot es mogués a càmera lenta. Els remolins de fum
només ocultaven en part el gest de dolor en el seu rostre, però en la seva
mirada només es podia veure aguaitar una maldat freda, mancada d'emocions i
infinita. I, de fons, el maliciós rostre de Joruus C’baoth retorçant-se des de l’envaniment
fins a la ràbia més ardent i absoluta.
Llavors va ser quan Mara gairebé va
partir en dos al meu doble amb un feroç tall de sabre de llum. I mai —ni una
sola vegada— vaig veure que una sola emoció recognoscible creués el rostre d’en
Luuke.
De vegades, em descobreixo pensant en
la batalla amb el clon, i preguntant-me si no és una analogia de la guerra
contra l'Emperador. Pot una maldat tan monstruosa —una foscor que troba
acceptables pràctiques com la clonació, l'esclavitud i el genocidi— arribar a
ser extingida de debò?
Pot una cosa pura i noble retorçar-se
tan fàcilment cap al mal i la foscor? Pot la Nova República convertir-se en el
Nou Imperi? I pot ser que algun dia jo mateix arribi a abraçar el Costat Fosc...?
Està aquesta foscor en el meu interior?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada