26
Gottu i la seva vibrodestral
Responc al nom de Gottu, i si això et
suposa algun problema, puc ajudar-te a realitzar l'últim viatge. Sóc un soldat,
lluito per la Nova República com a part dels Comandos de Page. Abans d'això,
vaig lluitar per l'Aliança, i abans d'això... Bé, diguem simplement que sempre
he estat lluitant contra alguna cosa o algú.
Estic aquí per parlar d'armes. Sóc el
que anomenaries especialista en combat urbà, i puc convertir qualsevol cosa en
una arma. Qualsevol cosa. Però si tinc elecció, hi ha una arma que prefereixo
sobre totes les altres.
En Han Solo jura pel seu blàster.
Chewbacca i Frorral mai s'allunyen de les seves ballestes. I també està Luke
Skywalker, que branda aquest sabre de llum com si fos una part de si mateix.
Encara que cadascuna d'aquestes armes té els seus avantatges i atractius
especials, jo prefereixo les vibroarmes.
No hi ha res com el brunzit d'una
vibrofulla en desembeinar-la, el vibrant brunzit d'una vibrodestral travessant
l'armadura d'un soldat d'assalt. Quan em preparo per a la batalla, subjecto una
vibrofulla en el meu turmell, una vibrodaga al canell, i una vibrodestral a la
meva esquena. Oh, també porto un blàster o un rifle blàster. És bo començar una
lluita amb armes de llarg abast; et permet lliurar-te de la xusma i els aficionats.
Però quan la lluita es torna propera i personal, quan comença l'autèntic
combat, llavors vull a les meves mans una o dues vibroarmes.
Com aquella vegada quan Idow i jo
arribàrem a Bruzion, una ciutat del planeta Jendorn. El planeta es troba a les
Regions Frontereres, i era l'escenari d'alguna feroç lluita entre forces de la
Nova República i de l'Imperi. L'Imperi va guanyar la batalla i estava ocupant
la ciutat. També havien establert un complex presó, i tenien presos a sis pilots
de la República derrocats. Page i els altres estaven fora, en una altra missió,
així que ens va tocar a Idow i a mi fer el treball.
En l'extrem oposat del planeta encara
regnava el caos, i els nadius seguien mostrant la seva disconformitat amb els
seus convidats imperials. Les poques naus estel·lars imperials que seguien en
òrbita estaven ocupades vigilant les nostres naus estel·lars, així que ningú va
advertir el pas del petit transport i ens va dipositar a pocs quilòmetres de
Bruzion. Realitzàrem la resta del camí a peu, analitzàrem la situació al
voltant del complex presó, i llavors traçàrem un pla ràpid.
—Entrem i traguem-los d'aquí —vaig
dir, alçant la meva vibrodestral per emfatitzar les meves paraules. Idow grunyí
mostrant el seu acord.
Ara, probablement estiguis pensant que
vàrem irrompre en aquest complex i ens limitàrem a obrir-nos camí lluitant
contra l'escamot de soldats estacionat allà. Bé, sí que vam tenir la nostra
ració de lluita, però abans vaig preparar una petita distracció per cobrir la
nostra arribada. El complex estava protegit per una única torre turbolàser.
Vaig suposar que la torre resultaria ser un problema quan demanéssim que ens
recollissin, així que vaig decidir usar-la per a la meva distracció. Vaig
grimpar pel costat de la torre fins que vaig arribar al nivell que volia. Si no
m'havia equivocat, darrere del mur blindat es trobaven les fileres de
condensadors i el nucli d'energia que alimentava a la torre. Vaig activar la
vibrodestral, vaig enterrar el cap de la fulla en el mur, i vaig saltar al terra.
Vint minuts més tard, mentre Idow i jo
estàvem presentant els nostres blàsters als primers guàrdies imperials, la
destral finalment va acabar d'obrir-se camí fins al nucli d'energia. L'explosió
resultant va ser espectacular i molt sorollosa. Va enviar als guàrdies restants
corrent en la direcció equivocada, va alertar al nostre equip de recollida que
estàvem preparats, i va avisar als presoners que havíem arribat a rescatar-los.
Tret per una mica de lluita més i una breu espera al nostre vehicle, la missió
havia acabat.
Només em vaig sorprendre lleugerament
quan la llançadora d'assalt va arribar volant amb Syla Tors als comandaments i
el nostre propi Tinent Page en l’escotilla oberta.
—Podríeu haver-nos esperat —va
rondinar mentre fèiem passar ràpidament als pilots.
—No hauríeu fet una altra cosa més que
posar-vos al mig i molestar —vaig respondre, tancant d'un cop l’escotilla i
mostrant al tinent el meu millor somriure.
Així que ja veus, pots quedar-te amb
els teus blàsters i ballestes i sabres de llum. Jo, seguiré amb una vibrodestral.
Aconsegueixen fer el treball dur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada