Dinastia del mal (XIV)

Anterior

14

-Hauríem de tenir piques de força per a aquest treball, -va grunyir el Capità Jedder-. Tenen dues vegades el suc d'aquests kríffids rifles atordidors.

-Les piques de força poden matar si no vas amb compte, -li va recordar la Caçadora, encara que només estava prestant atenció a mitges a la conversa-. La princesa vol que el portem viu. A més, mai t'aproparàs prou com per utilitzar-les.

Estaven dins de la mansió d'en Sepp Omek, encara que la Caçadora dubtava que aquest fos el nom real de l'home. No és que importés. Ella no necessitava un nom per rastrejar-lo fins aquí, al seu estat de Ciutric IV. El Lord Sith havia cobert el seu rastre bé, ocultant la seva autèntica identitat sota capes d'éssers mitjans i intermediaris i fent virtualment impossible per a qualsevol connectar-lo als esdeveniments d'Àmbria a través de mètodes normals. Però totes les seves preparacions acurades no podien protegir-li contra els poders únics de la iktotchi. Guiada per les imatges en els seus somnis i els seus instints infal·libles, la Caçadora havia trobat a la seva presa, com sempre ho feia.

-Quant falta perquè arribi aquí? -va voler saber el Capità Jedder.

-Aviat, -va respondre ella-. Digues al teu equip que es posi en posició.

Les seves visions li havien mostrat que la casa estaria buida quan ells hi arribessin, igual que li havien mostrat que l'amo tornaria aquesta mateixa nit.

-Pots ser més específica? -va preguntar en Jedder-. Vint minuts? Una hora? Dues?

-No funciona així-, va murmurar ella absent, els seus ulls captant localitzacions perquè ells preparessin el seu parany.

Ella ja havia explorat l'estat al detall, adaptant cada habitació a la seva memòria mentre anava a través i deshabilitava cada alarma i sistema anti-intrusos en el terreny. Hi havia fins i tot aconseguit piratejar el panell de seguretat en el petit edifici a la part posterior dels terrenys. Al principi, havia pensat que seria algun tipus d'arsenal o búnquer d'armes, però una vegada que va aconseguir obrir la porta es va adonar que era una biblioteca. En lloc de panells de dades o holodiscs, però, les prestatgeries cruixien sota el pes de llibres antics enquadernats en cuir i pergamins groguencs.

No obstant això, hi havia alguna cosa més dins de l'edifici que l'havia fet aturar-se. Descansant en un pedestal prop de la part posterior de la biblioteca hi havia una petita piràmide de vidre de quatre cares. La Caçadora no tenia necessitat de robar de les seves víctimes; havia ignorat les invalorables obres d'art i altres objectes de valor dispersos per la mansió. Però hi havia quelcom estranyament atractiu en aquesta peça. Insegura del que pogués ser, s'havia sentit d'alguna manera atreta a ella, i se l'havia lliscat en una de les butxaques de sota de la seva túnica abans de continuar la seva investigació dels terrenys.

Una vegada que va acabar, va assenyalar a Jedder i als altres que era segur entrar i començar els seus preparatius.

-Alguna cosa va malament? -va preguntar el capità.

-No, -va respondre ella, molesta amb si mateixa per distreure's-. Només buscava llocs per situar al teu equip.

Aquest treball era diferent a cap que la Caçadora hagués pres abans. No era simplement pels mercenaris amb els quals estava treballant, o el fet que se suposava que hagués d'agafar la seva víctima amb vida. Des que visités el petit campament d'Àmbria, l'home alt, calb i la dona rossa havien embruixat els seus somnis. Una mica del que havia vist l'havia ajudat a portar-la aquí a Ciutric, però hi havia altres imatges també: visions desconcertants, pertorbadores que havia estat incapaç de desxifrar.

Havia estat testimoni de dotzenes de batalles entre la parella. Hi havia observat l'home matar la dona, tot i així, també hi havia vist la dona matar l'home. Entenia que eren visions del futur, cadascuna una possible realitat que podia o no arribar a passar. Normalment quan captava cops d'ull del futur, però, hi havia un propòsit o significat darrere d'ells. Les visions l'ajudarien i guiarien les seves accions. Tot i així, aquest collage d'imatges aparentment aleatori no feia res excepte confondre-la, i per tant havia fet el que podia per ignorar-les i concentrar-se en el treball per al qual havia estat contractada.

La princesa li havia ofert vint mercenaris ben entrenats per al treball, i havia estat fidel a la seva paraula: dotze homes i vuit dones, tots amb experiència militar prèvia, havien acompanyat a la Caçadora al món.

Ella també havia enviat al Capità Jedder, un membre sènior de la Guàrdia Real de Doan. Les cases nobles de Doan tenien una llarga història de complementar els seus números amb soldats contractats per a missions particularment perilloses, i en Jedder havia escollit en aquest equip en particular dels equips amb els quals havia treballat en el passat.

Tècnicament, els mercenaris responien davant Jedder, encara que ell, al seu torn, responia a la Caçadora. Això estava bé per a ella. Els mercenaris eren famosos per tallar i córrer si les coses sortien malament en un treball, però si havien treballat amb el capità en el passat era més probable que se cenyissin al pla de batalla fins al final.

L'entrada davantera a la mansió era oberta i espaiosa. La porta es va obrir en un gran vestíbul, que fluïa cap a una sala d'estar descomunal moblada amb dos sofàs i una gran taula de vidre. Una escala en espiral estava en un lateral, corbant-se fins a un balcó que sobrevolava la sala d'estar.

-Hauríem de tractar d'agafar-lo aquí, quan entri en un principi-, va dir ella-. Percebrà que alguna cosa va malament a l'instant, així que necessitem colpejar-lo ràpid.

-Prepareu un parell de detonadors sònics a cada costat de la porta-, va dir en Jedder per la seva ràdio. A l'instant dos dels soldats van córrer per complir les seves ordres.

-Vaig lluitar contra els Sith, ja saps-, li va dir Jedder mentre la Caçadora es girava lentament en el lloc, explorant la resta de l'habitació-. Fa vint anys. Durant la guerra. Era poc més que una criatura.

-Això és probablement la raó per la qual la princesa et va enviar, -va respondre absent la iktotchi.

-Em sorprèn que no enviés la Lucia amb nosaltres, -va assenyalar en Jedder-. Ella va lluitar pels Sith durant la guerra. Probablement conegui les seves tàctiques millor que ningú.

Ella es preocupa per la Lucia, va pensar la Caçadora. Sap com de perillosa que serà aquesta missió. Ella no és prescindible com la resta de nosaltres.

En veu alta li va dir:

-Posiciona a dos del teu equip amb els rifles atordidors en aquest balcó sobre les escales. Això els hi donarà un tret net fins al vestíbul.

-Tant de bo tinguéssim pistoles de carbonita, -va lamentar en Jedder-. Per congelar-lo en sòlid.

La Caçadora ja havia considerat i descartat aquesta idea.

-El mateix problema que amb les piques de força. Has d'acostar-te massa perquè siguin efectives. I la carbonita només el congelarà durant un parell de minuts. Què se suposa que fem quan es descongeli?

-Les pistoles enredadores no són molt millors, -contraatacà ell-. Un sabre làser tallarà la xarxa com si estigués feta de flimsi.

-No són per retenir-lo, -va explicar la iktotchi-. Només han de ralentitzar-lo prou perquè jo li administri el senflax.

Ella va alçar una espasa llarga, fina per il·lustrar el seu punt. El tall estava amarat per la potent neurotoxina. D'acord a la princesa, qualsevol ferida prou profunda per treure sang faria que el verí entrés en el seu sistema.

-Després que la toxina hagi estat introduïda, haurem de mantenir la pressió-, va recordar al capità-. Si li donem tan sols una ocasió de respirar, reconeixerà que la droga està en el seu sistema. Podria tenir alguna forma de contraatacar-la amb la Força.

-Quant temps des que li tallis fins que aquesta cosa comenci a fer efecte?

-Trenta, potser quaranta segons. -Suposant que la Serra sàpiga del que està parlant.

-Això és molt de temps per a un grapat de soldats mà a mà contra un Sith.

No hi havia realment res que pogués dir per reconfortar-lo, així que no es va molestar amb una resposta.

-Assegura't que la teva unitat recorda que aquest és un atac en dues fases-, li va dir ella-. La primera fase necessita distreure'l prou per donar-me una obertura. Després d'això, donar-li amb tot el que tinguem.

-De veritat pots veure el futur? -va preguntar el capità després de passar les seves instruccions a l'equip.

-A vegades. El futur sempre està en moviment. No sempre és clar.

-Anem a sortir d'aquesta vius?

-Algun de nosaltres pot, -va respondre ella, sense esmentar la visió que havia tingut del cos trencat d'en Jedder tombat sense vida a terra de marbre de la mansió.

* * *

Quan Bane va tornar a Ciutric, es va sorprendre de trobar que la nau de la Zannah encara era fora, però va agrair que no estigués esperant-lo de tornada a la mansió. No estava en forma per lluitar amb ella ara; estava fins i tot massa cansat com per saltar amb una mentida per explicar la seva absència sense aixecar sospites. Tot i així, mentre el seu speeder aeri s'aproximava a la seva mansió en l'horitzó, ell sabia que fins i tot si la Zannah hagués estat esperant-lo, el seu viatge encara hauria valgut la pena. El coneixement de l'Andeddu era seu ara; durant els últims dies el seu cervell havia processat la informació crua que havia robat fins al punt de la total comprensió. Entenia completament el ritual de la transferència d'essències; havia après les tècniques que li permetrien moure la seva consciència del seu propi cos flaquejant a un altre. Simplement necessitava seleccionar una víctima apropiada.

Trobar un nou cos que habitar era la part més difícil del ritual. Necessitava algú prou fort físicament per suportar les enormes quantitats d'energia del Costat Fosc a què pogués recórrer durant els següents anys, però al mateix temps necessitava algú prou vulnerable mentalment com perquè ell se sobreposés a la seva voluntat. El millor candidat seria un cos clon d'enginyeria, una closca buida sense pensament ni identitat pròpies. Però crear un clon apropiat portaria anys, i en Bane no estava convençut que tingués tant de temps.

Hauria de tractar de posseir el cos d'una víctima amb vida... un curs d'acció molt perillós. Només tindria una oportunitat: sense importar el resultat, el seu propi cos seria destruït en el procés. I si el seu objectiu posseïa una voluntat prou forta com per resistir el seu assalt, l'intent fracassaria, esvaint el seu esperit en el buit per a tota l'eternitat.

Va portar el seu speeder aeri per aterrar i va enfilar-se des del vehicle, detenint-se només per agafar el seu pack de viatge, una simple motxilla de lona amb l'holocró amarrat de manera segura a l'interior. Amb passos lents, pesats, es va aproximar a la porta davantera de la mansió.

Ha de ser algú jove. Per sota dels trenta.

Va obrir la porta i va caminar cap a l'interior, deixant que es balancegés fins tancar-se darrere seu.

Ingenu i sense experiència. Potser...

Ell es va quedar gelat. Hi havia algú més en la mansió. Podia percebre als intrusos per tot arreu: amagats darrere de les cantonades als passadissos, ajupits a les escales, amagats darrere dels mobles, pujats al balcó de dalt.

Tot això va resplendir per la ment d'en Bane en menys d'una dècima de segon, just el temps suficient per registrar-ho abans que els detonadors sònics a cada costat d'ell explotessin.

El grinyol trencador d'oïdes li va fer trontollar, fent que trontollés cap endavant a l'habitació i s'allunyés de la porta i la seva possible fugida. Les seves mans instintivament es van llançar cap amunt i es van agafar les orelles, el seu pack de viatge caient a terra. I llavors l'enemic va caure sobre ell.

Ells van caure com un eixam d'insectes, irrompent a la vista des de cada costat. Quatre soldats armats amb rifles atordidors van enviar una barrera de raigs plovent des del balcó; Bane -encara retrocedint pels detonadors sònics- gairebé no va tenir temps suficient d'alçar una barrera protectora per escudar-se de l'assalt.

Mentre ho feia, va sentir alguna cosa lluitant contra ell. Algun poder estava tractant de bloquejar la seva habilitat de cridar a la Força per escudar-se. No era prou fort com per detenir-lo, però amainava els seus esforços prou com perquè un parpelleig d'energia passés a través de la barrera.

Els seus músculs es van contraure mentre li donava cops; la seva esquena es va arquejar i els seus braços i cap van ser llançats cap enrere. Cada nervi al cos d'en Bane encès com si estigués en flames. El dolor va durar només un instant, però va ser suficient com per colpejar-lo cap a terra fet un munt.

Ell no es va quedar allà baix, però. Va saltar de tornada sobre els seus peus, simultàniament empunyant el seu sabre làser amb la seva mà dreta mentre enviava una explosió de llamps fora de les puntes dels dits de la seva esquerra. Els raigs violeta haurien d'haver incinerat als quatre objectius de la balconada, tot i així, de nou, l'estrany poder interferint amb la seva habilitat d'atreure la Força amainà els seus esforços.

Tres de les seves víctimes van ser electrocutades, morint abans que tan sols tinguessin ocasió de cridar. La quarta, però, va aconseguir llançar-se cap enrere des de la vora de la balconada, evadint l'atac mortal.

En Bane mai va tenir oportunitat d'acabar amb ella. Un parell de soldats van sortir d'un passadís a l'esquerra, i tres més van aparèixer des del passadís a la dreta. Van obrir foc amb pistoles enredadores, enviant llargs rierols de xarxa enganxosa, sintètica.

Els soldats eren llestos; coordinaven els seus esforços. Dos van disparar als seus peus, buscant enganxar-lo a terra. Els altres van apuntar al pit i al tors, buscant ancorar els seus braços als seus laterals amb les cordes viscoses. Però en Bane no anava a deixar-se immobilitzar.

Saltant, es va agafar a la llum que penjava del sostre, sostenint-se amb la seva mà lliure. Balancejant les cames per aconseguir impuls, es va llançar sobre la barana i fins al balcó, donant-li l'avantatge d'una posició elevada.

Va baixar amb un cop pesat, l'inexplicable poder que encara impedia la seva connexió amb la Força robant-li un aterratge gràcil. Els cossos dels tres soldats morts estaven escampats al seu voltant. A la seva dreta, hi havia les escales que baixaven fins al vestíbul; just davant hi havia un llarg passadís que portava a una altra ala de la mansió.

Una dona iktotchi estava a l'altre extrem del passadís, un ganivet llarg, fi a cada mà. Ella va somriure a Bane, i en aquest moment va saber qui estava interferint amb la seva habilitat d'utilitzar la Força.

Ella es va posar a córrer, carregant pel passadís cap a ell. En Bane va caure ajupit per lluitar, per enfrontar el seu atac, sabent que els seus ganivets no eren rival per al seu sabre làser. Va ser només llavors quan es va adonar de les granades encegadores que estaven en els cossos morts als seus peus

Van explotar amb una explosió de llum intensa i fum químic que el va encegar. Desorientat, va caure cap enrere contra la barana del balcó. Un instant més tard va sentir la sola de les botes de la iktotchi copejar-li amb força al pit, enviant-lo trontollant cap enrere sobre el passamans del sòl de marbre quatre metres més avall.

Va colpejar el sòl prou fort com per fer-li perdre l'alè, deixant-li panteixant buscant aire. L'impacte va llançar el seu sabre làser fora de la seva adherència, enviant-lo patinant per terra. Un instant més tard la seva forma bocaterrosa estava envoltada per la xarxa de les pistoles enredadores, ancorant-lo a terra.

Cec i immobilitzat, la fúria d'en Darth Bane li va salvar. Anys d'entrenament li van permetre concentrar tot el seu dolor i ira en un únic instant, atraient-los de manera que pogués alliberar tot el poder del Costat Fosc. Un cop més, va sentir la barrera de la iktotchi oposant-se als seus esforços, però aquesta vegada ell la va travessar com si ni tan sols estigués allà.

Per un moment era com si el món al seu voltant s'hagués quedat gelat. Encara que els seus ulls encara estaven patint els efectes de la granada encegadora, la Força corrent pel seu cos li va donar una consciència sobrenatural dels seus voltants, l'escena va ser gravada en el seu cervell amb un exquisit detall.

Els soldats estaven dispersos pel vestíbul, arrossegant-se per prendre noves posicions en preparació per a la següent fase de la batalla. Estaven ben entrenats, però ell podia encara percebre la seva por: sabien que la lluita estava lluny d'acabar. La iktotchi havia saltat per la barana en la seva persecució. Va penjar posada en l'aire sobre ell, les seves espases bessones sostingudes a cada costat mentre es preparava per aterrar. Bane fins i tot podia veure's a si mateix estirat a terra, enterrat sota un llençol dens i humit d'adhesiu químic ràpidament assecant-se.

El quadre congelat durà només una fracció d'instant, però li va dir al Lord Fosc tot el que necessitava saber. I llavors l'instant va passar, i tot es va convertir en un taca de moviment de nou.

La iktotchi va aterrar just mentre en Bane alliberava una onada d'electricitat crepitant que va cremar la xarxa de les pistoles enredadores. Ella va caure sobre un genoll i va tractar d'apunyalar els seus ganivets en ell mentre estava estirat a terra, però a través de la Força Bane la va veure venir. Va aconseguir rodar a un costat, escapant amb només un tall llarg, profund en un dels seus avantbraços mentre reptava de tornada a peu.

En resposta a la seva crida, el seu sabre làser va volar des del terra cap a la seva mà esperant, però la iktotchi ja estava retirant-se. Ara que ja no hi era indefens, estava ansiosa per tornar enrere i deixar que els altres entressin.

Diverses granades encegadores més van explotar al seu voltant, però en Bane no estava afectat; ja no estava confiant en la seva vista física per guiar-lo. Rierols frescos de xarxes s'arquejaven per l'habitació cap a ell, però aquesta vegada les va incinerar mentre estaven encara en l'aire. Mitja dotzena de granades de commoció van ser llançades des de cada costat i repicaren a terra als seus peus. Mentre explotaven, en Bane simplement es va embolicar en la Força, creant un capoll protector que va absorbir l'impacte i el va deixar  completament sense danys.

Dos homes van sortir de darrere d'un sofà proper i li van disparar de prop amb les seves armes atordidores. Bane va colpejar els raigs que arribaven lluny amb el seu sabre làser, llavors va llançar cap a fora un cop de mà per llançar al sofà colpejant directament de tornada contra la paret, aixafant els homes que l'havien estat utilitzant de cobertura.

Llavors es va posar en moviment, fent caure a dos dels soldats que portaven pistoles enredadores. Els va tallar a tots dos per la meitat horitzontalment amb un únic cop del seu sabre làser, gravant una línia perfecta just per sobre dels seus cinturons. Una altra onada de raigs atordidors va arribar massa tard com per salvar-los; Bane ja s'havia anat.

Una única tombarella i estava de nou al balcó, cara a cara amb la iktotchi.

-No pots escapar-, li va dir ell.

-No ho estava intentant, -va xiuxiuejar de tornada, llançant-se cap endavant amb els seus ganivets.

Era més ràpida del que en Bane esperava, arribant per baix i ràpid. No va tenir temps de simplement aixafar-la; en el seu lloc va haver de girar fora del seu camí.

Va tractar d'agafar un dels seus braços amb el seu sabre làser en un contraatac mentre ella lliscava passant-li, però la iktotchi va anticipar el seu moviment i va aconseguir contorsionar el seu cos de manera que la seva espasa no va agafar res excepte aire.

Havien intercanviat posicions des del seu primer enfrontament; ella era ara la que estava amb l'esquena cap a la barana del balcó. En Bane la va empènyer amb la Força, l'impacte enviant-la rodant sobre la barana com la seva puntada li havia fet a ell feia menys d'un minut.

D'alguna manera la iktotchi va aconseguir girar en l'aire de manera que va aterrar de peu. A causa d'això, va ser capaç de saltar fora de perill quan Bane va enviar una explosió de raigs rodant cap a ella. En lloc del seu cos socarrimat, va deixar només un cercle fumejant a terra.

Els soldats estaven disparant amb les seves pistoles atordidores des de l'escala. En Bane ni es va molestar a retornar-los els cops; simplement va esquivar els seus atacs saltant sobre la barana i caient avall fins a terra. Els soldats no eren res per a ell; era la iktotchi en qui estava interessat ara. Ella era l'única oponent que representava alguna amenaça real. Eliminant-la podria tractar amb els soldats a plaer.

Va aterrar a terra ajupit, absorbint l'impacte. I llavors tot es va tornar negre.

* * *

La Caçadora no podia dir quant havia passat des que havia marcat amb la seva fulla banyada en senflax la carn de l'avantbraç del Lord Sith, però la neurotoxina havia de fer efecte aviat.

En Jedder era mort, aixafat contra la paret per un tros de moble que havia sortit volant. Almenys cinc soldats havien caigut ja, també. El Lord Sith estava centrant els seus esforços en ella.

La iktotchi sabia que no podia derrotar-li. Era massa fort. Els trucs que havia utilitzat contra el Sith li havien alentit al principi, però ara no tenien cap efecte en absolut. El senflax era la seva única esperança de sobreviure.

Ella va veure el Sith saltant des del balcó, anant cap a ella. Va colpejar el sòl, es va girar cap a ella, i es va col·lapsar. L'home gran jeia sobre el seu lateral, els ulls oberts i semblant mirar directament cap a ella. Les pupil·les estaven injectades en sang pels químics de les granades encegadores.

La Caçadora va esperar fins que va parpellejar. Llavors, en no veure un altre senyal de moviment, va alçar la seva mà i va cridar:

-Cesseu el foc! Cesseu el foc!

Ella va pensar breument que la seva paràlisi podia ser un truc, llavors va descartar el pensament. El Sith no necessitava el subterfugi per guanyar la batalla; era obvi que els tenia superats. L'única explicació era que la droga de la Serra havia finalment fet la seva màgia. D'acord a les instruccions que li havien donat, tenien quatre hores abans que necessitessin administrar-li la següent dosi.

Amb Jedder mort, els soldats contractats estaven mirant-la, esperant les seves ordres. La Caçadora tancà els seus ulls i es va estendre amb la seva ment, buscant guia. Algú més estava venint: la dona rossa del campament d'Àmbria.

-Vosaltres tres aneu a portar els speeders aeris al capdavant de la casa, -va bordar la Caçadora-. La resta de vosaltres reuniu els cossos. No deixeu res enrere que pugui vincular això amb la princesa.

Els supervivents es van apurar a seguir les seves ordres.

Ella no es va molestar a dir-los que es donessin pressa; ells ja estaven movent-se tan ràpid com podien, ansiosos per sortir d'aquest lloc on tants dels seus camarades havien caigut.

En un impuls, ella es va doblegar i va recuperar el sabre làser ara apagat d'on era a terra al costat del Sith caigut. Ella va girar l'empunyadura corbada, inspeccionant-la amb cura.

Ella va encendre l'arma i es va sorprendre per la seva lleugeresa.

-Què hi ha d'això? -va preguntar un dels soldats, sostenint la motxilla de lona que el Sith havia deixat anar en els primers segons de l'atac.

-Porteu-lo amb nosaltres-, va dir ella absent, sense molestar-se a mirar-. Doneu-lo a la princesa.

Obsessionada amb la seva nova joguina, va fer un parell de balancejos lents, experimentals amb l'arma poc familiar abans d'apagar-la i ocultar-la en una de les butxaques de dins de la seva túnica, just com havia fet amb l'estranya piràmide de vidre de la biblioteca abans.

Cinc minuts després, tenien al presoner i les seves baixes a la part posterior dels speeders, i estaven dirigint-se a la llançadora que havia de portar-los de tornada a Doan.

Següent