26
La Zannah esperava que en Bane fora a ella de forma agressiva,
però fins i tot així va ser agafada amb la guàrdia baixa per la ferocitat del
seu atac.
Va obrir amb una sèrie de cops alts a dues mans,
utilitzant la seva gran alçada per portar la seva espasa tallant cap a ella des
de dalt. Ella fàcilment bloquejà cada cop, però l'impuls de l'impacte
aclaparador va fer que trontollés cap enrere, llançant-la fora d'equilibri.
No obstant això, ella es va recuperar fàcilment girant
fora del camí quan ell va seguir amb un escombrat baix i oscil·lant per tallar-la
pels genolls. Ella va contraatacar amb una punxada amb la punta d'una de les
seves espases cap a la cara d'en Bane, però ell va ajupir el cap a un costat i
va tornar amb un ampli tall arquejat, amb una mà a l'altura del pit.
La Zannah va interceptar la seva espasa amb la seva
pròpia, inclinant la seva arma de manera que l'impuls de l'atac d'en Bane fora
redirigit cap avall, enviant la punta del seu sabre làser a terra. Això li
hauria d'haver exposat a un contraatac, però ell ja estava reaccionant al seu
moviment, portant tot el seu cos cap endavant, cap a la Zannah abans que ella
pogués alçar la seva arma.
El seu pes la va colpejar, portant-la cap enrere mentre
en Bane llançava el seu coll cap endavant. La Zannah va llançar el seu cap
enrere just a temps, i el cop de cap que li hauria aixafat la cara li va donar
a la barbeta al seu lloc.
Lluitant per mantenir-se dreta, la Zannah va alçar la
seva arma de nou, girant l'empunyadura de manera que les espases giratòries
formessin una paret defensiva que repel·lís la següent mitja dotzena de cops d'en
Bane.
Durant els seus anys sota en Bane, havien lluitat
centenars de vegades. Durant aquestes sessions, ella sempre havia sabut que
s'estava reservant una mica per al dia que inevitablement lluitessin de
veritat. Només ara es va adonar de quant havia estat contenint-se.
Era més ràpid del que ella no podia ni somniar, i
estava utilitzant noves seqüències i moviments poc familiars que mai havia
revelat durant les seves sessions pràctiques. Però d'alguna manera ella havia
sobreviscut a la pallissa inicial, i ara sabia què esperar.
El següent intercanvi va tenir un sentiment més
familiar. En Bane va pressionar-la a l'acció amb una combinació devastadora i
complexa d'atacs, però la Zannah va ser capaç d'interceptar, bloquejar, o
reflectir cadascun. El seu estil defensiu era simple, però realitzat de forma
correcta era gairebé impenetrable.
Reconeixent això, en Bane va retrocedir i va canviar de
tàctica. En lloc d'una pressió salvatge, incansable per aclaparar-la, va caure
en un patró de fintes i cops ràpids, sondejant i punxant les seves defenses a
la recerca d'una debilitat mentre els dos s'acomodaven en una llarga batalla de
desgast.
La Zannah havia lluitat contra ell una vegada abans,
quan encara estava ficat en la seva armadura d'orbaliskos. Ella ho recordava
com lluitar contra una força de la natura: els paràsits quitinosos cobrint tot
el seu cos eren insensibles als atacs de sabre làser, permetent-li atacar amb
pura ira animal. Hi havia sobreviscut en aquesta trobada només per convèncer-lo
que no l'havia traït, i al final ell l'havia deixat viure.
El seu estil llavors havia estat brut i simple, encara
que innegablement efectiu. Ara, però, la seva tècnica era més avançada. Incapaç
de simplement carregar descuidadament cap endavant, havia desenvolupat un estil
impredictible, aparentment aleatori. Cada vegada que pensava que podia anticipar
d'on vindria el següent atac, ell canviava de tàctica, pertorbant el ritme de
la batalla i fent-li cedir terreny.
Ella estava sent portada enrere en una lenta retirada,
i es va adonar que ell l'estava portant cap a les llançadores, esperant-la
clavar contra el casc de metall sense lloc on anar. La Zannah es va conformar
amb seguir-li el joc, donant ràpids passos, curosos cap enrere sobre el terreny
suau, sorrenc, mentre començava a reunir el seu poder.
La clau era la subtilesa. No podia deixar-li percebre el
que estava fent o es llançaria a una altra pallissa salvatge d'atacs,
forçant-la a concentrar tota la seva energia en mantenir-lo a ratlla. Ella
havia de donar-li la il·lusió que ell estava controlant l'acció, quan de fet
ella només estava a un parell de segons de deslligar una explosió de bruixeria
del Costat Fosc que esgarriaria la seva ment.
En Bane va envoltar-la àmpliament tractant d'arribar
sobre el seu flanc esquerre. La Zannah simplement va alterar l'angle de la seva
retirada, donant diversos passos més cap enrere per mantenir-se a una distància
simple mentre ella batejava un parell de talls i cops simbòlics.
Amb la seva atenció dividida entre l'enemic davant
d'ella i l'encanteri Sith que estava preparant per llançar, la Zannah no es va
adonar de com de prop que estava de les tombes recent cavades. El seu taló es
va topar amb el terreny irregular mentre retrocedia, llançant-la fora
d'equilibri mentre queia de forma estranya a terra i aterrava sobre la seva
esquena.
En Bane va estar sobre ella en un instant, el seu sabre
làser tallant violentament, les seves pesades botes fument puntades de peu i trepitjant el
seu cos cap per avall. La Zannah es va sacsejar i va girar a terra, el seu
sabre làser oscilant desesperadament per bloquejar l'espasa d'en Bane. Va sentir
un cruixit agut mentre la punta de la seva bota la va atrapar per les
costelles, però ella va rodar amb l'impacte i va aconseguir acabar de nou dreta.
La seva visió estava borrosa amb estrelles, el dolor
disparant pel seu costat esquerre amb cada panteix mentre tractava de recuperar
l'alè. En Bane no va abandonar, arribant a ella amb un assalt frenètic. El
següent parell de segons van ser una taca mentre la Zannah confiava purament en
els instints entrenats durant vint anys per bloquejar l'onada de cops,
miraculosament evitant que aterrés un cop letal.
La Zannah es va llançar a una tombarella cap enrere,
llançant el cap sobre els turmells tres vegades en una ràpida successió només
per posar una mica d'espai entre ella i Bane. Abans del quart ella de sobte es
va aturar i es va ajupir, llançant-se cap endavant amb el seu sabre làser com
una llança per empalar al seu oponent mentre carregava contra ella en
persecució... només que en Bane no hi era.
Anticipant el seu moviment, s'havia aturat a diversos
metres de distància.
Estrenyent les dents contra el dolor de la seva
costella trencada, la Zannah es va alçar dreta. En Bane no l'havia matat, però
la seva supervivència havia arribat amb un preu significant. Estava cansada
ara, la lluita desesperada per escapar després d'ensopegar a la tomba l'havia
empès un pas més a prop al cansament físic. Va sentir la costella trencada amb
cada respiració atrotinada, i va percebre que la ferida li faria més difícil
pivotar i girar-se, limitant l'eficiència de les seves maniobres defensives.
Ella no podia esperar més. Volia sorprendre'l,
lentament va reunir les seves forces abans d'alliberar-les perquè no fos capaç
de defensar-se contra això apropiadament. Però sabia que no podia sobreviure a
un altre xoc de sabres làser.
Obrint-se al poder del Costat Fosc, la Zannah es va
estendre i va tocar la ment del seu Mestre.
* * *
En Bane va percebre l'atac, preparant-se.
Hi havia encoratjat l'entrenament de la Zannah en la
bruixeria Sith, sabent que podria ser-li de bona utilitat contra ell algun dia.
Si resultava que no era prou fort com per sobreviure, llavors no era digne de
ser el Lord Fosc dels Sith.
Això no significava que no estigués preparat, però. La
bruixeria del Costat Fosc era complexa; atacava la psique de formes que eren difícils
d'explicar i encara més difícil defensar-se d'elles. En Bane no tenia talent
per a això, tot i així havia fet el que podia per estudiar les tècniques. El
que havia après era que l'únic contraatac real era la força de voluntat de la
víctima.
L'assalt de la Zannah va començar com un dolor agut en
el seu crani, com un ganivet calent apunyalant directament en el seu cervell
abans d'enfonsar-s'hi per tallar els dos hemisferis per la meitat. Llavors el
ganivet va explotar, enviant un milió de fragments cremant en cada direcció.
Cada un es va enfonsar en el seu subconscient, buscant pors i malsons enterrats
només per alliberar-los i treure'ls a la superfície.
En Bane va deixar sortir un crit i va caure de genolls.
Quan es va aixecar el cel estava dens amb un eixam d'horrors voladors. Les
seves ales estaven esquinçades i gastades, capes de cuir de pell penjant dels
ossos exposats. Els seus cossos eren petits i deformes, les seves cames
recargolades acabant en urpes llargues, esmolades. La seva carn era d'un groc
malaltís: el mateix color de les cares dels miners que havien mort a Àpatros
després de ser atrapats en una càmera plena de gas.
Els seus trets eren inhumans, però els seus ulls
ardents eren inconfusibles: cada criatura li estava mirant amb la mirada plena
d'odi del seu pare abusador. Com un, van volar baix cap a ell, les seves boques
grinyolant un crit que sonava com el nom del seu pare: Hurst, Hurst, Hurst!
Balancejant el seu sabre làser salvatgement a la manada
de dimonis, en Bane es va ajupir a terra, la seva mà lliure alçant-se per
cobrir la seva cara i protegir-se de les urpes que s'agafaven als seus ulls.
Mentre l'eixam li embolicava, va captar d'un cop d'ull la Zannah dreta a un
parell de metres, la seva cara congelada en una màscara d'intensa concentració.
En Bane sabia que era un truc; les bèsties no eren
reals. Només eren ficcions de la seva imaginació nascudes dels records
reprimits de la seva infància, les seves majors pors manifestades en forma
física. Però hi havia conquistat aquestes pors feia temps. Hi havia convertit
la seva por al seu pare abusador, en ràbia i odi, les eines que li havien donat
la força per resistir i finalment escapar de la seva vida a Àpatros.
Sabia com derrotar aquests dimonis, i els va colpejar
enrere. Deslligant un crit primitiu, va canalitzar el seu terror en pura ira i
va tallar amb el Costat Fosc. Va destrossar l'eixam en una explosió de llum
violeta punyent, totalment obliterant-los.
* * *
La Zannah va observar mentre en Bane s'ajupia contra el
terra, el seu sabre làser oscil·lant salvatgement contra fantasmes invisibles,
però no va deixar que la seva concentració flaquegés. La ment d'en Bane era
forta; si abandonava encara que fos un instant podria alliberar-se de
l'encanteri.
Durant un segon va pensar que havia guanyat mentre en Bane
deixava sortir un crit, però l'explosió d'energia que va seguir la va enviar
retrocedint cap enrere.
Recuperant el seu equilibri va veure que en Bane estava
dret de nou, i sabia que havia resistit l'encanteri. Però encara tenia una
sorpresa més per al seu Mestre.
De nou es va obrir al Costat Fosc. Aquest cop, però, no
va atacar-lo directament. En el seu lloc, el va deixar fluir a través d'ella,
atraient-lo del sòl i la pedra de la mateixa Àmbria. Ella va cridar al poder
enterrat durant segles, invocant-lo a la superfície en circells esmolats de fum
fosc serpentejant de la sorra.
Els fins circells van reptar per terra, ajuntant-se els
uns als altres, entreteixint-se en tentacles, retorçant-se per diversos metres
de llarg.
Llavors, en resposta a la seva ordre silenciosa, els
tentacles es van alçar i es van llançar cap al seu enemic.
* * *
En Bane va veure l'estranya boira negra reptant pel
terra i va saber que no era una il·lusió. D'alguna manera la Zannah li havia
donat substància i corporeïtat al Costat Fosc, transformant-lo en mitja dotzena
d'esbirros ombrívols, com serps alçant-se del sòl.
Tot d'una els circells van volar cap a ell. Ell va
tallar amb el seu sabre làser per tallar al més proper per la meitat, però
l'espasa simplement va passar a través de la boira negra sense efectes. En Bane
es va llançar a un costat, però la punta del tentacle encara es fregava contra
la seva espatlla esquerra.
El material de les seves robes es fonia com si hagués
estat esquitxat d'àcid. Un tros de carn de sota simplement es va dissoldre, i en
Bane va cridar d'agonia.
Una vegada, els orbaliskos s'havien fusionat amb el seu
cos amb un compost químic abrasador tan intens que gairebé li havia tornat
boig. Feia deu anys els havien eliminat quan la carn d'en Bane havia estat
literalment cuita per una explosió concentrada dels seus propis llampecs
violetes. Durant el seu interrogatori, la Serra li havia bombat una droga que
se sentia com si li estigués menjant viu des de l'interior. Però el dolor
torturador que va sentir pel mer toc del circell del Costat Fosc era diferent a
qualsevol cosa que ell hagués experimentat abans.
El dany estava lluny d'amenaçar la seva vida, però
gairebé fa que en Bane caigués en xoc. Va caure amb força a terra, la seva
mandíbula solta i els seus ulls en blanc. La seva ment estava retrocedint
davant el breu contacte. El dolor radiava a través de cada nervi del seu cos,
però el que va sentir anava més enllà de qualsevol sensació física. No era la
calor crua del Costat Fosc sinó el buit fred del propi no-res escampant-se a
través d'ell. Tocava cada sinapsis en la seva ment, s'agafava al nucli del seu
esperit. En aquest instant va assaborir la completa aniquilació, i va sentir el
veritable horror del no-res absolut.
D'alguna manera va aconseguir romandre conscient, i
quan el següent tentacle es va enrotllar va ser capaç de lluitar per posar-se
dret i rodar fora del seu camí.
La seva espatlla ferida encara estava bategant, però la
foscor buida que havia amenaçat amb aclaparar-lo s'havia esvaït, permetent-li
ignorar el dolor.
Els circells s'estaven pastant per a un altre assalt,
movent-se més ràpid mentre la Zannah els alimentava amb un flux regular de
poder. En Bane va desencadenar llampecs violetes dels seus dits, però quan els
rajos van colpejar les formes negres fibroses van ser absorbits sense cap
efecte aparent. Estaven fets de pura energia del Costat Fosc, i no hi havia
manera en què pogués danyar-los.
Això li deixava amb només una opció: matar la Zannah
abans que els tentacles el matessin a ell.
Va alliberar una altra explosió de llampecs cap a la
seva aprenenta. Ella va captar els rajos amb el seu sabre làser, fent-los
inútils. Però la seva reacció va ser una fracció més lenta del normal, i en Bane
va saber que era més que només les costelles ferides. L'esforç per mantenir els
circells animats estava pressionant l'habilitat de la Zannah d'atreure la Força
cap els seus límits, deixant-la vulnerable en altres àrees.
Amb el sabre làser en mà, Bane va carregar cap a ella.
Els circells van volar per interceptar-lo, però ell es va ajupir, va saltar, i
va esquivar, obrint-se pas per sota, sobre i al voltant d'ells mentre queia
sobre la Zannah.
Ella va aixecar el seu sabre làser per defensar-se
contra el seu atac, però sense tot el poder de la Força darrere d'ells, els
seus moviments eren rars i maldestres. Ella va bloquejar el cop, però no va
reaccionar prou ràpid mentre en Bane queia i colpejava els peus per sota d'ella
amb un escombrat de la seva cama. Mentre queia ell va torçar l'empunyadura del
seu sabre làser de manera que la seva espasa va captar una de les seves, fent
escapar l'empunyadura de la seva adherència i enviant la seva arma volant pel
campament.
Amb la seva enemiga desarmada i indefensa als seus peus
en Bane va baixar el seu braç per donar el cop de gràcia, només perquè fos
interceptat a mig escombrat per un dels circells del Costat Fosc. Se li va
embolicar al voltant del colze. Pell, múscul, nervis i ossos dissolts
instantàniament, tallant l'extremitat.
El seu avantbraç sense cos i el seu puny van trontollar
sense fer danys al sòl, el seu sabre làser apagant-se mentre l'empunyadura s'esmunyia
dels seus dits sobtadament sense enervar. El Lord Fosc no va cridar aquesta
vegada; el dolor era tan intens que el va deixar mut mentre col·lapsava a
terra.
Tot es va tornar negre. Cec i sol, va sentir el buit
apropant-se. En desesperació va estendre el braç amb la mà esquerra, agafant el
canell de la Zannah mentre ella era a terra al seu costat. Amb la seva última
acció, va invocar tot el seu poder restant i va invocar el ritual de
transferència d'essències.
Treballant a la velocitat del pensament, la seva ment
tocament els corrents de la Força, agafant-se al poder del Costat Fosc, girant,
donant forma, i retorçant-se en els patrons intricats que havia esquinçat de l'holocró
de l'Andeddu.
La freda foscor tragant-se'l es va esvair, reemplaçada
per una explosió abrasadora de llum carmesí mentre el poder del ritual era
alliberat. En Bane estava al corrent que la seva carn estava sent totalment
consumida per l'inimaginable calor, reduïda a cendres en mil·lèsimes de segon.
Però ja no era una part del seu propi cos. El seu esperit l'havia descartat com
una vella closca a favor d'una de nova.
En Bane va estar de sobte totalment conscient dels seus
voltants físics. Podia veure amb els ulls de la Zannah, podia escoltar amb les seves
orelles. Podia sentir la intensa calor de la brillantor carmesina del ritual a
través de la seva pell. Però la Zannah encara hi era també. Ella va percebre el
seu assalt; podia sentir el seu terror i confusió com si fos el seu propi. I
quan va cridar d'horror ell va cridar amb ella.
Els circells negres es van esvair mentre la seva
concentració es feia trossos, desapareixent com fum al vent. Instintivament,
ella va lluitar per repel·lir l'invasor. En Bane podia percebre-la empenyent,
rebutjant-lo, tractant de treure-se'l fora fins i tot mentre ell incansablement
tractava de forçar el seu camí cap a l'interior i esvair-la de l'existència.
Es va convertir en una batalla de voluntats, les seves
dues identitats atrapades juntes dins de la ment de la Zannah, agafant-se per
la possessió del seu cos. Trontollaven en el precipici del buit, en Bane
buscant obliterar tot rastre de la seva identitat mentre que ella buscava
portar-lo cap a baix a la negror.
Per un moment van semblar estar igualats, sense cap
guanyant ni cedint terreny. I llavors de cop i volta tot es va acabar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada