CAPÍTOL 14
El viatge a Telos es
preveia sense incidents. Yoda havia trobat algú disposat a transportar-los: un
pilot que portava un carregament d'androides al sistema planetari. Des del principi
hi va haver tensió entre Xànatos i el pilot. Stieg Wa era jove, temerari i
confiat. Les hi havia arreglat sol des que era petit i havia prosperat gràcies
a empreses arriscades. Va fer broma amb Xànatos perquè aquest s'havia refugiat
del món en el Temple Jedi, i no sabia res de la vida.
Potser Yoda hagués
previst aquest xoc de personalitats. Igual era una altra prova. Qui-Gon va
avisar Xànatos que en contingui el temperament, que no permetés que
l'afectessin les pulles del pilot. Amb un somriure, Xànatos va assegurar a
Qui-Gon que ho faria.
L'únic moment
perillós del viatge era l'encreuament del sistema estel·lar Landor, conegut per
estar infestat de pirates. Stieg Wa estava segur de poder-los evitar; ho havia
fet incomptables vegades abans. Però quan les tres naus pirates van envoltar el
transport i van demanar a Stieg Wa que es rendís, aquest va descobrir que tenia
espatllat un indicador crucial. El sistema d'ocultació del transport s'havia
avariat.
Stieg Wa es va negar
a rendir-se, va accelerar el petit transport i evità els canons de foc làser
amb una sorprenent exhibició de perícia. Un cop van perdre les naus de vista,
Stieg Wa va anunciar que havien sabotejat el sistema d'ocultació, i va culpar
d'això a Xànatos. Per descomptat, Qui-Gon va creure al seu deixeble quan aquest
va jurar no tenir res a veure. Per què anava a arriscar-se a què els pirates
ataquessin la nau mentre era a bord?
Quan van tornar els
pirates, Stieg Wa estava en l'espai, arreglant el sistema d'ocultació a la
plataforma dorsal. Va ser encertat pel foc dels seus làsers i capturat.
Xànatos va conduir a
Qui-Gon fins a la càpsula de salvament. Ja l'havia programat amb les
coordenades de Telos. Quan Qui-Gon li va preguntar per què havia pres aquesta
precaució, ell va somriure.
-Sempre m'asseguro
de tenir una porta del darrere -va dir.
* * *
Encara faltava una hora per l'alba quan Qui-Gon va
sortir del seu transport i es va dirigir cap al dom de la Zona d'Enriquiment.
El meerià que van enviar a rebre'l es va afanyar a sortir al seu encontre.
-Sóc RonTha. M'alegra donar-li la benvinguda a...
- On és en Si Treemba? -el va interrompre Qui-Gon,
mentre caminava cap a l'edifici principal.
-E... Està en el dom, esperant-lo -va dir en RonTha,
corrent per compensar la llarga gambada del Jedi-. Però cal seguir el protocol.
Ha de registrar-se a...
-Porta'm davant seu.
-Però el protocol...
Qui-Gon va mirar-lo fixament. No va necessitar usar la
Força. El meerià es va ensorrar davant la seva irritació.
-Per aquí -va dir, passant cap endavant.
Un moviment d'espigues va anunciar la presència d'en Si
Treemba. Va sortir del camp de cultiu quan va veure al Cavaller Jedi.
-Estem vigilant des que es van dur a l'Obi-Wan. No ha
entrat ni sortit ningú més.
Qui-Gon va mirar compassiu a Si Treemba. El jove arcona
semblava tan cansat que no li hauria sorprès que caigués adormit als seus peus.
-No hauríem d'haver adormit aquella nit. Obi-Wan va dir
que faria el primer torn. Vam haver de romandre desperts...
-No és moment de lamentar-se pel passat. Només ens
queda el present. Hem de trobar a l'Obi-Wan. Què vas veure?
-No gaire. Se'l van emportar un grup d'homes amb
uniformes d'Offworld. Els seguírem, però els vam perdre en el dom -va dir en Si
Treemba, deixant penjar el cap.
Qui-Gon va intentar no evidenciar la seva frustració. L'arcona
ja se sentia bastant malament de per si. Però, com podria trobar a l'Obi-Wan
amb tan escassa informació?
Tot d'una, va notar que en RonTha semblava molt
nerviós. El meerià suava i mirava al seu voltant com si volgués escapar. El
Jedi va decidir concentrar la seva atenció en ell.
- Tu vas veure alguna cosa, RonTha?
- Jo? Però si tenim prohibit entrar al dom a la nit. Va
contra tot el protocol.
-No has contestat a la meva pregunta -va dir en Qui-Gon
educadament.
-Jo Intento seguir les regles.
- I ho aconsegueixes sempre? -va preguntar amb
amabilitat el Cavaller, dominant la impaciència que sentia-. Qualsevol pot
sentir-se temptat a trencar les regles.
-La fruita està tan bona -va xiuxiuejar en RonTha-.
Només menjo alguna abans d'anar a dormir...
-Explicant-s'ho -va dir amb fermesa.
-Jo era a l'hort quan els vaig veure -va respondre en RonTha,
empassant saliva-. Era un grup d'homes que carregaven amb alguna cosa. Algú els
hi donava ordres, algú amb una capa negra...
Qui-Gon va assentir, animant-lo.
-Al principi em vaig amagar. Però, llavors, vaig veure
que s'emportaven a l'Obi-Wan. I ell estava al meu càrrec! Era responsable. Així
que els vaig seguir fins a la costa.
- Es van marxar per mar? -va preguntar el Jedi,
arrufant les celles.
-Dos dels homes, amb l'Obi-Wan.
A on el van poder portar? El mar era gran, i no tenia
illes o esculls.
- Van dir alguna cosa?
-Res important. Però sí una mica curiós. Un d'ells li
va dir a l'Obi-Wan que tornaria a veure'l en cinc anys, si sobrevivia. Obi-Wan
no va respondre, és clar. Encara estava inconscient.
- Cinc anys?
- Les mines d'alta mar! -va exclamar Si Treemba.
És clar, va pensar Qui-Gon. Què millor lloc per ocultar
a l'Obi-Wan que una plataforma minera enmig de l'oceà?
-Aconsegueix-me un vaixell dels Cossos Agrícoles -va
ordenar el Jedi a RonTha.
-Però això va contra el proto... -la veu de RonTha
flaquejà davant la gèlida mirada del Cavaller-. Sí, immediatament.
* * *
A mesura que avançava, Qui-Gon va forçar tot el que va
poder el motor de la hidronau. Sobrevolava el mar gris a només uns centímetres
sobre les ones. En RonTha li havia proporcionat les coordenades de la
plataforma minera i les va introduir a l'ordinador del vaixell. A més, RonTha
li havia assegurat que l'estació era massa gran per a no veure-la.
Va aparèixer en la línia grisa de l'horitzó com una
taca més fosca. A mesura que s'acostava a ella, la taca es va anar dibuixant
amb torres i edificis, com si fos una petita ciutat enmig del mar.
Qui-Gon va mirar la plataforma amb uns electrobinoculars.
La va examinar buscant algun senyal de l'Obi-Wan. Tot d'una, va veure moviment
a la vora. Un grup d'homes empenyia alguna cosa...
Va augmentar la imatge. Era l'Obi-Wan! Els guàrdies l'empenyien cap a la vora de la
plataforma amb la part roma dels electropunxons. Anaven a tirar-lo fora!
En Qui-Gon va prémer l'accelerador, però ja anava a la
màxima velocitat. Desesperat, es va adonar que estava massa lluny. La seva
única esperança era que l'Obi-Wan sobrevisqués a la caiguda i que pogués
recollir-lo.
Va navegar pel llis mar, acostant-se més i més. El noi
estava ja en la mateixa vora. El cor del Cavaller Jedi va arronsar-se del
dolor. Perdre'l d'aquesta manera! Mai podria perdonar-s'ho.
Però un moviment en un nivell inferior va cridar la
seva atenció a mesura que s'acostava. Algú havia improvisat una mena d'hamaca
amb una lona de carboni. Estava lligant els extrems als puntals que sostenien
la plataforma principal. Mentre mirava, dos braços llargs i flexibles van posicionar
el parapet en l'aire.
L'Obi-Wan va caure, mentre Qui-Gon ho observava pels
electrobinoculars. El rostre del noi estava tens però mantenia una certa
tranquil·litat, lliure de terror. Semblava decidit a lluitar fins al final,
però també disposat a acceptar la mort si li arribava.
Era un Jedi.
Llavors l'Obi-Wan va veure la lona sota. Qui-Gon va
notar en la distància les ones que causava el seu deixeble en la Força. Es va
concentrar al seu torn, desitjant que el cos de l'Obi-Wan es retorcés en l'aire
cap al parapet.
El jove Kenobi va semblar agafar-se al aire, empenyent-se
cap a l'esquerra i trencar la seva caiguda. Va caure al mig de la tela. Un
segon després, els llargs braços tornaven a estendre's per posar al noi fora de
perill.
En Qui-Gon Jinn ja gairebé estava a la plataforma. Va
escoltar els crits furiosos dels guàrdies quan es van adonar del que havia
passat. Es van allunyar corrent, en direcció a l'ascensor que els portaria al
nivell inferior.
El Cavaller Jedi va frenar la seva nau, balancejant-se
sobre el mar mentre amarrava una corda de carboni a un dels puntals. A
continuació va llançar una altra corda a la coberta per la qual havia
desaparegut l'Obi-Wan. Va tirar d'ella per provar si estava segura, i va
començar a enfilar-se.
L'Obi-Wan corria pel lloc en companyia de la criatura
de llargs braços. Es va aturar de sobte, com si Qui-Gon li hagués cridat,
encara que aquest no havia enviat cap missatge. Es va tornar per veure'l
aparèixer salvant la barana d'un salt.
-Esperava que vinguessis -va dir.
-Gairebé arribo massa tard. Corre.
-Aquest és Guerra -va dir l'Obi-Wan assenyalant al seu
salvador.
-Que hi vingui. Els guàrdies estan de camí. S'han
adonat del que ha passat.
Les mans d'en Guerra van volar al seu collaret.
-Jo no puc anar-me'n. I tampoc tu, Obawan.
-És un electrocollar. Esclatarà si marxem -va dir l'Obi-Wan.
Qui-Gon va assentir. Va concentrar la Força en el
deixeble Jedi. Va enviar energia neutralitzadora al transmissor.
-Ja no sento el brunzit -va exclamar el jove Kenobi
tocant-se el collaret.
-S'haurà de buscar en terra ferma una manera de
treure-te'l -va dir el Jedi.
-Allà és on s'emet el senyal transmissor -va explicar en
Guerra-. El transmissor el tenen els guàrdies de seguretat dels molls de
càrrega de Bandor.
Qui-Gon va concentrar la Força en el collar de Guerra,
però va haver de girar-se bruscament. La porta de l'ascensor es va obrir
darrere seu. Una descàrrega làser brunzí al costat de la seva orella.
-Necessitaràs això -va respondre, llançant a l'Obi-Wan el
seu sabre làser.
Els dos sabres van brunzir a l'uníson quan es van
tornar per enfrontar-se als guàrdies. Els quatre imbat van titubejar. Mai
havien vist armes semblants. Però van atacar de totes maneres, enfurismats per
l'evasió de l'Obi-Wan.
Qui-Gon va passar fins a la barana, es va impulsar en
ella per donar una tombarella a l'aire i aterrar darrere dels homes armats. L'Obi-Wan
va carregar de front. Es movien a l'uníson, de forma gràcil i elegant,
avançant, retrocedint i obligant als guàrdies a retrocedir fins a l'ascensor,
bloquejant amb facilitat els seus trets làser.
- Venen més guàrdies, Obawan! -va cridar en Guerra.
Per l'escala situada a l'altre extrem de la plataforma
arribaven més guàrdies, disparant mentre corrien.
-És hora de marxar -va dir el Cavaller Jedi.
Encertat per un tret làser, Guerra es va ensorrar amb
un crit. Va alçar la mirada cap a l'Obi-Wan.
-Només és una rascada. Aneu-hi. Jo els contendré per
vosaltres.
Obi-Wan li va posar una pistola làser a la mà.
-No, ves tu. Puja per l'escala i amaga't. Dins d'una
hora, el teu collaret quedarà desactivat per sempre. Confia en mi.
-No... Confio... amb... ningú -va dir suaument, amb un
feble somriure.
Però les hi va arreglar per coixejar fins a les
escales, mentre Obi-Wan i Qui-Gon rebutjaven el foc. Un cop va estar en elles
es va tornar per parlar-los.
- Que va, Obawan! Confio en tu.
Obi-Wan va saltar per sobre dels guàrdies caiguts, va
salvar la barana i va saltar fins a la corda. Va lliscar per ella i va aterrar
a la hidronau.
En Qui-Gon el va seguir. Va posar en marxa el motor, i
es van internar al mar amb els trets làser plovent sobre els seus caps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada