25
Els dits de la Zannah vacil·laven sobre el panell de
navegació del Victòria mentre
ponderava el seu següent destí. Des que escapés de la Presó de Pedra, havia
mantingut la llançadora en una òrbita de baix nivell al voltant de Doan.
No volia tornar a Ciutric. En Bane encara era viu i
necessitava trobar-lo, però no pensava que ell tornés a la seva llar aviat.
Durant un moment havia considerat dirigir-se a l'estat
d'en Set a Nar Shaddaa. Si era mort, certament no podia objectar si utilitzava
el seu lloc com una base temporal mentre ella preparava la caça del seu Mestre.
I si resultava que hi era quan ella hi arribés -si d'alguna manera havia
escapat del col·lapse de la masmorra de Doan- llavors la Zannah tenia multitud
de preguntes per a ell.
No obstant això, com més pensava en enfrontar-se a l'home
que havia triat com el seu aprenent, menys li venia de gust la idea. Mirant
enrere, estava clar que en Set havia estat un error. Ansiosa a més a més per
assumir el rol de Lord Fosca, s'havia convençut a si mateixa que era una
elecció acceptable. Desesperada per trobar un aprenent, havia ignorat els seus
defectes obvis.
En Set era un home perillós -un amb el que sospitava
que hauria de tractar més tard si descobria que encara estava viu- però no
encaixava per ser un Sith. La seva afinitat amb la Força era forta, i
voluntàriament abraçava molts dels aspectes del Costat Fosc més interessats.
Però no tenia disciplina. Estava consumit per les tirades i desitjos del món
que ennuvolaven la seva visió més gran. El pitjor de tot, no tenia ambició.
La Zannah l'havia encoratjat al seu servei amb una combinació
d'amenaces a la seva vida i promeses de poder. Però hi havia estat enganyant-se
a si mateixa igual que a Set. Era obvi que no tenia un desig real per dominar
la galàxia. Es conformava amb el seu lloc a la vida, i no estava disposat a fer
els sacrificis necessaris per convertir-se en alguna cosa més. I per algun
motiu, havia estat incapaç de veure-ho. Potser tenia por de mirar-lo. Potser en
Set li recordava massa a si mateixa.
Les paraules que en Bane li havia llançat quan ella el
va acusar de violar la Regla de Dos encara sonaven en la seva ment.
Vaig esperar durant
anys a què em desafiessis. Però et vas conformar amb seguir la meva ombra.
Tenia raó? Era possible que en cert nivell ella tingués
por de prendre la responsabilitat de Mestra Sith? No. Ella havia tractat de
matar-lo.
Tractat i fracassat, tot i que en Bane no tenia el seu
sabre làser. Era possible que en realitat no hagués estat tractant de derrotar-lo?
L'havia, alguna petita part de la seva ment subconscient, retingut prou com
perquè en Bane pogués sobreviure fins que veiés la seva oportunitat d'escapar?
No. Això és el que
ell vol que pensi.
Les paraules d'en Bane havien estat un engany. Estava
tractant de minar la seva confiança, buscant qualsevol filó que li permetés
sobreviure. Però estava equivocat. La Zannah de veritat va voler-lo matar als
passadissos de la masmorra. I tot i així, d'alguna manera, encara va aconseguir
viure.
La Zannah va ser forçada a admetre que hi havia una
altra possibilitat, fins i tot més pertorbadora. Era en Bane simplement més
fort que ella? Si no va poder derrotar-lo quan estava desarmat, quina
oportunitat tindria una vegada que reclamés el seu sabre làser?
No. Això no tenia sentit, tampoc. En Bane podia haver
escapat amb vida, però el seu Mestre no va guanyar aquesta batalla. El seu
sabre làser li havia donat un enorme avantatge; havia forçat a Bane a estar a
la defensiva. Així que per què no havia estat capaç d'acabar amb ell?
Òbviament va cometre un error tàctic. Però quin va ser?
La qüestió li corcava mentre es recolzava en el seu
seient i creuava els braços, l'ordinador de navegació encara esperant el seu
següent destí. Ella es va mossegar el llavi, concentrant-se. La resposta era
allà; ella només havia d'esbrinar-la.
En la seva ment va repetir l'escenari, analitzant-lo una
vegada i una altra. Havia estat pacient, curosa. A causa d'això el seu Mestre
havia estat capaç de mantenir-la a ratlla malgrat el seu avantatge. Però si
hagués estat més agressiva durant el duel, s'hauria obert a un contraatac
potencialment letal.
Era aquesta la resposta? Havia d'arriscar-se a la derrota
per clamar la victòria?
La Zannah va capcinejar. No era això. En Bane li havia
ensenyat que el risc sempre havia de ser minimitzat. Les apostes confiaven en
la sort. Pren suficients oportunitats i abans o després la sort es tornarà en
contra teva, fins i tot amb la Força del teu costat.
I llavors va arribar-hi a la raó. Hi havia tractat de
derrotar-lo utilitzant la força bruta; havia lluitat en la batalla amb els seus
termes.
Ella mai seria una igual per a Bane en força física.
Ell sempre seria superior a ella en habilitats marcials. Així que per què va
tractar de derrotar-lo en un combat amb sabre làser quan els seus veritables
talents requeien en una altra part?
Hi havia caigut en el seu parany. Hi havia pretès tenir
una arma, sabent que ella veuria a través del seu farol. En Bane havia volgut
que es concentrés en el seu sabre làser perdut sobre tota la resta. Estava
incitant-la a la batalla.
Utilitzar el seu sabre làser per derrotar un oponent
desarmat era el camí més simple, més obvi per a la victòria... un que en Bane
expertament li havia mostrat. Però el camí més obvi poques vegades era el
millor.
En Bane no temia les seves fulles. Només hi havia una
cosa que ella posseïa del que estava alerta: bruixeria Sith. La Zannah podia
fer coses amb la Força que en Bane no podria ni tan sols intentar. Podia atacar
les ments dels seus oponents, tornant els seus propis pensaments i somnis en
contra seu.
Durant el seu aprenentatge, en Bane l'havia encoratjat
en els seus estudis de les arts màgiques. Li havia donat textos antics plens de
rituals arcans, instant-la a expandir el seu coneixement i pressionar sobre els
límits del seu talent. Hi havia dirigit el seu entrenament perquè pogués
arribar al seu complet potencial. Però no es va adonar de fins on havia arribat.
A més dels volums que el seu Mestre li havia donat, la Zannah
havia buscat les seves pròpies fonts de coneixement Sith ocult amb els anys.
Practicant en secret, havia progressat molt més enllà de les expectatives d'en
Bane, aprenent nous encanteris per deslligar el Costat Fosc de formes que ell
mai hauria ni tan sols imaginat.
La propera vegada
que ens trobem, Mestre, et mostraré com de poderosa que m'he tornat.
Va tenir la sensació que aquesta trobada seria aviat. En
Bane era allà fora, en algun lloc. Planejant i planificant la seva propera
trobada. Si no el trobava aviat, sabia la Zannah, llavors ell la trobaria a
ella.
* * *
La nit estava caient per quan la Caçadora va tornar al
campament. En Bane li havia ordenat enterrar el cos de la Serra, no per un
sentiment de respecte o honor, sinó simplement per mantenir allunyats els
carronyers i eliminar el cos abans que comencés a descompondre's. Per al seu
crèdit, la iktotchi no havia protestat o qüestionat la seva ordre: o entenia la
necessitat o confiava en el seu judici.
Mentre ella estava fora, en Bane havia col·leccionat
llenya d'una petita pila de fusta a la part posterior de la cabana i va
encendre un foc per protegir-se del fred. La iktotchi estava ara davant ell, la
brillantor de les flames transformant la seva pell vermella en un taronja
brillant, sinistre.
-Vas dir que volies que t'ensenyés, -va assenyalar ell,
ajupint-se per atiar el foc amb un pal. El va sostenir amb la mà esquerra, la
seva adherència forta per evitar que la tremolor tornés.
-Vull aprendre els camins dels Sith.
-Si vas a convertir-te en la meva aprenenta, has de
deixar de banda les cadenes de la teva vella vida. Has de tallar tots els
vincles amb la família i amics.
-No en tinc cap.
-No seràs capaç de tornar a la teva llar; has d'estar
disposada a deixar enrere totes les teves possessions mundanes.
-La riquesa i els béns materials no signifiquen res per
a mi, -va respondre ella-. Només anhelo poder i propòsit. Amb poder, qualsevol
cosa que vulguis o necessitis pot ser pres. Amb propòsit, la teva vida té
significat.
En Bane va assentir aprovant, atiant el foc un cop més
abans de continuar.
-Si et converteixes en la meva aprenenta, qui eres
cessarà d'existir. Has de renéixer en els camins del Costat Fosc.
-Estic preparada, milord.
No hi havia error en l'ansietat de la seva veu.
-Llavors escull un nou nom per a tu mateixa, com a
símbol de la teva nova i major existència.
-Cognus-, Va dir ella després d'un moment de
consideració.
En Bane estava impressionat. Ella entenia que el poder
no descansava en les seves espases o en la seva set de sang, sinó en el seu
coneixement, saviesa, i habilitat de veure el futur.
-Un bon nom-, va dir ell, baixant el pal i aixecant-se
amb tota la seva altura. Mentre ho feia, la iktotchi va caure sobre un genoll
davant seu i va inclinar el seu cap.
-D'aquest dia en endavant ets Darth Cognus dels Sith-,
va dir ell.
-Estic preparada per començar el meu entrenament, -va
respondre la Cognus, encara sobre un genoll davant seu.
-Encara no-, va dir ell, caminant al costat d'ella i
dirigint-se a les llançadores a l'altra banda del campament-. Encara hi ha un
assumpte important de què encarregar-se.
La Cognus va saltar per seguir-lo.
-La seva antiga aprenenta? -endevinà ella.
O va ser una visió?
En Bane es va aturar i es va girar cap a ella.
-Has vist el que passarà entre jo i la meva aprenenta?
-Des que vaig arribar en aquest món per reunir-me amb
la princesa he somiat amb tots dos, -va admetre la Cognus-. Però el significat
no està clar.
-Digues el que has vist, -va ordenar en Bane.
-Els detalls sempre estan canviant. Diferents llocs,
diferents mons, diferents moments del dia o de la nit. A vegades la veig morta
als seus peus, altres vegades ella és la victoriosa. He tractat de donar-li un
sentit, però hi ha massa contradiccions.
-El futur dels Sith està equilibrat precàriament entre la
Zannah i jo mateix, -va explicar en Bane-. Qui sobrevisqui al nostre
enfrontament controlarà el destí dels Sith, però la nostra força està massa
igualada perquè prevegis el resultat.
La iktotchi no va respondre, ponderant les seves
paraules en silenci.
En Bane la va deixar sola per pensar en la seva primera
lliçó, continuant cap al seu navili. Ell va passar les tombes bessones sense donar-los
un segon cop d'ull.
Grimpant dins de la llançadora, va ajustar el
transmissor de comunicació a la freqüència de la llançadora personal de la Zannah
i va enviar un senyal d'emergència codificat.
* * *
La Zannah havia caigut en un somni sense descans, només
per ser despertada per un lent, regular bip de la seva consola de control.
Examinant la font, va veure que era una trucada d'emergència de llarg abast. En
lloc de ser anunciada al llarg de múltiples amples de banda, però, aquesta
estava arribant pel canal privat del Victòria.
Només una persona a part d'ella coneixia aquesta freqüència.
Curiosa, descodificà el missatge. Només contenia cinc
paraules: Àmbria. El campament del sanador.
El seu primer pensament va ser que en Bane li estava
preparant un parany, tractant d'atreure-la. Però quan més pensava en això,
menys probable semblava. Era obvi de qui era el missatge. Si estigués preparant
un parany, per què revelar-se així quan només la posaria en guàrdia?
Potser només volia que això acabés. Abans de caure
adormida, la Zannah havia estat pensant en el que ell li havia dit abans del
seu enfrontament als passadissos de la Presó de Pedra.
Només el més fort té
el dret de governar als Sith! El títol de Lord Fosc ha de ser agafat, arrencat
de l'agafada totpoderosa del Mestre!
Si en Bane encara creia en la Regla de Dos -si encara
creia que era la clau per a la supervivència i la dominació final dels Sith-
llavors aquest missatge era un desafiament, una invitació perquè el seu
aprenent fora a Àmbria i acabés amb el que havien començat a la Presó de Pedra.
Havia d'admetre-ho, era millor que malgastar anys caçant-se
l'un a l'altre per la galàxia, preparant trampes i planejant la destrucció de
l'altre. En Bane havia reinventat als Sith perquè els seus recursos i esforços
se centressin contra els seus enemics més que en els uns contra els altres.
Quan l'aprenent desafiava al Mestre se suposava que havia de decidir en una
única confrontació: ràpida, neta, i final.
Ara, però, l'Orde s'havia fracturat. Ja no eren Mestre
i aprenent, sinó rivals competint pel mantell de Lord Sith. Efectivament
estaven en guerra, i mentre tots dos visquessin, els Sith estarien dividits.
Era tan difícil creure que, pel bé de l'Orde, en Bane voldria acabar amb un
duel a Àmbria? Si en Bane encara honrava la Regla que havia creat, llavors el
missatge podia ser pres com a cert.
Però què hi ha de l'holocró de l'Andeddu?
Ella havia pensat en un principi que estava buscant la
vida eterna per poder desafiar la Regla de Dos a viure per sempre. Ara no
estava tan segura. La immortalitat de veritat seria una violació dels principis
subjacents de la Regla? Els secrets dins l'holocró podien evitar que en Bane
envellís, però no creia que poguessin protegir-lo de caure en batalla. Si era
prou fort com per derrotar-lo, ella encara guanyaria el seu lloc com a Mestra,
igual que en Bane havia pretès quan la va trobar per primera vegada com una
jove nena a Ruusan. Ara es preguntava si l'holocró només era una salvaguarda per
mantenir a l'Orde fort. Potser en Bane ho veia com una forma de protegir-se
contra una candidata indigna que ascendís al tron Sith simplement perquè el Mestre es tornés feble i malaltís amb l'edat.
La Zannah es va inclinar cap endavant i va traçar una
ruta a Àmbria, preguntant-se què havia fet a Bane escollir el campament del
sanador com localització per a la seva trobada final.
El món estava impregnat d'energies del Costat Fosc;
durant la primera dècada del seu aprenentatge en Bane i la Zannah havien morat
allà prop de les costes del Llac Natth. Però no estava cridant-la de tornada al
seu campament; l'estava esperant al d'en Caleb.
Dues vegades el Lord Fosc gairebé havia mort allà.
Tenia això alguna cosa a veure amb la seva elecció de la localització? O hi
havia una altra explicació?
Era encara possible que anés a anar cap a un parany. Àmbria
era un món escassament habitat. Seria fàcil fer els preparatius allà sense
atreure atenció indesitjada.
Tot i així, els seus instints li deien que no era el
que en Bane estava planejant. I si els seus instints s'equivocaven en una cosa
tan important com això, llavors mereixia el que fos que l'esperés.
De tota manera, va raonar ella
mentre la nau feia el salt cap a l'hiperespai, això acabarà aviat.
* * *
La nit havia passat a Àmbria, donant pas a la calor
abrasadora del dia. Amb la sortida del sol, Bane i Cognus s'havien retirat dins
el refugi de la cabana. Aquí el Lord Fosc s'havia assegut de cames creuades a
terra, meditant i reunint la seva força en preparació per a l'arribada de la Zannah.
-Ella probablement aparegui amb un exèrcit als seus
talons, -va advertir la iktotchi.
En Bane va negar amb el cap.
-Sap que s'ha d'enfrontar a mi sola.
-No ho entenc.
-Els Sith solien ser tan nombrosos com els Jedi. Al
contrari que els Jedi, però, aquells que servien buscaven desbancar als seus
líders. La seva ambició era natural; aquest és el camí del Costat Fosc. És el
que ens dirigeix, ens dóna força. Tot i això també pot destruir-nos si no es
controla correctament.
»Sota els camins antics, un poderós líder podia caure
per la força combinada de molts Sith inferiors treballant junts. Era
inevitable, un cicle que es repetia una vegada i una altra. I cada vegada,
l'Orde s'afeblia.
»Els més forts eren assassinats, i els febles
estripaven als Sith amb les seves insignificants guerres de successió.
Mentrestant, els Jedi van romandre units, confiant en saber que els seus
enemics estaven massa ocupats lluitant els uns contra els altres com per
derrotar-los.
-Va descobrir una forma de trencar aquest cicle-, va
dir la Cognus.
-Ara tot el que fem es guia per la Regla de Dos, -va
explicar-li -. Un Mestre, un aprenent. Això assegura que el Mestre només caurà
davant d'un successor digne.
»La Zannah sap que si governarà en el meu lloc, ha de
demostrar que és més poderosa derrotant-me ella mateixa.
La Cognus va assentir.
-Ho entenc, Mestre. No interferiré quan ella hi arribi.
Com donant-li peu, el so dels motors d'una llançadora van
rugir pel campament. Els dos es van aixecar dempeus i van caminar fora a la
calor del desert just mentre la nau de la Zannah tocava terra.
Ella va sortir un parell de segons més tard. Com Bane
havia predit, estava sola.
Ell va marxar per trobar-se amb ella, Cognus quedant-se
al costat de l'entrada de la cabana. Ell es va aturar al centre del campament.
Zannah es va aturar a mig camí entre les llançadores i on estava Bane ara,
mirant a la iktotchi allà al fons de forma sospitosa.
-Ella no interferirà, -li va assegurar en Bane.
-Qui és?
-Una nova aprenenta.
-T'ha jurat lleialtat?
-És lleial als Sith, -va explicar en Bane.
-Vull aprendre els camins del Costat Fosc, -va cridar la
Cognus a la Zannah-. Vull servir sota un veritable Mestre Sith. Si derrota a
Bane, li juraré la meva lleialtat.
La Zannah va inclinar el seu cap a un costat, estudiant
a la iktotchi amb cura abans d'assentir la seva acceptació a l'oferta.
-Qui està en les tombes? -va preguntar ella, tornant la
seva atenció de nou a Bane.
-La filla d'en Caleb i el seu guardaespatlles, -va
respondre ell-. Ella va ser la que em va empresonar. Va fugir aquí quan la
Presó de Pedra va ser destruïda.
No va sentir necessitat d'explicar cap detall més. La Zannah
no necessitava saber qui era la Lucia, o la seva connexió amb Bane.
-Em preguntava per què havies escollit aquest lloc per
trobar-nos, -va murmurar la Zannah-. Vaig pensar que podria tenir algun
significat simbòlic per a tu.
En Bane va negar amb el cap.
-La darrera vegada que vam venir estaves massa dèbil
fins i tot per posar-te dret, -li va recordar la seva aprenenta-. Estaves
indefens, i vas pensar que t'havia traït davant els Jedi. Vas dir que preferies
morir abans de ser un presoner la resta de la teva vida. Volies que et llevés
la vida. Però em vaig negar.
-Sabies que encara tenia coses que ensenyar-te, -va
recordar en Bane-. Vas jurar que no em mataries fins que aprenguessis tots els
meus secrets.
-Aquest dia ha arribat, -li va informar la Zannah,
encenent les fulles bessones del seu sabre làser.
En Bane va empunyar la seva pròpia arma en resposta, la
fulla brillant alçant-se des de l'empunyadura corbada amb un brunzit baix.
Els dos combatents van caure en postures de combat i
van començar a donar voltes lentament.
-T'he superat, Bane, -li va advertir -. Ara jo sóc la
Mestra.
-Llavors demostra-ho.
Ell es va llançar cap a ella, i la batalla va començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada