El Ressorgir de la Força (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

L'Obi-Wan va somiar que era al Temple Jedi, caminant entre els mapes d'estrelles. Aixecava la mà i tocava l'estrella més propera a Bandomeer, una que tenia dos llums gegants vermelles poc brillants. Apareixia un holograma, i un Mestre que havia mort feia molt de temps anunciava:

-Bandomeer, el lloc on moriràs si no tens cura.

Es va despertar en la infermeria i va veure que tenia tubs en els braços i una màscara d'oxigen a la boca i al nas. Durant un moment va pensar que estava encara somiant. Qui-Gon Jinn estava dret al seu costat. Tenia la mà gran i freda del Jedi sobre el seu front. Llavors, l'Obi-Wan es va adonar que estava despert.

- Co... com...? -va murmurar.

Qui-Gon va retirar la mà i va fer un pas cap enrere.

-Tracta de no parlar -va dir educadament -. Has tingut molta febre, però jo he cuidat de tu. Les teves ferides van resultar ser bastant serioses i els metges no sabien com curar-les.

- Ets tu de veritat? -va preguntar l'Obi-Wan, intentant posar una mica d'ordre en la seva atordida ment.

Qui-Gon va somriure. Era la primera vegada que l'Obi-Wan el veia somriure, i es va adonar que Qui-Gon no era tot fredor i judici.

-Sí, sóc jo de veritat -va dir.

- Has vingut per cuidar-me? -va preguntar l'Obi-Wan esperançat.

No hauria d'haver fet una pregunta tan directa, però estava massa dèbil per intentar endevinar per què el Jedi hi era.

En Qui-Gon va negar amb el cap.

-Jo també vaig de camí a Bandomeer. He de dur a terme una missió per al Senat Galàctic. La teva missió i la meva no tenen res a veure l'una amb l'altra.

-Encara estem junts -va dir l'Obi-Wan -. Tu podries ensenyar-me...

Però Qui-Gon va negar amb el cap una vegada més.

-No, Obi-Wan, no estic aquí per això. Les nostres destinacions porten camins diferents. Ara és el moment que coneguis a la gent per a la qual vas a treballar. Has d'oblidar-te de mi. Has de servir als Jedi d'una forma diferent als Cavallers. I això també és un honor.

No ho va dir d'una manera cruel, però les paraules d'en Qui-Gon el van colpejar durament. Semblava que cada vegada que les seves esperances creixien, era per tornar a esvair-se després.

Estava clar per a l'Obi-Wan que, tot i que la casualitat els havia situat a la mateixa nau, Qui-Gon no volia tenir res a veure amb ell. Si els rumors eren certs, Obi-Wan, o qualsevol altre principiant de la seva edat, era només un record dolorós del padawan que Qui-Gon havia perdut. Ell no podia lluitar amb el passat d'en Qui-Gon.

Va ocultar la seva decepció i, malgrat la seva debilitat física, va tractar de mirar-li amb fermesa.

-Entenc -va dir l'Obi-Wan.

La porta de la sala es va obrir amb un cruixit. Va aparèixer un cap triangular, i uns ulls brillants li van mirar des d'allà. Així que el nouvingut es va adonar que l'Obi-Wan li havia vist, la porta es va tancar.

L'Obi-Wan es va tornar cap a Qui-Gon.

-Tens raó. La meva missió ha de ser la meva major preocupació. Jo... -Va deixar de parlar quan la porta es va obrir de nou amb un altre espetec.

L'Obi-Wan va tractar d'aixecar-se recolzant els colzes.

- Vinga, entra! -va cridar a l'intrús.

Un arcona va traspassar la polleguera de la porta. Era lleugerament més petit que la majoria, i la seva pell era més verdosa que gris.

-No volíem molestar...

-No passa res -va dir l'Obi-Wan amablement.

-Ens van dir que trobaríem la Clat'Ha aquí. Hi ha una qüestió que hauria de solucionar. Hem sentit que un jove es va enfrontar amb un hutt en una gran baralla i ha sobreviscut -va dir l'arcona lentament -. Nosaltres volíem veure el gran heroi. Sentim molestar. Esperarem fora.

L'ésser va començar a retrocedir.

L'Obi-Wan va mirar de dalt a baix de l'arcona abans de recordar que ells sempre es referien a si mateixos com "nosaltres". No tenien noció del que era l'individu i passaven tota la seva vida en colònies.

-Crec que hauria de donar-te la versió correcta dels fets -va dir l'Obi-Wan -. En primer lloc, no va ser una gran baralla. El hutt em va agafar i em va estrangular fins que vaig perdre el coneixement. No sóc un heroi.

-Però sobreviure ja és tot un mèrit -va observar en Qui-Gon.

-Exacte, -va dir l'arcona, i va avançar alguns passos -. Els hutts ens inspiren una gran por. Tu has demostrat tenir coratge i força. Nosaltres admirem això. Ets un heroi.

L'Obi-Wan, indefens, va mirar a Qui-Gon. Sabia que no podia convèncer l'arcona perquè canviés la idea sobrevalorada que tenia d'ell. Qui-Gon es va donar la volta per ocultar un somriure.

-Bé, seu i digues qui ets -va dir l'Obi-Wan-. En aquest lloc necessitaré tots els amics que pugui fer.

-El nostre nom és Si Treemba -va dir l'arcona prenent seient-. Sabem que el teu és Obi-Wan Kenobi. Serà un honor per a nosaltres ser el teu amic.

La porta de la infermeria va lliscar per obrir-se. La Clat'Ha va creuar el llindar amb una expressió d'impaciència.

-Bé, ets aquí -va dir a Si Treemba.

A l'arcona van començar a tremolar-li les cames.

-Nosaltres... -va començar a dir.

La Clat'Ha el va interrompre i es va dirigir directament a Qui-Gon.

-Tenim un problema -va dir nerviosament-. Algú ha estat manipulant el nostre equip. El jove Si Treemba ho va descobrir en una inspecció rutinària. Tenim tres màquines tuneladores arcones, i les tres han estat sabotejades.

- Què ha passat? -va preguntar en Qui-Gon.

Si Treemba avançà un pas.

-Els termòstats que vigilen la temperatura del casc de les tuneladores han estat arrencats, senyor. I els nuclis dels acobladors han estat alterats perquè no facin contacte.

- Què vol dir això? -va preguntar l'Obi-Wan.

Qui-Gon va pensar durant un minut.

-Les tuneladores arcones són màquines que perforen el sòl de roca, però la fricció del casc de la màquina fa que el vehicle elevi molt la seva temperatura. Sense els termòstats, el sistema de refrigeració no funciona. I, amb els acobladors sabotejats, el conductor de la tuneladora no serà capaç de parar-la. La màquina simplement seguirà cavant fins que es fongui per la calor. Tots els que vagin en ella moriran.

-Exactament -va dir la Clat'Ha apesarada-. Crec que sabem qui és el responsable.

Una veu estrident que parlava en l'idioma hutt va sonar des de l'altre costat de la porta.

- Sie batha en beechee ta Jemba? Estàveu parlant de mi, del Gran Jemba?

El hutt que estava fora de la porta era molt més gran que el que havia colpejat a l'Obi-Wan. Els hutts poden viure cents d'anys i mai deixen de créixer, ni en grandària ni en maldat. Aquest en concret, Jemba, tenia una boca tan gran que podria engolir a tres homes sencers. L'enorme cara i els ulls de l'ésser ocupaven tot l'espai de la porta.

-Sí -va dir en Qui-Gon obertament-, estàvem parlant de tu, del Gran Jemba. Entra, si pots.

En Jemba es va ajupir.

-Fa molts anys que no puc passar a través d'un forat tan petit, Jedi -va bramar en Jemba -. Per què no surts tu aquí fora? -Jemba es va llepar.

Qui-Gon va avançar cap a la porta i es va encarar amb el hutt.

-Se t'acusa de sabotejar la maquinària dels arcones.

- Aaaargh! -va dir en Jemba, donant un pas cap enrere. Va posar una mà sobre el cor superior, un gest hutt que volia significar innocència -. Mai! T'ho juro, Jedi, no ho vaig fer. Tinc pinta de ser aquesta classe de criatura que va d'amagat per aquí, sabotejant l'equip d'altres persones?

Evidentment, l'Obi-Wan no creia al hutt, però va estar a punt de riure imaginant a Jemba rondant "d'amagat".

-És clar que no em crec que ho fessis tu personalment -va dir en Qui-Gon-, però un dels teus va poder fer-ho sota les teves ordres.

- Aaaargh! Aaaargh! -Jemba es va retorçar cap enrere com un cuc gegant i va tornar a posar la seva mà al cor superior-. Aquestes acusacions em fereixen! No sé res d'aquest assumpte. Mira en els meus cors, Jedi, i veuràs que no menteixo! Per què tothom pensa que sóc dolent, perquè sóc un hutt? -va preguntar en Jemba-. Només sóc un honest home de negocis.

-Prou ja -va dir la Clat'Ha molesta. La jove va avançar fins a situar-se davant d'en Jemba i va col·locar els braços en gerres, just a sobre d'on la pistola làser penjava de la seva cama esquerra-. I tant que va ser un dels teus!

- Juro que no sé res d'aquest assumpte! -va rugir en Jemba. La Clat'Ha va intentar agafar la seva pistola.

Qui-Gon va aixecar una mà, protegint-li l'esquena.

-Potser -va dir en Jemba aclucant els ulls astutament -, la teva gent ho va fer per fer-me mal. El teu odi irracional cap a mi és conegut per tots. Vas demanar a les autoritats mineres que prohibissin a Offworld estar a Bandomeer. Ara, aixecant sospites sobre mi o els meus treballadors, confies en fer-me fora d'allà legalment.

-No m'importa si et fan fora d'allà legalment o no -va dir la Clat'Ha furiosa-. El que vull és que te'n vagis!

- Exactament! -va rugir  en Jemba. L'enorme hutt mirava implorant a Qui-Gon -. Veus amb el que he d'enfrontar-me? Com pot un hutt lluitar amb un odi tan irracional?

-Perdona'm, Jemba -va dir la Clat'Ha fent burla dels seus modals -, però no és irracional odiar un assassí mentider, maquinador i covard.

L'enorme cos del hutt va augmentar a causa de la indignació.

-Ni tan sols hem arribat a Bandomeer -va dir en Jemba-, i aquesta dona tracta de desacreditar-me davant les autoritats mineres. Ella tracta de fer trampes! Mira com parla de mi. No hi ha respecte en les seves paraules!

-Potser no et respecti. Jemba -va replicar la Clat'Ha des del darrere -, però el que està clar és que no t'estic acusant injustament. Les teves mentides són tan patètiques com les teves negatives.

En Jemba va emetre un rugit d'empipament i es va llançar cap a la Clat'Ha. El hutt va colpejar el marc de la porta, que va començar a cruixir i a estellar-se causa de la pressió. Si Treemba, aterrit, xiuxiuejava i s'estrenyia contra una paret. Obi-Wan ho observava tot fascinat. El hutt podia enderrocar la infermeria completa!

La Clat'Ha va agafar la seva arma, però Qui-Gon es va avançar uns passos i li va subjectar la mà. Mirava fixament als ulls del hutt. Obi-Wan sentia com el poder de la Força omplia l'habitació.

-Prou -va dir en Qui-Gon tranquil·lament. Jemba va deixar d'empènyer per entrar a l'habitació. El hutt sabia que no podia arribar fins a la Clat'Ha. Qui-Gon la va mirar. A poc a poc, la jove va baixar la seva arma i va tornar a deixar-la en la cartutxera de la seva cama. Obi-Wan va admirar l'habilitat d'en Qui-Gon. Va sentir com una punxada de rancor. Hi havia tantes coses que li hagués agradat poder aprendre del Jedi.

-Ara -va dir en Qui-Gon, amb un to de veu raonable -revisem la situació. La maquinària ha estat sabotejada. No obstant això, vosaltres dos insistiu en què no ho heu fet. No hi ha altra manera d'arreglar-ho que no sigui amb una declaració de guerra. -Qui-Gon els va mirar, primer a una i després a l'altre-. I això és una cosa que cap dels dos voleu, estic segur.

-Jedi -va dir en Jemba-, tu et consideres un home just, però quan els hutts i els humans discuteixen, fins i tot el més just dels homes es posa en contra meva -la veu del hutt ressonava amb un to verinós-. Si és guerra el que vol, la tindrà. I si et poses de la seva banda, et juro que t'esclafaré com a una fruita podrida! La teva posició de Jedi no et protegirà!

L'amenaça estava en l'aire. El hutt parlava seriosament i estava disposat a matar a qualsevol que s'interposés en el seu camí. Obi-Wan mai havia conegut a una criatura amb tanta maldat.

L'Obi-Wan va pensar que seria fàcil resoldre la situació. El hutt era vulnerable, atrapat com estava en el petit rebedor anterior a la infermeria. Qui-Gon podia treure el seu sabre làser, apuntar cap endavant i partir al hutt per la meitat.

Però Qui-Gon es va limitar a afirmar amb el cap.

-Gràcies per l'advertència -va dir.

Per descomptat, es va adonar l'Obi-Wan. L'advertència és un regal.

En Jemba va assentir com si se sentís satisfet, i després va marxar pel passadís. Clat'Ha va deixar escapar un llarg sospir.

-Bé, tot va sortir bé -va murmurar i, a continuació, es va anar corrent cap a la porta-. He d'advertir a la meva gent. Si això no és la guerra, és una cosa molt semblant.

La Clat'Ha va sortir corrent.

Qui-Gon va negar amb el cap en actitud trista.

-Hi ha un odi molt fort entre ells. Cap escolta.

-No entenc -va dir l'Obi-Wan-. Per què vas deixar que el hutt marxés? Potser és innocent del crim del qual se l'acusa, però estic segur que és culpable dels altres.

-Sí, és culpable -va reconèixer en Qui-Gon -. Però la Clat'Ha sap defensar-se per si mateixa. Com a Jedi, nosaltres hem de lluitar només per aquells que no tenen altra manera de defensar-se.

-De tota manera, el qui ha sabotejat les tuneladores ha hagut de ser un dels sequaços d'en Jemba. Per què no tracta ell d'esbrinar qui ha estat? -va preguntar l'Obi-Wan.

Qui-Gon li va respondre:

-Perquè si un dels treballadors d'en Jemba ho va fer, això li implicaria problemes amb les autoritats mineres. Seria expulsat de Bandomeer per sempre. Ho sap, així que no vol que ningú li assenyali.

-Ah -va dir Si Treemba-. I la Clat'Ha ho ha de saber també. Si algú s'assabenta que un dels seus treballadors va intentar inculpar Jemba, les autoritats mineres es posaran furioses.

-Però no hauria de ser tan difícil descobrir qui ha sabotejat les tuneladores -va apuntar Obi-Wan emocionat.

En Qui-Gon va arrufar les celles.

-Això no és assumpte teu -li va advertir -. Si vas per aquí buscant aquests termòstats, l'únic que trobaràs seran problemes. Allunya't de tot això. I allunya't a més del costat Offworld de la nau. No estàs recuperat encara, Obi-Wan.

Dit això. Qui-Gon es va girar i es va dirigir cap a la porta. Obi-Wan va esperar uns segons. Llavors, amb cura, es va aixecar del llit.

- Però el Jedi t'ha dit que encara no estàs recuperat! -va cridar Treemba preocupat.

-Si Treemba -va dir l'Obi-Wan tranquil·lament -, quina mida tenen aquests termòstats?

-No són grans -Si Treemba va marcar amb les mans una distància d'uns vuit centímetres -. No són difícils d'amagar.

-Si nosaltres trobem aquests termòstats, sabrem qui ho va fer -va assegurar l'Obi-Wan.

-Això és cert, Obi-Wan -Si Treemba va mostrar el seu acord. Després es va parar i va emetre un estrany xiuxiueig-. Malauradament, quan tu dius "nosaltres"...

-Em refereixo a tu i a mi -va dir l'Obi-Wan.

-Ah -va contestar Si Treemba. La seva pell grisenca va començar a empal·lidir-. Haurem d'anar al costat Offworld de la nau.

-Ho sé -va dir l'Obi-Wan tranquil·lament.

Coneixia el risc, i Qui-Gon li havia ordenat que no ho fes, però ell no era el seu aprenent. No tenia l'honor d'estar obligat a obeir.

Sens dubte, Qui-Gon pensava en el poc valor de la tasca que l'esperava més endavant, però els dubtes d'en Qui-Gon s'esfumaven al costat dels principis dels Jedi. Calia fer sempre Justícia.

-Si Treemba, Clat'Ha és molt valenta -va explicar l'Obi-Wan-. Però Jemba és molt poderós en la seva part de la nau. És tan malvat com despietat, no s'atura davant de res. No obstant això, algú ha de parar-li els peus. És una cosa tan simple i tan difícil com això. Entenc que no em vulguis ajudar. De veritat. Seguirem sent amics igual.

Si Treemba va empassar saliva.

-Et seguirem, Obi Wan -va dir.

Següent