CAPÍTOL 24
En Qui-Gon sabia quan havia d'admetre que s'havia
equivocat. Hi havia infravalorat a Obi-Wan Kenobi. Les reparacions gairebé
estaven acabades. Podrien anar-se'n a l'alba. Qui-Gon va sortir de la nau per
fer una última mirada a l'enorme oceà. Necessitava un moment per pensar en tot
el que havia passat.
La superfície del mar colpejava les roques al voltant seu,
mentre mirava les cinc llunes multicolors del planeta, que començaven a caure
mentre anava clarejant. Va pensar en les paraules que Yoda li havia dit només
tres dies abans:
-Només per casualitat les nostres vides no vivim. Si escollir
un aprenent no vols, llavors, amb el temps, pot ser que el destí el triï.
Qui-Gon no estava segur de si havia estat el destí el
que havia assenyalat a Obi-Wan perquè fos el seu padawan, o si simplement els
havia embarcat junts en una estranya aventura. Va pensar que era una
coincidència que Obi-Wan Kenobi i ell haguessin coincidit en el seu viatge a
Bandomeer. Després de tot, Yoda havia enviat el noi a Bandomeer, mentre que les
ordres d'en Qui-Gon venien del Senat Galàctic, del propi Canceller Suprem en
persona! Yoda i el Gran Conseller no podien haver planejat tot això junts.
Però era el que hi havia.
Els dos anaven de camí a Bandomeer, i Qui-Gon tenia un
sentiment estrany sobre la seva missió.
I hi havia quelcom més. No era fàcil per a un Jedi
posar-se en contacte amb la ment d'un altre. Hi havia alguna cosa íntima, la
típica entesa entre els amics més propers. O entre un Cavaller i el seu
padawan.
Per primera vegada en molt temps, Qui-Gon no sabia què
fer.
-Quan el camí insegur és, millor esperar hem -li havia
dit Yoda moltes vegades.
Faria cas del seu consell, malgrat que encara sospitava
que Yoda hagués volgut que ell prengués la decisió contrària. No li demanaria a
Obi-Wan que fos el seu padawan. Esperaria.
I observaria. Tenien missions diferents a Bandomeer,
però podia observar el que feia l'Obi-Wan. Una missió no era suficient per
provar al noi. Hi hauria més oportunitats. Només llavors Qui-Gon podria saber
si la resolució de l'Obi-Wan de ser un Jedi era veritable. Bandomeer el posaria
a prova, ja que l'Obi-Wan no estava content amb la missió que havia rebut.
Qui-Gon va somriure. Havia d'admetre que el noi no era
un granger. Valia per a altres coses. Però si el seu camí s'anava a creuar amb
el d'en Qui-Gon, això encara no ho sabia.
Fins que no ho tingués clar, no el triaria. El noi
hauria de ser fort per dissipar l'ombra del que havia arribat abans. I Xànatos
projectava una llarga i profunda ombra.
Qui-Gon es va retirar de la costa rocosa i va tornar a
la nau. Sí, estaria pendent del que fes el jove Obi-Wan.
Però, d'altra banda, tenia el pressentiment que el
destí no li donaria una altra oportunitat.
Qui-Gon va caminar pels corredors laberíntics de la nau
fins que va arribar a l'habitació de l'Obi-Wan. Va trucar a la porta.
-Passa -va dir Obi-Wan.
El noi estava assegut damunt del llit, amb les cames
creuades, mirant cap a les escarpades muntanyes.
-Estaré encantat de deixar aquest lloc -va dir l'Obi-Wan
a manera de salutació -. He vist massa mort aquí.
-Ho vas fer bé -va dir en Qui-Gon -. Vaig sentir com la
Força fluïa en tu.
-Va ser... espectacular -va dir l'Obi-Wan
tranquil·lament -. Crec que vaig comprendre el seu poder. Però ja veig que
només he plegat una cantonada de tot el que puc fer. Durant anys, vaig pensar
que m'ho mereixia, però no va ser fins que no vaig reconèixer el poc mereixedor
que era d'això quan el poder de la Força em va començar a omplir. -Obi-Wan es
va tornar cap a Qui-Gon. Els seus ulls buscaven la seva cara-. Saps el que vull
dir?
En Qui-Gon va somriure.
-Estàs aprenent. I sí, crec que sé el que vols dir.
Es va fer el silenci, però era un silenci còmode.
Abans, Qui-Gon gairebé podia sentir la súplica darrere de les paraules de l'Obi-Wan.
Ara, ell només acceptava les decisions d'en Qui-Gon i el seu propi destí. Una
altra victòria per al noi. Estava impressionat.
-Hauríem d'arribar demà al nostre destí -va destacar en
Qui-Gon -. Em temo que hi haurà assumptes desagradables a Bandomeer.
L'Obi-Wan es va trobar amb la seva mirada fixa. Tenia
una mirada de preocupació. No obstant això, per sota d'això, Qui-Gon podia
sentir la seva fortalesa.
-Ho sé -va dir l'Obi-Wan-. Jo també ho sento.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada