CAPÍTOL 2
L'Obi-Wan Kenobi estava embenant-se les cremades a la
seva habitació quan va rebre les males notícies. Intentava imaginar la manera
d'impressionar a Qui-Gon al matí. Havia de trobar la manera de millorar les
seves habilitats en la lluita, qualsevol cosa que pogués fer o dir per
convèncer al Cavaller que valia la pena que ell es convertís en el padawan d'un
Jedi. Però, just en aquell moment, Docent Vant li va portar un bloc de notes i
li va ensenyar les ordres que hi havia en ell.
Tot d'una, tots els seus plans i els seus somnis es van
fer miques.
-Bé, tampoc és tan horrible -va dir la Docent Vant.
Era una dona alta i de pell blava, amb una elegant cua
que recargolava nerviosament.
L'Obi-Wan mirava les ordres commocionat. El bloc de
notes li ordenava abandonar el Temple al matí. Havia de recollir les seves
coses.
Li enviaven al món de Bandomeer, un planeta del qual
mai havia sentit a parlar, més enllà de la Vora Interior. Allà hauria d'incorporar-se
als cossos Agrícoles.
-Però no ho entenc -va dir afligit -Encara em queden
quatre setmanes fins al meu aniversari.
-Ho sé -va dir la Docent Vant -Però la teva nau, la Monument, part demà amb un miler de
miners a bord. No pot esperar pel teu aniversari.
Commocionat. L'Obi-Wan va mirar la seva habitació. Per
damunt del seu cap, tres models de caces verpins van passar brunzint prop del
sostre. Els havia fet ell mateix. Camps de força dels mantenien en l'aire, i
les seves llums brunzien quan parpellejaven en morat i verd. Miniatures
d'insectes pilots giraven els seus caps com si estiguessin mirant al voltant.
Llibres i mapes de navegació s'apilaven a la seva taula d'estudi. El sabre
làser estava penjat de la paret al seu lloc habitual. No podia imaginar la seva
marxa. Aquesta era la seva llar. No li importava deixar-ho tot a canvi de la
difícil vida d'un aprenent. Però no per ser un granger!
Mai arribaria a ser un Cavaller. L'Obi-Wan va pensar
amargament que en Bruck tenia raó. L'única intenció de les paraules d'en Yoda
era que se sentís millor.
La impressió i la desesperació li van fer tornar-se
boig. Va aixecar la seva mirada fixa cap a la Docent Vant.
-Encara puc ser un Cavaller Jedi.
La Docent Vant va tocar afectuosament la mà de l'Obi-Wan.
Somreia, mostrant les seves dents esmolades.
Va negar amb el cap.
-No tothom està destinat a ser un guerrer. La República
Galàctica necessita també sanadors i grangers. La teva habilitat amb la Força
et permetrà recuperar collites danyades. El teu talent servirà per alimentar
mons sencers.
-Però... -Obi-Wan volia dir que se sentia defraudat. Es
mereixia quatre setmanes més-. És un treball per als qui no són acceptats, per
als qui són massa febles per ser Cavallers. A més, demà, Qui-Gon Jinn vindrà a
buscar un padawan. El Mestre Yoda va dir que jo hauria de lluitar per a ell.
La Docent Van negar amb el cap.
-Això era abans que els mestres s'assabentessin de la
pallissa que li has donat a Bruck. Creies que els sanadors no anaven a explicar-nos
el que has fet?
Amb horror, l'Obi-Wan es va adonar del que havia succeït.
En Bruck li havia tendit un parany i ell havia caigut en ell. Volia protestar,
dir que era innocent. Havia estat una lluita justa. Sanadors? Segurament en Bruck
no necessitava ser atès pels sanadors, excepte per justificar la història que
els hagués explicat.
-Aquesta no és la primera vegada que deixes que la teva
ira et domini -va dir la Docent Vant-. Però esperem que sigui l'última -va
afirmar amb el cap-. Ara, tracta de no mostrar-te tan trist. Hauràs d'empaquetar
les teves coses i acomiadar-te dels teus amics aquesta nit. La galàxia és molt
gran. Ells voldran veure't abans que marxis.
La Docent Vant se'n va anar, tancant la porta suaument
darrere d'ella. L'Obi-Wan es va quedar sol, amb l'únic so dels caces volant
sobre el seu cap.
Ja només podia fer les maletes. L'Obi-Wan se sentia massa
afligit i avergonyit per dir adéu; ni a Garen Muln o Reeft, o fins i tot a la
seva millor amiga, Bant. S'enfadarien i se sentirien dolguts si se n'anava
sense acomiadar-se, però no podia donar la cara. Els seus amics voldrien saber
on li enviaven. Si els hi deia que li havien destinat a formar part dels cossos
Agrícoles, les seves paraules es divulgarien. Podia imaginar alguns dels altres
aprenents rient-se d'ell. No hi havia res que pogués dir per netejar la seva
reputació.
Perquè la veritat era que, si bé Bruck li havia tendit
un parany, ell hi havia caigut totalment. A cegues i sense pensar-ho, potser,
però havia estat la seva pròpia decisió la que l'havia portat fins aquí. Quina
classe de Jedi podria arribar a ser si queia en les trampes d'un pinxo com
Bruck?
L'Obi-Wan es va estirar d'esquena al seu llit. Hi havia
decebut al Mestre Yoda. Hi havia desaprofitat la seva última oportunitat
deixant que la ira ennuvolés la seva ment. Ara, la seva pitjor por s'havia fet
realitat. Després de tots els seus anys d'entrenament, no era prou bo per ser
un Cavaller Jedi.
Yoda sempre li havia dit que la ira i la por condicionaven
molt els seus actes; i que, si no aprenia a controlar-los, acabarien conduint-lo
per camins pels quals no volia anar.
-D'ells ser amic tu hauries -Yoda li havia recomanat-.
Sense immutar als ulls mira'ls. Com els teus mestres els defectes d'utilitzar hauries.
Llavors, controlar-te tindries i ells no et dominarien. Dominar-los hauràs.
La saviesa d'en Yoda estava gravada en el seu cor. Com
se li havia ocorregut ignorar-la?
Fora de la seva habitació, sentia com els altres
aprenents es preparaven per anar a dormir. Es donaven la bona nit, cridant-se
des d'una habitació a una altra. Finalment, els llums es van apagar i els
rebedors es van quedar en silenci.
L'Obi-Wan es va sentir envoltat per l'energia pacífica
dels estudiantes que dormien, però això no alleujava el seu cor trencat. Els
seus companys podien descansar. Ells no tenien pensaments que els turmentessin.
L'Obi-Wan movia el cap i donava voltes, incapaç de deixar d'imaginar
l'expressió triomfant de la cara d'en Bruck quan conegués la seva destinació.
Es va sentir un cop suau a la porta. Dubitatiu, l'Obi-Wan
es va aixecar i la va obrir. La Bant hi era dempeus, sense dir una paraula,
només mirant-lo. La noia calamariana portava un vestit verd que feia destacar
la seva pell color salmó. Les seves robes feien olor d'humitat i de sal, a
causa que acabava de sortir de la seva habitació, que sempre estava vaporosa
com la brisa d'un mar càlid. Era petita per tenir deu anys, i el mirava
atentament amb els seus enormes ulls platejats.
Es va fixar en els seus cops i en les seves cremades
amb una expressió que volia dir: "Has estat lluitant una altra
vegada". Després, va mirar més enllà d'ell, cap a les seves maletes
apilades a terra.
- No anaves a acomiadar-te de mi? -va preguntar ella
vessant abundants llàgrimes-. Anaves a marxar així?
-M'han destinat als cossos Agrícoles -va dir, amb
l'esperança que ella comprengués com d'humiliant que era per a ell -. M'hagués
agradat acomiadar-me, però...
Ella va negar amb el cap.
-He sentit que aniràs a un planeta anomenat Bandomeer.
Així que tothom ho sabia ja. L'Obi-Wan va afirmar amb
el cap tristament, just quan Bant es va moure cap a ell per donar-li una
maldestra abraçada.
-Sí, és aquí on vaig -Va dir.
La va abraçar. Així
que el meu destí està decidit, es va adonar amb desesperació. Seré granger. Perquè aquest adéu aniria
seguit d'altres. No anava a poder evitar-ho.
La Bant va arrufar les celles i va retrocedir un pas.
-Serà perillós. No t'han dit que podria ser perillós?
L'Obi-Wan va negar amb el cap.
-En els Cossos Agrícoles, quin perill pot haver-hi?
-No se sap -va dir la Bant.
-Cal obeir -va afegir l'Obi-Wan amb dolçor.
Era una frase que havia escoltat moltes vegades dels
Mestres, quan se'ls hi demanava que fessin algunes tasques de les que no
comprenien el seu significat.
-A faltar et trobaré -va dir Bant imitant l'estranya
manera de parlar d'en Yoda. Plorava desconsoladament.
-El meu un sentiment és -va respondre l'Obi-Wan.
Tractava de somriure, però no podia.
En resposta la Bant va abraçar-lo fortament i, després,
se'n va anar corrent: per amagar les seves llàgrimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada