27
Des d'una distància segura la iktotchi havia observat a
les dues figures dels seus somnis combatre. Era una observadora imparcial,
sense tenir preferències de quina emergiria victoriosa. Ella només volia servir
a qui demostrés ser més fort.
El conflicte havia estat breu però intens: s'havia
meravellat davant la velocitat de les seves espases, els seus moviments tan
ràpids que amb prou feines podia seguir l'acció. Hi havia percebut l'increïble
poder de la Força deslligat a través d'explosions de llamps i els sinistres
circells que reptaven des del terra. Va tremolar en anticipació amb el
coneixement que ella també, algun dia, aprendria a carregar amb tal poder.
Havia vist a Bane tirar la dona a terra i colpejar
lluny la seva arma, només perquè el seu braç fos tallat pel toc d'un dels
tentacles negres. I llavors hi va haver un flaix tan brillant que havia estat
forçada a tancar els ulls i apartar la mirada.
Quan va tornar a mirar, en Bane no hi era, el seu cos
reduït a una pila de cendres. La dona rossa encara era a terra, marejada però
viva. Els circells mortals no estaven a la vista.
Curosament es va aproximar a l'escena. El braç tallat d'en
Bane era a terra, però la resta del seu cos havia estat consumit per la
brillantor carmesina. En l'instant abans que apartés la mirada, però, havia
sentit alguna cosa.
Fins i tot des d'una distància, havia percebut una
increïble explosió de poder, el mateix poder que havia percebut en el propi
Bane. No sabia com era possible, però gairebé semblava com si l'energia vital
del Lord Fosc s'hagués alliberat de la seva forma física en un instant gloriós,
alliberant-se del món material. Llavors, tan sobtadament com havia percebut la
presència, s'havia anat, esvaint-se com un animal ocultant-se sota terra.
Boig com podia semblar, només hi havia un lloc on podia
imaginar que podia haver anat.
La dona a terra es va alçar, els seus ulls obrint-se
mentre s'aixecava lentament dempeus. Es va moure de forma estranya i no
semblava alçar-se recta, com si estigués poc familiaritzada amb com funcionaven
les seves pròpies extremitats i músculs... encara que simplement podia ser el
resultat del cansament de la batalla.
Ella va sacsejar el seu cap ros de costat a costat, i
el moviment va semblar restaurar algun sentit del seu equilibri. Posant-se recta
i alta, es va girar i va fixar a la iktotchi amb una freda mirada.
Sabent com de dements que sonarien les seves paraules, la
Cognus va vacil·lar abans de preguntar.
-Lord Bane?
-Bane ja no hi és, -va respondre la dona, la seva veu
confiada i forta-. Sóc Darth Zannah, Lord Fosca dels Sith i la teva nova
Mestra.
La iktotchi va caure sobre un genoll, plegant les seves
mans en súplica i inclinant el seu cap.
-Perdoni'm, Mestra.
-Com et dius? -va exigir la Zannah.
-Sóc... Darth Cognus. -Gairebé havia respost la
Caçadora, però va aconseguir detectar el seu error just a temps-. Bane em va
fer prendre el nom per simbolitzar la meva nova vida com a aprenent Sith.
-Llavors el teu entrenament ja ha començat, -va
respondre la Zannah-. Va explicar-te la Regla de Dos que guia el nostre Orde?
-Va començar. Però no hi va haver temps per a cap lliçó
real abans que hi arribessis, -va admetre ella.
-Jo t'ensenyaré la Regla de Dos i els camins dels Sith,
-va prometre la Zannah-. Al seu temps, t'ho ensenyaré tot.
»Alça't, Cognus, -va afegir ella, i la iktotchi va fer
el que li van ordenar.
La Zannah es va girar d'ella i va caminar per agafar el
seu sabre làser d'on havia caigut a terra.
-Finalment construiràs el teu propi sabre làser, -va
dir la Zannah, parlant però sense girar-se per mirar-la-. Per ara, pren el d'en
Darth Bane.
La Cognus va agafar l'empunyadura corbada del sabre
làser d'en Bane del sòl, impàvida per l'horripilant extremitat tallada que
descansava a només un parell de centímetres de distància.
-En Bane va reinventar els Sith, -va explicar la Zannah,
posant-se dreta amb la seva esquena cap a la seva aprenenta mentre mirava a
través de la vasta extensió, buida del desert d'Àmbria-. Nosaltres som el seu
llegat, i tot i que se n'ha anat, el seu llegat resistirà.
»Ara jo sóc la Mestra, i tu ets la meva successora
escollida. Un dia t'enfrontaràs a mi igual que jo m'he enfrontat a Bane, i
només una de nosaltres sobreviurà. Aquest és el camí del nostre Orde. Un
individu pot morir, però els Sith són eterns.
-Sí, Mestra, -va respondre la Cognus.
No va poder evitar adonar-se que, mentre estava
parlant, la Zannah contínuament estava estrenyent i afluixant els dits de la mà
esquerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada