La profecia final
El Nou Orde Jedi 18
Greg Keyes
Mentre una assetjada galàxia lluita en el seu camí des
de la vora de la destrucció, l'enemic més temible dels Jedi planeja acabar la
guerra i proclamar victòria amb un acte final de dominació...
Els problemes per a l'assetjat planeta vivent Zonama
Sekot tot just han començat. Mentre Luke Skywalker i Jacen Solo negocien el seu
lloc en la lluita galàctica contra els yuuzhan vong, una de les seves naus
orgàniques és capturada pels invasors alienígenes. A la científica Nen Yim se
li ordena fer servir a la captiva per trobar punts febles en la tecnologia de
Zonama Sekot. Però el que Nen Yim descobreix sobre el planeta i els seus
misteris la impacta profundament. Clarament la seva gent han pres un camí horriblement
equivocat. Doncs el planeta amant de la pau alberga no només la clau per a la
seva pròpia destrucció, sinó també els secrets llargament perduts dels mateixos
yuuzhan vong.
Mentrestant, el general Wedge Antilles, al comandament
d'una flota en una triple campanya per reprendre el sistema Bilbringi és
sobtadament atrapat dins de l'espai yuuzhan vong, aïllat de tot contacte. Wedge
i les seves naus han d'utilitzar trucs i tàctiques de batalla brillants si
volen sobreviure prou per assegurar l'èxit d'una de les missions més mortals i
crucials que han vist les forces de l'Aliança Galàctica...
PRÒLEG
A tres quilòmetres per sota de la
superfície de Yuuzhan'tar (el món que en temps es va conèixer amb el nom de
Coruscant), ascendia el so dels càntics per un pou gairebé tan ample com
profund. Els acords melancòlics ascendien com si volguessin arribar a les
poques estrelles llunyanes que s'entrellucaven des del fons. Els rostres
desfigurats dels fidels, els seus cossos esguerrats, s'apreciaven a la llum
blava pàl·lida dels joncs lumen.
Eren els Avergonyits dels yuuzhan
vong, i entonaven càntics al seu Profeta.
L'espectacle posava de mal humor a
Nom Anor. Després de tant de temps d'exercir de «Profeta», continuava
resultant-li difícil treure's de sobre el menyspreu que havia sentit cap a ells
durant tants anys.
Però, ara, tenia posada la seva
esperança en ells. Eren el seu exèrcit. Un cop, no feia molt de temps, havia
gosat somiar que, recolzat per ells, podria expulsar a Shimrra, el gran Senyor
dels yuuzhan vong, del seu tron de pòlips, llançar-ho a l'abisme i ocupar el
seu lloc.
Però havia tingut ensopegades. Els
seus ulls i les orelles dins del palau d'en Shimrra havien estat descoberts i
matats. Cada dia eren més els seus seguidors que queien, i menys els que
responien a la crida.
Vacil·laven en la seva fe, i havia
arribat el moment de reforçar-los-la.
-Escolteu-me! -va exclamar, amb una veu
que es va alçar molt per sobre de l'oració de la redempció-. Escolteu la veu de
la profecia!
El càntic es va anar apagant i es va
fer un silenci expectant.
-He dejunat -va dir-. He meditat.
Ahir a la nit em vaig quedar aquí assegut, sota les estrelles, esperant alguna
cosa, sense saber què. I en les hores més fosques em va envoltar una gran llum,
una llum netejadora, la llum de la redempció. Vaig alçar la vista, i allà, des
d'on ens contemplen les estrelles, hi havia un orbe... un món, un planeta, en
els cels que s'aixequen sobre nosaltres. La seva bellesa em va fer tremolar, i
el seu poder m'aclaparava. Vaig sentir amor i terror al mateix temps. I després
em van calmar aquestes emocions, i vaig sentir... una acollida. Vaig saber que
el planeta mateix era viu, que em donava la benvinguda. És el planeta de
l'origen, el planeta dels Jedi, el seu temple secret, la font del seu
coneixement i de la seva saviesa... i vaig veure que nosaltres, els
Avergonyits, caminàvem amb els Jedi per la seva superfície, que érem uns amb
ells, uns amb el planeta.
Va deixar de parlar amb el seu to
declamatori, adoptant un altre que era gairebé un grunyit.
-I vaig sentir al lluny els laments
de desesperació d'en Shimrra, doncs ell sap que aquest planeta, que aquest
planeta viu, és la nostra salvació i és la seva perdició. I sap que un dia
vindrà a per ell, perquè vindrà a per nosaltres.
Va baixar les mans, i es va imposar
el silenci durant un moment. Després, es va alçar un gran clam, entusiasta i
alegre, i Nom Anor va sentir el que més volia sentir: el so de l'esperança, el
crit dels fanàtics, el seu nom en llavis d'una multitud. Què importava que
hagués engiponat aquell relat a partir d'algunes converses i rumors que havia
captat al palau d'en Shimrra abans de la mort de la seva informant? Hi havia un
planeta del que es rumorejava que era viu d'una manera estranya. A Shimrra li
terroritzava, i havia manat matar al comandant que li havia portat la notícia
de la seva existència, juntament amb tota la seva tripulació.
El seu relat donaria esperança a la
seva gent. Els animaria a lluitar. I quan els capturessin i expliquessin la
profecia als seus torturadors, la notícia arribaria a oïdes d'en Shimrra i li
avivaria la por.
El que era millor encara era que Nom
Anor s'havia assabentat, per mitjà de vells contactes seus en l'Aliança
Galàctica, que els Jedi havien emprès la recerca d'un planeta d'aquestes
característiques. Ell no sabia què volien fer amb ell; però, pel que semblava,
el planeta havia repel·lit almenys a un grup de combat yuuzhan vong; de manera
que els seus habitants potser disposaven d'armes poderoses.
En qualsevol cas, els rumors
s'anirien alimentant a si mateixos, reforçant la determinació dels seus
seguidors, que anirien sumant les seves forces com fils que es trenen per fer
cordes i cordes que es trenen per fer maromes, fins que aquestes tinguessin la
força suficient per tirar-les al coll d'en Shimrra i ofegar-lo.
Es va sentir més fort sentint-los
repetir el seu nom suposat, amb ressons que pujaven cap al cel. Els va contemplar,
i aquesta vegada li van resultar molt menys desagradables els seus rostres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada