CAPÍTOL 8
Obi-Wan li va explicar a Si Treemba la seva conversa
amb Qui-Gon. L'arcona va assentir com si esperés alguna cosa així.
-Clat'Ha hauria dit el mateix. Necessitem més proves.
-Just eEl que jo pensava.
Si Treemba es va moure nerviós.
-La darrera vegada que tenies aquesta mirada vam acabar
en una presó hutt.
-Tranquil·litza't. Aquesta nit només explorarem
l'annex. Anirem a fer una passejada pel dom i arribarem fins allà. Què pot
sortir malament?
-Qualsevol cosa -va gemegar en Si Treemba.
* * *
Obi-Wan i Si Treemba es van tombar en el camp de conreu
entre dues fileres d'espigues. Van col·locar una lona verda sobre els seus caps
per camuflar-se i donar-se calor.
-Pots posar-te a dormir -va dir l'Obi-Wan-. Jo faré el
primer torn.
-Ja que estàs tan segur... -va murmurar l'arcona, abans
de tancar els ulls.
Un moment després emetia el so apagat que fan els arcones
en dormir.
L'Obi-Wan se sentia emocionat per la incursió. Però,
tot just transcorreguda una hora, se li van començar a tancar els ulls. No
podia quedar-se adormit! Potser el deixondís una petita excursió exploratòria.
Es va esmunyir fora del camp, posant-se dret. Es va
sacsejar la pols mentre es dirigia a la porta de l'annex. Volia fer un altre
cop d'ull a la caixa segellada amb el cercle trencat. Alguna cosa li deia que
Qui-Gon havia reconegut la marca. Potser hi havia una manera senzilla
d'obrir-la sense que ningú ho notés.
Un cop més va tornar a fer servir la Força per obrir la
porta. Tot estava tal com ho havia deixat. Es va dirigir cap a la caixa.
En arribar-hi, va sentir un soroll darrere seu. Es va
donar mitja volta i va veure que s'acostava una figura encaputxada. Al principi
va pensar que seria en Si Treemba embolicat en la lona, però aviat es va
adonar que era un desconegut amb una brillant capa negra.
-Qui ets? -li va preguntar. Sentia una pertorbació
incòmoda d'alguna cosa fosca a la Força.
-Un amic -va reposar la figura encaputxada-. Algú que
una vegada va ser com tu. Jo també vaig ser el seu aprenent.
Va dir això, descobrint-se la cara. Els seus ulls blaus
eren càlids i amistosos.
-D'en Qui-Gon? -va preguntar l'Obi-Wan amb suspicàcia-.
Jo no sóc el seu padawan. I tothom diu que el seu padawan va morir.
-És el que diuen? Doncs, aquí estic. Què més diuen?
-Que el seu padawan va portar la desgràcia als Jedi. I
que el va trair.
-Aquesta és la versió d'en Qui-Gon? -va preguntar, amb
ulls que cremaven amb foc blau, però les rígides arrugues del seu rostre es van
relaxar a continuació-. Jo vaig ser el seu padawan. Per tant, sé pel que passes
cada dia, Obi-Wan Kenobi. Sé que esperes la seva aprovació. La seva confiança.
Però ell te les nega. S'embolica en una pell de gel. Com més intentes complaure'l,
més es distancia ell de tu.
Obi-Wan no va dir res. Aquestes paraules semblaven
brollar del seu propi cor. Era exactament el que li passava per la ment en els
seus pitjors moments.
Xànatos va mirar compassiu al noi.
-Yoda el lloa. El Senat Galàctic depèn d'ell. Tothom
ànsia ser el seu aprenent. Però és un Mestre de la pitjor classe. Et nega la
confiança al temps que ho exigeix tot de tu.
Obi-Wan va escoltar aquestes paraules com en un
tràngol. Què cert és, va pensar. Una
profunda ira es va agitar en ell, una ira que havia estat adormida. Tenia més por
d'aquesta ira que a qualsevol enemic.
-Em dic Xànatos. T'ha parlat alguna vegada de mi?
Obi-Wan va negar amb el cap.
-No -va dir amb veu suau, després de somriure amb
tristesa i pesar-. Mai ho faria. Em correspon a mi explicar-te el que em va
fer. Com em va educar, em va mantenir al seu costat, prometent-me sempre que
ascendiria. Però, al final, va trencar totes les seves promeses. Una cosa que
també et passarà a tu, Obi-Wan.
Seria cert? És que darrere de la seva fredor s'ocultava
la llavor de la traïció? Hi havia sentit el calfred que li provocava la reserva
d'en Qui-Gon, però sempre ho havia atribuït al fet que no l'havia acceptat com
a deixeble. Què ocultava tant secretisme? El bé o el mal?
-Per què m'expliques tot això? -va preguntar temorós.
-Ho faig per prevenir-te. Per això he vingut. Ets...
-es va interrompre bruscament. Va alçar una mà, abans de murmurar-: Algú ve.
Tot d'una, van aparèixer cinc guàrdies de seguretat. L'Obi-Wan
va veure la insígnia del planeta vermell en els seus uniformes. Eren d'Offworld!
Què feia la seva força de seguretat en el dom?
-Hem trobat als lladres -va dir un dels homes al seu
intercomunicador.
-No -va respondre l'Obi-Wan-. Només som...
Però, per a la seva sorpresa, Xànatos va treure un
sabre làser i va carregar contra els guàrdies. Només els Jedi portaven aquestes
armes. Els guàrdies van treure les seves pistoles làser, i l'Obi-Wan no va
tenir elecció. Va connectar el seu sabre làser en un obrir i tancar d'ulls i es
va unir al combat.
En enarborar l'arma, va sentir el seu reconfortant pes
a la mà i va despullar a un guàrdia de la seva pistola. Sabia que en Qui-Gon no
volia que matés guàrdies d'Offworld. Era una cosa que només empitjoraria la
mala situació de Bandor. Per tant, va lluitar a la defensiva mentre Xànatos ho
feia atacant, girant en l'aire per propinar incinerants cops. Però també ell
semblava reticent a donar un cop de mort.
Xànatos havia de tenir molt oblidat el seu entrenament
Jedi, ja que va deixar que l'arraconessin en una cantonada. Els guàrdies van
avançar cap a ell amb les pistoles làser preparades. Obi-Wan va saltar a la
part alta d'un munt de caixes i es va llançar contra el grup, amb l'arma i els
braços estesos. Dos guàrdies van caure disparant, i va sentir un dolor punyent
a l'espatlla. Tot i això, va aconseguir desarmar a un tercer.
Aquest va treure de sobte un electropunxó. Apuntà a Xànatos
amb ell, mentre l'Obi-Wan corria per aturar-lo. Va poder desviar-lo amb el seu
sabre làser, per rebre ell mateix a les costelles el dolorós cop l'arma. Un
dolor encegador li va recórrer el cos. Atordit, va intentar recórrer a la
Força, però algú el va colpejar per l'esquena. La seva visió es va tornar grisa
i borrosa, i va caure de genolls.
L'últim que va recordar va ser el so del cop en caure a
terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada