CAPÍTOL 5
-No ho vaig començar
jo -deia en Xànatos, cada vegada que esclatava una baralla entre un altre
aprenent i ell. En aquests moments, els seus ulls blaus s'omplien de pesar i
sinceritat. I Qui-Gon, portant-se com un pare, sempre feia per creure'l.
* * *
Les mans de la VeerTa es van tornar punys. Va proferir
un rugit ofegat i es va llançar contra Xànatos.
Sense que semblés moure's, en Qui-Gon es va interposar
de sobte entre ells, apartant la VeerTa. Atacar Xànatos no produiria res de bo.
Qui-Gon sabia de primera mà com de ferotge i volàtil que era com a lluitador. La
VeerTa va forcejar contra la tenalla de ferro de la mà del Jedi.
-Tu vas fer això! -va escopir a Xànatos-. Ho pagaràs!
La Clat'Ha es va posar al costat de la VeerTa. Semblava
estar molt calmada, però els seus ulls denotaven la mateixa ira.
-És clar que van ser ells -va dir desdenyosa-. És el
seu estil. Covards!
Xànatos empal·lidí.
-Us asseguro que Offworld no ha tingut res a veure en
això. Estic segur que els fets acabaran per provar...
- Prou de mentides! -va cridar la VeerTa, i va intentar tornar
a atacar-lo.
-Conservem la
calma -va dir la SonTag amb urgència-. Hem d'anar a la mina. Necessitaran
ajuda.
-Sí, els miners... -va dir la VeerTa abans de sortir
corrent.
* * *
En Qui-Gon havia vist anteriorment els efectes d'una
explosió. Sempre eren terribles. Es perdien vides, els cossos quedaven
mutilats, l'ànim desfet. Sang barrejada amb cendres i llàgrimes. No sabia per
què, però aquesta tragèdia li semblava pitjor del normal. Potser fos perquè els
miners havien excavat la mina a la roca i la terra. Havien treballat sense
diners, amb la vista clavada en un esperançador futur que els costava fins i
tot imaginar.
Va amuntegar els cossos al pati. Qui-Gon va treballar
incansable traient víctimes entre la runa. Quaranta miners havien quedat
atrapats sota terra, i rescatar-los va ser un procés conscienciós i perillós.
L'explosió havia tingut lloc en un dels túnels.
L'edifici principal de l'administració havia quedat completament destruït,
igual que les cases que envoltaven la mina. Es feia fosc abans que en Qui-Gon i
els altres haguessin aconseguit evacuar tots els ferits cap als centres mèdics.
Finalment, no els va quedar res més que fer. La Clat'Ha
el va portar a un dels edificis, que encara es mantenien drets, perquè mengés i
descansés. Allà es va unir a la VeerTa i la Clat'Ha a taula, però estaven massa
esgotats i pesarosos per menjar res.
-El nostre somni ha mort -va dir la VeerTa. Tenia la
cara bruta per la pols i el fang.
-No -va respondre la Clat'Ha amb suavitat-. Això és el
que ells volen que creguem. Podem reconstruir-ho tot.
La porta es va obrir, i va entrar la SonTag. També ella
havia estat ajudant a la mina. Portava la túnica, de color vermell i or, bruta
i tacada de sang.
-Tenim notícies sobre les causes -va anunciar amb
calma-. No ho va fer Offworld. Va ser una barreja de gasos en un túnel
subterrani.
-Impossible! -va exclamar la VeerTa mig aixecant-se-.
Tenim sensors...
-El sensor estava avariat. Va ser una fallada mecànica.
Els enginyers estan segurs d'això.
Clat'Ha i VeerTa van mirar incrèdules a la SonTag.
-Llavors, va ser culpa nostra? -va preguntar la VeerTa
atordida.
-Em temo que això sembla -va replicar la SonTag-.
Podien sabotejar el sensor?
La VeerTa negà amb el cap.
-Hi ha guàrdies a la mina les vint-i-quatre hores.
La SonTag va estendre les mans.
-Les fallades mecàniques són un dels riscos de la
mineria.
En Qui-Gon no estava tan segur. Alguna cosa estranya hi
havia en tot l'assumpte.
Algú va trucar llavors a la porta. Un miner li va
lliurar un missatge a la SonTag. Ella el va llegir, i el va arrugar a la mà.
- Notícies dolentes? -va preguntar la Clat'Ha.
-No; només sorprenents -va dir lentament la SonTag-. Xànatos
ofereix els recursos d'Offworld per reconstruir la mina. Diners, androides, tot
el que necessitem. I donarà aixopluc en edificis d'Offworld a tot aquell treballador
que s'hagi quedat sense sostre.
-Llavors, era sincer -va dir la VeerTa, sorpresa.
A Qui-Gon li va preocupar aquesta notícia. Si era un
parany, era molt elaborat i car. Tant estava en joc per a Xànatos? No podia
estar fent tot això per venjar-se d'en Qui-Gon.
El lloc de la reunió s'havia canviat en l'últim moment.
L'edifici principal havia quedat completament destruït. Tots haurien mort, de
no haver canviat la SonTag d'opinió.
Xànatos jugava amb ells. I en Qui-Gon només desitjava
saber quin era l'objectiu del joc. Però només estava segur d'una cosa: per a
Xànatos els jocs no tenien regles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada