El Ressorgir de la Força (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

El sabre de llum vermell d'en Bruck crepitava i xiuxiuejava mentre l'Obi-Wan tractava desesperadament d'aturar amb el seu els cops que li assestava. Era la quarta vegada en menys d'un dia en què els dos nois s'enfrontaven en un combat, grunyint i lluitant.

A l'Obi-Wan li feien mal tots els músculs. La suor amarava les seves gruixudes vestidures. La resistència d'en Bruck el sorprenia. El noi lluitava desesperadament, com si la seva vida depengués d'això. Es va adonar que en Bruck tenia tanta por com ell de no ser escollit per convertir-se en un aprenent de Jedi.

Però l'Obi-Wan havia d'utilitzar la resistència d'en Bruck en el seu propi profit, i llavors va atacar-lo fins i tot amb més afany. Era la seva última oportunitat.

L'espasa d'en Bruck brunzí en dirigir-la cap a la gola de l'Obi-Wan. Un toc en aquest punt indicaria un cop mortal i l'Obi-Wan perdria l'assalt.

Un crit va sorgir entre la multitud que estava asseguda entre les ombres que envoltaven la sorra. Els mestres i els estudiants s'havien reunit per veure la lluita. L'Obi-Wan no podia veure'ls, només podia sentir els seus crits i els seus ànims. Sobre els seus caps. AJTD6 donava voltes i gravava l'enfrontament actuant d'àrbitre.

-Estàs boig -En Bruck va grunyir prou baix perquè els altres, a causa del cridòria, no poguessin sentir-lo -. Mai hauries d'haver acceptat lluitar contra mi. No pots guanyar-me.

Bruck portava el seu espantós pèl blanc lligat en una cua, i tenia gotes de suor al front. Duia una pesada i massissa armadura negra. En l'aire es percebia una olor intensa a carn cremada i a pèl socarrimat. Tots dos guerrers se les havien manegat per colpejar a l'altre, però les ferides no havien estat suficientment importants com per ser cops definitius.

Al voltant de la sorra, molts dels estudiants més joves llançaven visques que anaven dirigits a Bruck o a Obi-Wan. La nit anterior, tots s'havien assabentat que hi hauria un enfrontament. L'Obi-Wan va sentir a la Bant cridar-li:

- Ànim, Obi-Wan! Ho estàs fent bé!

En Garen Muln xiulà a través de les seves dents.

- Voldràs dir que tu no pots guanyar-me! -va dir l'Obi-Wan despectivament mentre els seus sabres làser d'entrenament entrexocaven i crepitaven -. La teva derrota d'avui els demostrarà a tots que no només ets un perdedor, sinó també un mentider.

Els mestres havien decidit que la lluita es desenvolupés sense benes als ulls. Obi-Wan tenia la cara d'en Bruck a prop i els seus ulls el miraven amb odi. El moment, que exigia el màxim esforç, es perllongava. En els ulls d'en Bruck, l'Obi-Wan va veure el seu futur projectat, un futur en el qual la ira li dominaria i en el qual començaria a odiar tot allò que hi anés en contra seva.

L'Obi-Wan va intentar d'aconseguir la Força. Sentia que fluïa al voltant seu, però no aconseguia omplir-se d'ella. Davant seu tenia al noi que el separava del seu somni, burlant-se i posant-li trampes. El va empènyer i va veure sorpresa en els ulls del noi quan va caure cap enrere.

L'Obi-Wan va aprofitar l'avantatge que li oferia la incertesa d'en Bruck i es va animar a llançar una estocada cap a la seva cara. Bruck es va ajupir i va llançar el seu atac contra els peus de l'Obi-Wan, que va donar un gran salt en l'aire.

Quan era més petit. Obi-Wan havia lluitat contra estudiants més grans que ell i havia après a evitar atacs que malgastessin energia. En comptes de realitzar aquests atacs, havia estat entrenat per lluitar a la defensiva, i per aturar i esquivar envestides amb un moviment simple.

Quan l'Obi-Wan parava els moviments d'en Bruck, sentia els ulls d'en Qui-Gon Jinn posats en ell. El Jedi era un rebel i un ésser solitari, i l'Obi-Wan volia que li considerés un rebel a ell també.

En lloc d'esperar per desbaratar l'estratègia d'atac d'en Bruck. L'Obi-Wan va atacar furiosament i sobtadament. Bruck va tractar de rebutjar els atacs, però el sabre làser de l'Obi-Wan va trobar poca resistència. Bruck gairebé va tirar la seva arma.

L'Obi-Wan va brandar el seu sabre làser amb les dues mans, balancejant-se brutalment. Bruck va tractar de defensar-se per segona vegada i va caure cap enrere, estirat cap per amunt. El seu sabre es va apagar i va rodar pel terra accidentat.

L'Obi-Wan va apuntar cap avall; un cop decisiu que li hagués fet guanyar la baralla. Però en Bruck se les va apanyar per rodar per terra i atrapar el seu sabre làser. Amb prou feines va tenir temps per encendre'l abans que l'arma de l'Obi-Wan li assotés una altra vegada.

Aquesta vegada no va poder bloquejar el cop. L'impacte va empènyer l'espasa de llum d'en Bruck contra ell mateix. Obi-Wan li va encertar netament entre els ulls, cremant el seu pèl i socarrimant la seva pell.

Bruck va cridar de dolor quan tots dos sabres li van cremar. Yoda va anunciar:

- Suficient és!

Al voltant de la sorra, els estudiants cridaven i llançaven crits de joia. Els ulls de la Bant brillaven i la cara arrugada d'en Reeft tenia encara més esquerdes a causa del seu ampli somriure.

L'Obi-Wan va retrocedir esbufegant. La suor li corria pels braços i per la cara, i els músculs li feien mal causa de l'esforç. El cap li donava voltes pel vertigen.

No obstant això, mai havia hagut d'assaborir un triomf tan dolç. Va mirar cap a les ombres que envoltaven l'escenari de la lluita i va veure que Qui-Gon Jinn l'observava. El Mestre Jedi li va fer un lleu salutació amb el cap i després va començar a parlar amb Yoda.

He guanyat, es va adonar l'Obi-Wan, sentint que un estremiment anava creixent dins d'ell. He derrotat a Bruck completament. Qui-Gon està impressionat.

Va tractar de mantenir la seva creixent emoció controlada. Va fer una reverència a Yoda i a la resta dels Mestres. Després, no va poder evitar aixecar el seu sabre làser en l'aire cap als seus animadors i amics. L'Obi-Wan somreia obertament i movia la seva arma davant d'uns orgullosos Bant, Reeft i Garen Muln. Potser havia guanyat alguna cosa més que una batalla important. Potser s'havia guanyat el dret a ser un padawan.

Els crits encara ressonaven a les seves orelles quan es va dirigir al vestidor. Es va dutxar i es va posar una túnica neta. Mentre tirava la bruta al contenidor de bugaderia, Qui-Gon Jinn va entrar a l'habitació. Era un home gran i poderós, però els seus passos eren silenciosos.

- Qui et va ensenyar a lluitar així? -va preguntar Qui-Gon.

El Jedi tenia els trets durs, però la seva cara era sensible i pensativa.

- Què vol dir?

-Els estudiants del Temple no ataquen tan violentament. Aprenen a defensar-se, no es desgasten. Conserven la seva força. No obstant això, tu vas lluitar.... com un home perillós. Atacaves una vegada i una altra i deixaves que l'altre noi adoptés una postura defensiva.

-Volia acabar ràpidament -va dir l'Obi-Wan -. La Força m'ho va permetre.

Qui-Gon va estudiar-lo durant una estona.

-No estic tan segur. No pots confiar sempre en què l'enemic només vagi a defensar-se. El teu estil de lluita és perillós, massa arriscat.

-Podria ensenyar-me a fer-ho millor -va dir l'Obi-Wan obertament.

Aquestes paraules eren una invitació perquè el Jedi demanés a l'Obi-Wan que fos el seu padawan.

Però Qui-Gon simplement va moure el cap pensatiu.

-Potser podria -va dir lentament.

Aquestes paraules van fer que l'esperança creixés en l'Obi-Wan. Però, només un instant després, les seves il·lusions es van esvair.

-O potser no -va continuar en Qui-Gon -. Estaves enfadat amb l'altre noi. Tots dos ho estàveu.

-No volia guanyar per això.

L'Obi-Wan va sostenir la mirada d'en Qui-Gon per fer-li saber que havia lluitat per impressionar-lo, per demostrar-li com de bé que podia servir-lo.

Qui-Gon va observar-lo intencionadament durant una bona estona, mirant-li fixament.... gairebé travessant-li amb la mirada. L'esperança va tornar a sorgir en l'Obi-Wan. Em demanarà, va pensar l'Obi-Wan. Em demanarà que sigui el seu padawan.

Però l'únic que va dir Qui-Gon va ser:

-En lluites futures, controla la teva còlera. Un Cavaller Jedi, mai es queda exhaust després d'haver lluitat contra un enemic més fort que ell. I mai esperis que un enemic perdi l'oportunitat de fer-te mal.

En Qui-Gon es va girar i es va dirigir la porta.

L'Obi-Wan es va quedar dret, confós. Qui-Gon no l'havia escollit per ser el seu aprenent. Simplement li havia donat un consell, com feien els mestres.

L'Obi-Wan no podia deixar-lo marxar. No podia deixar que els seus somnis s'esvaïssin.

- Esperi! -va cridar l'Obi-Wan.

Quan Qui-Gon es va girar, l'Obi-Wan va posar un genoll a terra en signe d'humilitat.

-Si m'he equivocat, això vol dir que necessito un professor millor. M'agafarà com a alumne?

Qui-Gon Jinn es va tornar lentament i va mirar al noi. Va arrufar les celles en actitud pensativa, i finalment va murmurar:

-No.

-Qui-Gon Jinn, tindré tretze anys d'aquí a quatre setmanes -va dir l'Obi-Wan. Dir la veritat era una jugada desesperada, però havia de fer-ho -. Ets la meva última oportunitat per convertir-me en un Cavaller Jedi.

En Qui-Gon va moure el cap tristament.

-És millor no entrenar un noi per ser Cavaller si té tanta còlera al seu interior. Hi ha el risc que es torni cap al Costat Fosc de la Força.

Després de dir això, l'enorme Jedi es va donar la volta i, amb la capa onejant al seu voltant, se'n va anar donant gambades cap a la porta.

L'Obi-Wan es va llançar als seus peus.

-No cauré en el Costat Fosc -li va assegurar.

Però Qui-Gon ni va disminuir la seva marxa ni es va tornar. El moment s'havia anat, tan ràpidament i silenciosament com havia arribat.

Durant una bona estona, Obi-Wan, commocionat, només va poder mirar fixament l'habitació buida. Al principi no podia entendre-ho. Tot havia acabat. La seva última oportunitat s'havia esfumat. No quedava res a fer.

El seu equipatge estava preparat damunt d'una banqueta. Solament havia d'agafar-lo i portar-lo al transport que li conduiria al planeta Bandomeer.

Va aixecar la cara. Encara que mai arribés a ser un Cavaller Jedi, almenys deixaria el Temple com si ho fos. No anava a suplicar. Va agafar les seves bosses i es va encaminar cap al llarg passadís que el portaria des de la sorra cap a la plataforma d'enlairament.

Va travessar la Cova de Meditació, el menjador i les aules. Llocs on havia après, lluitat i triomfat.

Hi havia estat la seva llar. I ara havia d'abandonar-la i afrontar un futur que no havia demanat i que no li agradava.

L'Obi-Wan va creuar la porta del Temple per última vegada. Va intentar deixar enrere la seva profunda pena i mirar cap al futur com li havien ensenyat.

Però no va poder.

Següent