Reunió (XII)

Anterior

XII

En Luke va escoltar amb aprensió les notícies de la xarxa de boras.

-Senshi no ha intentat parlar amb ningú -va dir quan va acabar l'últim informe-. Però prepara alguna cosa.

-Hi estic d'acord -va dir la Mara-. T'han donat alguna idea del que pot ser?

-Alguna cosa dramàtica, decisiva, que cridarà l'atenció.

En Luke va entrecreuar els dits sota la barbeta i va intentar pensar. Estaven asseguts a l'últim pis d'un dels habitatges amb forma de bolet. Grans porus en sostre i parets deixaven passar l'aire i la llum en l'espai voltat. Els hi havien servit bols de te aromàtic en una taula al voltant de la qual s'havien reunit per pensar en el seu següent moviment.

-Ens ajudaria saber almenys on van -va dir la Mara, mirant el seu bol amb les celles arrufades.

Tant Luke com ella havien intentat sentir al Jacen en la Força, però van acabar rendint-se al cap d'una hora; els terbolinats camps vitals del planeta eren massa difícil de traspassar-los. Ja era a la tarda i en Luke encara no havia pogut concloure si la interferència era normal, o provocada artificialment.

-Estem reduint les possibilitats -va dir la Darak des de l'altre extrem de l'habitatge. Passejava nerviosament d'un costat a un altre, retorçant les mans mentre pensava en el destí de la magistrada-. No és fàcil, el tampasi és molt dens en aquesta regió, i el sender no està assenyalat, però crec endevinar cap a on es dirigeixen.

La Mara va alçar la mirada amb esperança.

-On?

-Al nord-oest d'aquí hi ha un massís de boras rebels. Sekot permet la seva existència per propiciar la diversitat genètica.

-Rebels? -la Mara arrufar el gest-. Com?

-Els boras poden ser molt perillosos i territorials si se'ls permet créixer silvestres -va explicar la Darak-. Se'ls conté tan estrictament necessari com sigui possible.

L'expressió de la Hegerty era d'incomprensió.

-Arbres silvestres?

-Els boras són alguna cosa més que arbres -havia cert retret a les paraules d'en Rowel-. Les llavors de boras són mòbils. Emigren cada estiu a un viver on els llamps que convoquen els boras els projecten a la següent etapa del seu cicle vital. Hi ha moltes classes de boras i, per tant, moltes formes diferents en què els mutants poden ser perjudicials.

-Sobretot durant una tempesta elèctrica -va afegir la Darak.

-Llavors, per què els porta en Senshi en aquest lloc? -va preguntar la Mara.

-Potser no és conscient dels mutants que hi ha en el seu camí -va suggerir la Hegerty.

-El què no importa -va dir en Luke. Va clavar en la Darak una mirada serena. Era la millor pista que havien tingut en hores-. Se'ls pot tallar el pas abans que arribin allà?

La Darak negà amb el cap.

-Ni tan sols els nostres corredors més ràpids podrien arribar a temps. Arribaran en dues hores.

-I les aeronaus? -va pressionar en Luke.

-Els boras les hi impedirien aterrar.

-L'Ombra de Jade podria fer-ho -va dir la Mara-. Puc fer-la venir amb el control remot. Si l'allibereu del camp d'aterratge, podríem arribar en menys d'una hora.

-Podríem intentar preguntar-ho a Sekot -va dir en Rowel-, però serà difícil sense la magistrada.

-Intenteu-lo de totes maneres -va dir en Luke.

El ferroan va fer una reverència i va sortir de l'hàbitat.

El comunicador brunzí i en Luke va contestar. La veu de l'altre costat pertanyia a la capitana Yage.

-Mestre Skywalker, en telemetria capten lectures gravitacionals en la tercera lluna de Mobus.

-Origen?

-Desconegut. Però M-Tres és poc més que una roca. No pot tenir res prou gran com per generar ones de gravetat.

-Podria ser un coralita avariat -va dir en Luke.

-O un en perfecte estat -va afegir la Mara.

-És el que he pensat -va dir la Yage-. Voldríem enviar un parell de TIE a investigar-ho.

Una mirada a la Darak va confirmar al Luke que als seus amfitrions els alegraria més aviat poc que hi hagués caces imperials a la petita lluna.

-La trucaré ara amb la resposta, Arien -va dir, apagant el comunicador.

La Darak ja negava amb el cap abans que pogués parlar.

-No permetrem el que estàs a punt de demanar.

En Luke va sospirar, i va lluitar per mantenir un to calmat i raonable en parlar.

-Si us plau, comprèn que no us desitgem cap mal. No hem fet res per danyar-vos a vosaltres o al vostre món. De fet, fins i tot hem pogut trobar una bretxa en la seguretat que se us havia escapat. L'únic que caldria és que una nau escapés d'aquí perquè el vostre santuari es desintegrés. En comptes de tenir-nos por, hauríeu de deixar que us ajudéssim.

-Potser -La Darak seguia sense estar convençuda, però almenys li escoltava-. Comprovarem les vostres observacions. Si de veritat hi ha ones gravitacionals procedents d'aquesta lluna, les detectarem i actuarem.

En Luke va assentir.

-Sembla raonable.

-Però no us demoreu massa -va dir la Mara quan la dona ferroana va sortir de l'habitació-. No voldria quedar-me aquí atrapada mentre qui sap què pot estar escalfant motors sobre nosaltres.

-Sekot us protegirà -va assegurar en Rowel, tornant per prendre el lloc de la Darak.

-I qui protegirà Sekot? -les paraules de la Mara estaven amarades en irritació i frustració, encara que en Luke va sentir-hi veritable simpatia pels ferroans-. Porteu aquí massa temps. Heu oblidat com de gran que és la galàxia. I pot ser que Sekot també. Admiro la fe que teniu en el planeta en què viviu, però no m'agradaria que tinguéssiu un brusc recordatori de com són realment les coses.

-Sabeu poc de Sekot -va dir el ferroan-. La vostra informació té dècades d'antiguitat, i prové de rumors i llegendes. No sabeu del que és capaç Sekot.

-Per això hem vingut -va dir en Luke-. Volem saber, perquè Sekot és al centre de la nostra solució. Potser amb aquest coneixement puguem trobar la pau d'una manera que no impliqui la mort de trilions d'éssers.

-Estem movent-nos en cercle -va dir la Hegerty-. I seguirem així mentre Sekot no decideixi confiar en nosaltres.

-Sekot no té motius per confiar en vosaltres -va declarar en Rowel.

-Llavors caldrà donar-li un -va dir la Mara.

En Luke va assentir d'acord amb ella, pensant: «Però què? Què hauria fet Obi-Wan en el meu lloc?».

La idea que l'Obi-Wan i el seu pare havien estat allà, molt de temps abans, seguia picant-li. Si hagués alguna manera d'invocar l'esperit del seu mestre, ho hauria fet immediatament.

«Que et va passar quan vas estar aquí, Ben? Té alguna cosa a veure amb el que ens està passant ara? I el meu pare? Estava el seu destí relacionat d'alguna manera amb el que li va passar aquí?».

Per descomptat, aquests pensaments no van obtenir resposta, així que es va desfer d'ells amb un sospir. Va tornar a la discussió amb els altres, compartint completament la creixent frustració de la Mara...

* * *

Els corredors de la base de comunicacions a llarga distància d'Esfàndia eren estrets però sorprenentment alts. Evidentment, s'havien dissenyat amb la comandant gotal en ment, les banyes bessones sensibles a l'energia s'elevaven un metre sobre el cap de la Leia. En el Falcó Mil·lenari hauria hagut d'estar ajupida tot el temps, mentre que allà només havia de fer-ho ocasionalment durant el passeig per la base.

Però l'altura de la resta de la tripulació era en el seu conjunt per sota de la mitjana. L'equip tècnic i d'enginyeria estava compost per tres menuts sullustans, mentre que cinc corpulents ugnaught s'ocupaven del treball físic. El cap de seguretat era un noghri anomenat Eniknar que li arribava a ella a l'espatlla, i els seus ajudants eren dos rabassuts klatooinians. Dues humans especialistes en comunicacions i una oficial científic twi'lek defensaven la mitjana.

La visita, guiada per la comandant i el cap de seguretat no havia d'haver ocupat molt de temps, però l'Ashpidar va insistir a presentar a la Leia i en Droma a tots els que es trobaven. Els seus guardaespatlles noghri es mantenien tot el temps a prop seu. Eren callats i discrets, però la Leia sempre sentia la seva presència.

En Droma havia decidit acompanyar-la a la base perquè deia que necessitava sortir una estona del Falcó. Sentia una mica de claustrofòbia després tot pel que havien passat. En Han havia preferit quedar-se enrere amb la nau, perquè sentia que algú havia de cuidar d'ella. A més de què això li permetria fer un examen del motor i dels generadors d'escuts.

-Aquest és el nostre hangar extravehicular -l'Ashpidar va obrir una resclosa d'aire interna per mostrar cinc motojets. Al costat d'elles hi havia un rebost amb vestits aïllants dissenyats per la densa i gèlida atmosfera de l'exterior-. Encara que la base en si és mòbil, hi ha ocasions en què hem de viatjar individualment a les estacions de sensors a realitzar reparacions menors. Els sensors són aparells temperamentals que requereixen un manteniment freqüent.

La Leia va assentir. Un mig pla prenia forma en la seva ment, a falta de resoldre l'altra meitat, i les motojets serien bàsiques.

El silenci seguia regnant fora de la base. Els brrbrlpp estarien fora de perill mentre no hi hagués bombardejos. Almenys donava gràcies per això; li donava temps per pensar.

-Rebre transmissions de les Regions Desconegudes ha de ser només la meitat de la feina -va dir en Droma-. Cal tornar a transmetre-ho a la resta de la galàxia. On es fa això?

-Els sensors s'ocupen també d'aquesta tasca -va dir l'Ashpidar de forma plana. La seva veu monòtona dificultava poder fingir interès-. Tots els senyals detectats per més d'un sensor són comprovats per si són un error i retransmeses al Nucli per almenys la meitat dels sensors restants. Fer malabarismes amb la càrrega de la recepció i de la transmissió és un dels motius pels quals el sistema és tan delicat i pel que vam intentar conservar un saludable marge d'error. Pretenc operar amb un marge del cinquanta per cent de la nostra capacitat.

-Quants sensors han perdut per culpa dels yuuzhan vong? -va preguntar la Leia.

-Tretze de quaranta.

-Poden funcionar amb normalitat amb això?

-Mentre no hi hagi més bombardejos, sí, podrem operar durant un temps. Però necessitaríem recursos addicionals per mantenir aquest marge de seguretat.

-Faré tot el que pugui per assegurar-me que els rebin -va dir la Leia.

I de pressa, va afegir per dins. Qui sabia quins missatges podia estar enviant-li en Luke des de les Regions Desconegudes?

Quan van acabar la visita, l'Ashpidar els va conduir a la seva cabina, que feia de despatx. Va seure a un costat de l'enorme escriptori, mentre la Leia, en Droma i el cap de seguretat s'asseien en l'altre. Els guardaespatlles de la Leia es van quedar davant la porta.

-Aquest és un entorn segur -li va assegurar Eniknar amb la seva veu sibilant. El noghri era esvelt i nuós, el seu rostre reptilià un retrat de la concentració-. El que veuran no s'ha mostrat a la resta de l'equip.

L'Ashpidar va obrir una caixa forta de la paret situada davant seu i va treure d'ella una bola de pell amb una superfície flexible i accidentada. En la seva base bategava una vena que suggeria que era una cosa viva. Una closca de filferro envoltava la criatura que culminava en una llarga i gruixuda cua.

-Un víllip -va dir la Leia-. Així van saber els yuuzhan vong que estàveu aquí?

L'Ashpidar va assentir.

-Els van trucar. No tenim manera de saber quan ni per què. Hi ha d'haver un altre a Generis.

-Aquest el vam trobar fa dos dies en les profunditats de la base, durant un descans de manteniment -va dir l'Eniknar-. Qualsevol pot haver-lo amagat allà. El seu amo ja ha de saber que el vam trobar, però encara no s'ha descobert. Per tant, i per desgràcia, el traïdor segueix entre nosaltres.

-Estàvem realitzant escombrats dissimulats de seguretat quan van arribar els yuuzhan vong -va dir l'Ashpidar-. És evident que la supervivència té preferència a curt termini. Mentre no localitzem al traïdor, mantenim el víllip aquí, on ningú pot accedir-hi a part de mi -després de dir això, va tancar la caixa amb combinació-. Qualsevol altra forma de comunicació està bloquejada. Res ni ningú pot sortir d'aquesta base sense la meva autorització.

La Leia va manifestar la seva aprovació.

-Podem mostrar-te una manera d'identificar un yuuzhan vong disfressat. Tenim droides ratolí dissenyats per fer-ho amb discreció. No cal ser un Jedi per fer-ho.

La inexpressiva gotal inclinà el cap.

-Ho agraeixo.

-Tot el que cal fer és sortir d'aquesta crisi -va dir la Leia-. Quant els yuuzhan vong siguin expulsats de l'òrbita, podreu sortir i realitzar una investigació com cal.

-Tinc aquesta esperança. Però em temo que... -el comunicador de l'escriptori de l'Ashpidar llançà un xiulet, interrompent-la-. Sí?

-Un missatge del Falcó Mil·lenari -va informar un dels oficials de comunicacions del comandant-. Ens arriba d'òrbita informació de telemetria codificada.

-Posa'm amb ell, Ridil.

Un holograma va cobrar vida sobre la taula de l'Ashpidar. Mostrava la disposició de les forces imperials i yuuzhan vong sobre els hemisferis oposats, mantenint-se mútuament a ratlla. Es veien fogonades allà on un o altre bàndol posava a prova les defenses de l'altre o intentava que les seves forces baixessin a l'atmosfera. Ningú descendia. Mentre la Leia mirava, la imatge es va internar en l'atmosfera per mostrar els punts d'entrada d'una petita força yuuzhan vong que havia aconseguit baixar al planeta quan la batalla era més aferrissada.

-Tenim companyia -va dir en Droma.

-Això sembla -va dir el cap de seguretat.

-Si estan pentinant la zona, només serà qüestió de temps que ens trobin -va dir la Leia.

Una pressió distant es va fer notar en la ment de la Leia, i va sentir alleujament en sentir la presència mental de la Jaina. No era un estrany atac psíquic, sinó una versió a llarga distància de la fusió mental Jedi. La connexió era tremolosa, molt atenuada. Era evident que requeria un gran esforç mantenir-la oberta, i aviat es va apagar i va esvair.

-Princesa? -La Leia va sortir dels seus pensaments per veure l'Ashpidar, que la mirava amb certa preocupació-. Està vostè bé?

-Perdó -va dir la Leia, aixecant-se-. Estarem fora de perill mentre no hi hagi transmissions perdudes que alertin els yuuzhan vong de la nostra presència aquí. Ara hem de centrar-nos en el traïdor que hi ha a la base. Acompanyin-me al Falcó i els equiparé amb amb droides ratolí. Mentre vostès s'ocupen aquí d'aquest problema, nosaltres ens concentrarem en l'altre.

L'Ashpidar es va aixecar i va inclinar el cap cornut.

-Estic molt agraïda per la seva ajuda.

L'Eniknar els va escortar de tornada al Falcó. Ningú va parlar durant el curt trajecte, però una vegada van estar fora de perill a bord i es va haver anat el cap de seguretat, Droma es va girar cap a la Leia i va negar amb el cap.

-No m'agrada aquest -va dir.

-Qui? Eniknar?

-Sí, Eniknar. Et vas fixar en la seva expressió quan va arribar la telemetria?

La Leia va assentir.

-Hi ha alguna cosa estranya en ell -es va tornar cap als seus guardaespatlles noghri-. Vau reconèixer l'olor del seu clan?

-No el coneixem -va dir la Meewalh.

-S'ha distanciat d'Honoghr -coincidí en Cakhmaim.

-O mai va ser part d'ell -va dir en Droma-. Enviem aquests androides i vegem què passa.

-Només detecten yuuzhan vong que s'amaguen amb un emmascarador, i això ja ho hauria notat jo -va dir la Leia-. Si és un traïdor, caldrà obligar-lo a què es descobreixi.

En Droma la va mirar fixament.

-Tens un pla?

-Pot ser -va dir pensativa-. Però abans he de parlar amb algú.

* * *

La capitana Mayn va posar al dia l'almirall Pellaeon mitjançant la unitat de comunicacions. La Jaina estava amb la Tahiri, i Jag al seu costat, escoltant la conversa des de l'ala mèdica del Selònia. A Pellaeon se'l sentia alt i clar en el Dret de Comandament. La mare de la Jaina se les havia arreglat per establir contacte amb ells transmetent des d'un droide explorador modificat. El droide, que era poc més que una unitat repulsora amb un transmissor subespacial subjectat a l'esquena, s'havia redissenyat per funcionar a la mateixa freqüència de ràdio emprada per les formes de vida natives del planeta. Per no delatar la localització de la base transmissora, el Falcó s'havia comunicat amb ell en aquesta freqüència emprant breus pulsacions làser. Tanmateix, la transmissió del droide havia durat només el just per posar a tothom al dia. Una andanada yuuzhan vong havia fet que la conversa fos dramàticament breu.

-Així que el Falcó i la base transmissora estan atrapats a tots els efectes -va dir en Pellaeon, un cop va concloure la capitana Mayn.

-Així és, senyor.

-I seguim sense senyals d'aquestes tropes en terra?

-Cap, senyor.

-No seguirem així molt de temps. El comandant Vorrik és impacient. No permetrà que els de baix es creuïn de braços; voldrà resultats, i els voldrà el més aviat possible.

-La seva primera tasca -va dir la Tahiri en veu baixa i segura-, serà registrar les zones bombardejades buscant restes. Un cop descartades, passaran a l'espai entre elles. Començaran al centre de la regió bombardejada i es mouran cap a fora. Encara que hagin fallat, han d'assumir que la informació era correcta i que el més probable és que la base estigui a prop del centre.

-I on és exactament? -va preguntar en Pellaeon.

-Prop de la vora -va dir la capitana Mayn-. La regió bombardejada es va centrar en la localització aproximada de l'última transmissió del Falcó. No saben que es va moure.

-Així que estan en lleuger desavantatge -va dir en Pellaeon.

-L'únic que necessitem és una oportunitat per actuar -va dir la Jaina-. La primera prioritat és fer que algú baixi a ajudar-los. En aquest moment, Vorrik segueix allà perquè confia a trobar la base. I el seu temps no és il·limitat si té prioritats en una altra part. Si li dificultem que trobi la base, igual decideix que no li val la pena.

-Em produiria un plaer immens obligar aquest idiota cec pel combat a renunciar a la lluita -a la veu de l'almirall semblava haver-hi un indici de somriure.

-Què fem amb el traïdor que tenim a terra? -va preguntar en Jag-. Com anem a coordinar res sabent que pot ser sabotejat en qualsevol moment?

-És un risc que la mare està disposada a córrer -va dir la Jaina-. Creu que ja ha identificat al traïdor.

-Droides ratolí? -va preguntar en Jag.

La Jaina va negar amb el cap.

-No han trobat res. Però ella el té vigilat per si intenta alguna cosa.

-Podem fer poc respecte aquest traïdor -va dir en Pellaeon-. El nostre cas és centrar-nos en com enviar un equip a la superfície. Vorrik ha aïllat Esfàndia a tots els efectes. Ni ells ni nosaltres podem baixar.

-Crec que puc ajudar en això -va dir la Tahiri-. Només necessito accés a una nau yuuzhan vong. Segur que hi ha alguna que es va quedar enrere en la batalla.

-La veritat és que tenim localitzades sis d'elles en òrbita -va dir en Pellaeon-. Però dubto que aconsegueixi baixar a la superfície en una. No tornaran a picar gaire després del que va fer el coronel Fel.

-No és el que pretenc. En algun d'ells hi haurà un cor de víllip. Si m'aconsegueix això, jo li aconseguiré l'oportunitat que necessita.

L'expressió de la noia rossa era decidida, gairebé severa; estava molt lluny de la noia confusa i trencada que havia anat a Mon Calamari buscant ajuda abans de començar la missió.

-I com pensa fer això exactament? -va preguntar en Pellaeon.

-Li diré a Vorrik que vull parar una trampa al Falcó i a la base de transmissions. Li diré que vaig a trair la princesa Leia i al capità Solo.

En Pellaeon va semblar insegur.

-Sospitarà que jugues a dues baralles.

-Potser -va dir la Tahiri tranquil·lament-. Però no es pot permetre no aprofitar l'oferta. Una victòria ràpida i senzilla li permetria anar-se'n a un altre lloc sense quedar avergonyit.

El gran almirall seguia sense semblar convençut, i la Jaina entenia per què. I si al final la Tahiri si traïa al Han i la Leia, i no a Vorrik? I si jugava a tres baralles i la víctima final era en Pellaeon?

-Jo confio en ella -va dir la Jaina. Sabia que havia d'haver un moment en què havia de deixar que la Tahiri demostrés qui era, i aquest era un moment tan bo com qualsevol altre, sobretot quan els coneixements combinats de la Tahiri i la Riina podien ser l'únic que els tragués de la situació en què es trobaven. A més, els seus instints li deien que la Tahiri estava bé i forta-. Confio en ella amb la meva vida.

La seva valenta declaració va tenir l'efecte desitjat.

-Molt bé -va dir en Pellaeon després de pensar-s'ho un moment, semblant satisfet.

La Jaina també va notar que, al seu costat, la tensió a les espatlles d'en Jag es relaxava notablement. Fins i tot va notar que la Tahiri es relaxava perceptiblement.

-Els deixo perquè organitzin els detalls amb el Falcó i la base transmissora -va seguir dient en Pellaeon-. Només els hi demano que m'avisin del resultat. Mantindré la situació aquí tot el temps que pugui. Si necessiten ajuda només han de demanar-la.

La declaració de l'almirall era rígida, gairebé formal. La Jaina creia saber quina era la raó i li va sorprendre.

-És clar que necessitarem la seva ajuda, almirall. No podrem travessar sols el bloqueig. Durant l'avanç inicial li va prestar a la capitana Mayn un esquadró TIE, i de moment voldria requisar un altre per a l'Esquadró Sols Bessons. Li sembla acceptable?

-Jaina Solo, és tan política com la seva mare -va dir ell amb diversió.

-Ho prendré com un compliment.

-Això pretenia ser.

Quan es va desconnectar la comunicació amb el gran almirall, en Jag va mirar la Jaina amb les celles arrufades.

-A què venia això?

Va ser la Tahiri qui li contestà.

-Confiança. Si no utilitzem als imperials, sentiran que se'ls deixa al marge i es preguntaran per què. Si no els amaguem res, hauríem de deixar-los participar en tot el que fem. Sospito que és per això pel que sempre han fracassat els acords de pau amb l'Imperi. L'absència de lluita no és pau; només un cessament temporal de la guerra.

La Jaina va assentir.

-Si volem treballar junts, l'Imperi i l'Aliança Galàctica no només hauran de comunicar-se sinó que s'han d'utilitzar mútuament. No n'hi ha prou amb parlar. Sempre estarem distanciats mentre no lluitem junts, mentre no arrisquem la vida l'un al costat de l'altre.

-Encarregaré als esquadrons alguns treballs fins que estiguin llestos per dirigir-los -va intervenir la capitana Mayn-. Com a Jedi de major rang, acceptaré les seves instruccions sobre el que necessita que faci el Selònia en suport de la seva missió.

Llavors la Jaina va ser conscient que estava realment al càrrec. Sí, la capitana estava donant ordres, però ella seria la responsable dels detalls principals. Fins i tot el gran almirall de la Flota Imperial estava disposat a acceptar els seus suggeriments. Resultava estrany, però no se sentia incòmoda per l'autoritat que de sobte enarborava.

-La Tahiri i jo ens reunirem -va dir-. Donaré instruccions en menys d'una hora. Mantingui a tot el món en alerta roja. Caldrà actuar immediatament si la situació canvia.

-Entesos -va dir la Mayn. I va tallar la comunicació.

-Bé -va dir en Jag, assentint com si estigués impressionat-. A les seves ordres, mestra Jaina.

-Hauries d'anar-hi amb cura. O faré que t'acusin d'insubordinació per parlar-me així.

-De veritat? Potser aquí faci valer el seu rang, coronela Solo, però li asseguro que les coses seran molt diferents la propera vegada que ens les veiem al gimnàs.

-És curiós, però crec recordar que l'última vegada que vam lluitar, allà a Mon Cal, vaig ser jo qui va guanyar.

El riure de la Tahiri els va sorprendre a tots dos. Es van tornar per mirar-la.

-Què té tanta gràcia? -va preguntar la Jaina.

-Vosaltres dos -va dir la Tahiri. En el seu rostre hi havia un somriure com feia temps que la Jaina no veia en ella. Hi havia somrigut abans, però no així, no de forma tan oberta-. Si l'Ànakin fos aquí, segur que us diria que us busquéssiu una habitació o alguna cosa així.

La Jaina li va tornar el somriure, segura que les dues sentien la mateixa punxada de pena sota aquest record feliç, i segura també, en aquest moment, que la Tahiri es posaria bé.

* * *

La Saba se sentia com si s'ofegués en fragàncies. Els segrestadors, molts d'ells a lloms de gegantines criatures de tres potes que anomenaven caràpodes, van seguir a Senshi per un pronunciat camí fins una profunda vall, dels vessants penjaven gruixudes lianes que es vessaven com una cascada de vida verda. A mesura que descendien, l'aire s'espessia i escalfava, i tornant-se més dens amb el pol·len i la humitat, marejant-la, accelerant-li el pols, fent que la pell li piqués mentre el seu cos lluitava per combatre l'excés de calor.

La pluja constant tampoc l'ajudava. L'aire era tan humit que l'evaporació era gairebé impossible. Se sentia com si l'emboliqués una boira abrasadora, una lluentor constant en l'espectre infraroig que convertia en escarlata el verd de les fulles i la molsa.

-Falta molt més? -va preguntar en Jacen a la ferroana que anava davant seu, una dona musculosa amb els cabells recollits en un gran monyo.

-No gaire -va respondre ella sense mirar enrere.

La Saba podia sentir la irritació del jove Jedi. Estava preocupada per la Danni, lligada al caràpode que anava darrera d'ells, com ho estava la Jabitha en una altra bèstia que anava davant. Encara no havia despertat del cop que l'havia deixat inconscient, la qual cosa també li preocupava. Cap d'ells era sanador, i feia molt que havien esgotat tots els seus recursos per ajudar-la. La Danni no semblava empitjorar, però tampoc millorar. Si seguia així molt més temps, seria prioritari portar-la amb la Tekli.

Llavors es va concentrar en el seu destí. Sentia un nòdul de foscor davant d'ells, en les profunditats de la vall; una interrupció en el flux de la vida que banyava a Zonama. Quan ho va sondejar i va intentar imaginar-s'ho, la imatge que va obtenir va ser un remolí com l'atmosfera d'un gegant gasós. El flux normal continuava al seu voltant més o menys alterat, desviant-se només lleugerament per deixar lloc a la seva presència, però tot el que se li acostava massa era absorbit i devorat.

En Senshi els portava en aquest cor de tenebres que cridava a la barabel a través de la boira, xiuxiuejant directament a la seva ment. Sabia que la foscor no la cridava de manera deliberada, que només apel·lava a la foscor que ja estava en ella, als dubtes de la seva autoestima, a la culpa que sentia per la pèrdua del seu món natal...

«No!», Es va dir amb fermesa, apartant les emocions de la seva ment. No estava disposada a permetre que aquesta foscor s'apoderés dels seus pensaments. No era real, havia de seguir centrada!

Afortunadament, l'atracció fosca va cedir lleugerament en resposta a la seva determinació. I va continuar decidida darrere d'en Senshi en el seu descens.

* * *

Següent