Reunió (XVI)

Anterior

XVI

El primer pensament conscient de la  Jaina va ser que no sentia el peu esquerre, i aquesta sensació ascendia lentament per les seves cames. El segon pensament era que estava en moviment, i molt de pressa!

Va obrir els ulls i es va adonar amb un sobresalt que estava volant.

-Què? -va exclamar, aferrant-se al seient encoixinat que tenia sota ella.

-Agafa't, Jaina -va dir la figura asseguda davant d'ella en l'estret seient de la motojet-. No bolquis la barca.

-Droma?

-Com et trobes?

La Jaina va mirar al seu voltant per si hi hagués algun tsik seru a prop. No n'havia.

-Com una idiota. Em van derrocar abans que comencés la lluita!

-No et castiguis per això. Em temo que és la classe de situació que pot passar-li al millor de nosaltres -la veu aflautada del ryn desbordava simpatia i comprensió-. Et porto de tornada al Falcó. El teu vestit té una fuita.

-Ho sé. Puc sentir-ho.

Va inclinar la moto per esquivar un grup d'altes formacions rocoses, i ella es va inclinar amb ell, mentre intentava reunir els records dispersos sobre com havia arribat allà. Recordava vagament que Jag havia estat amb ella en algun moment, igual que la Tahiri, però tot estava borrós.

-Tot va segons el pla -va dir, redreçant la motojet-. No t'has de preocupar de res.

La Jaina va mirar per sobre de la seva espatlla, just a temps de veure alguna cosa fosca i espinosa que sortia de la boirina de l'atmosfera i es dirigia cap a ells.

-Ajupa't! -va cridar.

Va agafar el prim alienígena per les espatlles i el va aplanar contra la motojet. Ella es va aixafar al seu costat, resant perquè no hi hagués res al mig del camí. Un brunzit ronc es va sentir al seu voltant, ensordint-la momentàniament, i alguna cosa li va fregar fugaçment l'esquena.

Llavors van deixar enrere el ventre incrustat del yorik-trema, i en Droma va intentar recuperar el control de la moto. Va trontollar insegura uns segons abans d'estabilitzar-se.

-Creus que ens han vist? -va preguntar, mirant enrere mentre la nau de desembarcament es perdia en la boira.

-No estic segur.

-En qualsevol cas, no podem córrer el risc que ens segueixin a la base. Segueix per aquí.

En Droma va fer el que li deia.

-Estàs pensant que hauríem de donar la volta i distreure'ls, oi? O avisar als altres, no?

-Cap problema amb això?

El casc d'en Droma es va moure enrere i endavant quan va moure el cap.

-No, però tinc un problema amb el fet que t'estàs congelant.

-A mi tampoc em ve de gust perdre el peu, però caldrà córrer aquest risc.

-Massa risc. A més, dubto que aquests yuuzhan vong estiguin interessats en nosaltres. Després de tot som els que vam fugir del combat.

La Jaina el va mirar de dalt a baix.

-Llavors, igual vols dir-los-ho tu.

Durant una fracció de segon, Droma va girar el cap per mirar i proferir una maledicció que hauria avergonyit al seu pare abans de tornar a centrar la seva atenció davant seu. La Jaina va sentir que el motor augmentava de potència sota ells quan Droma va accelerar al màxim per deixar enrere els dos tsik seru que els trepitjaven els talons.

La Jaina es va palpar les butxaques del vestit. Afortunadament, el fred encara no havia afectat als seus dits, però li costava palpar alguna cosa a través de tantes capes d'aïllament. Tenia el sabre làser, un làser de repetició i dos detonadors tèrmics. Va treure ràpidament un dels últims i el va activar.

-Gira quan t'ho digui -va dir.

-Cap a on? -va cridar en Droma.

-Cap a on sigui! -va dir, llançant l'aparell cap enrere-. Ara!

El detonador va explotar amb una fogonada de llum i de calor, gairebé cegant-la a través dels protectors lumínics del visor. Fins que no va recuperar la visió no va saber quin camí havia triat Droma, i va veure que els havia ficat per un estret congost que descendia per sota de la plana per la qual havien estat viatjant.

-Els has donat? -va preguntar en Droma, amb tensió a la veu per seguir les corbes del congost.

-Crec que a un -va dir quan una ombra va caure sobre ells. N'hi havia sobreviscut un i el tenien a sobre, intentant igualar la seva velocitat.

D'una de les seves escotilles va brollar un grapat d'escarabats xarxa i en Droma va frenar en sec. Desaccelerà amb la suficient rapidesa com per esquivar els insectes en si, però no van poder escapar als fils enganxosos que les criatures deixaven al seu pas. Dos d'ells es van enganxar a l'esquena d'en Droma i un va caure sobre el seu visor. Insectes com erugues de la mida d'un dit van començar a recollir els fils des de l'extrem. La Jaina va intentar arrencar els fils de l'esquena d'en Droma mentre recorrien l'estret congost, però eren massa forts i es negaven a trencar-se. Va treure el sabre làser i va activar la fulla. Si no tallava a temps els fils, els insectes els envoltarien i els deixarien llestos per ser capturats.

Els fils es van trencar amb el brillant foc del seu sabre làser, i dos insectes van caure de l'esquena d'en Droma. Va seguir el fil del visor i, a tot just un metre del seu cap, va trobar l'insecte que el produïa, agitant-se en l'aire darrere d'ella. Va moure la mà i va tallar el fil en dos.

Tres menys, va pensar, però no hi havia temps per a felicitar-se. No sabia quants més n'hi hauria. La visibilitat en les distàncies curtes era escassa a través del visor i els guants no eren prou sensibles per trobar-los al tacte. Només es necessitava un per bloquejar les paletes del timó o tancar els dits d'en Droma en el pitjor moment.

-Hem de parar. És l'única forma d'assegurar-nos que estem nets.

-Però la nau... -En Droma va assenyalar al tsik seru que els seguia en les altures.

Va interrompre la seva argumentació a mitja frase en veure un escarabat xarxa penjant de la mà d'ella, enfilant-se cap al seu vestit.

Va fer baixar ràpidament la moto derrapant per un superfície coberta amb una gruixuda capa de neu de diòxid de carboni. La Jaina es va esforçar a no pensar el que li faria als seus peus quedar parada sobre aquest material. En aquest moment hi havia coses més importants de què preocupar-se.

Va saltar de la motojet, amb Droma seguint-la molt a prop, mentre s'espolsava frenèticament en un va intent de lliurar-se dels escarabats. Va retrocedir un pas quan la Jaina va alçar el sabre làser i se li va acostar.

-Ei, espera un moment! Si això em talla el vestit em...

Va callar quan ella va començar a moure el sabre làser, eliminant els insectes amb cops ràpids i destres. Llavors va tornar l'arma contra si mateixa.

-A la cuixa -va dir en Droma-. I un a l'espatlla!

Una cosa xiuxiuejà quan va moure el sabre làser a cegues darrere del seu cap.

-Bé, ja estàs neta -va anunciar ell amb alleujament-. Ara anem...

Abans que pogués acabar el que estava dient, més fils van caure al voltant d'ells. L'ombra del tsik Seru, que havia desaparegut de la seva vista per un moment, tornava a estar sobre ells, i una pluja d'insectes descendia des del ventre de la nau. La Jaina no s'ho va pensar, es va limitar a fer el que s'havia de fer. La seva fulla va semblar cantar en el brut aire mentre  es movia amb uns cops preciosos i controlats que van impedir que un sol dels escarabats toqués a Droma.

-Ben fet -respirà en Droma amb incredulitat-. Però em temo que només és un alleujament temporal.

El tsik Seru retrocedia i s'inclinava cap endavant.

-Va a disparar -va dir la Jaina, tibant-se ja per arrencar a córrer.

-Fes aquesta cosa! -va cridar en Droma, movent les mans-. El que fa la Tahiri!

-El què?

-Tancar les boques dels llançadors de plasma!

-Què?

-Li vaig veure fer-ho mentre estaves inconscient. Funciona, creu-me!

El temps va semblar alentir-se mentre intentava entendre el que li deia. Llançadors de plasma... Tahiri... tancar les boques...

El seu cos anava un pas per davant d'ella. En el mateix instant en què ho va entendre, o així li va semblar, la seva mà ja s'alçava per apuntar a les ales del tsik Seru. La mà es va tancar en un puny just quan anava a disparar, rotant el plasma a alta pressió, ple de potència i bilis.

El plasma xocà amb l'obstrucció creada per la seva voluntat i va fer miques un costat de la nau. L'altre costat detonà un instant després, dutxant-los amb restes brillants. El gas xiuxiuejà elevant-se de la neu ultrafreda que trepitjaven. Es van ajupir instintivament, alçant les mans per protegir-se. La Jaina va poder veure entre elles que les restes de la nau queien al congost, rebotant com una bola de foc en direcció a ells. Va agafar a Droma i el va apartar just a temps del seu pas. Quan l'ardent cadàver va reposar per fi, el vapor va explotar al seu voltant.

En Droma es va aixecar, i va mirar sorprès a l'arruïnada nau.

-Això va estar massa a prop! -va dir.

-Tu dóna gràcies perquè no caigués sobre la motojet -va dir, estirant el pes mort del vehicle per apartar-lo de les flames. La insensibilitat creixent del seu peu esquerre la feia caminar amb poca traça.

-Creu-me, estic agraït -va dir en Droma, tot ajudant-la-. Més agraït que...

Un rugit en els receptors externs dels seus vestits els va interrompre. D'entre les flames i el vapor va caure alguna cosa, una cosa humanoide, ennegrida i furiosa. La Jaina va adoptar una postura defensiva mentre empunyava el sabre làser, però el seu peu congelat va tornar a fallar-li i va caure a un costat. En Droma va intentar posar-se entre la criatura i ella, però el va apartar una extremitat fumejant. La criatura es va alçar sobre ell, amb la cara ennegrida separant-se allà on hauria d'haver un somriure.

-Jeedai!

L'alè del pilot yuuzhan vong brollava en un furiós raig. La Jaina es va adonar que l'única cosa que el mantenia amb vida al gèlid aire d'Esfàndia era el foc en ell. No duraria molt, però sí prou per tenir una oportunitat de colpejar-la.

El pilot va alçar una estella perillosament esmolada de corall Yorik i es va disposar a enfonsar-la en ella, caiguda a terra als seus peus. La Jaina va tornar a recórrer al seu sabre làser, però no el tenia. Havia d'haver-lo deixat anar al caure.

Abans que el yuuzhan vong pogués clavar el cop, alguna cosa es va moure darrere d'ella, lluny d'on estava Droma encongit contra la paret del congost. També va atreure l'atenció del yuuzhan vong, i els seus ulls es van alçar involuntàriament per mirar. Era tot el que necessitava la Jaina. Va colpejar cap amunt amb els dos peus, fent que el pilot trontollés cap enrere. L'estella de corall va saltar pels aires, i un instant després la Jaina ja estava dreta, buscant el sabre làser amb la ment. Aquest va saltar de la neu i va volar a la seva mà. Va cobrar vida amb un salvatge xiuxiueig.

El pilot va recuperar l'equilibri i es va disposar a envestir-la. El foc seguia llepant-li l'esquena i les cames, convertint-lo en una figura monstruosa. La Jaina es va tensar, disposada a tallar-lo en dos.

Però no va necessitar fer-ho. La mirada de l'alienígena es va congelar a mesura que el gel es formava sobre els seus ulls. Res podia mantenir a ratlla indefinidament el fred i el dolor, ni tan sols la prodigiosa voluntat dels yuuzhan vong. El pilot va caure cap endavant amb un clapoteig desesperat, morint abans de tocar a terra.

La Jaina va retrocedir, va baixar l'arma, amb l'alè pesant-li al casc. Havia d'haver reaccionat més de pressa. Sí, encara s'estava recuperant del xoc i el fred havia ascendit fins als seus genolls, però això no era excusa. Si no hagués estat per... Es va aturar a mig pensament, recordant el que li havia salvat la vida. Una cosa havia distret al pilot quan anava a apunyalar-la, i aquest algú no havia pogut ser Droma, que en aquest moment forcejava per posar-se dempeus al costat de la nau. Es va tornar per mirar.

Davant d'ella, surant en l'espès aire, amb les vores del seu cos circular de cometa agitant-se com si rebés un corrent invisible, hi havia un dels natius. Estava tan a prop que gairebé podia tocar-lo, però va contenir l'impuls. Semblava temible, amb les seves gargamelles de molts tentacles i els estranys òrgans bategant darrere de la pell translúcida. Centenars de «ullets» voluminosos al voltant de la boca semblaven mirar-la tan atentament com ella l'estudiava a ell, preguntant-se què faria a continuació.

Al final es va limitar a elevar-se surant cap a la nuvolosa atmosfera. Quan va estar a diversos metres de distància, va flexionar la cua i la criatura va sortir disparada cap amunt amb sorprenent velocitat.

Un gemec d'en Droma la va distreure de l'estrany enfrontament. Estava recolzat a la motojet, subjectant-se el cap.

-Crec que hauríem de sortir d'aquí -va dir.

Ella va assentir.

-Em toca pilotar -a través del visor del seu vestit va poder veure un mig somriure dibuixant-se sota el punxegut nas.

-Espero que puguem fer la resta del viatge sense més problemes.

-Ja n'hem tingut bastants per avui -va replicar, pujant al seient i ajudant-lo a seure darrere d'ella.

-Els Solo sempre semblen tenir més que «bastants» problemes -va comentar en Droma secament-. Igual és genètic.

-Ei, que qui té el problema és l'univers -va respondre ella amb to alegre-. El que passa és que als Solo és als que els hi toca arreglar-ho.

El ryn va riure i la Jaina va fer que la motojet cobrés vida i comencés a sortir del congost.

* * *

La Tahiri es va ajupir. Un coufee va brunzir sobre el seu cap. Va colpejar cap enrere amb el sabre làser en un cop a dues mans que es va enfonsar al pit del reptoide. La fulla blava va sobresortir de l'esquena de l'alienígena un instant abans de retirar-la i apartar-se.

L'alienígena va trontollar cap enrere amb una expressió agònica de sorpresa a la cara, i va caure a la neu.

-Jag, per aquí!

Va córrer per l'escarpat vessant seguida de prop pel pilot txiss, crivellant amb projectils i làsers a qualsevol prou boig com per seguir-los. Es va aturar a la part alta del vessant per situar-se, molt conscient que la seva silueta la convertia en blanc fàcil per a qualsevol a banda i banda de la cresta, per la qual cosa va córrer cap al costat més allunyat.

En la distància, a l'altre costat del transponedor hi havia un lliscant imperial, una mota vermella a la pantalla del seu casc. Va intentar cridar-lo movent els braços.

-Ei, per aquí!

-Tahiri, ets tu? -va dir la veu d'en Han alta i clara pel comunicador. Ara que estaven dins del seu camp visual era fàcil conversar.

-Amb Jag. Hem perdut les motojets.

-Vaig cap allà -En Han canvià de rumb, desapareixent darrere de la base del transponedor.

-Anem! -La Tahiri va agafar a Jag del braç i va fer que corregués cap a la carena.

Una ombra fosca va lliscar per l'horitzó tot just visible quan en Han va reaparèixer acompanyat d'un altre lliscant. El segon pilot, Enton Adelmaa'j, va disparar contra els reptoides que baixaven a per ells, i va derrapar per aturar-se davant Jag.

-M'alegro de veure't. Començàvem a estar una mica preocupats.

-Encara no s'ha acabat -va dir la Tahiri, senyalant-. Per aquí ve el segon yorik-trema.

La nau de desembarcament es movia amb més cautela que la seva antecessora, disparant plasma contra el terreny que tenia davant. Un va tocar una mina mentre ella mirava. L'explosió va provocar un fosc núvol d'aire bullint en forma de xampinyó. El yorik-trema el va travessar sense cap esgarrinxada.

En Han va grunyir.

-Vaja, sembla que caldrà passar al Pla B -va dir, fent un senyal a la Tahiri perquè pugés al seu lliscant.

En Jag saltà a la nau de l'Adelmaa'j, i les dues motojet es van allunyar dels reptoides. Es van separar un moment per localitzar els altres lliscants de la missió i reagrupar-se després en una zona relativament buidada de la zona de combat. Només va faltar un lliscant, el del cap de seguretat de la base transmissora, la qual cosa només va accentuar l'expressió taciturna d'en Han.

-No podem amagar molt més temps el fet que la base no és aquí -va dir-. I menys si Eniknar ha desertat. Com més aviat sortim d'aquí i rematem això, millor.

Ningú ho va discutir. El tècnic de comunicacions va treure un temporitzador a distància i va teclejar un breu codi. Va esperar un segon, després va sacsejar el temporitzador i va tornar a teclejar.

-Passa alguna cosa -va dir-. Intento armar les càrregues, però la transmissió sembla bloquejada. L'antena ha d'estar avariada.

-És més probable que estigui silenciat -va dir en Han amb un sospir-. Bé, sembla que algú haurà d'armar les càrregues manualment.

-Hi aniré jo -va dir la Tahiri sense dubtar-ho.

-I jo aniré amb ella -va dir en Jag.

La Tahiri es va girar cap a ell.

-Puc arreglar-me-les sola.

-Ho sé -va respondre ell sense variar de to-. Però segueixo havent d'anar.

Ella va assentir, comprenent el que no s'havia dit. Seguia sent nova i sense provar; algú havia de vigilar-la fins que estiguessin segurs que no anava a trair-los. Li semblava bé. Si deixar que ell l'acompanyés ajudava a calmar les sospites, que així fora.

Van tornar a redistribuir els controls mentre el tècnic de comunicacions els explicava el que havia de fer-se. La caixa de control del detonador estava oculta a la base del transponedor. En el cas que la caixa estigués intacta, només haurien de teclejar la clau. L'explosió acabaria amb el transponedor i amb tot allò que hi hagués en un radi de cent metres. Només tindrien un minut per allunyar-se d'allà.

-Entesos -va dir en Jag, agafant els controls-. Ens veiem a la base, sigui en aquest lliscant o en la cresta d'una ona de xoc.

En Han va oferir un mig somriure i una salutació descuidada.

-Vola bé.

-Sempre ho faig.

El pilot txiss va encendre el motor i va arrencar rumb al transponedor.

* * *

-Quan em vaig fer conscient -va dir Sekot al Luke-, l'única persona amb la qual podia parlar va ser el primer magistrat. Va ser el pare de la Jabitha, el segon magistrat, qui es va adonar de qui era jo i va ser ell qui em va ajudar a comprendre el meu potencial. Va ser ell qui em va ajudar a sobreviure a l'atac dels Forasters Remots que van arrasar el meu hemisferi sud; va ser ell qui em va animar a modificar les meves drassanes perquè fabriquessin armes i altres mitjans amb els quals poder-me defensar i defensar la gent al meu càrrec. La propera vegada que ens vam veure amenaçats, no estava llest del tot però vaig poder sobreviure. Després d'un llarg i ardu viatge, ens vaig posar fora de perill a mi i als que estaven al meu càrrec, mostrant-me de pas davant d'ells. Va ser llavors, després de la mort del magistrat, després de la confusió del meu naixement i la frenètica desesperació de la meva fugida, quan per fi vaig trobar temps per pensar.

L'ésser que projectava la imatge de l'Ànakin Skywalker tenia darrere tots els recursos d'un planeta, però així i tot irradiava inseguretat. Era fàcil creure que era el nen que havia estat una vegada el pare d'en Luke, enormement poderós, temptat pel Costat Fosc però encara massa jove per saber el que estava bé i el que estava malament.

-El primer que em vaig preguntar va ser d'on venia jo -Sekot va posar una mà a la superfície de la taula-. El pare de la Jabitha creia que jo nasqué directament del Potentium, que jo era una encarnació física d'aquesta energia vital que ell creia que omplia l'univers. Era l'única explicació que tenia sentit per a ell, però fins i tot llavors jo sabia que no era així. Era una reacció molt humana davant de dos fenòmens incomprensibles, i ignorava la qüestió de per què no havien nascut més planetes vivents en un altre lloc. Si la intel·ligència en aquesta escala podia néixer de manera espontània en una biosfera, per què, llavors, era l'únic en una galàxia amb centenars de milions de sistemes estel·lars? Què em feia diferent?

Els intensos ulls blaus de la imatge de Sekot van mirar sense parpellejar als d'en Luke.

-He passat dècades examinant el meu ésser per desentranyar la veritat del que sóc. L'Ànakin Skywalker em va descriure una vegada com una «immensitat», alhora que una «unitat». Tots els éssers intel·ligents poden ser descrits així per les criatures que els habiten. Tots teniu multitud de bacteris vivint en el vostre tracte digestiu; i sens dubte sou immensos per a elles. I al mateix temps sou un. La veritat de la vostra existència resideix a nivell cel·lular, en els vostres gens; vaig acabar sospitant que la meva veritat existia a un nivell igualment minúscul, comparativament parlant, és clar. La gent que viu a la meva superfície és tan important per al meu benestar com els boras, l'atmosfera o el sol. Sense ells jo seria àrid, sense explotar.

-Són part de la teva ment? -va preguntar la Hegerty, que escoltava fascinada les paraules del planeta vivent.

-Diries que els microbis del teu estómac són part de la teva ment? -la imatge negà amb el cap-. La meva intel·ligència està tan per damunt dels ferroans com la vostra respecte aquests microbis. Satisfan altres necessitats, necessitats que us costaria comprendre. A efectes d'aquesta conversa, només heu d'entendre que els necessito tant com ells a mi. Potser sense ells jo mai hagués arribat a existir. O, el que és pitjor, que hagués crescut esguerrat i feble com els boras marginats que acaba de trobar Jacen.

La menció del seu nebot va cridar immediatament l'atenció d'en Luke.

-Saps on són els altres?

Sekot va assentir.

-Ara mateix estic parlant amb ells.

* * *

En Jag va mantenir el transponedor entre el segon yorik-trema i la Tahiri i ell. Va volar baix, utilitzant per a cobrir-los la gran quantitat de pols aixecada per les mines i les descàrregues d'energia. Només van trobar resistència en una ocasió i de seguida van despatxar a l'únic tsik seru.

Aviat es van estar arrossegant sota una reixa de bigues horitzontals per arribar a la infraestructura del transponedor. L'esquelet extern servia tant d'escut com de sosteniment per l'enorme i complexa estructura de l'antena. El control del detonador estava ocult sota la faldilla de l'antena, en una cavitat massa baixa perquè passés el lliscant.

En Jag va desactivar el motor dels repulsors i va baixar d'un salt. La Tahiri li cobria les espatlles mentre ell agafava la màquina, i després els dos es van ficar sota la faldilla i van entrar al complex subterrani.

La base de l'antena era un laberint de bigues i gruixuts conductes plens de cables que s'enfonsaven en la terra. El lloc estava tan fosc que donaven problemes fins i tot als algoritmes potenciadors dels seus vestits. Van aconseguir arribar al lloc descrit pel tècnic de comunicacions gràcies a la llum del sabre làser de la Tahiri. I el control del detonador estava just on havia dit que estaria.

En Jag es va ajupir al seu costat i va obrir la tapa amb els tres primers codis que li havien donat. Es va desplegar una brillant superfície de control, mostrant un teclat i una petita pantalla de vídeo en 2-D. Era difícil amb els guants posats, però se les va arreglar per teclejar les ordres adequades fins que va aconseguir tenir davant seu la pantalla autodetonadora. El segon codi li va proporcionar accés al menú del temporitzador. Va teclejar una demora d'un minut.

-Confirmem el codi final -va dir a la Tahiri-. I recorda que només tindrem una oportunitat. Si ens equivoquem en un sol dígit, reiniciarà els codis i es desconnectarà per sempre.

La Tahiri va assentir i va començar a recitar el codi.

-Zero-vuit-vuit-dos-tres-quatre-u-zero-tres-zero.

-És el que tinc.

Va teclejar els dígits un a un mentre mirava per assegurar-se que no s'equivocava en cap. Però quan anava a ficar el penúltim, una cosa negra va passar davant el seu visor. Va saltar cap enrere buscant el seu xarric, mentre els brillants controls explotaven amb una pluja d'espurnes. La Tahiri anava un pas per davant d'ell. Van aparèixer dos insectes atordidors més, que van cremar en l'aire amb el sabre làser just quan un guerrer yuuzhan vong queia sobre ells empunyant un amfibastó. La Tahiri va cridar alguna cosa gutural en resposta i va anar a per ell.

En Jag es va quedar enrere, no volent arriscar-se a donar a la Tahiri amb un tret inoportú en el reduït espai, però a punt per intervenir si calia. Costava veure el que passava; el sabre làser traçava cintes lluminoses al seu pas. Per un moment va semblar que els tremends cops de l'amfibastó la feien retrocedir, però llavors, quan estava segur que estava vençuda, la Tahiri es va ajupir sota l'arma i va propinar un tall amb un gest que va semblar lent i que va obrir al guerrer de l'engonal a la barbeta. L'alienígena va caure cap enrere amb un clapoteig i va deixar de moure's.

A la Tahiri no semblava ni faltar-li l'alè quan es va girar per mirar a Jag.

-És molt greu el mal?

Ell va mirar a la unitat detonadora. La superfície de control s'havia enfosquit i fos; la seva brillantor havia desaparegut del tot. No reaccionava en tocar-la.

-Això no pot ser bon senyal.

-Cal fer-la funcionar.

Es va inclinar per examinar més de prop la unitat.

-Crec que només ha malmès els controls. La unitat en si sembla funcionar. Igual hi ha una altra manera d'activar-la.

Alguna cosa es va arrossegar en la foscor cap a ells. Un instant després, la Tahiri s'apartava d'en Jag, amb el sabre làser preparat per a un altre atac. Però va relaxar la postura amb la mateixa rapidesa. No era un altre guerrer, sinó un vestit aïllant de l'Aliança Galàctica vorejat de gebre. En un costat es coagulava fumejant sang. En Jag va poder distingir a través del visor parcialment entelat uns trets reptilians, una mandíbula atapeïda pel dolor.

-Eniknar?

La Tahiri va fer que el cap de seguretat de la base es repengés a ella quan el noghri va estar a punt d'esfondrar-se a terra al costat d'ells. Movia els llavis però en Jag no podia sentir res.

-El comunicador no li funciona -va dir la Tahiri-. Podràs sentir-lo si us toqueu el casc.

En Jag es va recolzar en l'alienígena ferit.

-Interruptor manual -la veu suau de l'Eniknar sonava fins i tot més baixa del que era habitual, però el dolor que es percebia en ella era inconfusible-. Hi ha un... interruptor manual.

Les seves mans van palpar la unitat de control. A la part de darrere hi havia un panell que va aconseguir obrir, exposant diversos botons de diferents colors.

-Interruptor manual -xiulà, caient cap enrere, contra la Tahiri, d'una manera que suggeria que no li quedaven més forces-. Codificat.

-Dispararà les bombes?

Va assentir amb el cap.

-Hi ha demora?

Va negar amb el cap.

-Per tant qui l'accioni morirà.

Va tornar a assentir.

En Jag es va apartar, igual que la Tahiri. Es van mirar sobre el ferit cap de seguretat, però abans que poguessin dir alguna cosa, Eniknar tirà de la part frontal del vestit aïllant d'en Jag, acostant-se'l.

-Jo -esbufegà el noghri-. Jo ho faré. Conec el codi.

-No -va dir en Jag, deixant anar al noghri-. Tu ens dius el codi i la Tahiri farà servir la Força per accionar-lo a una distància segura.

-No crec que tinguem temps per a això -va replicar la Tahiri amb calma-. I, en cas que poguéssim fer-ho, no cabríem els tres al lliscant. Un de nosaltres seguiria havent-se de quedar enrere.

En Jag va examinar mentalment diverses possibilitats, rebutjant-les totes a mesura que se li acudien.

-Com sabem que podem confiar en Eniknar? -va argumentar, apartant-se del cap de seguretat ferit perquè no li escoltés-. Droma ens va avisar que anéssim amb compte amb ell, no? La Leia creu que és un traïdor. I si és un truc? Si deixem que...

-No és un truc -va dir la Tahiri.

-Com pots estar tan segura?

Ella va mirar a Eniknar, semblava mirar-lo dins en comptes del cos. Al cap d'un llarg instant, va tornar a mirar a Jag.

-Només ho estic.

-Bé, però això no vol dir que hagi de ser ell qui se sacrifiqui.

-Jag -el va interrompre ella amb severitat-. No tenim temps per això. Donat el seu aspecte, no sembla que anés a sobreviure molt temps de totes maneres.

En Jag va sospirar. La Tahiri tenia raó, es quedaven sense temps. Es va inclinar per parlar amb Eniknar.

-Estàs segur? -va dir, oferint una última resistència al pla-. Podem intentar a...

El cap de seguretat ja negava amb el cap abans que ell acabés.

-Almenys... així... moriré... amb honor.

En Jag sabia que no tenia sentit discutir amb ell. El noghri perdia forces per moments i si demorava massa la decisió les circumstàncies acabarien decidint per ells.

Va posar la unitat de control contra el pit de l'Eniknar i la Tahiri la va subjectar amb cinta.

-Vint segons -va dir a través dels visors-. Espera vint segons i tecleja el codi, entesos? Això ens donarà temps per allunyar-nos.

Eniknar tenia els ulls tancats mentre assentia.

-Puc esperar... aquest temps.

El van deixar allà, recolzat contra una biga reforçada. Mentre Jag posava en marxa la moto i s'allunyava en la foscor, dispersant un grup de reptoides d'infanteria, va poder sentir la veu de la Tahiri pels altaveus del vestit.

-Rrush'hok Ichnar vinim'hok -va mussitar en veu baixa.

-Què és això?

-Una benedicció yuuzhan vong -va dir-. Significa «bona mort, valent guerrer».

En Jag va compartir el sentiment, assentint amb el cap, encara que seguia enervant-lo la familiaritat de la Tahiri amb la cultura yuuzhan vong.

-Suposo que els altres li deuen una disculpa.

-M'asseguraré que la tingui quan les coses es calmin.

-Una mica tard, no creus?

-No per qui ho recordarem.

El sacrifici de l'Eniknar l'incomodava per tantes raons que tenia problemes per identificar-les totes. La cultura txiss tenia una gran aversió al suïcidi, considerant-lo una cosa injustificable i un malbaratament. I el gest de l'Eniknar seguia afectant-li encara que salvés moltes més vides.

Però hi havia una altra cosa que li molestava encara més. Si Eniknar no era el traïdor que creien tots, qui ho era?

Darrere d'ells, el cel es va il·luminar amb una brillant llum blanca, com si en aquest món fred i sense sol hi hagués arribat una alba impossible.

* * *

Següent