Esquadró Omega: Objectius(i III)

Anterior

III

Terminal de la Ciutat Galàctica, 18:55 hores.

Les portes es van separar. En Fi, que es trobava bastant endarrerit, observant l'abast del DECE, i encara que no tenia planejat disparar, de totes maneres estava en guàrdia. Skirata va fer dos passos cap endavant.

-Una taula de menjar a la brasa-, va dir amb les armes allunyades del costat, insinuant una imatge de submissió. -I... umm... unes instal·lacions.

En Fi el va veure passar fins a arribar al passadís següent: els ostatges seguien dividits en dos grups. Un dels objectius es va acostar a Skirata i li va col·locar al front la punta del seu blàster.

L'home de verd, va pensar en Fi, i va tractar de memoritzar la manera de caminar de l'objectiu. Podia disparar i encertar sens dubte, però no en aquest precís moment. El senyal de so no era del tot clar, encara que prou audible.

-Deixa les galledes a terra i allunya't.

Skirata, amb la seva escassa estatura i el seu aire eixut i indiferent, arrossegava la cama esquerra i tenia el mateix aspecte que un conserge. En Fi sabia que l'home de verd no veuria què estava passant.

-Què passa amb la parella d'avis?-, va dir Skirata. -No creus que ja han patit prou? Per què no els deixeu marxar? Captureu-me a mi al seu lloc.

Segueix. Segueix, deixa’l entrar...

L'home de verd es va aturar i va fer un gest amb la seva arma perquè entrés.

-Podràs fer-los companyia -, va dir. -Ets massa altruista per ser un missatger. Serà millor que et registrem.

Les portes es van tancar.

-Espera-, va dir en Niner.

Es van col·locar en posició a banda i banda de les portes: Fi i Niner a l'esquerra, Atin i Darman a la dreta. Podien sentir la respiració de l’Skirata, tot i que es notava que la controlava en aquestes circumstàncies, i el soroll ocasional del teixit de la seva roba. En aquests moments l’estaven escorcollant. Pel que semblava l'audiòfon no li va cridar l'atenció; però, el dispositiu era massa evident.

-Senyora, està vostè bé?-, va dir la veu d’Skirata. Es va sentir una resposta entre dents, probablement de la dona d’en Garqi.

-Prengui, així es trobarà millor.

-Calla-, es va sentir que deia una nova veu. -L'home de marró, és clar, va pensar en Fi: havia conegut aquesta veu la següent vegada que l'havia sentit.

-Ja li arribarà el torn. No és res personal, només professional.

De nou, es van sentir les veus d’Skirata i dels objectius. Fi es va aturar, cada paraula era important: probablement Skirata estava arriscant la seva vida o almenys s'arriscava a què li peguessin a la boca amb l'extrem del blàster per evitar que parlés.

-Escolta, fill, deixa’m fer una ullada en aquest cronòmetre que portes aquí... Caram, deu haver-te costat un ronyó... En què treballes? D'on ets? Mayro, no? Com et dius?

-Silenci.

-Mayro. Mai he estat allà... ets N'zaet Nir, oi?

-Calla-, va dir l'home de marró.

-D'acord, no t’alteris. M'asseuré aquí amb Joz i Cira... esteu bé, oi? No us preocupeu.

-Calla, thwack.

Se sentien diferents sons del teixit i alguns sanglots i respiracions de diferents persones. En Fi va tractar de no pensar en què seria el thwack, però almenys li havien posat nom a l'últim ostatge. Podria ser important.

Va tancar els ulls uns moments i va visualitzar la imatge. Segurament Skirata estaria prop de tres ostatges, la qual cosa significava que la posició del Senador Hill i la del seu assessor seguien sent desconegudes. No obstant això, ja era una dada positiva.

-Per què ha repetit MAYRO?-, va preguntar en Darman. -On està Mayro?

Tot d'una la veu d’en Niner va inundar seu crani.

-És al Sector Corporatiu. Ordo, estàs preparat?

En Fi va respirar profundament i va activar el pilot del seu casc per comprovar el cronòmetre a la placa que portava a l'avantbraç. Quan les portes van explotar, de manera prou brillant i fort perquè deixés atònits a la majoria d'espècies durant els primers segons, i en Niner va volar amb ella, va fer un gir de 270 graus cap a la seva esquerra, va entrar i va apuntar amb la intenció d'eliminar el primer objectiu reconeixedor que es creués en el seu camí, una tasca que ja havia fet en bastants ocasions.

-Equip a la teulada, preparat -, va dir Ordo. -Darman?

-Preparat-. Darman va aixecar el puny. -A la de tres. Un, dos... Tres!

Boom!

La llum de l'explosió va sobresortir el límit de les portes fetes miques i en Fi va córrer en aquella direcció amb el DECE aixecat. El temps va semblar aturar-se com si d'una seqüència congelada es tractés. Un home que vestia una túnica verda estava atònit, intentava aixecar el seu blàster i va cridar -No!- Amb una veu que en Fi havia memoritzat com a objectiu. Immediatament Fi li va col·locar la seva arma al pit. Llavors van començar a parpellejar i entrecreuar feixos de llum a la sala. Debris va baixar de la teulada mentre Ordo va caure just a uns metres d’en Fi. Atin va tombar l'home de gris de dos trets.

Llavors es va produir un segon de silenci absolut. Tot d'una, algú vestit de marró fosc s'aixecà de terra i Darman i Niner van disparar al temps.

-Tothom a terra! Al terra! -, va dir Ordo, que apuntava amb el seu rifle a un grup d'ostatges. -Tots quiets! Forces de la República! -. I, mentrestant, Darman cridava: -On és l'home de marró clar? On està?

Fi va veure com la llum del seu pilot recorria la paret cap a l'esquerra i tot seguit una llum marró projectava la silueta d'Skirata, que en aquell moment cridava -No, Fi, no!-. Fi va notar com el seu dit es disposava a prémer el gallet sense la intervenció de la seva ment i va creure que el temps s'aturava eternament.

-Fi, no!-, va dir Skirata, que s'havia creuat amb la silueta de l'abric marró clar.

-És un ostatge, Fi! No dispars!

El dit d’en Fi es va aturar. De nou es va produir un silenci total, trencat tan sols davant del cop dels panells del sostre que seguien caient a trossos sobre el sòl cobert de rajoles.

Gairebé el mato, gairebé mato a Skirata.

Ordo, que es trobava davant dels ostatges, de sobte va disparar el seu DECE contra un d'ells i els va ordenar a veus que s’estiguessin quiets. La llum d'emergència va començar a parpellejar de nou. Sis civils estaven aterrits.

-Fierfek-, va dir Atin. -Per un moment creia que havia disparat a un ostatge.

-Desfés-te de tota l'artilleria abans que tota aquesta gent es posi a cridar d'histèria-, va dir Ordo. -I aconsegueix que alliberin al Senador en primer lloc.

Hi havia un home que vestia un vestit car, estirat a terra entre els altres ostatges i amb un rifle al costat.

-Tenia una arma -, va dir Ordo. –La hi han donat. Ha d'haver-se canviat el vestit amb el nostre home de negocis.

Ara que tots els objectius estaven eliminats, Fi només podia pensar en l'expressió de terror que Skirata tenia en veure que l'apuntava amb el feix de llum. No obstant això, va reprimir l'impuls de disculpar-se. El vell guerrer estava de genolls davant dels ostatges que, amb aspecte atònit, comentaven amb aire alegre i tranquil·litzador que tot anava a sortir bé si romanien callats algun temps més.

Tots ells tenien restes d'explosius i prop d'ells el cos d'un terrorista encara desprenia una mica de fum. Malgrat tot, els ostatges romanien quiets i en silenci. En general, tots ells feien el que Skirata els deia.

Llavors Skirata va mirar a Fi.

-Bé, no és que es tracti d'una tècnica de manual, però la mort és la mort.

Els oficials encarregats de recollir els explosius van anar a comprovar les motxilles i la brigada es va retirar. Fi va mirar el seu cronòmetre: l'assalt havia durat menys de 30 segons. Podia sentir com l'adrenalina fluïa pel seu cos que, per molt entrenament que realitzés, intentava afrontar les repercussions de l'esforç realitzat. La seva pròpia respiració li ressonava a les orelles mentre s'asseia.

-Net-. L'oficial encarregat dels explosius va sortir del passadís amb una motxilla oberta que feia soroll cada vegada que feia un pas.

-Totalment net. Aquestes bosses només contenen components usats de comlinks. Ens han enganyat.

Skirata va caminar fins a Fi i va seure al seu costat.

-No ens agraden aquest tipus de bromes, oi, nois?-, va dir. Va fer el gest de llevar-se el casc.

-Aquesta colla de di'kute s'ho ha molt merescut.

Obrim va mirar cap a les portes, totalment destrossades, amb aspecte desconcertat.

-Això és tot?-, va dir. -Ens passem més enllà de les hores parlant sobre això i us carregueu la sala en seixanta segons?

-Vint-, va dir en Fi automàticament.

Tot semblava tranquil a l'exterior i probablement hauria tingut millor aspecte per a les holocàmeres. Fi només podia pensar que havia faltat molt poc per fer alguna cosa que creia que mai seria capaç de fer. Si Skirata no hagués identificat l'home com a ostatge, Fi podria haver-los matat a tots dos d'un sol tret.

El sergent Kal és pràcticament un pare per a nosaltres, va pensar.

Llavors, es va treure el casc i es va passar la mà pel front, encara incapaç d'eliminar de la ment la imatge d’Skirata.

-Va faltar molt poc perquè em donessis, eh?-, va dir el vell sergent amb veu ronca.

-Sergent, ho sento, jo...

-Tranquil, ets un bon noi.- Semblava que pogués llegir cada pensament d’en Fi, igual que mentre l’entrenava. -Tan sols et vas limitar a seguir el que t'havia ensenyat. Què vaig dir?

En Fi va empassar saliva.

-La prioritat és eliminar el contrincant, sergent.

-Bé. Em sento orgullós de tu. Els sentimentalismes poden matar-te. -El sergent li va donar uns quants calbots amables a Fi a la galta.

-I aquest home d'allà és molt més afortunat que tots nosaltres. Suposo que li van fer canviar-se de roba per alguna bona raó. Forma part del Sector Corporatiu.

L'home de negocis, N'zaet Nir, encara era a la paret, examinant la jaqueta i els pantalons marró arrugats, com si se sentís horroritzat d'haver de portar unes robes tan desgastades. En aquells dies ja s'hauria d'haver sotmès a una revisió de rutina, però el que havia dit li havia garantit estar aquí, esperant. Es va dirigir a Obrim.

-Me n'he d'anar ara mateix.

-Senyor, hauria de passar aquesta revisió.

-Tinc una reunió molt important. Sóc membre del Direx de l'Autoritat del Sector Corporatiu i és vital que assisteixi.

-Tan vital com que vostè estigui d'una peça -, va dir Skirata. -Crec que els seus col·legues de govern no trobaran divertit que li hàgim pogut disparar per error, especialment quan els explosius eren un engany.

En Nir semblava haver oblidat el terror que havia sentit uns minuts abans.

-No, no ho trobarien divertit. Espero no estar enmig dels vostres conflictes amb els Separatistes. Em pot tornar el meu vestit? A més, qui pagarà els danys?

Fi va pensar que un -gràcies- seria un bon detall, però es va adonar que s'havia perdut alguna cosa en el moment en què Obrim i Skirata es van mirar.

Niner va caminar cap a ells i Ordo el seguia. Cap dels dos semblava que res no els deixés tremolant.

-Què m'he perdut?

-No era el Senador-, va dir Obrim. -El senador no era l'ostatge clau. Era un esquer perquè assaltéssim el lloc i matéssim a la basa real que guardaven.

-Vol explicar això, sergent?

Skirata es va gratar el cap.

-L'Autoritat del Sector Corporatiu és neutral i el Direx és el seu organisme de govern. Té en el seu poder grans sumes de disseny i armament, de manera que no hem de fer que s'enfadin. Així doncs, si Fi hagués disparat a un membre del Direx, les conseqüències polítiques haurien estat d'enormes proporcions: el Sector Corporatiu hauria hagut de decidir-se per un bàndol i probablement posaria els seus diners i les seves armes del costat dels Separatistes. Voleu que continuï?

-Fierfek-, va dir en Fi. Però no es va sentir tan a prop d'encertar com gairebé d'eliminar a Skirata.

-Alguna cosa nova per al manual d'entrenament.

-Tu mateix ho has dit. Els radicals de la República reaccionen de manera exagerada, protagonitzen un assalt i maten un membre destacat del Sector Corporatiu. Quina proesa, sigui qui sigui.

Obrim va arronsar les espatlles.

-Bé, pots dormir profundament aquesta nit sabent que li has donat a una bona lliçó de relacions públiques a Rugeyan. Tot i que és una llàstima que no ho retransmetessin en directe a RHN...

Llavors Ordo va deixar de parlar i es va treure el casc. Per alguna raó, Fi no esperava que el CAR tingués el mateix aspecte que ells, però, evidentment, si el tenia. Va mirar a Fi fixament als ulls: no era com mirar-se en un mirall, tot i que la similitud era prou sorprenent com per mantenir a Obrim en silenci absolut.

-Se suposa que no hem d'estar en primer pla-, va dir Ordo, mentre el mirava atent. -Però tampoc fa cap mal als ciutadans de la República saber què fem. I tu, Fi, ets un fanfarró molest i massa valent. Et perdono per aquesta vegada per allò del kama. Però només aquesta vegada.

En Fi no se sentia valent, no en aquest moment. D'altra banda, es preguntava si reprimir l'explosió de la bomba havia estat més valerós que les accions del Mestre Kaim. Va ser pur producte de l'entrenament, una decisió del moment exactament igual a la de Darman o Atin, o fins i tot a la de l’Ordo.

A més, es tractava d'un altre aspecte que Kal Skirata li havia ensenyat, i es va recordar en aquest moment.

Avanç d'Holonotícies, 19:30 hores: El setge del port espacial de la Ciutat Galàctica ha arribat a la seva fi amb l'alliberament del Senador Meena Tills i dels ostatges restants. Les forces de l'ordre galàctic van assaltar el vestíbul de l'edifici de la terminal i van disparar mortalment a quatre terroristes integrants d'un grup opositor a la República de Haruun Kal. Gràcies als nostres droides càmera veurem imatges en directe del lloc.

Rugeyan es mostrava tan petulant com Obrim esperava. Al cap d'una estona va tornar al vestíbul de la terminal seguit de periodistes i un núvol de càmeres aèries que traspuaven satisfacció. Obrim el va detenir i el van portar a una banda, fins a la multitud de comandos i policia que esperava al costat de les portes destrossades.

-En primer lloc, hauries de saber que els explosius eren un engany-, va dir el comandant.

Fi no detectava gens d'expressió a la cara d’en Rugeyan.

-I...?

-Aparentment es tractava d'un esquer perquè provoquéssim una revolta i disparéssim a un membre del Direx del Sector Corporatiu, cosa que no té res a veure amb el Senador. No estem segurs de qui està darrere de tot això, de manera que serà millor començar a investigar abans de cantar victòria.

Rugeyan va mantenir durant uns segons la seva expressió neutra en silenci.

Llavors, va esbossar un somriure.

-Comandant, aquests matons han retingut a persones innocents i han assassinat a un Mestre Jedi que tenia com a única preocupació el benestar dels ostatges. El Senat no tolera accions terroristes de cap tipus. Ens vam enfrontar als terroristes amb fermesa i aquesta nit hem demostrat a milers d'espectadors el que li espera a qualsevol que es proposi posar a prova la nostra determinació.

I, de sobte, el seu somriure va desaparèixer com si s'apagués una llum.

-La resta són detalls i no hauria de plantejar problemes als nostres mitjans de vigilància.

De nou va mostrar el seu somriure i va recular cap al lloc en què es trobaven els mitjans.

-Recordarà tot això per a les càmeres?-, va preguntar en Fi.

-Segurament parla així fins i tot en els seus somnis-, va dir Obrim. -De tota manera, només tinc ganes d'arribar a casa... tret que us vingui de gust anar a prendre una copa.

Skirata va esbossar un mig somriure.

-Sempre estem de servei, Comandant, de manera que no hem de beure. Però gràcies, marxem a casa.

Fi no era capaç de trobar una broma per la situació: li encantava la intimitat que li oferia el casc.

Segurament hauria disparat, va pensar.

Darman li va donar amb el colze a l'esquena, en un gest de picardia més que de molèstia.

-Ens hem perdut el sopar-, va dir.

-Potser podries parlar amb els cuiners perquè ens preparessin alguna cosa en arribar.

Ordo estava escoltant pel seu comlink privat, amb el cap cot. Un gest instintiu dels CAR, va pensar en Fi.

-El transport FSC ja és aquí per portar-nos de tornada a la caserna -, va dir mentre alçava la mirada.

-Heu d'estar preparats per a un nou desplegament demà a les 06:00 hores, Omega.

Skirata va sacsejar el cap un instant, en un gest de consternació i va esbossar un somriure que no ocultava el seu nerviosisme.

-Assegureu-vos que el primer que facin sigui sopar com cal, capità.

Va assenyalar amb el dit en direcció al lloc on ells es trobaven, després va semblar com si pensés en una altra cosa i els hi va donar un copet a l'esquena.

-Res de danys a les instal·lacions del govern, entesos? Algun dia prendrem una copa, us ho prometo.

Va fer l'ullet i va avançar amb dificultat entre la multitud i els llums dels vehicles que circulaven per la Ciutat Galàctica, canviant davant els seus ulls de comandament oportunista i ancià anònim, amb la mateixa seguretat que podia canviar de forma una gurlanin.

-Mai he pres una beguda alcohòlica com cal-, va dir l’Atin.

-Ni uns cacauets warra.

-Bé, si gaudeixen de llibertat, és una bona raó per seguir vivint-, va dir en Fi, posant-se el casc per tornar a convertir-se en el poder dissuasiu definitiu de la República.

FI