CAPÍTOL 23
Junts, Obi-Wan i Qui-Gon van lluitar mà a mà. La Força
fluïa entre tots dos. Sense parlar, sabien on anava a moure's l'altre i quan
anava a colpejar. Quan Qui-Gon s'avançava, Obi-Wan s'endarreria per ocupar els
flancs. Quan Obi-Wan es movia cap a la dreta, Qui-Gon s'assegurava que tingués
cobert el seu costat esquerre.
Clat'Ha es va unir a ells amb una arma a cada mà i una
altra de recanvi lligada a la cama. Qui-Gon i Clat'Ha havien administrat
ràpidament els dàctilus als arcones, que havien reviscut prou per posar-se
dempeus i lluitar. Si Treemba i un grup d'arcones se les entenien amb qualsevol
drac que s'atrevís a acostar-se a l'entrada de la cova.
El pla de l'Obi-Wan havia funcionat. Els cossos dels
dracs havien bloquejat l'entrada. Obi-Wan, Qui-Gon i Clat'Ha van deixar un
petit esquadró allà per vigilar el forat i van córrer cap al següent, on la
batalla començava una altra vegada.
Abans de la seva mort, Jemba havia ordenat als whíphids
i als hutts de la Companyia Minera d'Offworld que vigilessin la cova on
s'havien reunit tots. Els hi havia ordenat que obrissin foc des de les roques
que estaven fora de la caverna. Era una estratègia equivocada. Centenars de
miners havien mort. Finalment. Obi-Wan i Qui-Gon els van convèncer perquè
lluitessin des de l'entrada de la cova i usessin els cossos dels dracs com a
escuts.
Els miners d'Offworld i els Jedi treballaven junts per protegir
les entrades, però els dracs cavaven nous forats a través de la roca i
apareixien davant o darrere dels miners. Era llavors quan els arcones eren
útils. Quan va arribar la nit, els whíphids i els hutts s'havien adonat que els
arcones no eren uns covards. Eren criatures que havien nascut a les roques i
estaven preparades per a la foscor, i quan havien de lluitar en el seu medi,
demostraven ser ferotges i perillosos.
Cap drac que hagués fet un túnel a través del sostre de
la cova agafava a un arcona per sorpresa. De fet, els arcones eren tan vàlids
per a la lluita que, al final, els hutts i els whíphids van marxar a la
rereguarda i els van deixar combatent.
Gairebé al vespre, Obi-Wan i Qui-Gon encara seguien
lluitant en les últimes entrades de la caverna. Sortia fum de les boques dels
dracs quan deixaven escapar els seus aguts xiscles a través de l'aire del
vespre. Però els crits ja no eren de guerra, sinó senyals. Tot d'una, els que
estaven a l'esquerra de l'esbart van rugir i van girar en l'aire. Els dracs van
donar dos voltes a l'illa i després es van allunyar derrotats.
L'Obi-Wan va sentir un bram d'alegria entre els hutts i
els whíphids i va pensar que era una simple cridòria d'alleujament. Però quan
un enorme hutt va sortir de la cova i li va donar un fort copet de felicitació
a l'esquena, i quan els hutts van formar un cercle i van començar a aplaudir,
Obi-Wan es va adonar que no eren crits d'alleujament. Els seus més acèrrims
enemics victorejaven als Jedi.
Més tard, quan ell i Qui-Gon van anar a la cova d'en
Jemba i van tornar la resta dels dàctilus als arcones, ningú va intentar
detenir-los.
* * *
A causa de les ordres d'en Jemba, més de tres-cents
miners d'Offworld havien mort i vuitanta-set arcones havien perdut la vida. Les
coves es van omplir amb els laments dels arcones.
L'Obi-Wan va trigar una mica a anar-se'n de la cova.
Mirava al seu amic, que plorava amb els seus companys arcones. En aquest moment,
Si Treemba havia d'estar amb la seva gent. Obi-Wan li va posar una mà a
l'espatlla i va pressionar lleugerament. Després va marxar.
La força de treball minera havia estat reduïda a la
meitat. Mentre els arcones es lamentaven, Clat'Ha feia plans per al seu futur.
Va anar a veure a un dels capatassos d'en Jemba, un hutt anomenat Aggaba i li
va dir:
-Aggaba, vull contractar-te a tu i la teva gent.
- A qui? -va preguntar Aggaba suspicaçment.
-A tots vosaltres -va dir-. Temporalment, seguiu al
capdavant d'aquests homes, fins que arribem a Bandomeer. Allà compraré els vostres
contractes.
- I llavors, què? -va preguntar l'Aggaba.
Tenia una mirada astuta, com si es preguntés què havia
de treure ell de benefici amb tot allò.
-Oferiré a tots una invitació per treballar en la
nostra companyia minera -va dir la Clat'Ha-. Compartirem els beneficis, la qual
cosa suposa per a tu pujar d'escalafó. Pensa-t'ho. Quan arribis a Bandomeer,
els teus caps et degradaran i posaran a algú per sobre de tu. És la teva
oportunitat d'escapar de la Companyia Minera d'Offworld, i d'aconseguir una
feina decent que et durarà més temps i en el qual cobraràs més diners.
L'Aggaba va llepar els seus llavis i va mirar al
voltant com un jawa.
-Els nostres contractes no seran barats -va dir-. Jo
voldria, diguem, dos mil per obrer.
-Qualsevol diner que jo et donés -contrarestà la
Clat'Ha -tornaria a la teva caserna general. Així que et vaig a fer una oferta
millor. Només per signar amb mi et donaré vint per cada obrer i una bonificació
personal de vint mil per a tu.
Els ulls de l'Aggaba es van obrir per l'alegria. Però la
Clat'Ha amagava la seva pròpia. Aggaba anava a acceptar el tracte mogut per la
cobdícia, però la resta dels treballadors obtindrien la seva llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada