CAPÍTOL 15
-No quedaràs impune per això -va advertir Qui-Gon al
hutt Jemba.
Parlava tranquil·lament. Darrere d'en Qui-Gon hi havia
dotzenes d'arcones que estaven dempeus en silenci. Obi-Wan es trobava entre
ells, mirant l'esquena del Jedi. Qui-Gon patia el dolor provocat per les
ferides i semblava estar a punt de col·lapsar.
En Jemba es va moure divertit, com un cuc gris gegant.
- I què faràs, feble Jedi? -la seva veu ressonava amb
gran goig-. Ningú pot aturar al Gran Jemba! Els teus arcones tenien massa por
per enfrontar-se als pirates i es van amagar mentre els meus homes lluitaven i
morien. Molt aviat aquests covards seran els meus esclaus!
Jemba i els seus homes havien pres possessió del
menjador arcona. Una muralla de miners d'Offworld, hutts, whíphids, humans i
androides se situaven darrere d'en Jemba. Els miners d'Offworld estaven
preparats per a la batalla.
Qui-Gon, Obi-Wan i els arcones van veure els canons
d'almenys trenta pistoles làser. Alguns dels matons d'Offworld tenien, a més,
escuts i armadures. Els homes d'en Jemba, òbviament, tenien alguna cosa més que
els dàctilus. La majoria de les armes de la nau estaven en el seu poder.
L'Obi-Wan estava inquiet. Al seu costat, Clat'Ha estava
lívida. Tenia les mans caigudes al costat del cos, disposada a desenfundar la
seva arma: però ella i els arcones haguessin estat derrotats de forma
aclaparadora.
-No és justícia el que busques, Jemba -va intentar
raonar Qui-Gon-. L'única cosa que vols és satisfer la teva ambició. Així no es
resoldrà res. Baixa les armes.
Qui-Gon va invocar a la Força per convèncer el hutt que
parés aquesta bogeria. Però el Mestre Jedi, ignorant el seu propi dolor, havia
estat concentrat-se en la seva ferida durant hores per accelerar la seva
curació, i estava massa feble per persuadir el hutt.
En Jemba va moure una mà, com intentant tocar alguna
cosa en l'aire.
-Oh, és això que estic sentint la teva poderosa Força?
Ha! -etzibà-. Els teus trucs de Jedi són tan innocents que em fan riure. No
pots fer res contra el Gran Jemba. I mira't, Jedi. Ni tan sols saps evitar els
cops d'una destral vibratòria. Qualsevol pot veure que estàs massa dèbil per
lluitar. No hi ha res que puguis fer per aturar-me.
Obi-Wan, ple d'ira davant la burla del hutt, es va
avançar a Qui-Gon i es va enfrontar a Jemba.
- Jo puc aturar-te! -va cridar, aixecant el seu sabre
làser.
Els enormes ulls d'en Jemba es van empetitir per
l'enuig. Els matons que l'envoltaven van romandre al seu lloc. No tenien por
d'un nen.
- Què passa, Jedi? -va dir Jemba despectivament a Qui-Gon-.
Envies un nen perquè lluiti contra mi? És alguna mena d'insult?
En Jemba mirà a esquerra i dreta i va aixecar una
enorme arpa. Obi-Wan sabia que, si la baixava, era el senyal que esperaven els
seus homes per obrir foc. A més, el noi sabia que només podria rebutjar uns
quants trets.
Qui-Gon es va acostar i va tocar a Obi-Wan al colze.
-Apaga la teva espasa -va dir tranquil·lament -. No es
pot guanyar així. Si comencen a disparar, la gent morirà innecessàriament. Un
Jedi ha de conèixer als seus veritables enemics.
L'Obi-Wan tremolava. Tot d'una se sentia confós.
- Què vols dir? -va preguntar. La suor li relliscava
per la cara-. Quin d'ells és el nostre enemic?
-La còlera és el nostre enemic -va dir Qui-Gon
raonablement. Després, va llançar una mirada a través de l'habitació dirigida a
Jemba -. L'ambició i la por són també els nostres enemics. Els arcones poden
viure sense dàctilus durant algun temps. No necessites lluitar ara. L'odi és un
altre enemic.
L'Obi-Wan, que havia comprès la saviesa de les paraules
d'en Qui-Gon, va apagar la seva espasa, va fer una reverència a Jemba com si
d'un oponent respectable es tractés i va fer un pas cap enrere.
-Una postura intel·ligent, petit -va dir en Jemba.
Després, el hutt va esclatar en una sonora riallada i
va cridar als arcones que estaven a l'habitació:
-Necessito obrers, i estic disposat a pagar-los bé.
La veu del hutt va crear un petit ressò. Darrere d'en
Qui-Gon els arcones van començar a murmurar amb inquietud, gairebé creant un
brunzit.
La Clat'Ha va cridar:
- Offworld no paga bé als seus obrers!
Jemba es va colpejar el pit.
- Pagaré en menjar i en dàctilus! -va dir-. Per un dia
de treball, donaré als meus obrers un dia de vida!
- T'ofereixes a pagar en aquesta gent amb els dàctilus
que tu els has robat anteriorment? -va preguntar l'Obi-Wan.
No podia creure el que estava sentint. Feia tot el que
podia per contenir-se i no anar corrent a través de l'habitació per tallar a
rodanxes a Jemba.
En Jemba va somriure cruelment.
-De fet, aquells que treballin per a mi viuran. Els qui
no ho facin moriran. Quina millor paga puc oferir?
Els arcones havien estat parlant en veu baixa. Davant
la sorpresa de l'Obi-Wan, alguns d'ells van creuar immediatament l'habitació
cap a Jemba. Altres més els van seguir. Si Treemba va dubtar, però al final es
va unir a ells.
- Espereu! -va ordenar la Clat'Ha als arcones -. Què
esteu fent?
Els arcones es van aturar i es van tornar.
-Som miners -va dir Si Treemba -. No ens importa si
vivim gràcies a Jemba o a qualsevol altre.
-Però, Si Treemba, què hi ha de la teva llibertat? -va preguntar
Obi-Wan-. No pots abandonar!
Si Treemba el mirà tristament.
-Tu ets el nostre amic. Obi-Wan, però no ens entens.
Els humans sabeu valorar la llibertat tant com la vida, però nosaltres no.
Els arcones es van tornar en grup i es van dirigir cap
a Jemba.
L'Obi-Wan va fer un esforç per entendre les paraules
del seu amic. Els arcones es criaven en nius on ho compartien tot. A Cona,
cavaven a terra per aconseguir arrels profundes que tenien aigua i aliment.
Depenien els uns dels altres completament. Un cop a Bandomeer, treballarien en
les mines per Jemba. Mentre la seva comunitat sobrevisqués, mentre el
"nosaltres" romangués, la llibertat no importava.
-Si us aneu amb ell -va advertir-los la Clat'Ha -s'aprofitarà tot el que pugui de
vosaltres i no us donarà res a canvi, excepte el que ja és vostre per dret.
Jemba s'enriquirà, mentre que els arcones empobriran. Voleu això?
-No -va admetre Si Treemba-, però nosaltres no volem
morir.
-Llavors heu de lluitar -els va urgir la Clat'Ha-. Quan
us enfronteu a un perill construïu parets i us amagueu darrere d'elles. Aquesta
és la manera d'actuar dels arcones. Però quan algú tira a baix les vostres
parets, vosaltres lluiteu. Jemba no és més perillós que qualsevol altre dels
vostres enemics. Intenta destruir-vos, però podem vèncer-li.
La Clat'Ha va aixecar la seva pistola làser i els
miners d'Offworld van fer el mateix, preparats per lluitar. Obi-Wan va estudiar
a la valenta dona. La seva feresa omplia l'habitació. Li faltava una espurna
per explotar.
Era una batalla que estaven condemnats a perdre.
Qui-Gon tenia raó. No era ni el moment ni el lloc per a lluitar. Havien de
detenir a Jemba, però no podien fer-ho ara.
-Si Treemba -va cridar l'Obi-Wan -. Amic, només et
demano una cosa. Espera.
Qui-Gon li va llançar una mirada de respecte. Obi-Wan
no va tenir temps per sentir-se afalagat. Va concentrar tota la seva atenció en
Si Treemba. A vegades l'amistat podia arribar a llocs que la Força no arribava.
Si Treemba el va mirar a la cara, plorant. Obi-Wan
sabia que li suposaria un acte de gran valentia deixar els seus companys arcones.
El jove aprenent va esperar, era conscient que parlar de nou hagués estat un
insult per a Si Treemba.
Lentament, l'arcona va afirmar amb el cap. Després es
va moure cap a l'altre extrem de l'habitació, on estaven Clat'Ha i Obi-Wan.
Un ansiós i elevat xiulet va omplir l'habitació. Un per
un, els arcones van seguir a Si Treemba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada