Reunió (VIII)

Anterior

VIII

En Jag va rebre els impactes en els seus escuts, però connectà i desconnectà diverses vegades els motors com si hagués estat assolit de gravetat. El Punyent semblà entrar en barrina, creuant perillosament el camp de batalla. Les estrelles van girar embogides al seu voltant desorientant-lo i va haver de confiar en els seus instints per assegurar que volava en la direcció correcta. Només va estar segur quan va veure les restes de la canonera morta penjant sobre ell... i encara llavors durant un sol segon.

Tot depenia de què pogués convèncer els possibles observadors que la seva deriva era genuïna, mantenint al mateix temps suficient control sobre la seva nau per assegurar als seus amics que en realitat no estava mort.

Una fracció de segon abans de xocar amb la canonera, va disparar els seus canons-làser. L'explosió va llançar corall Yorik en totes direccions, embolicant-lo en foc i runes. Per un breu instant, es va veure submergit en l'explosió... una situació que inicialment semblava letal, fins que va revisar els seus escuts i va descobrir que podrien suportar-ho. Els amortidors inercials van absorbir la velocitat i frenar el seu Punyent a l'interior del casc de la destrossada canonera enmig d'un cruixit atroç.

No hi havia estat un passeig agradable, i va trigar tot un minut a recompondre's i mirar que seguia d'una peça. Els seus escuts s'estaven recarregant, el casc del seu caça seguia intacte i els seus sistemes d'armament encara funcionaven. De moment, tot anava bé.

El que veia a través de la coberta era una cosa que només esperaria trobar en el cor d'un sol. L'impacte dels làsers havia alliberat molta energia a l'interior de l'agonitzant canonera, una energia no destinada a veure's mai. Material fos bombollejava sobre els seus escuts, cremant a l'escassa atmosfera que encara mantenia l'esquerdat casc. Els components orgànics acomiadaven fums nocius en descompondre's en aquell calor extraordinària. En Jag imaginà el plomall de runa que estaria escampant-se a través del forat obert en el costat de la canonera. Almenys, això esperava. Aquest era el pla.

Va prémer el botó del seu intercomunicador. Poc disposat a arriscar-se revelant la seva posició fins que arribés el moment adequat, havia compartit el seu pla amb Jocell i Adelmaa'j, i explicat com respondre a la primera fase del pla. El seu clic els indicaria que havia sobreviscut. Va rebre a canvi dos clics, que significaven que fora tot anava també segons el pla: els yuuzhan vong s'havien empassat la seva destrucció. Va sospirar d'alleujament, i va sentir que un nus de tensió es dissolia en el seu intestí. Era hora de passar a la segona fase.

Va investigar amb el radar i altres instruments. Fins on sabia, allà dins no hi havia res amb vida, però la nau tampoc estava completament morta. Tot i que el «cervell» de la nau vivent havia mort i els diversos membres que coordinés estaven desconnectats, l'espina dorsal de la nau encara transmetia dades. El corall yorik que formava el nucli viuria algun temps, encara que en conjunt ja no tenia esperança. I en certs llocs, subsistint gràcies als nutrients i l'energia que circulava irregularment a través de la seva infraestructura, es trobaven cinc raïms de dovin basal, els generadors de miniforats negres que els yuuzhan vong utilitzaven per a la propulsió, la defensa i l'atac.

En Jag fer que sí amb el cap, satisfet de la situació.

Va disparar de nou els seus motors. El Punyent va lliscar un instant per l'interior de la canonera fins immobilitzar-se quan els seus escuts, primer van tocar i després es van encaixar en pressionar contra les parets. Va augmentar a poc a poc la potència, confiant que els instruments del caça -probablement desajustats per l'impacte- li indiquessin el rumb que prenia. No va arribar cap clic dels seus companys d'esquadró, per la qual cosa va assumir que tot seguia anant segons el pla. Va pressionar els motors al màxim i a poc a poc, enmig de cruixits, la canonera va començar a accelerar.

Dos clics de l'exterior van confirmar que el seu deixant quedava camuflat pel plomall de vapor que seguia escapant pel forat. Qualsevol que observés la canonera, simplement assumiria que el seu interior estava en flames i no li donaria més importància.

Afortunadament, tenien massa coses de les que preocupar-se. Els destructors estel·lars, els esquadrons imperials i els caces de l'Aliança Galàctica assetjaven a qualsevol que pogués prestar massa atenció. I mentre s'havien d'ocupar de tots ells, en Jag podia preparar la propera fase del seu pla.

Usant els seus làsers com un cirurgià portaria un vibroescalpel, va esculpir l'interior de la canonera. Tenint molta cura en evitar les mampares contra les que estava encaixonat el seu caça estel·lar, va retallar grans trossos de corall, deixant que s'escapessin entre el plomall ara gairebé consumit. Parlant relativament, la velocitat que el seu caça podia imprimir a la canonera era petita, atès que la seva massa era molt més gran que la que els seus motors acostumaven a impulsar. Davant això no podia fer res, però sí que podia alleugerir la massa a empènyer. Alleugerint l'interior de la canonera i deixant que els trossos fossin expulsats al buit, augmentaria gradualment l'efecte dels motors del seu Punyent. Que aquell vaixell inert accelerés de sobte pels cels d'Esfàndia no despertaria necessàriament les sospites dels yuuzhan vong. A les grans batalles espacials, la runa a la deriva eren comunes i perilloses en moltes ocasions.

Dos clics li van confirmar que seguia el curs correcte i encara inadvertit. Els seus motors es sobreescalfaven, però va suposar que aguantarien els deu minuts que necessitava. Mentre la batalla s'arremolinava entorn a ell, va seguir dirigint lentament la canonera cap al flanc nord. L'acció dels seus làsers anava, metre a metre, deixant la nau convertida en una closca buida. Les restes, bullint roent, cremaven al seu voltant i, de tant en tant, es trobava amb un cadàver que s'obligava a ignorar. Li recordaven com era de demencial el seu pla.

Si aconseguia enxampar els yuuzhan vong desprevinguts, es deia, ni que fos un segon, valdria la pena.

-Almirall, sembla que Bessó U pretén envestir les naus enemigues amb aquesta canonera mig destrossada!

La mirada d'en Pellaeon no es va apartar de les pantalles per mirar a l'oficial que estava dempeus al seu costat.

-Ja veig el que està fent, comandant.

-Però, senyor, els yuuzhan vong tenen un sistema anticol·lisions tan bo com el nostre. No deixaran que aquest derelicte xoqui contra una de les seves naus. Si sospiten que la canonera està sent utilitzada com a ariet, la volaran a trossos! Què espera aconseguir amb això?

-Espera sorprendre'm, naturalment. I a ells de pas.

Malgrat la seva confiança en les habilitats del jove Jag Fel, en Pellaeon no va poder evitar sentir aprensió. Volia alguna cosa sòlida i desconcertant del pilot txiss, d'acord, però no esperava una resposta tan dramàtica.

Mentrestant, les característiques de la batalla no havien canviat. Els yuuzhan vong encara excedien en nombre a l'Aliança Imperial i Galàctica, i seguien reunint les seves forces en el flanc nord. La corbeta i el creuer alienígenes repel·lien tots els intents de col·locar un disruptor de yammosk entre ells. Allò seguia sent un perill potencial. Si aconseguien el seu propòsit, Esfàndia tornaria a mans dels yuuzhan vong.

Però no estava disposat a deixar que això passés. Abans de permetre-ho, ell mateix envestiria les naus de guerra enemigues.

-Cap senyal del Falcó? -va preguntar al seu ajudant.

-No, senyor. Han de seguir en l'atmosfera.

Es va preguntar si hauria d'enviar reforços a la superfície. Les forces de l'Aliança Galàctica no ho havien fet, probablement perquè no comptaven amb recursos. La seva última conversa amb la capitana Mayn va acabar en un to notablement fred; potser una oferta d'ajuda fondria una mica el gel.

El seu ajudant la va posar en línia, i ell li va explicar la situació tan clarament com va poder però sense detalls. Mai confiava en transmetre informació confidencial per qualsevol classe de mitjà, no importava com de segura que suposadament fos la línia.

-Així que, si necessita qualsevol ajuda al respecte, estaré encantat de donar-n'hi.

La Mayn negà amb el cap, fins i tot abans que acabés.

-Gràcies, almirall, però no serà necessari. Hem rebut una transmissió codificada a baixa potència del Falcó, on ens demana que no fem incursions aèries a l'atmosfera del planeta. Estava a punt de passar-la-hi quan ha trucat.

En Pellaeon va encaixar allò. No semblava un simple «Tot-està-sota-control-no-ens cal-ajuda». Normalment, ningú envia ordres de demanen-no-actuar-sense-una-bona-raó.

-Saben que hi ha patrulles vong explorant el planeta? -va preguntar.

-Els vaig avisar jo mateixa.

-I així i tot no volen que ningú els hi guardi les espatlles mentre segueixin allà baix?

-Van ser bastant concrets al respecte.

-Li van donar alguna explicació del per què?

-No, senyor. El missatge era breu. Simplement van dir que ens ho explicarien en el seu moment, quan la seva situació fos menys delicada.

-Quina és la seva situació?

-No ho sé, senyor -va respondre la capitana Mayn inexpressivament-. El senyal era massa difús i breu per localitzar la seva situació exacta... el que suposo era la seva intenció.

En Pellaeon va arrufar les celles. Realment no la sabria o estava retenint informació per ordre dels seus superiors? Semblava raonable assumir que el Falcó buscava la base de transmissions. Això no li suposava un problema. Simplement, odiava que el mantinguessin al marge.

-Gràcies, capitana -va dir, sense molestar-se a suavitzar el to en interès de les relacions públiques-. En el futur, si us plau, mantingui'm informat de qualsevol novetat.

-Entesos, senyor.

La capitana de l'Aliança Galàctica va tallar la comunicació i en Pellaeon va pensar en el que sabia però no li havia explicat. Part d'ell es va preguntar si era una ingenuïtat confiar en aquell grup de l'Aliança Galàctica, igual que Luke Skywalker i els seus socis havien demostrat ser de confiança. Sí, la Leia Organa Solo era la germana bessona d'en Luke, però estava especialitzada en l'art de política i els polítics posaven massa ous en massa cistelles...

-Almirall?

La veu del seu ajudant va fer que deixés de banda aquells pensaments inquietants.

-Què passa?

-Tinc un missatge de text del coronel Fel, senyor. Rebut a través de Bessó Nou.

-Què diu?

-Diu: «Estigueu preparats».

En Pellaeon va contemplar les pantalles que mostraven el flanc nord. La ruta de la canonera apareixia com una línia de punts que passava entre els dos principals objectius de la zona. El pilot txiss anava a fallar tots dos per un marge considerable.

Qualsevol resposta d'en Pellaeon va quedar sense enviar quan a la pantalla, davant els seus ulls, la canonera va explotar sobtadament.

* * *

-Això ha estat molt arriscat, Leia -remugà en Han després de despatxar el missatge a l'Orgull de Selònia-. Podrien rastrejar la transmissió.

La Leia es va creuar de braços, incapaç d'apartar la mirada de la pantalla davant la qual s'havien reunit els alienígenes que C-3PO anomenava brrbrlpp.

-Ho sé, però no podem córrer el risc de matar-ne més d'ells. No és acceptable.

-Aquí baix hi ha yuuzhan vong, no t'oblidis -va advertir-la en Droma, movent la cua incessantment per sobre de la vora del seu seient.

-No me n'he oblidat -va respondre ella-. És que encara no he decidit què fer amb ells.

Un nou i estrany tri va sorgir de l'intercomunicador.

-Els brrbrlpp diuen que ara hi ha molts cossos calents a Esfàndia -traduí C-3PO-. Fan tot el que poden per protegir la seva gent, però sense saber on apareixerà el següent, és impossible mantenir-los a tots fora de perill.

La Leia coneixia aquest problema massa bé. Només existia una possible solució, però no li agradava. Tot girava al voltant de la pregunta de què era més important: si la base de transmissions amb les Regions Desconegudes o les vides d'una espècie alienígena atrapada enmig d'una guerra.

-No podem seguir aquí baix indefinidament -va assenyalar en Han.

-Però tampoc podem moure'ns -va afegir en Droma-. No mentre aquests alienígenes segueixin allà fora.

I va assenyalar l'anell d'éssers que flotaven al voltant de la nau. En el moment en què posessin en marxa els motors del Falcó, escombrarien als esfandians com un huracà.

-Sóc conscient d'això -va dir la Leia, irritada. Va intentar no descarregar la seva frustració sobre els seus companys, però li resultava difícil no fer-ho quan totes les seves idees arribaven a la mateixa conclusió.

-Telemetria -va apuntar en Han. Les pantalles del copilot van fluctuar amb dades enviades pel Selònia-. El trànsit en aquesta zona s'ha incrementat. Els caratallades han hagut d'interceptar la nostra transmissió.

-Si ens quedem aquí baix calladets, no ens veuran, oi? -En Droma va mirar al matrimoni amb esperança.

-Sí, però no farem això -va dir la Leia-. Hem d'enviar un altre missatge.

-No crec que sigui una bona idea -va protestar en Han, poc feliç pel suggeriment-. Si ho fem, ens descobriran.

-Aquesta és la idea, en part.

La comprensió va aparèixer en els ulls del seu marit.

-D'acord, però, i ells? -va assenyalar els alienígenes de l'exterior.

-Quant podem estendre els escuts?

-Una distància mitjana. Per què?

-Podem crear bombolles separades?

-No sense unes quantes modificacions serioses.

-Però podríem fer-ho? -La Leia sentia la desil·lusió sumar-se a la frustració.

-Suposo.

-Bé -es va sentir més tranquil·la, però només lleument. El seu pla salvaria als brrbrlpp a curt termini, però a la llarga podia acabar matant-los a tots-. Crec que no tenim alternativa.

En Han va assentir, mentre donava mitja volta per connectar interruptors.

-Llavors, comencem.

En Droma mirava d'un a altra amb creixent perplexitat.

-Suposo que cap de vosaltres té temps d'explicar-me què passarà, oi?

-És fàcil -era la Leia-. Anem a atraure els yuuzhan vong enviant altra transmissió.

Les espesses celles grises d'en Droma es van alçar.

-D'acord. Però abans em deixeu a la primera nau que passi a prop del planeta, d'acord?

La Leia va ignorar el sarcasme.

-És l'únic que podem fer. Saben que en aquesta zona hi ha algú des que van interceptar el nostre últim missatge, però amb sort assumiran que procedia de la base de transmissions. És l'únic que suposen que es troba aquí baix. Convergiran instantàniament cap a nosaltres, intentant descobrir-nos.

-I això és bo, per?

En Droma va mirar al Han buscant suport, però no el va trobar.

-Mira -va dir en Han-, li direm al Selònia que busqui una convergència de naus centrada en la nostra posició, d'acord? Quan els yuuzhan vong es concentrin, formaran un blanc perfecte i els canons làser dels destructors estel·lars podran destrossar-los.

-Per no parlar de nosaltres, és clar.

-No si apunten bé. Ens apagarem del tot, presentant un blanc mínim, tan minúscul com sigui possible.

-I els nadius?

-Amb sort, estaran fora de perill sota els nostres escuts -va explicar en Han-. Droma, relaxa't i deixa de gemegar. Leia sap el que es fa.

-Es va casar amb tu, no? -va murmurar el ryn tremolant-. No en diria jo un antecedent molt fiable.

La Leia es va allunyar d'ells i es va enfrontar a C-3PO, sense voler escoltar la contestació del seu marit.

-3PO, adverteix a... -es va aturar, incapaç d'imitar la pronunciació del nom dels alienígenes-. Adverteix-los simplement que s'apropin tot el possible al Falcó i que es quedin aquí fins que no els hi diguem el contrari.

-Com vulgui, princesa.

-I digues-los també que s'allunyi de la zona tot aquell que es trobi pels voltants. Les coses estan a punt de posar-se molt lletges per aquí i no vull que ningú més surti ferit.

C-3PO va transmetre el missatge. La resposta va arribar en diverses fases, amb l'androide explicant el pla a grans trets, tenint en compte que els exposava a experiències desconegudes per als extraterrestres.

-Faran el que ha suggerit, princesa -va dir per fi-, encara que estan preocupats, creuen que podríem prendre'ls com a ostatges. Ens demanen que tinguem una especial cura amb les planes de cria.

-Les planes de què? -En Han va fer rodar els ulls-. Simplement genial. Com si no tinguéssim prou coses de les que preocupar-nos.

-Com són? -va preguntar la Leia.

-Són una sèrie de coves i túnels sota la superfície, on les brrbrlpp femelles posen els seus ous perquè els mascles els fertilitzin. Són llocs privats, escalfats pel nucli.

-I què estiguin tan a prop, podria explicar per què s'han congregat aquí tants alienígenes -va afegir la Leia.

-Exactament, princesa. De descendir en plena plana, no hauríem trobat a gairebé ningú.

-Ara ja és tard, no podem moure'ns -va dir en Han.

-Els has de dir que tindrem tanta cura com sigui possible -li instruí la Leia-. És el millor que podem fer.

C-3PO va transmetre el nou missatge, mentre la Leia estudiava les dificultats del seu pla. El Falcó seria un objecte immòbil i resultaria un blanc perfecte per als yuuzhan vong que buscaven la base de transmissions. No podrien fugir ni tornar el foc per por de matar els fràgils nadius. Si en això s'afegia la zona de cria propera i el que encara no tenien ni idea d'on es trobava la base de transmissions, començava a creure que havien mossegat més del que podien mastegar.

-El missatge està de camí -va informar en Han-. I ja he ajustat els escuts.

La Leia va mirar per la finestra i va notar que l'anell de brrbrlpp s'havia acostat molt al vell vaixell de càrrega.

-Llavors, suposo que només ens queda esperar.

-I esperar que aquí dalt no estiguin massa ocupats per rescatar-nos -va afegir en Droma, mirant nerviosament al sostre.

* * *

«Per la casa d'aquezta...».

Els ulls de la Saba es van obrir de cop. Va seure amb el cor desbocat i les escates vibrant d'ansietat. Va aspirar un parell de vegades lentament i profundament, però el somni encara la preocupava. El planeta ardent, la ràbia, la nau esclavista, els torpedes... Hi havia reviscut les terribles imatges de la destrucció de Barab I massa vegades en els últims mesos, així com la culpabilitat que acompanyava aquest somni.

«Pel poble d'aquezta...».

Va capcinejar intentant desprendre's del somni i de les emocions que l'acompanyaven, però sabia que era improbable que ho aconseguís; el que va passar aquell dia, l'assetjaria la resta de la seva vida.

Va sospirar pesadament i va passejar la vista pel fosc habitacle. Encara era de nit i tothom dormia. Els únics sons audibles eren les respiracions i la pluja, que seguia caient sobre el terrat. Tot semblava normal, però...

Les seves escates van vibrar de nou, aquesta vegada d'inquietud. Alguna cosa anava malament. Palpà al seu voltant mitjançant la Força, intentant aïllar el malestar que l'atabalava. Captava als seus companys Jedi, els signes vitals de les aeronaus i de diversos ferroans pròxims, la...

Es va aturar, comprenent el que la preocupava. Era una cosa tan subtil que a un humà se li passaria per alt. No era el que captava, era el que no captava. No registrava el menor rastre de la força vital de la casa. Estava morta.

Amb tots els seus sentits alerta, va apartar la manta i va intentar incorporar-se. Però, a mig camí, una cosa pesada i sufocant va caure sobre ella empenyent-la a terra.

Va rugir per despertar els altres. El seu sabre làser va cobrar vida, colpejant una, dues vegades allò que la retenia, i va sentir que el pes disminuïa. Va ficar els braços i el cap a través del forat que havia obert, però alguna cosa dura i resistent va sorgir de les ombres colpejant-li al crani. Va caure cap enrere amb un grunyit. El dolor del cop li abrasava tot un costat de la cara.

Va lluitar febrilment per poder-se moure. Era obvi que algú havia matat la casa i aconseguit que es desplomés sobre ells. Així, mentre estiguessin lluitant per treure's de sobre els trossos, els assaltants podrien atacar impunement. Era gairebé massa fàcil. Però aquests atacants no sabien amb qui s'enfrontaven. Si a un Cavaller Jedi no se li vencia fàcilment, quatre Cavallers Jedi eren una força a tenir molt en compte...

-Saba!

La veu era de la Soron Hegerty i, pel to de la doctora, la Saba va saber que tenia problemes.

Va intentar alliberar-se del tot per ajudar a la doctora, però l'arma roma la va colpejar de nou. No obstant això aquesta vegada estava preparada, i va aconseguir desviar-la perquè només impactés contra la seva espatlla. El seu atacant va deixar escapar un gemec de terror quan la Saba es va aixecar i va alçar el seu sabre làser per descarregar un cop. Gràcies a la llum de la seva fulla i de la qual reflectia Mobus, el gegant gasós, va poder finalment veure qui era. Es tractava d'un ferroan de complexió i alçada mitjanes, i el seu rostre mostrava una barreja de determinació i pànic... un pànic del que ella podia aprofitar-se. Es va enfrontar a l'home, rugint tan fort com podia i preparant el seu sabre làser per un cop letal. El ferroan, veient les esmoladíssimes dents i les urpes, va deixar caure la seva arma i va fugir.

La Saba es va girar cap a la Hegerty, que forcejava amb altres tres ferroans vestits de negre. Hi havia més sortejant la runa de l'esfondrada casa, però els va menysprear. El Mestre Skywalker i els altres podien encarregar-se d'ells; la qui necessitava ajuda era la doctora Hegerty. La Jedi va avançar sota la pluja, donant talls per alliberar els seus companys empresonats i evitant al mateix temps als atacants. Els gemecs esmorteïts i cada vegada més llunyans de la Hegerty indicaven que se l'estaven emportant.

La Saba es va llançar a la carrera amb la cua alçada, contrapesant els seus moviments. Un dels segrestadors va ensopegar quan estava arribant fins a ells, amb el seu sabre làser xiuxiuejant a causa de les gotes de pluja que queien sobre ell. El ferroan caigut intentà retrocedir a quatre potes, mentre els altres donaven mitja volta per enfrontar-s'hi. Hi havia por en els seus ulls, però van mantenir la posició. Sostenien en les seves mans dos pesats garrots com el que la van colpejar poc abans; el tercer l'apuntava amb una cosa semblant a una prima i retorçada arrel d'arbre amb un esmolat vidre a la punta. Abans que tingués temps de preguntar quina era la seva funció, una espècie de raig en miniatura va traçar un arc cap a ella.

Va moure amb seguretat el seu sabre làser per interceptar-lo.

-No permetré que feu mal a la meva amiga -va xiuxiuejar, mostrant les dents en un grunyit amenaçador.

El que empunyava l'arrel va baixar l'arma sense saber què fer, mentre que el del sòl lluitava per refermar-se en el fang que cobria el terra. El tercer segrestador, el que portava a la doctora, la va deixar caure sense miraments. La doctora es va desplomar sobre el fang amb un grunyit de dolor i indignació. Llavors, els tres ferroans van fugir en diferents direccions, perdent-se entre les ombres.

La Saba va resistir l'impuls de perseguir-los. Va preferir oferir una de les seves urpes a la doctora per ajudar-la a aixecar-se.

-Gràcies -boquejà l'erudita, netejant-se la cara. El seu pèl gris li penjava xop i amb pegats de fang.

-En quan el sostre ens va caure a sobre, es van afanyar a alliberar-me. Vaig creure que venien a rescatar-nos, fins que van començar a colpejar -es va fregar el seu adolorit cap-. Però, per què em volien a mi?

La Saba ho sabia. «Véz a pel més feble del ramat». Era la primera regla del depredador. I en aquest cas, els més febles eren els no combatents. I això significava...

-Hem de tornar amb elz altrez -va dir, apressant-se.

Van tornar per trobar al Luke i la Mara discutint amb un grup de ferroans que s'havien congregat pel xivarri. Semblaven sincerament sorpresos, però no acceptaven l'acusació de negligència per part de la Mara.

-Estàs suggerint que consentim una conducta així? -va protestar en Rowel.

-L'únic que sé, és que hem estat atacats -va dir la Mara-. I ens veu assegurar que estaríem segurs.

-Em pensava que els Jedi sabien cuidar-se sols -va somriure la Darak amb menyspreu.

-El fet que estiguem dempeus, aquí i ara, demostra que podem malgrat el covard atac de la teva gent! -va escopir la Mara-. Van esperar a què la casa s'esfondrés abans d'atacar!

-Les cases no s'esfondren -va tallar-la la Darak.

-Sigui qui sigui que planegés l'atac, òbviament ho va preparar tot -va apuntar en Luke.

En Rowel semblava exasperat.

-No crec que cap dels nostres pugui fer una cosa així!

-No m'importa qui hagin estat -va dir la Mara-. Només vull que els trobis.

-Amb aquesta pluja? -es va mofar en Rowel-. Poden haver desaparegut en una dotzena de direccions diferents. Mai els trobaríem.

-Hem d'intentar-ho -va assegurar en Jacen, intervenint en la conversa amb expressió decidida. I dirigint-se al Luke i la Mara va afegir-. Ha desaparegut.

-Qui ha desaparegut? -va preguntar la Darak.

«Véz a pel méz feble del ramat...».

-Danni Quee -va afirmar la Saba-. Z'han dut la Danni.

En Jacen va assentir.

-I penso trobar-la abans que s'allunyin massa.

-Jacen, espera -La Mara va intentar subjectar al seu nebot per l'espatlla quan ja s'encaminava cap a la foscor, però ell li va apartar la mà i va seguir el seu camí.

-Jo tindré cura d'ell -la va tranquil·litzar la Saba. Va seguir-lo fent salts sobre les seves dues potes.

Començava la caça...

* * *

L'ajudant d'en Pellaeon es va quedar amb la boca oberta quan la canonera va explotar amb Jag al seu interior. L'almirall va captar la sorpresa i el pesar en tot el pont del Dret de Comandament. Havien confiat massa en la sort del fill d'en Soontir. Veure com desapareixia tan sobtadament era un xoc fins i tot per a ell.

Es va tornar cap al seu ajudant obrint la boca per a ordenar la retirada de totes les naus del flanc dret, però, abans d'emetre una sola paraula, va passar una cosa estranya. La canonera s'havia fragmentat en diversos trossos grans i nombrosos fragments petits que encara cremaven en el buit. Dos dels trossos més grans es dirigien cap al creuer; un altre, el més gran, girant sobre si mateix apuntava directament cap a la corbeta. De xocar contra les naus yuuzhan vong, aquells fragments tenien suficient grandària i velocitat relativa com per provocar considerables danys. Però mentre Pellaeon mirava, l'equivalent al sistema anticol·lisió va entrar en acció. Una gota de foc plasmàtic es va dirigir cap al primer dels fragments que s'acostaven al creuer.

No obstant això, en lloc de polvoritzar-lo, la descàrrega de plasma simplement va desaparèixer.

-Què...? -En Pellaeon va contemplar la pantalla amb incredulitat.

I quan una altra bola de plasma es va esvair, va seguir sense comprendre el que estava passant. Només quan la corbeta va començar a disparar contra el fragment, cada vegada més proper, ho va entendre tot: el plasma estava sent absorbit pels dovin basal que encara complien la seva funció en les restes del nucli de la canonera!

Llavors, el pla d'en Jag va tenir sentit per a ell.

-Tots els homes els caces al flanc nord! -va cridar al seu ajudant-. Que es concentrin en aquests dos objectius! I apunteu tots els nostres canons cap als seus punts febles!

L'ajudant va arrufar les celles.

-Quins punts febles, senyor?

-Aquests punts febles! -i va assenyalar el sobtat esclat d'energia, quan el primer fragment de la canonera va xocar contra el creuer yuuzhan vong. Es va tirar enrere satisfet mentre es despatxaven les ordres i els caces convergien sobre la nau danyada, intentant no només afegir sal a la ferida, sinó també violenta destrucció.

* * *

En Jag girava vertiginosament dins el tercer fragment mentre es dirigia cap a la corbeta enemiga. Els yuuzhan vong eren ràpids; havia de reconèixer-ho. Ja concentraven el seu foc en ell, esperant sobrecarregar els dovin basal i volar-ho en un milió de trossos. Quan els seus trets es van obrir camí a través del vaixell i van començar a impactar en els seus escuts, va decidir contraatacar sabent que els prendria per sorpresa. Un tros letal de runa ja era bastant dolent; que a sobre retornés el foc seria completament inesperat.

Els seus trets van tenir l'efecte desitjat. Els artillers yuuzhan vong estaven massa distrets pel fragment de canonera com per protegir el casc de la corbeta. Abans de la col·lisió, Jag es va assegurar que el fragment quedés situat entre la corbeta i ell; tot i això, l'impacte va ser prou fort per gairebé anul·lar els seus escuts. L'ona d'impacte de l'explosió va fer que es desmaiés uns instants i, quan es va recuperar, es va trobar submergit en una esfera candent de gas i runes. Va repetir la tàctica que va utilitzar a la canonera, disparant els seus làsers per obrir-se camí i obrir forats en el cor de la corbeta.

No sabia quant resistirien els seus escuts abans de fallar, però estava disposat a causar tant de mal com pogués. Ja que els guerrers yuuzhan vong s'entrenaven per lluitar fins a la mort, la possibilitat d'explorar l'interior de les seves naus era molt rara i no tenia ni idea d'on es trobaven els equivalents als generadors o als motors. Es va orientar al llarg del major eix de la nau, imaginant que probablement estarien allà. Era conscient que resultaria gairebé impossible provocar una explosió com la que havia partit la canonera, però valia la pena intentar-ho.

Runes ardents l'envoltaven, tancant-ho en una virulenta bombolla. El plasma l'aïllava de l'univers exterior, fins i tot dels clics dels seus companys de patrulla. Fins que sortís d'allà no sabria si la seva maniobra havia estat suficient perquè Pellaeon decantés la balança. Només esperava no trobar-se amb un mur de coralites quan emergís. Seria un final massa ignominiós per al seu pla.

«Això és el que hauries fet, Jaina? -es va preguntar-. Hauries arribat tan lluny?».

Va seguir disparant fins que els seus canons làser van amenaçar amb fondre's i els seus escuts van estar a punt de col·lapsar. Els hi va concedir un descans per si els necessitava més tard i va fer rotar al caça sobre el seu centre de gravetat per desfer els seus passos. Darrere d'ell va trobar el mateix: només runes bullents i contorns vermellosos de les estructures interiors, ara deformades i blegades. Una tremolor va recórrer tota la corbeta, però no sabia si era el resultat dels seus trets o d'alguna altra cosa. Pel que sabia, la nau podia estar a punt d'explotar o simplement canviar de curs.

Forçant els motors i controlant alhora el panell d'instruments, es va impulsar a través de l'ardent interior de la nau. De tant en tant, enormes masses d'escuma antireactant li bloquejaven el camí i es veia forçat a obrir-se camí cremant i donant origen a més incendis.

Va augmentar la velocitat en acostar-se al casc exterior. El lloc de l'impacte de la canonera li va donar una mica més de marge per maniobrar, però també una major exposició als trets de l'exterior. Dins de la nau estava relativament segur. Un cop fora quedaria a tir de totes les armes de la corbeta i de tots els caces yuuzhan vong que busquessin un blanc propici. Com més ràpid sortís d'allà, millor.

El blanc que l'envoltava va canviar al groc, després al taronja, i per fi al vermell. Llavors, de sobte, només hi va haver estrelles davant seu.

Va forçar els escuts i va empènyer l'accelerador al màxim. Ennegrit de la proa a la popa, el seu caça va sortir disparat de la corbeta com una partícula a l'extrem d'un xarric. Va lluitar per controlar els seus danyats estabilitzadors i va fer cas omís de l'explosió de soroll del seu intercomunicador. Fins que tingués el seu Punyent sota control no s'atrevia a fer una mirada al seu voltant.

Quan ho va fer, va descobrir que el seu pla semblava haver funcionat. La corbeta tenia greus problemes. Cremava en massa punts simultàniament per poder-los comptar i podia partir-se per la meitat en qualsevol moment. Dotzenes de caces imperials l'atacaven sense pietat. A prop, el creuer es veia sotmès a un atac similar. Els forats oberts pel xoc dels fragments de la canonera eren el punt focal dels atacs imperials, i aquests forats augmentaven de mida a cada segon expulsant gasos i cossos a borbolls, i fent perillosa la navegació tant per a yuuzhan vong com per als seus enemics. Qualsevol possibilitat que el flanc nord es convertís en un focus de resistència semblava ara molt remota.

-Jag! Ho vas aconseguir!

El crit va esclatar en el seu comunicador com una explosió en miniatura, seguit de prop per un Ala-X situant-se a la seva esquerra.

-M'alegra sentir la teva veu, Enton -va respondre-. Com va tot per aquí fora?

-Molt millor ara, senyor -era Sol Bessó Quatre, col·locant-se a la seva dreta-. Crec que els ha ensenyat un parell de coses en aquests paios.

«Això espero», va pensar, mentre portava el seu castigat caça lluny del cor de la batalla.

-Felicitats per un treball ben fet, coronel Fel -la veu del gran almirall va tallar els seus pensaments-. Consideri'm... sorprès.

-Espero haver aconseguit marcar la diferència, senyor.

-Ep, ho ha fet. És clar que ho ha fet -va assegurar el gran almirall-. Ara és obvi que ni els yuuzhan vong ni nosaltres controlarem el planeta. Espero taules en qualsevol moment: nosaltres en un costat i ells en l'altre. Dubto que cap dels dos bàndols s'atreveixi a baixar més enllà d'una òrbita estacionària. Això els donarà temps als de sota per trobar la base.

-Tenim notícies d'ells, senyor?

-No, que jo sàpiga -va admetre en Pellaeon-. Encara que potser vulgui consultar amb la capitana Mayn. Digueu-li que si hi ha res que necessiti saber, ja sap on trobar-me.

En Jag va arrufar les celles en captar alguna cosa estranya en el to d'en Pellaeon, però sense estar segur de què... no era cosa seva.

-Parlaré amb ella immediatament, senyor.

-Jo faria quelcom més que això -li va aconsellar l'almirall-. Necessitarà molt més que un raspall per deixar el seu caça impecable.

En Jag va somriure, mentre feia girar el seu Punyent al voltant de l'Orgull de Selònia. No tenia idea de com de socarrimat que havia quedat el caça dins la canonera i de la corbeta, però perquè l'almirall s'hagués pres la molèstia de fer un comentari havia de tenir un aspecte lamentable.

Va trucar a la capitana Mayn i va captar una estranya tensió en la seva veu, com si estigués profundament angoixada per alguna cosa.

-No hem tingut notícies del Falcó últimament -li va explicar, responent a la seva pregunta-. Vam rebre una transmissió però no vam poder desxifrar-la. Sospitem que els yuuzhan vong estan interferint les transmissions de la superfície.

-Això no és bo -va dir en Jag-. Potser necessiten ajuda. No hi ha manera de poder baixar?

-No. I ni tan sols pensi a intentar-ho, coronel. No anirà enlloc fins que revisem la seva nau.

-No es preocupi, capitana. Una bogeria per dia és el meu límit.

Quan va adoptar la posició d'entrada, va fer la pregunta que li rondava pel cap des que va sortir de l'interior de la corbeta alienígena.

-Capitana, està la Jaina per aquí?

Es va produir una llarga pausa. Quan la Mayn va contestar, la seva veu semblava més tensa que mai i en Jag va saber que aquesta era la font de la seva ansietat.

-Parlarem quan aterri -va dir la Mayn.

En Jag va sentir que una gelada nàusea s'apoderava del seu estómac.

-Què passa?

-Per ser sincera, coronel, no ho sabem. No hi ha cap Jedi per aquí, així que no tenim ni idea si el seu estat és normal o no.

-Quin estat?

Va poder sentir com la capitana Mayn inspirava profundament, fins i tot per sobre de l'espurneig de l'intercomunicador.

-Està inconscient, possiblement en coma segons en Dantos. No sabem exactament quan va passar, ni sabem quan sortirà d'ell... si és que pot fer-ho. Ho sento, coronel. Desitjaria poder donar-li bones notícies, però la veritat és que no podem arribar fins a ella.

«No podem arribar fins a ella». Les paraules de la capitana van despertar ecos en Jag. Mentre maniobrava el seu Punyent pel celler, va preguntar:

-Quan va succeir? On la van trobar?

-Al costat de la llit de la Tahiri -va explicar la Mayn-. I ha estat així des que vam arribar.

En Jag va assentir amb la mandíbula tensa. Sabia la resposta abans de fer la pregunta, encara que això no millorava les coses.

-Segueix aquí, coronel? -va sentir preguntar a la Mayn uns segons després.

Però no tenia temps per contestar, estava massa ocupat sortint de la seva cabina. Quant els seus peus van tocar el terra, va córrer pels passadissos cap a l'habitació de la Tahiri.

* * *

La zona que envoltava el palau d'en Shimrra havia sofert un canvi considerable des de l'expulsió d'en Nom Anor. Formes de vida dissenyades biològicament sorgien de les parets, terres i sostres dels edificis, devorant lentament les construccions artificials dels anteriors ocupants del planeta, convertint-les en una immensa extensió que allotjava al Summe Senyor i el seu immens nombre de serfs, executors i la resta de personal auxiliar.

Ningú podria confondre el palau. Una mónnau s'alçava en un extrem de les ruïnes del vell món, com una muntanya majestuosa. Era d'una bellesa imponent i d'una esplendor intimidant, amb les seves poderoses ales arc de Sant Martí estenent-se a través de Yuuzhan'tar perquè tots poguessin veure-les.

A l'exterior del sancta sanctorum, les habitacions privades d'en Shimrra, estaven decorades amb fines i corbes pues que s'alçaven cap al cel com si volguessin perforar els núvols. Havien reduït el nombre d'entrades -possiblement en resposta als fallits esforços de l'heretgia per penetrar en el seu interior- i totes estaven fortament protegides.

No obstant això, la sacerdotessa Ngaaluh no va tenir cap dificultat en passar de contraban un víllip que transmetés el que anava a succeir. Intel·ligentment dissimulat entre les elaborades túniques i els seus adorns, captava el que tenia lloc amb una nitidesa perfecta. En Nom Anor, en l'altre extrem de la transmissió, també podia veure-ho.

El tribunal en ple s'havia reunit per escoltar l'informe de la sacerdotessa sobre la regió de Vishtu. En Nom Anor reconèixer gran part de les cares congregades davant el gran Senyor. Ell mateix havia servit amb molts d'ells; la resta eren nouvinguts, substituts dels perduts en combat o per contrariar al seu amo. Observaven el procediment amb ulls perspicaços, cauts, sabent que les oportunitats per ascendir eren freqüents en un ambient així, però que els riscos eren proporcionalment elevats.

I, per descomptat, hi havia el propi Shimrra. En Nom Anor va sentir que un raig d'adrenalina recorria les venes en el moment en què els seus ulls es van posar sobre el Summe Senyor. Amarat de retòrica heretge, era fàcil oblidar com d'impressionant, i gloriosament colèric, que era en Shimrra. Cada fibra d'en Shimrra cridava el seu turment, torturat per les mateixes robes que portava. Irradiava dolor psíquic en totes les freqüències, encara que sota ell cremava una freda i implacable seguretat. S'alçava com una força natural, la seva mera presència exigia atenció, i en Nom Anor necessitava tota la seva força de voluntat per no abaixar el cap.

-... Els recursos proporcionats pel Prefecte Ash'ett van demostrar ser escassament adequats per a la meva investigació -La Ngaaluh llegia el seu informe donant abundància de detalls, però poca informació real-. Em van obligar a haver-me de procurar els meus propis mitjans. I el que vaig descobrir va ser extremadament pertorbador. Nombroses cèl·lules herètiques s'han format entre el personal del cònsol. És clar, gran senyor, que la situació mereix un seriós escrutini.

Un diluvi de xiuxiuejos va circular per tot el saló del tron. El Summe Prefecte Drathul semblava particularment preocupat. Com a cap visible de la casta de l'intendent a Yuuzhan'tar, el Prefecte Ash'ett es trobava sota el seu mantell. Qualsevol taca trobada a Vishtu es reflectiria inevitablement en ell.

-Trobo tot això molt pertorbador -ressonà la veu d'en Shimrra des de dalt. El seu tron ​​grotescament magnífic sobresortia per sobre dels penitents reunits davant seu, encara que no semblés empetitir-los. Foscor i poder irradiaven d'ell en onades.

-Ngaaluh, un cop més demostres valentia portant-me aquestes notícies.

Un altre xiuxiueig massiu; el gran Senyor havia matat molts per rebre millors notícies. La sacerdotessa, impertorbable, va fer una humil reverència.

-És el meu deure, Grandesa. No l'eludeixo.

-Tens proves, presumeixo...

La Ngaaluh fer petar els dits i els guàrdies van portar a cinc presoners en gàbies fetes de corall i tendons que formaven una xarxa natural amb nombroses perforacions que deixaven passar l'aire. Les gàbies es van desplegar davant d'una suau pressió en la seva medul·la espinal exterior, i els cinc presoners es van desplomar a terra. Ploriquejaven intentant agenollar-se, però cap demanava misericòrdia.

-Els vàrem detenir mentre predicaven la paraula del Profeta -va explicar la Ngaaluh-. Tots ells treballen per al Prefecte Ash'ett.

Els guardaespatlles d'en Shimrra van obligar als presoners a postrar-se de bocaterrosa. Es van retorçar i van picar de peus, però van ser incapaços d'escapar. Immobilitzats amb gelatina blorash en canells i turmells, els deformes criatures semblaven horroritzades davant la imperial perfecció d'en Shimrra. El Summe Senyor tenia tot el que a ells els hi faltava. Existia bellesa en el dolor i la lletjor; Nom Anor havia oblidat com d'esplèndid que podia arribar a ser.

-Tu -va bramar en Shimrra, assenyalant a un dels presoners amb un dels seus llargs dits-. Ets un servent dels Jeedai?

-En cos i ànima -va dir el presoner, sabent que amb aquestes paraules segellava la seva sentència de mort. Els seus ulls brillaven salvatgement d'odi i rebel·lia, però les tremolors traïen la seva por.

-Llavors, no tens temor als Déus.

-No.

-Ni em tems a mi?

-No.

-Què pretens?

-La nostra llibertat i el nostre honor!

El xiuxiueig va tornar en sentir l'heretgia exposada de forma tan descarada en el mateix cor de l'imperi yuuzhan vong. Tots, fins i tot en Nom Anor, esperaven que Shimrra es vengés immediatament i terriblement amb la font d'aquell desafiament, però el gran Senyor, com solia fer tan sovint, els va sorprendre a tots.

-Interessant -la veu d'en Shimrra era monòtona, gairebé avorrida, com si estiguessin discutint els moviments de la flota en un remot racó de la galàxia-. Tot és tal com ho havies exposat, Ngaaluh. Digues, els Jeedai instrueixen aquests heretges personalment o els dirigeixen a través d'un altre?

Abans que la Ngaaluh pogués contestar, el presoner va cridar:

-Obeeixo a la meva consciència! Obeeixo al Profeta!

En Nom Anor va llançar una maledicció. No era això el que se suposava que havia de dir aquell neci!

-La meva opinió personal és que Ash'ett està involucrat -va apuntar la sacerdotessa, recuperant-se ràpidament i enviant el missatge adequat.

-Però, tens proves concretes?

-Les aconseguiré en el moment oportú.

-No serà necessari -En Shimrra va desviar la seva atenció cap als presoners-. Llanceu-los al pou dels yargh'un. Els seus crits de turment proporcionaran un ambient agradable durant la meva comunió amb els Déus. Després, porteu-me al Prefecte Ash'ett.

-Hauríem d'escoltar la seva versió de la història, gran senyor -va suggerir el Summe Prefecte Drathul mentre s'emportaven arrossegant als heretges-. Estic segur que podrà demostrar la seva innocència. És un serf fidel i lleial...

En Shimrra li va imposar silenci amb un gest.

-Sigui o no sigui corrupte el Prefecte Ash'ett, el fet és que ha permès que l'heretgia proliferi a la seva ciutat. Això no és acceptable. Hem de recordar les conseqüències de la laxitud, com a tots els que ocupen un lloc de responsabilitat. Vull que tots els membres de la seva família siguin executats en el pou dels yargh'un. Si ofereixen resistència, executeu a tot el seu Domini i instal·leu un altre en el Sector Vishtu. No és necessària cap confessió, amb la mera sospita n'hi ha prou. És el preu que tots pagaran si l'heretgia no és esporgada.

Aquelles ordres van provocar la sorpresa del públic. Eren d'una severitat extrema, fins i tot per a Shimrra. La cara del Prefecte Drathul es va prendre d'un gris malaltís, mentre que el Mestre Bèl·lic Nas Choka va exhibir el somriure d'un depredador davant el destí dels intendents que menyspreava; i en Nom Anor, molt lluny d'allà, va esclatar en alegres riallades.

-Estic fart de tant greuge inútil -va dir en Shimrra. Tots i cadascun dels seus actes i les seves paraules estaven calculades per acovardir aquells que li devien obediència. No només els seus actes violents, sinó l'aclaparadora mirada rogenca, la brillantor de les dents, el pas mandrós d'un depredador situat al cim de la cadena alimentària-. Si aquests animals sense valor tinguessin alguna oportunitat d'aconseguir el seu objectiu, podria admirar la seva determinació, la lleialtat a una causa. Que aquesta causa sigui absolutament ridícula no disminueix el respecte que em mereixerien simplement per intentar superar la seva situació -En Shimrra va somriure amb menyspreu, poderosament, triomfalment davant els rostres aterrits que el contemplaven-. Però estan inevitablement condemnats. La seva causa és desesperada i els seus morts no els aportaran cap honor. Els Déus els rebutjaran amb menyspreu com les abominacions que són. No permetré que visquin, ni ells ni qualsevol que sigui corromput per ells.

En Nom Anor estava encantat. Trair Ash'ett li havia reportat una recompensa inesperada. Shimrra creia estar enviant un clar avís a tots els membres de la casta, al mateix temps que advertia als Dominis sospitosos. A partir d'aquest dia n'hi hauria prou amb una simple sospita, i el fracàs en la lluita contra els heretges no podria carregar-se sobre les espatlles dels subordinats. No obstant això, això no significava cap desastre per als heretges, sinó que li donava a Nom Anor una arma encara més potent. Amb una sola paraula de la Ngaaluh, Shimrra destruiria files senceres de partidaris fidels. Era perfecte!

La Ngaaluh, gloriosa reina de l'engany, va ser la primera a recuperar-se de la declaració del Summe Senyor.

-La teva voluntat és la voluntat dels Déus -va declarar, prostrant-se davant ell-. T'obeïm absolutament i sense dubtes.

Els altres no van tenir mes tria que imitar-la, repetint el seu gest i les seves paraules entre lloances pròpies. Per un segon, el gran Prefecte Drathul va estar a punt de protestar, però l'advertència d'en Shimrra era clara. Aquells que es manifestessin contra el càstig dels heretges s'arriscaven a ser etiquetats com a tals. Les bosses sota els ulls d'en Drathul estaven inflamades i negres quan es va inclinar per oferir la seva lleialtat al Summe Senyor.

Però, en mirar cap a la Ngaaluh, la seva expressió no tenia rastre d'odi. En Nom Anor va buscar algun senyal de ressentiment per haver implicat a Ash'ett -i tots els intendents per associació- en l'heretgia, però només va descobrir resignació. Això li va sorprendre. No era típic d'en Drathul acceptar mansament el seu destí.

El moment va passar, i la Ngaaluh va retrocedir per permetre que altres penitents parlessin.

La conversa va canviar a altres problemes de la superfície. Un camp de lambents s'havia sobreescalfat i incendiat a l'extrem oposat del planeta, entorpint la recol·lecció. Cucspulmó del districte de Bluudon havia desenvolupat la nociva costum d'emetre àcid sulfhídric en lloc d'oxigen. Dos ramats de bèsties de transports van embogir en dos moments diferents, provocant el pànic en les comunitats locals fins que van aconseguir ser contingudes. Tot assenyalava a un continuat mal funcionament del dhuryam que controlava la transformació de Yuuzhan'tar. El nou Mestre Cuidador, Yal Phaath, encara no havia trobat una solució al problema.

Mentrestant, a dos mil quilòmetres de distància, una cèl·lula d'heretges va aconseguir infiltrar-se en una plantació de coralites i contagiar de paràsits el suport de les naus vivents. Les beines a mig madurar van explotar per tota la drassana, creant una reacció en cadena que va fer malbé la feina de tot un any. El dany no es podia dissimular, la destrucció era òbvia fins i tot des de l'òrbita. Es tractava del tercer atac important del moviment pro-Jedi en una setmana. En Nom Anor es fregava les mans. Encara que no fos responsable del mal funcionament de la Ment-Món, no li importava que l'hi s'adjudiquessin. El rumor que s'estenia ràpidament era: el proper cop podia tenir lloc en qualsevol part. El seu poder estava creixent. Ara, res podia detenir-lo...

 Següent