El Rival Fosc (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

L'Obi-Wan es va esforçar durant dues nits i dos dies a utilitzar la Força per desconnectar el seu electrocollar. Les seves ferides es curaven amb lentitud. El seu cos estava esgotat per la feina a les mines.

Els miners eren mantinguts en un estat gairebé d'inanició, però els guàrdies colpejaven salvatgement amb l'electropunxó al primer que afluixava el ritme. Tots els guàrdies eren imbat, criatures conegudes per la seva grandària i crueltat, no per la seva intel·ligència. Eren alts com arbres, amb la pell com el cuir i fortes cames que acabaven en amples dits. Tenien el cap petit per al seu cos i rematat en dos grans orelles caigudes.

Els ascensors portaven els miners fins a sota del llit marí. Els petits túnels eren perillosos. Les fuites eren freqüents, i els passadissos rebentaven de vegades, ofegant als que es trobaven en ells. Però el que més temien els miners era l'entrada d'aire viciat en els túnels, la qual cosa suposava una mort lenta per asfixia.

-He esperat impacient aquest dia -va comentar en Guerra mentre esperaven el seu torn a l'ascensor.

A Obi-Wan el cor li va fer un salt. Sabia que cada vegada que Guerra s'alegrava era perquè l'esperaven problemes. El phindià s'enfrontava als terrors de la mina tractant-los com si fossin una enorme broma a costa del jove Jedi.

- Per què? -va preguntar temorós.

- A veure, tu! -va cridar un guàrdia.

El jove Kenobi es va posar rígid, però el guàrdia es va acostar a un meerià que s'havia aturat per ajustar-se el cinturó de servoeines.

- Deixa de retardar la cua! -va bramar, atacant-lo amb l'electropunxó. El miner va cridar i es va ensorrar a terra. El guàrdia el va apartar d'una puntada de peu-. Res de menjar en tres dies per aquest!

Ningú va intentar ajudar al meerià. Tots sabien que llavors rebrien el mateix tractament. Obi-Wan es va prémer contra Guerra a l'ascensor.

-Avui anirem al sots-nivell més profund -va comentar en Guerra-. Té rastres de ionita.

- Què passa amb la ionita?

-Fins i tot els rastres d'aquest mineral tenen càrrega alterna. Ni positiva, ni negativa, buida. Per això! Els instruments es poden apagar amb ell. I no donaran l'alarma si ve un flux d'aire dolent. Fa que el treball sigui més divertit. Ja! Què va...

Va mirar a l'Obi-Wan des dels cercles blancs dels seus ulls.

-La setmana passada, l'alarma de Bier es va apagar per l'elevada concentració de ionita -va dir un altre miner-. Portava un aquavestit mentre traçava un mapa del llit marí. Es va quedar sense oxigen i no va aconseguir tornar al túnel.

L'Obi-Wan va mirar com baixaven els llums de l'indicador. Ell mateix sentia el buit. Hi havia desaparegut del tot. Estava en les profunditats sota el llit marí, en un lloc on a Qui-Gon no se li ocorreria buscar-li.

I en cas que pogués trobar-li... podria arribar-lo a salvar? Les paraules burletes d'en Xànatos van ressonar en la ment de l'Obi-Wan. Li trairia Qui-Gon, tal com Xànatos afirmava que havia traït al seu anterior aprenent? El deixaria allà perquè morís?

* * *

A l'Obi-Wan li costava imaginar una cosa pitjor que l'esgotador treball del dia, però, els guàrdies relaxaven el control a la nit. Els miners necessitaven una vàlvula d'escapament, i la diversió triada per a això era lluitar. No tenien res a perdre, i feien apostes segons un complicat sistema de regles al voltant de com de mutilat que podia quedar un dels participants. Un miner havia perdut un ull la nit anterior. L'Obi-Wan havia après a quedar-se al marge.

Va abandonar les habitacions dels miners i va trobar a Guerra a la coberta de la plataforma. Feia un fred tallant, però el phindià no semblava notar-ho. Estava estirat al terra de metall, contemplant les estrelles.

-Algun dia tornaré allà dalt -va dir a l'Obi-Wan.

El noi es va asseure al seu costat a la coberta.

-Estic segur que ho aconseguiràs.

- Sí! Jo també ho estic -va dir en Guerra, abans de murmurar entre dents-: Què va.

-Tu has estat en tota la plataforma. Has vist alguna vegada una caixa amb un cercle trencat en ella?

-Sí, segur -va respondre en Guerra, per a sorpresa de l'Obi-Wan-. Acabo de fer l'inventari. Encarreguen el treball de forma rotatòria perquè ningú tingui oportunitat de robar res. Hi havia una caixa així a la sala d'explosius. No estava inclosa en la meva llista, però els guàrdies em van dir que callés. Així que ho vaig fer. No sóc idiota!

- Creus que podries portar-me fins a la sala d'explosius?

-Espero que sigui una broma, Obawan -va respondre, incorporant-se-. Et llançarien de la plataforma per robar!

-No vaig a robar res. Només vull mirar.

- Una gran idea, Obawan! Som-hi! -va dir el phindià amb un somriure, abans de tornar a tombar-se-. Què va, és mentida... Jo no arriscar el coll per ningú, recordes?

- I si conegués un mitjà de desmantellar el teu electrocollar? Podríem robar un bot i arribar a terra.

L'altre el va mirar de costat.

-Si això és cert, per què segueix brunzint el teu collaret, amic meu?

-Puc fer-ho. Només espero el moment oportú. Creu-me.

Sabia que podria dominar la Força quan es recuperés per complet de les ferides. Havia de ser així.

-Jo no confio en ningú -va dir en Guerra amb calma-. Mai ho faig. Per això segueixo encara viu des de fa tres anys.

-Bé, què podries perdre? Tu duu-me davant el guàrdia, i després ensenya-me'n on vas veure la caixa. Jo carregaré amb tota la culpa si m'agafen.

Guerra va negar amb el cap.

-El guàrdia no et donarà mai les claus. Va contra les normes.

-Deixa'm això a mi.

* * *

-Necessito comprovar l'inventari -va dir en Guerra al guàrdia-. Necessito les claus.

El guarda va aixecar l'electropunxó.

- Perd-te o et tirarem per la borda!

Obi-Wan va invocar la Força. Sabia que no tenia poder per alterar objectes físics. Però comptava amb que la ment petita i limitada de l'imbat cediria davant la seva voluntat.

-No és mala idea -va dir l'Obi-Wan-. Hauríem de tornar a comptabilitzar els subministraments.

-No és mala idea -va repetir el guàrdia, tirant-li les claus electròniques a Guerra-. Torna a comptabilitzar els subministraments.

Guerra es va quedar mirant al jove Kenobi.

- Què has fet, Obawan?

-Dóna igual. Afanya't.

Guerra el va conduir fins a la sala d'explosius. Va obrir la porta i l'Obi-Wan es va afanyar a entrar.

- On és la caixa? Guerra? Digues-me on està i vés-te'n després.

El phindià es va aturar al llindar. Va obrir molt els ulls grocs.

-Escolto passos -xiuxiuejà-. És gent corrent. Són els guàrdies! Hi ha d'haver una alarma silenciosa a la porta!

-Entra i tanca la porta -va xiuxiuejar l'Obi-Wan.

Però, en comptes d'això, Guerra va començar a cridar.

- Està aquí! L'he trobat! -va cridar, abans de tornar-se per mirar a Obi-Wan amb tristesa-. Mai trairia a un amic, ni tan sols estant jo en perill...

- Que va! -va acabar l'Obi-Wan per ell, quan van entrar els guàrdies.

Guerra el va assenyalar i el guàrdia va apuntar a l'aprenent de Jedi amb un electropunxó. El dolor li va fer caure de genolls. Va sentir com carregaven amb ell fins al calabós i li llançaven dins.

-El càstig per robar és ser llançat per la borda -va sentir que deia un guàrdia.

-He acabat el meu torn -va dir l'altre amb un badall-. Ja ho farem demà al matí.

 Següent